31/01/2010 - Sisena Trobada de Joves Investigadors Catalans (II) -

- Dia 2 -

És diumenge i l'espectativa de llevar-me ben dora i anar a córrer s'esvaeix tan bon punt sona el despertador. Apago el mòbil, donc mitja volta i continuo dormint trenta minuts més. Un cop decideixo llevar-me, la dutxa em reactiva i baixo a esmorzar "on-time". El buffet lliure està molt bé i aprofito per ingerir quantitats de sucre industrials mitjançant el surtit variat de dolços. Haig d'agafar energies per sobreviure a la visita matinal de l'Oceanogràfic i la tarda pel centre de València.

Un cop torno a l'habitació i acabo d'estructurar de nou la maleta, estic llest per baixar a recepció. Deixo les dues bosses grans i passejant cap a l'Oceanogràfic amb un dia que es lleva prometedor. Entro dels primers i puc gaudir de la tranquilitat necessària per fer algunes fotos interessants.















És una barreja d'Aquarium de Barcelona + un Zoològic marí però amb unes infraestructures força noves i ben adequades al públic. M'ha encantat la visita i he pogut gaudir de totes les explicacions i visites especials (bàsicament 4) al llarg del matí. Ja he agafat apunts de la regió Àrtica per si de cas!
















Cap a les 2 he sortit de l'hotel, i de nou, tot i ser diumenge, l'autobus 14 venia a la meva parada (no m'ha tocat esperar :P) així que de seguida he arribat a l'estació de tren de Valencia Nord. Finalment he pujat caminant fins a l'hotel Expo València per anar resseguint la circumferència del centre i de seguida ens hem reunit a l'habitació amb l'Òscar. Dinar al restaurant els Pallers, davant les torres de Quart, amb un nom tradicional però gestionat per xinesos i on tenien un menú molt bo per menys de 10 euros un diumenge!!























Llavors hem passejat amb l'Óscar pel centre, veient els edificis més emblemàtics de la ciutat, café i reunió amb la seva cosina a la Falla de la Plaza Negrito. Avui assajaven l'espectacle que faran la nit prèvia a l'inici de falles. Bàsicament és un assaig de petites actuacions en format playback amb un tema i coreografies comunes. No té desperdici ja que sembla la preparació de les actuacions que fèiem a l'escola quan erem petits però fetes per gent adulta. Hem rigut força amb, i no de, ells!
















Finalment els cosins ens han portat a sopar a l'Heron City de València, uns AMC bàsicament, on per 11 euros hem sopat de tapes al Mesón 5 Estrellas! És la diferència entre la nostra terra i aquesta, el preu. Molt amablement ens han tornat cap a l'hotel, ja que aquí s'agafa cotxe fins i tot per anar al lavabo i de camí ens han ensenyat la facultat on demà ens toca fer el congrés, tot un detall.

Abans de les 23 hem arribat a l'habitació així que encara hem pogut llegir un cop més la presentació abans de caure rodons al llit per descansar. Demà toca matinar i aguantar tot el dia de xerrades!

Bona nit,

L'Avi Salmó des de l'hotel Expo València

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/SisenaTrobadaDeJovesInvestigadorsAValencia22010#

30/01/2010 - Sisena Trobada de Joves Investigadors Catalans -

- Dia 1 -

Avui m'he llevat molt dora per agafar el tren cap a València. A les 6:15 estava fent la dutxa matinal per deixar el meu cabell en condicions de sortir al carrer i finalment a les 6:45 hem arrancat amb els meus pares camí de l'estació de Sants, on hem arribat a les 7:30. L'estació encara estava mig adormida i no hi havia cues enlloc, així que he entrat al meu vagó ràpidament. La primera anècdota s'ha produit quan m'he trobat un home al meu lloc. Ràpidament m'ha demanat si m'importava canviar-li el lloc per poder estar amb la seva dona i per suposat, m'ha tocat viatjar en un altre seient. De totes formes, el tren anava mig buit i no hi ha hagut problemes. Hem pogut gaudir de la sortida del sol des del tren amb un cel ennuvolat, pero que permetía veure la intensa llum reflexada sobre el mar. Amb la incertesa de no saber el nombre de parades que havia de realitzar abans d'arribar al meu destí, puc recordar Tarragona, Salou, Amposta, Vinarós i Castelló.

Els horaris s'han complert a la perfecció i a les 11:20 minuts entràvem a l'estació de València nord. Infraestructura clàssica d'estació de trens però amb el detall de les antigues taquilles de fusta on encara vénen entrades. La façana és molt bonica i just al costat hi ha la plaça de toros de la ciutat, ben conservada.


















Per continuar amb la perfecció d'horaris, l'autobus que volia agafar estava a la parada esperant-me. Després d'omplir-se de iaies, m'he passat de parada i sort que m'he adonat a temps, perquè he baixat a l'inici dels horts (al camí de la Font en Corts) i en 5 minuts he arribat a l'hotel. Realment està situat on s'acaben els edificis de la ciutat, i degut a la crisi immobiliaria, encara n'hi ha molts en construcció. La zona no és massa bonica però està al costat de la Ciutat de les Ciències i les Arts, que és el que volia visitar entre avui i demà. L'habitació que m'han donat està a la cinquena planta i a aquesta hora descobreixo que entra una mica de ventet per la finestra (com al "zulito" del CSIC). De totes formes és maca, tot de fusta i parquet a terra (inclús al lavabo!!).

