23/02/2010 - La Otra Cara de la Verdad (Donna Leon) -

Títol original: About face
Editorial: Seix Barral
Any: 2009
Nº de pàgines: 325


La saga de llibres d'aquesta escriptora sempre em porta a viatjar a la ciutat italiana de Venecia. Des de que la vam descobrir a casa arran d'una coincidència, m'he comprat tota la seva bibliografia per llegir-la. Al principi vam adquirir la seva primera novela amb el Comisari Brunetti com a protagonista: Muerte en la Fenice (1992) i ràpidament em vaig enganxar al personatge principal i a la forma en que relatava els casos i la relació amb els personatges. Des de llavors, cada una de les 18 històries publicades, que es tanca amb aquesta obra de moment, ha estat un plaer literari. Només em falta el llibre "Sin Brunetti", que en teoria no tracta sobre les aventures policials del seu personatge estrella. Ja el buscaré.

La darrera aventura está centrada en temes medi-ambientals i la seva relació amb les màfies italianes (eco-mafia). Quan Brunetti rep la visita d'un agent esquiu dels Carabinieri intueix que el cas té un rerefons més enllà que un simple assassinat. Com sempre, la mescla de la vida personal, amb l'aparició d'una atractiva amiga de la familia de la seva dona, i els casos a resoldre, s'hi troba present i permet copsar, de nou, com els llibres no ténen perquè allunyar-se de la realitat per tenir èxit. Seguint fidel al seu estil, en aquesta obra tampoc tot és el que sembla ja que les aparences sempre amaguen alguna cosa. D'aquí el títol, tot i que pel meu gust, mal traduït després d'haver llegit com es desenvolupa la història.

La meva primera saga completada (després de Ken Follet (em falta el darrer llibre), Frederick Forsyth (2 pendents i que no trobo enlloc), i John Grisham (me'n falten varis per llegir). En aquest cas, totes les lectures han estat en format llibre de tren amb la bonica col·lecció de Seix Barral!

L'Avi Salmó escoltant "I Wish you Would" de Train

20/02/2010 - El Origen Perdido (Matilde Asensi) -

Títol original: El Origen Perdido
Editorial: Planeta
Any: 2003
Nº de pàgines: 609


Què necessites si ets un jove d'una trentena d'anys, que s'ha creat una empresa informàtica pròpia i que té més diners dels que veurem nosaltres en tota la nostra vida? Doncs distraccions en forma de petites gamberrades cibernètiques per impartir justícia al món. Aquest és l'inici del nostre nou viatge, ambientat a la Barcelona moderna, que ens descriu la vida de l'Arnau fins que un aconteixement clau li canviarà la vida durant uns quants mesos!

Tan bon punt l'avisen de que el seu germà ha patit alguna mena de xoc traumàtic que l'ha deixat vegetal, una sèrie de circumstàncies el duran a investigar en què estava treballant i què li ha pogut passar. A partir d'aquí, s'entra en el món de la història antiga i l'arqueologia (on treballava el seu germà) que portaran al nostre protagonista i els seus companys de gamberrades (i de feina) a buscar una possible solució al problema del seu germà viatjant fins a Bolivia. Tota la introducció del llibre es basa en la descripció dels llenguatges antics, la feina del seu germà i la investigació d'algunes cultures antigues fins a trobar-se amb una catedràtica de la universitat, cap del seu germà. En aquest punt comença la part més aventurera per terres bolivianes per descobrir com salvar al seu germà i el desenllaç final ben obert que podria donar lloc a una segona part tranquilament!

Una obra plena de personatges curiosos suplementaris que dónen tocs d'humor necessaris al llarg de la història! En aquest cas, llibre de tauleta de nit però amb portabilitat de tren.

L'Avi Salmó escoltant "La-la" de l'Ashlee Simpson

15/02/2010 - Los Perros de Riga (Henning Mankell) -

Títol original: Hudarna i Riga
Editorial: Tusquets
Any: 1992
Nº de pàgines: 336


La segona entrega de la saga policial amb l'Inspector Wallander em va tornar a portar fins a Ystad (Suècia). En aquest cas, l'aparició de dos cadàvers ben vestits en un petit bot salvavides en una platja de Suècia, serveix de pretexte per complicar una llarga trama que porta al protagonista a infiltrar-se il·legalment a Letonia (país encara en reconstrucció després de la seva escisió de la URSS).

