Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dimecres, 31 de març de 2010

31/03/2010 - Setmana Santa a Andorra -


- Dia 1 -

La Setmana Santa sòl ser una època on es viatja. En el nostre cas, l'Astrid va descobrir ahir que tenia festa tant avui com demà. Sembla un descobriment fet amb retard, però sempre hi ha temps d'organitzar alguna coseta. D'aquesta manera, vam buscar un hotel econòmic i cèntric a Andorra la Vella per anar-hi a passar els dos dies i aprofitar per descansar!

Així, hem sortit aquest matí per arribar abans de dinar al nostre destí. Després de fer unes quantes voltes pel centre, hem trobat un lloc de zona blava on aparcar el cotxe tot el dia a un preu més econòmic que els pàrquings :P La única pega ha estat haver de renovar el ticket cada 3 horetes, però com que estàvem passejant tota l'estona per la zona (i només hi he hagut d'anar 2 cops per tenir-lo fins demà a mig matí), tampoc ha estat res empipador.
















Bé, el primer que he fet, de camí a l'hotel, ha estat reservar taula per sopar al lloc que ens agrada, ja que els darrers 2 cops estava ple :S Com em venia de gust sopar al Refugi Alpí! Un cop gestionat el sopar, hem anat a instal·lar-nos a l'hotel (un de nou, per anar provant i veure com són jeje) i a dinar abans de començar la tarda de passeig per les tendes! Hem fet una bona tongada de passejos visitant tot allò que volíem i he aprofitat per intentar quedar amb el Lluis (que ara està treballant de cuiner a Andorra). Quina ha estat la meva sorpresa al rebre el seu sms dient-me que està de cuiner al Refugi Alpí jejeje, casualitats de la vida!

A la nit, després de sopar amb molt de gust hem aconseguit fer sortir el Lluis de cuina i l'hem vist uns segons. El temps suficient per quedar per demà al matí, abans de que entri a treballar! Del restaurant, hem anat cap a l'hotel i a descansar doreta mentre veig el final del partit del Barça :P

Bona nit,

L'Avi Salmó des de l'Hotel Sàlvia d'Or

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/SetmanaSantaAAndorra32010#

diumenge, 28 de març de 2010

28/03/2010 - Cap de Setmana a Fontclara -


- Dia 2 -


Avui al matí (després de canviar l'hora i dormir menys jeje) hem sortit de nou els homes en bici, per fer el recorregut de Fontclara a la Platja de Pals i després a l'urbanització del Mas Pinell. Passant per tot tipus de terrenys (asfalt, camins i fins i tot dunes amb matolls) hem provocat dues punxades consecutives així que ens ha tocat parar a canviar càmeres (sort que en duiem un parell xD). Després de realitzar les "cures" mecàniques corresponents, i resant perquè no punxèssim més ja que no dúiem més càmeres, hem aconseguit retornar sense més entrebancs fins a Fontclara. El dia ha estat clar tot i alguna ratxa de vent, que no et deixava avançar amb comoditat!
















Després de dinar bé i fer una petita becaineta veient una peli que no recordo, a la tarda hem baixat fins a Platja D'Aro per passejar tots junts i aprofitar el canvi d'hora, que ens ha donat llum fins més tard! Evidentment hi havia força més gent ja que les tendes obren també el cap de setmana complet. Finalment, hem tornat a Fontclara, hem gaudit d'un sopar a base d'embutit, hem fet el carregament del cotxe (bosses i bicis) i cap a Sabadell a descansar!


La tornada nocturna ens ha deixat amb boniques imatges entre Palau-Sator i Ullastret (circulant poc a poc). Hem vist 3 conills fent ronda nocturna en busca de menjar i 1 granota fent salts per l'asfalt. Després d'esquivar-los i entrar en vies amb més circulació, l'Astrid s'ha adormit i jo he anat cantant la musiqueta fins a casa!