Un cop instal·lat, he anat a passejar per la Ciutat de les Ciències per fer fotos als seus edificis d'espectacular arquitectura. Aprofitant que hi havia una llum diurna fantàstica (temperatura de 20ºC) he dinat al costat de les piscines-fonts abans d'entrar al Museu de la Ciència Princep Felip. He pogut recollir les dues entrades (la de l'Oceanogràfic de demà també) i he gaudit del museu com si fós un nen...jugant amb totes les coses pràctiques que hi havia! De fet, he passat 4 hores visitant-lo abans de tornar cap a l'hotel (passsant pel centre comercial El Saler, en busca de llocs candidats per sopar). Llavors ha començat la diversió amb el "running-turism"! M'he vestit amb la roba de córrer i he sortit (càmera a la butxaca) a fer un volt mentre entrenava. Així he pogut fer fotos nocturnes de totes les instal·lacions i inclús del Palau de la Música, fins on he arribat corrent. Puc corroborar que els Jardins del Turia són ideals per fer exercici, i zones com aquesta no es troben a totes les ciutats. De tornada a l'hotel, he passat pel carrer que m'han dit a recepció per mirar més opcions de cara al sopar.

Després d'una bona dutxa d'aigua calenta, he anat caminant fins la Pizzeria Piero (la que m'ha fet més bona pinta) i he sopat tranquilament una pizza San Danielo boníssima i un tiramisú cassolà servit com una crema catalana!! Ràpidament he tornat a l'hotel per començar aquesta nova aventura, que serà transcriure els meus pensaments/idees/vivències en forma de paraules!















Benvinguts i per avui molt bona nit,

L'Avi Salmó des de l'hotel Holiday Inn Ciudad de las Cièncias

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/SisenaTrobadaDeJovesInvestigadorsAValencia22010#

04/07/2009 - XXX Cursa de Festa Major de Terrassa -

Després de dos anys d'absència a la cursa, vaig retornar-hi al acabar la temporada de tardor-primavera amb la meva experimentació en les duatlons de muntanya. Vaig arribar a aquesta cursa sense massa preparació ja que vaig deixar de jugar a bàsquet l'any anterior, i des de la darrera duatló de muntanya del mes de març no havia fet grans entrenaments. Només uns quants dies de córrer pel Parc Vallparadís durant el mes de juny per arribar amb una mica de fons i no morir a la cursa.

Volia comprovar com estava de forma física general sense una preparació específica i el resultat va ser prou bo. Em vaig acostar moltíssim a la meva millor marca de la prova pel que fa a la relació de minuts per quilòmetre. En aquesta ocasió hi havia dues novetats importants en relació als altres anys. En primer lloc, hi havia una donació simbólica d'1 euro per accions solidàries i en segon lloc un petit canvi de recorregut. Tot el tram de la Rambla era idèntic i l'únic que canviava era que al arribar a la rotonda de la biblioteca, ens fèien girar a mà dreta per fer el Passeig de les Lletres per les dues bandes, amb el que el recorregut incrementava uns 200 metres la seva distància per arrodonir el circuit fins als 8 km.

Les sensacions van ser molt bones, i al final, considerant el temps real de la cursa vaig quedar força amunt. El problema va ser que no vaig estar molt atent a la sortida i vaig quedar a la part endarrerida del gruix de gent. Per tant em va tocar adelantar gent al llarg dels primers quilòmetres però al final vaig poder entrar entre els 100 primers un altre cop. La idea era tornar a enganxar-me a les curses de Terrassa per gaudir de l'esport a casa.

Distància real: 8000 m. (100 mD+)
Temps oficial: 31'32'' (3:57 minuts/km)
Posició: 95 de 959 finishers.

L'Avi Salmó escoltant "God Bless Saturday" de Kid Rock

31/03/2009 - 4ª Duatló de Muntanya de Centelles -

La última duatló de muntanya que tancava el circuit de Terres Endins es va realitzar a Centelles. De nou, sota l'amenaça de pluja però que al final es va quedar en una mica de boira i fresqueta matinal i uns camins practicables.

L'Astrid em va acompanyar fins a la zona de sortida, però després va tornar al poble ja que sinó s'havia d'esperar tota l'estona a la zona de boxes sense poder fer res. Un cop ho vaig preparar tot, el meu repte (ja amb 2 duatlons finalitzades) era acabar entre els 100 primers per sumar 1 punt a la classificació del circuit jeje. No era fàcil, però la meva progressió era bona en relació a les posicions: 151 i 120.

La cursa tenia un primer tram de running de 8 km amb una pujada intensa que vam haver de fer caminant per un corriol estret. Aquí vaig poder seguir un grupet que anava bé de ritme i no em vaig trobar ningú que em frenés el pas. A dalt ens esperava un avituallament per començar la baixada a lo bèstia. Aquí vaig disfrutar molt i vaig anar molt ràpid fins que em vaig trobar un corredor que em va fer tap una bona estona. Fins que no el vaig poder adelantar vaig perdre una mica de ritme però vaig arribar a la zona de transició en la posició 70 amb un temps de 47'28''.