Un doble assassinat dóna peu a que s'inicií la col·laboració entre dos països tan diferents com Suècia i Letonia. L'inspector enviat a col·laborar amb Wallander consisteix en una d'aquelles persones honestes en tots els aspectes de la seva vida. Per això, quan notifiquen al nostre protagonista que només trepitjar de nou Letonia és assassinat, s'encenen totes les alarmes i decideix continuar amb una investigació molt perillosa! Amb una vida personal destrossada (divorciat, amb un pare senil i una filla amb la que apenes parla), el nostre protagonista decideix investigar al marge de la llei, tot arriscant la seva pròpia vida, per intentar acabar amb la corrupció que encara hi ha a Letonia!

Una nova lectura de tren distreta que combina el realisme amb la ficció per donar una visió global de certs problemes patents a molts paísos mantenint la trama policial com a fil conductor.

L'Avi Salmó escoltant "Love is Stronger than Death" de l'Angela McCluskey

08/02/2010 - Tierra Firme (Matilde Asensi) -

Títol original: Tierra Firme
Editorial: Planeta
Any: 2007
Nº de pàgines: 239


Mai poden mancar un parell de llibres entre els diferents regals nadalencs per començar bé l'any. En aquest cas els reis van decidir otorgar-me l'oportunitat de llegir i viatjar al passat amb aquesta obra senzilla i curta. Ambientada a la zona del carib, el viatge promet ser agradable! I és que no havia llegit res de la Matilde Asensi fins farà un parell d'anys, quan em van recomanar "El Último Catón", des de llavors he buscat tots els seus llibres per devorar-los, ja que sempre transporta a llocs fantàstics barrejant aventura, viatges i misteri.

Per no desviar-nos de la crònica, la història comença amb una travessia en vaixell per l'Atlàntic, camí de les colònies caribenyes. I és que la nostra protagonista pateix en les seves carns una de les coses típiques de l'època: els casaments per conveniència. Així, és embarcada camí a les illes per casar-se amb algú que ni coneix, però té la mala sort (o no) de naufragar i acabar en una illa deserta. Fins aquí, arguments ja llegits en altres llocs amb la típica adaptació per sobreviure fins que és rescatada/segrestada per un comerciant de la zona. Així, tot el món que ens transmet el llibre gira dins d'un ambient de vaixells, que es dedicaven al comerç entre les petites illes colonitzades pel Regne Espanyol, a la zona del carib, després de que fossin descobertes pels famosos viatges dels primers aventurers (Colón i etc.).

Amb un nou pare adoptiu amable, una personalitat fictícia i una colla de mariners benavinguts, comencen les aventures que duen al lector a patir i emocionar-se amb cadascuna de les pàgines a mesura que avança en la lectura fins al seu desenllaç! Una lectura ràpida i entretinguda, claríssimament de tren.

L'Avi Salmó escoltant "Dancing shoes" dels Artic Monkeys

06/02/2010 - Aurora Boreal (Asa Larsson) -

Títol original: Solstorm
Editorial: Seix Barral
Any: 2009
Nº de pàgines: 355


Per fi un nou viatge al territori dels escriptors nòrdics, emergents actualment en quant a fama. Després del fantàstic fenomen de Stieg Larsson (que m'he negat a llegir fins que no passi el "boom mediàtic"), han començat a arribar grans noveles pol·licíaques de grans escriptors nòrdics com Henning Mankell o Asa Larsson (que no és parenta del famós escriptor de l'arxi-coneguda trilogia de "Millenium"). En aquest viatge a la Suècia profunda (en un petit poble de Laponia situat al nord del país: Kiruna) l'autor m'ha portat pels terrenys més personals d'una comunitat força tancada i avocada a la idolatració de certes figures públiques que donen sentit a les seves vides. Arran d'un fet concret, apareix un personatge d'Estocolm (Rebecka Martinsson) que ha de tornar a reviure la seva infantesa al seu poble natal del qual en va fugir.