Un gran cap de setmana de bon temps i tranquilitat,

L'Avi Salmó escoltant "Meet Virginia" de Train

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/CapDeSetmanaFontclara32010#


dissabte, 27 de març de 2010

27/03/2010 - Cap de Setmana Fontclara -


- Dia 1 -


A vegades, els viatges sense tenir clar el destí són interessants. Avui haig de reconèixer que no sabia on estava Fontclara fins fa pocs dies. Uns amics dels pares de l'Astrid hi tenen una petita casa i sempre comentaven que hi havíem de pujar tots plegats.

Aprofitant que a tothom li anava bé, hi hem anat avui al matí per tenir dos dies complets. Només arribar, l'Astrid i un servidor hem agafat les nostres bicis i hem anat cap a Ullastret (a uns 4-5 km) gaudint de la tranquilitat dels caminets. I és que realment, la zona és ben plana i s'hi pot fer bicicleta molt agradablement (tot i que ella ha patit en una pujadeta inicial jeje)! Al tornar al poble, hem fet uns llançaments a la pista de bàsquet mentre esperàvem que arribéssin els altres.

A l'hora de sortir en bici amb els "homes" de la casa, hem descobert que una de les bicis tenia el "pitorro" de la càmera encallat i s'havia de canviar. Així que l'Astrid i la seva mare anaven a Torroella de Montgrí a passejar i els homes a buscar el recanvi. Per tant, jo he sortit sol en bici a descobrir caminets i finalment, he decidit anar fins a Torroella també al veure que no hi havia masses quilòmetres de distància! Allà m'he trobat amb les dones, he aconseguit un mapa i he dissenyat un camí de tornada passant per Gualta i Fontanilles, així que he quedat amb els altres dos ciclistes al darrer poble.

En un inici he anat seguint el camí de bicicletes fins que l'he perdut dins de Gualta. Llavors he trobat indicacions d'un camí a peu fins a Fontanilles i he pensat que seria el mateix. Quina ha estat la meva sorpresa al trobar-me amb unes rampes duríssimes entre els dos pobles ja que pujaves molt verticalment un petit turó per baixar després per l'altra banda! En definitiva que he invertit un esforç considerable per fer un tram que si hagués seguit per la carretera hauria fet en 5 minuts xDDDDD

Un cop estàvem tots els ciclistes junts, hem fet un retorn a Fontclara entre camins i camps verds amb els pirineus encara nevats de fons. Un paisatge espectacular! Després de la dutxa de rigor, un bon dinar a Palau-Sator i per la tarda a passejar per Palafrugell!


Bona nit,

L'Avi Salmó des de Can Massanes a Fontclara

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/CapDeSetmanaFontclara32010#


diumenge, 21 de març de 2010

21/03/2010 - Cap de Setmana Can Valentines -


- Dia 2 -


Per variar la dinàmica del cap de setmana gastronòmic, el diumenge l'hem començat esmorzant "crepes" de nutella i "dulce de leche" després de llevar-nos tard!

Poc a poc, com cada any, la gent ha anat apareixent al menjador, segurament atrets per l'olor a "crepe" acabat de fer. Així, ens hem cruspit una bona dosis de calories per començar el dia abans de recollir-ho tot i baixar a dinar cadascú a casa seva!

Després de deixar al Carlo a casa seva de Terrassa, m'he arreglat a casa per anar a dinar a Sabadell, on evidentment no tenia gens de gana xD Per sort, la tarda ha estat tranquila per passejar i baixar tot el menjar del cap de setmana.

En resum, i Com no podia ser d'altra forma, un cap de setmana genial amb els companys del laboratori disfrutant de la tranquilitat i, sobretot, del menjar :)


Fins a la propera,

L'Avi Salmó escoltant "What about now" de Daughtry

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/CapDeSetmanaValentinesIDAEACSIC32010#

dissabte, 20 de març de 2010

20/03/2010 - Cap de Setmana a Can Valentines -


- Dia 1 -


Des de que vaig entrar al CSIC, any rere any hem anat a celebrar una calçotada a casa de la Carme (companya de tesi). Aquest 2010, tot i que ella ja no treballa amb nosaltres, no ha estat una excepció! D'aquesta forma comença el viatge fins a Can Valentines :)