La meva missió era donar-ho tot a la bici per evitar el que em passava sempre, que m'avançava tothom jaja. En aquest cas no recordo que hagués de baixar en cap cas de la bicicleta perquè les pistes eren prou grans i em podia regular amb el compta-quilòmetres (estrenat a Folgueroles). Això sí, la última baixada era per un pedregal on em van adelantar uns quants corredors a tota llet mentre jo patia per no caure de la bici jeje. Al final vaig fer els 19 km en 1h33'23'' acabant en la posició 121 d'aquest tram. En aquesta transició l'Astrid ja havia tornat i em va donar ànims a boxes. Estava molt cansat i buit perquè ho havia donat tot amb la bici i faltaven els darrers 3 km a peu.

El primer km era tot de baixada i em vaig deixar anar, atrapant algun corredor, però entre el km 2 i 3 hi havia una rampa increïble. Mirant el perfil no tenia més de 75 mD+ però en l'estat que arribàvem, ens va matar a tots! Aquí vaig guanyar un parell de posicions simplement per pujar caminant més ràpid que els altres jaja. L'últim esforç fins a meta em va portar a finalitzar en la posició 104 dels 231 finishers, quedant-me a 1'30'' de puntuar jeje. El darrer tram el vaig fer en 13'49'', acabant el 71 d'aquesta secció.

Per recompensar al meu públic, vam anar a casa per dutxar-me i a dinar a BCN amb l'Astrid :) Era el final de la temporada de duatlons de muntanya!

Tram 1 (Running): 8 km (345 mD+) en 47'28'' (posició 70 de 231)
Tram 2 (BTT): 19 km (580 mD+) en 1h33'23'' (posició 121 de 231)
Tram 3 (Running): 3 km (80 mD+) en 13'49'' (posició 71 de 231)

Temps total: 2h34'41'' (posició 104 de 231 finishers)

L'Avi Salmó escoltant "Indelible" de la Brooke Fraser

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden/DuatloDeMuntanyaACentelles32009

18/01/2009 - X Mitja Marató de Terrassa -

Després d'uns quants anys fent la cursa popular de Festa Major de la meva ciutat, i havent preparat les duatlons de muntanya, em vaig animar a provar la meva primera Mitja Marató. Per mi eren paraules majors, ja que córrer 21 km seguits em semblava moltíssim! Això sí, volia debutar a casa perquè almenys coneixeria el circuit.

Per acabar-ho d'adobar, va coincidir que era la desena edició de la prova i la van fer coincidir amb el Campionat d'Espanya de Mitja Marató per a Veterans. D'aquesta forma, s'hi va inscriure gent de tot arreu, incrementant el nivell de la prova de forma considerable. Almenys, al ser una edició amb aniversari, ens van regalar unes boniques malles per anar a córrer!
















El matí de la cursa em vaig llevar ben d'hora per anar a buscar el dorsal i xip a la meva ex-escola (és el que té que la sortida estigui a 100 metres de casa). Així sense fer cues vaig poder tornar a casa, estirar-me una estona més i llevar-me més tard per esmorzar i escalfar!

Com sempre que participo en un tipus de competició sense experiència, vaig ser prudent i em vaig situar a la zona mitja del gruix de participants. El recorregut era exigent i tothom comentava la duresa de l'ascens per l'Av. del Vallès. Per una mitja marató d'asfalt, el fet de tenir un desnivell acumulat positiu al voltant dels 100 o 120 metres és molt. Jo m'ho vaig prendre amb calma els 5 primers quilòmetres ja que volia agafar un bon ritme i no acabar desfondat. Vaig passar per la cantonada de casa al voltant del minut 25 i llavors vaig incrementar el ritme.














L'ascens de l'Av. del Vallés va anar molt bé però em va venir la petita davallada física al Km 12. Pujant des de la Pl. de l'Aigua fins a l'Av. Bejar, em va venir una mica de flat i vaig baixar el ritme per evitar que anés a més. Per sort, des d'allà ja quasi començava el tram llarg de baixada que s'extenia fins al Km 16. Vaig anar remuntant posicions amb un ritme constant, i abans d'encarar la pujada per la Rambla, em vaig trobar alguns corredors en mal estat (no es pot forçar tant jeje).

Els últims 3-4 Km van ser força durs perquè eren de pujada, però al veure que ja s'arribava a la meta apareixien unes forces extres. Vaig sentir una gran satisfacció al creuar la meta amb un temps molt bo per ser la primera vegada que corria la distància: 1h30'55''! Em vaig reunir amb els pares després de parlar amb el Jordi, el meu amic que sempre em trobo en aquestes curses, i vam voltar pel "paddock" de carpes habilitat. Vam recollir uns quants regalets, la bossa del corredor, menjar i beguda i cap a casa!



