Personatges amb personalitats molt marcades es veuen interrelacionats per varis aspectes mentre la policia evoluciona en la investigació d'una mort controvertida. Aventures per un dels territoris més freds del planeta, on la neu i el fred són grans protagonistes de l'entorn en que es desenvolupa tota la trama. Em va costar una mica agafar el ritme de lectura ja que, personalment, no tenia la soltura d'altres autors però a partir de mig llibre, la trama agafa velocitat i poc a poc em va portar a un final trepidant. De totes formes, prefereixo continuar amb les noveles de Mankell (que vaig conèixer amb "El Chino") ja que la seva forma d'escriure em va semblar molt interessant perquè no se'm va fer gens farragosa de llegir!

L'Avi Salmó escoltant "Halo" de la Beyoncé

03/02/2010 - Cómo Predecir el Tiempo (Pierre Demy) -

Títol Original: -

Editorial: Edicions RobinBook
Any: 1998
Nº de pàgines: 173


M'agrada la meterologia. Als meus ordinadors de treball tinc almenys 3 pàgines d'aquesta temàtica dins la meva barra d'eines principal i és que amb els avenços científico-tecnològics recents, és molt fàcil poder consultar les dades bàsiques a qualsevol regió del món. Es per això que vaig decidir comprar aquest llibre auto-didacta i de fàcil lectura per entendre els conceptes bàsics de la majoria de fenòmens metereològics que cada dia ens envolten. Per tant el cinquè viatge literari (de nou un llibre de tren) em porta al món de l'atmosfera i les seves relacions/efectes sobre la terra. Estructurat en capítols que engloben un mateix tema, defineix conceptes bàsics sobre cada temàtica així com esbossa algunes idees de com predir certs fenòmens partint de l'observació acurada del nostre entorn (per mi la part més interessant). Si bé no es tracta d'una novela amb una ubicació concreta, a través dels seus capítols he pogut moure'm per vàries situacions de la meva vida en que he patit un o altre fenomen atmosfèric concret. A part de definir clarament els tipus de núvols, vents, direccions, aparells de medició, ...he trobat molt divertit que et plantegi petits experiments per comprovar els fenòmens que et descriu. Així, fent algunes petites manualitats, proposa la construcció de varis aparells, equips o experiments per facilitar la seva comprensió mitjançant la visualització directa dels fenòmens!

Recomanable per a tots els públics als que els interessi conèixer una mica més el tema de la metereologia, i sobretot als que s'inicien i volen visualitzar, de forma fàcil, els conceptes més complexes que regeixen la majoria de fenòmens atmosfèrics.

L'Avi Salmó escoltant "Gente" del Sueño de Morfeo

02/02/2010 - Sisena Trobada de Joves Investigadors Catalans (IV) -

- Dia 4 -

Avui s'ha acabat la Sisena Trobada de Joves Investigadors dels Paísos Catalans celebrada a València. El dia ha tornat a començar ben dora. A les 7 l'Óscar tenia primer torn de dutxa i ja ens hem despertat tots dos. De nou, esmorzar amb alt contingut de sucre però amb menys gent al menjador. Es notava l'efecte de la festa nocturna del dilluns. De fet, la poca gent que hi havia llevada ens ha permés aconseguir el paper acreditatiu de que hem dormit a l'hotel i deixar les maletes a recepció sense fer cues!

Avui l'autobus 63 no anava gens ple (de nou l'efecte de la farra nocturna), així que no hi ha hagut problemes al pujar. Hem arribat dora a la facultat i ens ha tocat esperar per la primera plenària (de nou algo farragós pel meu gust). Finalment, al no saber què anar a veure avui, hem acabat a la sessió de biomolècules i proteïnes per veure gent de l'IDAEA i dues persones de les que vaig conèixer ahir sopant al Wok (Natural y Sano). Tampoc he acabat d'entendre-ho tot però m'ha permés descobrir nous personatges! Al coffee-break, més pastes. I per fí, després de 4 dies, he menjat paella a València (de marisc per això). Un bon dinar, i amb millor gestió, ja que hem anat quan no hi havia gent encara!