Distància oficial: 21097 m. (180 mD+)
Temps oficial: 1h30'55'' (4:19 minuts/km)
Posició: 464 de 1949 finishers (posició 126 de 506 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Sunshine" de David Guetta

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:

https://picasaweb.google.com/oktopusgarden/XMitjaMaratoDeTerrassa12009

25/01/2010 - La Segunda Creación (Ian Wilmut, Keith Campbell & Colin Tudge) -

Títol original: The Second Creation
Editorial: Ediciones B
Any: 2000
Nº de pàgines: 388


Quart viatge literari de l'any, realitzat al tren tot i no ser una edició completament de butxaca. Aquest llibre de caire científic m'ha portat fins a la tranquila zona de Roslin, prop d'Edimburg (Escòcia) on s'ubica el centre de recerca que va dur a terme les primeres clonacions d'ovelles del món. Els propis autors ens relaten, d'una forma menys científica que el que estan acostumats, com van anar evolucionant totes les tècniques de clonació a partir dels seus inicis en aquesta modesta regió escocesa entre 1980 i l'actualitat. Haig de reconèixer que havia sentit a parlar d'aquest llibre fa molt temps però no va ser fins fa poc, que per casualitat, el vaig trobar per 1 euro a Coma-ruga (igual que el llibre anterior). La temàtica és plenament científica i per això em van anar molt bé els meus coneixements sobre biología cel·lular per no anar massa perdut amb les explicacions d'algunes tècniques. De totes formes, utilitzant el glosari de termes que es troba al final del llibre, es pot fer un seguiment prou correcte de la història sense coneixements previs. En resum es descriuen vàries tècniques utilitzades al centre per aconseguir realitzar clonacions d'individus grans a partir de cèl·lules tot explicant l'evolució de les mateixes al llarg del temps.

A nivell personal m'ha agradat molt veure com s'admet un gran percentatge de sort en tots els passos a realitzar tot i constatar el munt de temps invertit prèviament en planificar correctament cada experiment. A més, tot i la trascendència mediàtica de l'ovella Dolly, els autors puntualitzen que el seu major éxit va ser una ovella posterior, Polly, amb la que van aconseguir clonar un individu que alhora portava una modificació genètica afegida voluntàriament pels investigadors! Una sèrie de passos ben ordenats fins a tractar el tema de la clonació humana com una opció plausible de cara al futur.

L'Avi Salmó escoltant "Rain" de Mika

11/01/2009 - 4ª Duatló de Muntanya de Folgueroles -

Abans d'inscriure'm en aquesta duatló, no sabia on estava aquest poble. No enganyaré a ningú. Per variar, es troba situat aprop de Vic com les anteriors proves, i per tant hi fèia fresqueta jeje. Aquest cop hi vaig anar tot sol fins a Folgueroles i em vaig trobar un poble envoltant amb la boira matinal però amb tot a punt per la cursa. Vaig aparcar el cotxe i vaig fer la cua per recollir el xip de lloguer (aquí encara no tenia el meu xip groc propi). Estava intranquil perquè no sabia com em trobaria a la cursa, ja que a finals de desembre em vaig lesionar la cadera i vaig haver de deixar els entrenaments durant una setmana!

Per variar, les inclemències meteorològiques de la setmana havien deixat el circuit ben enfangat, i la duatló que havia de ser més light, es va convertir en una nova prova d'esforç al màxim. En aquest cas el format tornava a ser l'habitual, amb sortida a peu, canvi a bici i final a peu. El desnivell i les distàncies eren més assequibles que la primera duatló, els primers 6 km a peu tenien poc desnivell, i a priori, els 20 km en BTT havien de ser més suaus que en d'altres curses tot i els 633 metres de desnivell positiu acumulats. Per finalitzar quedaven 3 km pràcticament plans fins a l'arribada.















La sortida a peu ens va fer creuar el poble abans de portar-nos per camins i corriols enfangats dels camps del voltant. Aquí vam veure les primeres persones que intentaven fer trampes al tallar molt dràsticament pel mig d'un camp (una vergonya). La primera transició va anar molt bé, arribant en la posició 75 d'uns 250 participants amb un temps intermig de 26:40. En aquesta ocasió, al agafar la bicicleta ens vam trobar un sidral de fang, aigua i gel per tot arreu. Els corredors intentàvem no caure i sobretot no fer-nos mal a les baixades. Les bicis agafaven fang per tot arreu, i avançar suposava un esforç titànic. Només diré que hi va haver uns 40 abandonaments i jo vaig caure un parell de cops perquè quan hi ha fang, tu vols girar la bici en una direcció i ella continua recte (així em vaig menjar un arbre jo jeje). Al final, la meva estratègia va consistir en intentar evitar que m'adelantés massa gent amb la bici, però sense compta-quilòmetres no tens referències i costa dosificar. Al final vaig fer el temps 136 en el tram de bici, amb un temps total de 1h51'17''.















A la darrera transició em vaig trobar un jutge força tiquis-miquis, que em va fer tornar a cordar el casc perquè me l'havia descordat 2 metres abans d'entrar a la zona de transició. En aquell moment li hagués dit de tot, perquè resulta que arribes destrossat després de barallar-te amb les inclemències durant més de 2 hores i et trobes això (comptant que devia estar a la posició 130 o així i no m'hi jugava res). Però bé, un cop deixada la bici, quedaven els darrers metres a peu. Em vaig unir a un noi del CN Vic i vam agafar un bon ritme que ens va permetre remuntar força posicions, i vaig acabar fent el temps 68 en aquest tram amb 14'05'', per entrar a meta amb un temps total de 2h32'02'' en la posició 120 de 209 finishers.














Una duatló a priori més suau (havia d'estar per sota de les 2 hores) que es va convertir en una batalla entre el fang i els corredors!

Tram 1 (Running): 6 km (100 mD+) en 26'40'' (posició 75 de 209)
Tram 2 (BTT): 20 km (635 mD+) en 1h51'17'' (posició 136 de 209)
Tram 3 (Running): 3 km (50 mD+) en 14'05'' (posició 68 de 209)

Temps total: 2h32'02'' (posició 120 de 209 finishers)

L'Avi Salmó escoltant "With or without you" de U2

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden/DuatloDeMuntanyaAFolgueroles12009

16/11/2008 - 4ª Duatló de Muntanya de la Creu de Gurb -

Dues setmanes més tard del fiasco al debut a les duatlons de muntanya pel mal temps, arribava l'hora de poder participar i acabar la meva primera duatló de muntanya.

En aquesta ocasió els meus pares van decidir acompanyar-me i em va venir molt bé. Sempre que pots tenir públic, a part del suport moral, aconsegueixes bones fotos de la cursa jeje. Aquesta duatló és la única del circuit de terres endins que comença fent un tram a bicicleta per canviar després al running i tornar a finalitzar en bici. Recordo que fèia molt fred a l'hora de sortida (0ºC aprox.) i em vaig posar a la part endarrerida perquè era la meva primera duatló de muntanya i començava amb la meva pitjor especialitat (la bici).















Amb el tret de sortida, tots van sortir com a bojos per agafar les seves posicioms i jo poc a poc vaig intentar agafar un ritme correcte i evitar les zones dolentes dels camins. En resum haig de dir que els 17 km del primer tram en bici se'm van fer llargs i vaig patir (fins i tot vaig haver de baixar de la bici al km 4 per arrossegar-la), per això vaig arribar en la posició 192 dels 300 inscrits a la zona de transició amb un temps de 1h14'41''. Vull comentar que vaig anar molta estona adelantant una noia a totes les pujades i perdent la posició a les baixades perquè ella volia córrer. Em vaig posar una mica nerviós perquè no traçava gens bé les baixades i de fet va caure 2 vegades, així que li vaig deixar espai i la vaig perdre. Uns quants quilòmetres més endavant, me la vaig trobar tirada en una corva amb signes d'haver-se fet mal així que vaig aturar-me. Al final va venir un altre corredor que es va quedar amb ella i jo vaig seguir fins trobar algú de l'organització. Mentre intentava dir-li el tema de la noia, em va derrapar la bici i vaig caure davant seu. La conversa va anar algo així com:

David: - Hi ha una noia que ha caigut 1 km endarrera aproximadament (cridant des de la bici).
(Corva a la dreta, derrapada i la meva bici i jo vam anar per terra).
Noi de l'organització: - Doncs ara ja en sou dos per terra (i es va fotre a riure després de preguntar-me si estava bé xD).

Per sort, només va ser un ensurt però em va fer ràbia que la suposada noia accidentada i moribunda em va adelantar de nou xD Això sí, entre la transició i el tram de correr, vaig remuntar moltíssimes posicions, començant per deixar-la enrera a ella als primers 500 metres jaja. El traçat a peu era exigent i vaig poder agafar un ritme constant abans de pujar a la Creu de Gurb. Un ascens dur i llarg per corriol on ja vam formar un grupet amb un parell més de corredors! A dalt, vam fer un refrigeri i cap avall. Gràcies a ells no em vaig saltar un desviament en plena baixada, que ens va portar a fer un tram per dins d'un rierol (per netejar les bambes de fang jaja)! Als últims 2 km, cadascú va fer el que va poder perquè el pendent s'intensificava i fins i tot vam haver de pujar un tram equipat amb una corda de suport jeje. Aquí jo ja anava mort (mai havia fet tanta estona seguida d'esforç intens). En el tram a peu vaig fer la posició 102 amb un temps de 1h12'02''.Ja havia remuntat unes 40 posicions!




















La última transició me la vaig prendre amb calma per menjar alguna cosa, ja que sabia que només faltaven 5 km de bicicleta fins l'arribada. Gaudint del dia preciós que s'havia aixecat, amb sol i sense tan fred, vaig enfilar muntanya avall amb la bici mirant de no caure enlloc perquè els corriols eren força tècnics. Em fèien molt mal les cames i anava justet de forces, però de seguida vaig veure aparèixer la zona d'arribada, amb els meus pares esperant per fer les fotos, i vaig entrar amb una gran satisfacció a meta! Aquest tram el vaig fer en 22'27'', ocupant la posicó 106.















En definitiva, primera duatló de muntanya finalitzada, amb un temps final de 2h:49':09'', en la posició 151 de 240 finishers (300 inscrits, així que hi va haver 60 baixes!!).

Només puc dir que al acabar només volia líquid, així que l'entrepà de botifarra el vaig regalar als pares per haver aguantat tanta estona passejant per la zona. Quan ja estava una mica més recuperat vam decidir baixar cap a casa i aturar-nos a dinar a qualsevol lloc. Al final, vam dinar en una Masia-Restaurant on tenien un menú interessant. La gana ja m'havia tornat però no al complet i no em vaig poder acabar tot el menjar. És el que té fer grans esforços, a mi em tanca la panxa.





