A la tarda, cua i embús monumental per aconseguir els dos papers acreditatius. Primer, la cua pel que certifica que he presentat una oral. I en segon lloc, cua pel que certifica que he assistit al congrés. Jo m'he espavilat i ràpidament he pogut anar a seure a la sala d'actes per la plenària de la tarda (soporífera màximament tot i l'esforç del ponent). Crec que el problema ha estat que si les xerrades eren massa específiques, als no-químics se'ns han fet molt pesades. De totes formes, en el cas d'avui a la tarda, han aparegut tots els símptomes dels esgotats "fiesteros" i dormia un elevat percentatge de gent!















Cap a les 5 s'ha realitzat l'entrega de premis per simposis i puc assegurar que dels 2 complets als que he assistit, només han donat el premi correctament en un d'ells. En el de medi ambient, crec, humilment, que s'ha escombrat una mica cap a casa per premiar a algú de la universitat de València. La guanyadora ho va fer molt bé, dins el rang d'altres presentacions, però segons el meu punt de vista, n'hi havia una de molt millor! He fallat en la meva aposta (i generalitzada entre altra gent). De totes formes, aquest petit detall anecdòtic no m'ha afectat gens en la valoració global del congrés. M'ha agradat molt l'ambient, la seu, l'organització i sobretot la gent! En resum, en dos dies han aparegut personatges tan interessants com en Freddy, en Patxi, en Mister-Ligón, en Empanat, na Cuenta cuentos i en Posturetes, per destacar-ne alguns. Una bonica experiència per descobrir el munt de coses incomprensibles per mi que es fan al món de la química! Espero poder-ho repetir :P

Un cop hem sortit del congrés ens hem dirigit a l'hotel a recollir les maletes. Com que no fèia excessiu fred i teníem ganes de passejar, hem baixat a peu fins l'estació de tren i ens hem esperat fins l'hora del tren jugant amb l'ipod als bolos xD Finalment, a les 7:15 ens han deixat pujar a l'Euromed (més ampli que l'Arco) i ara estem de camí a casa tot veient la gran pel·lícula "Appaloosa", el qual em permet finalitzar aquesta entrada del diari amb una de les seves frases: "¿Cual era la palabra que estaba buscando Mackie?" Potser no em sé expressar millor però em fa gràcia conservar els records en format escrit de les noves aventures que m'esperen!

Fins a la propera,

L'Avi Salmó des de l'Euromed camí de Barcelona (Sants)

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/SisenaTrobadaDeJovesInvestigadorsAValencia22010#

01/02/2010 - Sisena Trobada de Joves Investigadors Catalans (III) -

- Dia 3 -

M'he llevat a les 6:45 perquè m'ha tocat el primer torn de dutxa avui. Com no sabíem quanta estona trigaríem fins arribar al campus universitari (pel tema autobusos), hem preferit baixar dora a esmorzar. Com sempre, ja hi havia gent més matinadora! El buffete d'avui tenia més varietat i quantitat (punt positiu) però en aquests casos t'atipes de seguida i al final voldries tastar més menjar i no pots.

Poc a poc la gent anava baixant i nosaltres, en direcció contraria, pujant a l'habitació. Hem sortit a la parada de bus (el Nº63) i hem aconseguit pujar al primer (ja que l'hem omplert i el conductor ha deixat gent a fora). Així, com si fóssim sardinetes en llauna hem fet les 5 parades fins a la facultat de Farmàcia (parada Cementerio, jo no vull dir res). Un cop a terra tothom anava en direcció contrària però jo havia mirat el mapa i li he dit a l'Óscar que em seguís. Hem trobat prou bé el punt d'inscripcions i la sala d'actes on hem tingut la primera xerrada plenaria (més o menys com un documental de la 2 en una calurosa tarda d'estiu).

Un cop abandonat el suplici, hem anat a les aules i han començat les xerrades per temes. Avui tenia les idees clares, simposi 8: medi ambient i a xupar-se tot el que expliquèssin allà! De les 14 xerrades que hi havia, 2 ja les coneixia i de la resta...crec que en salvaria 3 o 4. Són temes massa dispersos que fan que no entenguis o no vegis l'aplicació amb la teva feina (en el meu cas queden massa lluny dels temes que tracto a la tesi). Almenys crec que he presentat prou decentment, si més no he sortit content i he disfrutat explicant el meu treball. Això no m'havia passat mai, però al ser en un ambient més familiar-reduït, era còmode. Potser he estat una mica informal en algun aspecte o resposta a certes preguntes, però és que em sentia bé en l'entorn!