Tram 1 (BTT): 17 km (500 mD+) en 1h14'41'' (posició 192 de 242)
Tram 2 (Running): 10 km (500 mD+) en 1h12'02'' (posició 102 de 242)
Tram 3 (BTT): 5 km (150 mD+) en 22'27'' (posició 106 de 242)

Temps total: 2h:49'09'' (posició 151 de 242 finishers)

L'Avi Salmó escoltant "Better than today" de Kylie Minogue

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden/DuatloDeMuntanyaCreuDeGurb112008

02/11/2008 - 3ª Duatló de Muntanya de Puig-Reig -

L'any 2007 va ser un any complicat per mi en relació a l'esport. Vaig acabar la temporada de bàsquet 2006-2007 molt cansat de jugar i amb la sensació de que tenia tots els caps de setmanes de l'any lligats i condicionats per l'equip. Per sort, el grup humà sempre va ser excel·lent i per això vam arribar fins la promoció de permanència a Copa Catalunya (que vam perdre) tots units i motivats.

Si això hi sumem que aquell any vaig començar una gran part intensa experimental del meu doctorat i les classes d'alemany de l'escola oficial, el meu cos no donava per mes i necessitava tenir temps lliure. És per això que vaig decidir plegar de bàsquet, deixant una llarga etapa de la meva vida practicant aquell esport (hi jugava des dels 6-7 anyets).

Durant quasi un any complet (en el que vaig conèixer l'Astrid i vam començar la nostra relació), vaig fer vida sabàtica esportivament parlant, i poc a poc el meu cos va començar a demanar-me de fer alguna cosa que pogués entrenar per lliure i que no se'm fés pesada ni em lligués. Es veu que la vena esportista no va morir del tot jeje. Així que després de mirar vàries opcions, vaig pensar que ja tocava comprar-me una nova bicicleta de muntanya i podria aprofitar el gran entorn natural que hi ha a la vora de Terrassa per entrenar. Tenint en compte que, tal i com ja he comentat, sempre m'ha agradat córrer, se'm va encendre la llumeta de provar sort amb alguna duatló de muntanya!

El circuit "oficial" de la Federació Catalana de Triatló em va semblar que tenia uns preus d'inscripcions molt elevats pels "no-federats" i per això, quan vaig trobar el circuit "alternatiu" de les Duatlons Terres Endins, em va semblar idoni per començar. Amb la bicicleta nova comprada al setembre, el més sensat era provar fortuna al novembre, i així va ser com em vaig inscriure a aquesta duatló de muntanya de Puig-Reig! El circuit constava de 6 km de running amb un desnivell positiu de 250 metres, seguit de 22 km de BTT amb un desnivell positiu de 450 metres i acabar els darrers 2 km de running pràcticament sense desnivell.

La motivació d'entrenaments (bici els caps de setmana i córrer entre-setmana pel Parc Vallparadís) es va veure trencada la mateixa setmana de la cursa, quan la previsió meteorològica era força dolenta pel cap de setmana! De totes formes, vaig enganyar a l'Astrid i la meva amiga Laura per venir com a públic, i després de confirmar que tot i la pluja no hi havia anul·lació (el mateix dia de la cursa al matí), vam sortir cap a Puig-Reig.

Va estar plovent tot el camí, i al arribar vam veure força participants escalfant i deixant-ho tot a punt per començar. Tenia pinta de que em tocaria patir en el meu debut. Al final, ens van reunir a tots els participants al pavelló del poble i ens van comunicar que el més important era la seguretat i que el circuit de BTT estava molt i molt malament. Per tant, la prova quedava anul·lada i l'únic que podien fer era donar-nos l'esmorzar promès, el caldo calentet i fer el sorteig de material esportiu!

















Al sortir del pavelló, continuava plovent força així que el meu debut va haver d'esperar. Em va saber greu per l'Astrid i la Laura que van haver de matinar per a res, però almenys vam menjar bé, i em va tocar el segon premi al sorteig: un lot de colònia, after-shave i desodorant esportiu jaja. Ja em podia haver tocat el primer, que era una bicicleta nova :P

Tocava esperar la següent prova a Gurb!

L'Avi Salmó escoltant "I won't let you go" de James Morrison

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden/DuatloDeMuntanyaAPuigReig112008

01/07/2006 - XXVII Cursa de Festa Major de Terrassa -

L'experiència és un grau, i per això quan vaig repetir la cursa de festa major per quart cop tenia ben apresa la lliçó. Primer vaig córrer algun dia entre el final dels entrenaments i el dia de la cursa. I en segon lloc, vaig regular-me molt millor per arribar amb forces al darrer tram de la cursa i evitar defallides innecessàries. En aquesta ocasió, vaig enganyar a una amiga perquè vingués de públic així que vaig tenir el suport extra de la Laura.

Sabia que podia millorar el temps obtingut en les altres edicions, així que vaig sortir fort, adelantant al màxim de gent durant la baixada de la Rambla. Les forces s'havien de guardar per la pujada de l'Av. de Castellar i sobretot arribar sencer als últims 2 km de baixada. A l'alçada del Club Natació Terrassa vaig atrapar un amic que sempre fa molt bons resultats (en Jordi), així que em vaig animar a adelantar-lo i vaig mirar de mantenir-me fort fins a l'arribada. Al final, vaig aconseguir el rècord personal de la prova i per fi baixar de 32 minuts al circuit llarg. Per fi entrava dins dels 100 primers classificats de la cursa!

Distància oficial: 7800 m. (100 mD+)
Temps oficial: 31'13'' (4:00 minuts/km)
Posició: 87 de 664 finishers.

L'Avi Salmó escoltant "If it kills me" de Jasen Mraz

02/07/2005 - XXVI Cursa de Festa Major de Terrassa -

Tercer any consecutiu en que vaig realitzar la cursa de festa major. Després de l'alicient de veure patir una mica als meus amics l'any anterior, en aquesta ocasió vaig dedicar-me a intentar millorar la meva marca! Un altre any també sense entrenar després de la temporada de bàsquet, va costar agafar ritme però al final el temps va entrar dins del rang de normalitat.



En aquest cas es va tornar a recuperar el circuit més llarg així que vaig aconseguir baixar la marca més d'un minut en comparació amb l'edició de l'any 2003. Poc a poc el coneixement de la prova en facilitava una bona actuació!

Distància oficial: 7800 m. (100 mD+)
Temps oficial: 32'59'' (4:14 minuts/km)
Posició: 161 de 706 finishers (97 de 367 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Love for a Child" de Jason Mraz

03/07/2004 - XXV Cursa de Festa Major de Terrassa -

Festa d'aniversari grossa per la cursa de Festa Major de la ciutat. Era la vint-i-cinquena edició i personalment, era la meva segona participació consecutiva. La idea era millorar el temps de l'any anterior i gaudir de l'entorn, però uns aconteixements de darrera hora encara ho van fer més divertit. Al final, vam fer un pacte amb 2 amics més de tota la vida, l'Alberto i el Pol. Ells volien que jo sortís de festa tota la nit a les Carpes de St. Cugat, i jo m'hi negava, així que vam arribar a l'acord de que si corrien la cursa completa, jo sortia amb ells tota la nit fins que tanquèssin la discoteca jeje. La satisfacció de veure'ls patir una mica, em semblava correcte per aguantar tota la nit a la discoteca amb ells.

Com sempre, la calor i les pujades van fer la prova força dura! Especialment per ells dos, que no havien pogut entrenar pràcticament res, tot i que fèien alguna cosa d'esport durant l'any. Aquesta edició va ser més curta que les anteriors i la distància total es va veure reduïda a 7500 metres. Això va anar bé per a la nit, ja que tots vam aguantar bé a la discoteca i ens ho vam passar molt bé. Així que puc dir que va ser un dia complet!

Distància oficial: 7500 m. (80 mD+)
Temps oficial: 29'27'' (3:56 minuts/km)
Posició: 157 de 656 finishers

L'Avi Salmó escoltant "Rock Bottom Blues" de Kid Rock

05/07/2003 - XXIV Cursa de Festa Major de Terrassa -

Després d'anar completant les seccions de viatges i llibres em venia de gust ampliar el blog amb una nova secció de curses. L'esport ha anat lligat a la meva vida des de ben petit, i un cop vaig deixar de jugar a bàsquet i descansar de tot el que envolta la pràctica federada d'esport, vaig començar de zero amb altres pràctiques esportives com les curses a peu i els duatlons de muntanya.

La primera cursa d'asfalt que vaig fer va ser l'any 2003, quan encara estava jugant a bàsquet. Aprofitant que durant la festa major de Terrassa cada any es fa una cursa d'uns 8 km, m'hi vaig apuntar. Com a jugador sempre he tingut una bona base física de resistència, i donada la meva baixa estatura i poc pes sempre he tingut la virtut de la velocitat com a jugador de bàsquet. Per això, amb 19 anyets i després de tota la temporada de bàsquet em vaig atrevir a córrer la cursa sense preparar-me absolutament res. Vaig enganyar un company d'equip i bon amic meu i ens vam plantar els dos a la línia de sortida. El resultat va ser bo però amb molts aspectes per millorar:

- En primer lloc, la distància de 8 km no s'ha de prendre a la lleugera. Sembla que pugui ser curta i fàcil d'assolir, però si vols córrer amb certa velocitat i mantenir el ritme, has de vigilar.

- En segon terme, descansar ben bé un mes i mig entre els darrers entrenaments de la temporada de bàsquet i el dia de la cursa, només serveix per perdre tota la forma que et podia quedar i tenir risc de morir a la cursa.

- La tercera cosa a tenir en compte és que les curses a l'estiu, per molt que comencin ben entrada la tarda, desgasten molt per la calor i l'esforç es multiplica.

- Finalment, una de les primeres lliçons va ser que MAI, absolutament MAI intentis beure aigua desesperadament mentre corres al màxim i vols respirar. El resultat és un ennuagament i aturada per tos jeje.

Sobre la cursa, només puc dir que els circuits que engloben les avingudes de la ciutat solen tenir trams durs perquè, pels que no ho sàpiguen, Terrassa té moltes pujades i baixades jeje. En aquest cas, la sortida es va realitzar a la Rambla, just a l'alçada del nou edifici de Caixa de Terrassa. Des d'allà es baixava fins al Portal Nou i es tornava a pujar Rambla amunt fins al Passeig 22 de Juliol. D'allà es girava a la dreta cap a la RENFE i es baixava cap a la Mútua de Terrassa, per encarar l'Av. Jaquard i arribar a la UPC. La pujada de la carretera de Castellar era la més dura del circuit en relació al pendent, però a mi se'm va fer més llarga la següent, al girar des del Monument de la Dona Treballadora per l'Av. Jaume I. Per acabar, un cop s'arribava a la Plaça de l'Aigua, es girava per l'Av. Abat Marcet i la cursa agafava el seu tram final de baixada per l'Av. Tarradelles fins empalmar amb la Rambla, on es trobava l'arribada.