Després de berenar més dolços (hauré de vigilar el sucre), li ha tocat a l'Óscar presentar i ha estat molt bé. La seva xerrada tenia més públic i sembla que el tema ha agradat força. Els químics flipen quan expliques que vas de mostreig i t'has de barallar amb la feina de camp! El més divertit de tot és que acabes coneixent gent molt diversa en tots els aspectes. Com a mínim, coneixent d'entrada a 2 o 3 persones només ja tens punts de referència amb qui xerrar als decansos. Igualment, per vàries circumstàncies acabes coneixent o parlant amb gent nova que t'obre opcions a descobrir els seus camps d'investigació.

Realment durant el dia m'he sentit com el bitxo raro perquè no he presentat feina purament química (com moltes de les presentacions). Això sí, almenys tothom ha pogut entendre la meva presentació mentre que jo he tingut força feina en seguir-ne alguna! Almenys crec que la part didàctica la tinc millor (o és que ho he enfocat més a un públic general). Finalment, després de la darrera xerrada-"conte", on la noia s'ha girat cara la pantalla i anava posant veu d'explicar històries, hem pogut tornar a l'hotel a fer temps fins l'hora del sopar de congrés.

A les 21:15 ens hem trobat tots al Hall de l'hotel. A aquelles hores, l'Óscar ja m'havia deixat sol així que m'he intentat acoplar amb la gent que coneixia o he conegut durant el dia. Almenys el trajecte fins el suposat restaurant del sopar ha estat distret. La sorpresa ha estat que en comptes de fer un sopar entrentingut i amb originalitat (en teoria havíem de sopar mig tombats), directament no hem pogut sopar perquè s'havia cremat la cuina del local!! Apa, mobilització de 250 persones. I...on pots anar a sopar amb aquesta quantitat de gent i sense reserva? Efectivament, al "Wok Naturaleza y Sano" on hi havia un fantàstic buffete lliure! La gent s'ha indignat però jo m'ho he passat bé.

Després de l'intent, fallit, de seure amb la persona que coneixia més, he acabat seient en una taula mig buida i disposat a conèixer gent. Així que finalment he sopat amb en David (boig total), l'Ari, la noia sudamericana, el noi sudamericà i el Jordi (de Terrassa). Un grup que està al CSIC de la UAB i amb els que he gaudit del sopar entre bromes i comentaris sarcàstics. Evidentment hi ha hagut baralla pel recorregut del buffete perquè no està preparat per 250 persones que es mouen alhora. Afortunadament, els anys d'entrenament als pica-piques fets al CSIC m'han ajudat moltíssim.
















I bé, amb la panxa plena (però sense abusar que no vull problemes estomacals nocturns) han decidit tornar cap a l'hotel (3 integrants de la taula) i ràpidament m'he apuntat. No em venia de gust allargar més un sopar en que no coneixes a molta gent i sobretot, la mandra d'organitzar/mobilitzar tanta gent a prendre alguna cosa. Tenia ganes d'arribar a l'habitació! Almenys ja sé a quin simposi aniré demà: a veure els meus companys de taula jeje!!

Quan he entrat a l'habitació, l'Óscar acabava d'arribar, així que mentre escric aquestes ratlles ell ja s'ha quedat adormit com un nen petit. Ara ja va sent hora de tancar el PC, el llumet i els ullets (en aquest ordre) per descansar que demà serà un altre dia! Ara començo a escoltar l'arribada de gent del sopar, talons i veus es confonen al voltant de les cuatre parets així que m'acomiado fins demà, que ens toca un dia més light però amb viatge de retorn a casa de regal! Quines noves aventures tocaran demà? A descobrir-les!!

Bona nit,

L'Avi Salmó des de l'hotel Expo de València

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/SisenaTrobadaDeJovesInvestigadorsAValencia22010#