Al córrer a "casa", tenia l'avantatge de conèixer el circuit, tenir alguns amics o coneguts animant i trobar-te corredors coneguts, així que va ser una experiència ben maca que em va animar a repetir l'any següent. Al final, tot i el patiment, el temps final va ser acceptable, vam aconseguir entrar junts amb el meu amic, i em quedo amb el record de ser la primera vegada que usaba un chip de lloguer pel cronometratge de la cursa jeje.

Distància oficial: 7800 m. (100 mD+)
Temps oficial: 34'12'' (4:23 minuts/km)
Posició: 215 de 569 finishers.

L'Avi Salmó escoltant "The Outsider" dels Marina and the Diamonds

17/01/2010 - El Arte de Romper el Cristal (Matthew Hall) -

Títol Original: The art of breaking glass
Editorial: Ediciones B
Any: 1998
Nº de pàgines: 443


El tercer viatge de l'any conclou després de visitar la coneguda ciutat de Nova York (EEUU) des de la meva tauleta de nit un altre cop. En un món en el que les injustícies socials estan a l'ordre del dia, un malalt mental molt intel·ligent decideix actuar com a super-heroi per impartir justicia. Per això em vaig haver de transportar a la ciutat dels grata-cels, on l'autor em va fer moure a través d'imponents edificis, grans empreses i personatges molt poderosos i rics. El nostre protagonista, Bill Kaiser, és un fanàtic de la informàtica i domina l'art d'introduir-se als edificis sense deixar rastre. Nascut al barri de Manhattan, només vol vetllar per una distribució equitativa dels diners entre els seus habitants i per això realitza el que sigui necessari. Amb un ritme trepidant d'aventures que inclouen personatges més propers i d'altres més simbòlics, la història va progressant de forma que acabes entenent la mentalitat del protagonista tot i que, en el meu cas, no comparteixo els seus mètodes d'actuació!

Un dels llibres comprats de segona mà per 1 euro a Coma-Ruga que m'ha sorprés gratament per l'estil literari amé i senzill de la història. Si bé l'argument conté molts tòpics ja vistos en pel·licules i llibres, la forma del relat és intrigant i distret i és que "la gran manzana" dóna molt joc!

L'Avi Salmó escoltant "Tengo" de Macaco

17/01/2010 - XI Mitja Marató de Terrassa -

Una de les seccions que també m'agradaria obrir en aquest blog és la de les diverses curses que he fet i que aniré fent d'aquí en endavant. La meva tradició atlètica no és molt extensa i s'ha limitat sempre a participar a diverses curses populars de la meva ciutat, Terrassa. De totes formes, després d'haver deixat de jugar a bàsquet i prendre'm un any sabàtic d'esports, vaig decidir buscar activitats esportives a l'aire lliure. Així vaig començar també a entrenar amb la bicicleta de muntanya i vaig participar en unes quantes duatlons de muntanya.

Penjaré uns breus resums en forma d'entrades independents amb aquells esdeveniments que pertànyen al passat, i a partir d'ara aniré actualitzant amb aquelles cites esportives en les que decideixi participar. Així donaré a llum a la nova secció de "Curses".

I què millor que començar amb la meva segona mitja marató de Terrassa. Després d'haver-me estrenat l'any passat amb certa preparació, aquest any vaig apuntar-m'hi sense haver pogut entrenar tan bé. Per manca de temps i de constància només he pogut entrenar esporàdicament circuits de 8-10 Km i amb això arribava molt justet al dia de la cursa.















Partint de l'experiència de l'any passat, i sabent que el circuit era exactament igual, he sortit una mica més fort per veure si podia aguantar el ritme. Tan bon punt hem començat la pujada des de la carretera de Montcada i l'Av. del Vallès, el cos m'ha demanat que afluixés una mica. En aquest punt m'he trobat amb l'Oriol, un ex-company de "tot" bàsicament. Havíem coincidit a Judo de petits, i després tota la vida hem jugat a bàsquet però en equips diferents i amb amics en comú, així que poc o molt ens hem anat veient des de sempre. Ell anava més fort i m'ha deixat enrere en aquest tram. Jo m'he regulat perquè no volia tornar a patir al tram dels quilòmetres 11-13 i perquè he vist que bufava algo de vent. Sense mirar massa el rellotge he anat fent guiant-me més per sensacions que per temps i he arribat als últims 5 km amb forces. De fet, hi havia un control de temps al km 17 i l'he passat amb 1h13'20'', en la posició 338.















Al arribar a la part dura final del Passeig 22 de Juliol, he vist a l'Oriol en la llunyania patint una mica i m'he animat a atrapar-lo. Així, a l'últim quilòmetre he contactat amb ell i hem entrat junts a la línia d'arribada! Era la seva primera mitja marató i ha fet un temps molt bo. Tots dos hem entrat amb el temps oficial de 1h31'57'' però els temps reals han estat 1h31'08'' per ell i 1h31'42'' per mi!!















Al final només he perdut un minut en relació a l'any passat, estic molt content. De nou he tingut la sort de tenir la familia com a públic incondicional, així que va per ells!





















Distància real: 21097 m. (180 mD+)
Temps oficial: 1h31'57''
Temps real: 1h31'42'' (4:21 minuts/km)
Posició: 334 de 1874 finishers (posició 106 de 493 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Do me right" de Mohombi

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden/XIMitjaMaratoDeTerrassa12010