Així aquest cap de setmana, concretament avui al matí, hem marxat dora per gaudir de la calçotada el mateix dia. Com que al arribar fèia un dia força maco, hem estat jugant una estona a "Volei" per fer ganes de dinar i riure una estona. Cap a les 12h hem baixat a la zona del cobert, on el pare de la Carme ens havia deixat tot el kit-calçotada preparat (fusta, branques, bidons + suports, diaris...). Per si el foc no s'encenia a la primera, hem començat dora amb els preparatius, i evidentment, tot ha sortit a la perfecció, així que els calçots han quedat fets abans que arribéssin tots els comensals a les 14h.















Després de mantenir les brases una estona per fer la carn quan estiguéssim tots, ha començat el tiberi fins a deixar els estómacs a rebentar (ja se sap amb aquests esdeveniments). Al saber que jo m'havia pujat la bicicleta, el "Mundi" i "l'Algues", parella de la carme i amic d'ells, respectivament, han dut les bicis també. Així, després de dinar hem sortit a fer una bona volta, baixant torrents, pujant i resseguint part de la Serra de Castelltallat per acabar enfilant-nos dalt l'Observatori mentre els altres visitaven Pinós en cotxe.



















El vespre ha estat tan entretingut com sempre, joc dels personatges abans de sopar (més lleuger: amanida, restes de carn a la brasa i "foundee" de fruita i xocolata xDD) i finalment partides interactives al UNO (amb normes clar jeje). Entre les 3 i les 4 del matí, hem decidit fer la darrera partida i anar a recuperar forces per llevar-nos demà!



















Bona nit,

L'Avi Salmó des de Can Valentines a la Serra de Castelltallat

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/CapDeSetmanaValentinesIDAEACSIC32010#

dijous, 18 de març de 2010

18/03/2010 - 23 Anys de Germana -


Aquest és un viatge al passat. Fa 23 anys va venir al món la meva germana petita: l'Anna. Evidentment no recordo quines sensacions vaig tenir en aquells moments, ja que tenia 3 anys i mig, però pel que diu la meva mare em vaig posar força gelós. És a dir, una reacció estàndard de germà gran que veu com perdrà l'atenció dels seus pares!


Després d'una llarga vida compartint casa, escola, familia, vacances, amics, etc...poc a poc els camins van prenent diferents direccions. Per sort, encara podem gaudir de trobades cassolanes per celebrar conjuntament les dates importants. Aquest era el cas d'avui. Des de que l'Anna fa classes a casa els dijous tarda, hem començat a fer el tradicional "sopar europeu". Això vol dir que un cop acabada la classe (a les 19h) comencem a preparar-ho tot per sopar entre 19:30 i 20:30! Ens veiem obligats a fer-ho així perquè ella i el meu pare marxen a Coral després.


En una data senyalada com la d'avui, el menú era abundant. De primer hem sopat una fantàstica amanida servida en copa de còctel i amb un sofregit per sobre. De segon, m'he encarregat de preparar el magret d'ànec, que hem acompanyat amb una selecció de
salses. Finalment, de postre hem assaborit une magdalenes cassolanes de fruites del bosc i el pastís evidentment!

Quina gran entrada del pastís. El menjador a les fosques, la pròpia homenatjada tocant-se el "Cumpleaños Feliz" amb el piano (sí, els altres no tenim prou nivell musical jeje), i l'intent d'apagar les espelmes. Es veu que als 23 anys encara no se sap bufar bé, així que hem hagut de fer 3 "tomas" per treure una foto decent!























Finalment, amb la panxa ben plena, els que havíen de marxar han abandonat la casa i la resta ens hem quedat a recollir-ho tot abans d'estirar-nos
al sofà. Evidentment, m'he adormit i per això puc escriure abans de ficar-me al llit ara!

Des d'aquí m'agradaria enviar les meves felicitacions a l'Anna, un cop més, i que ho poguem continuar celebrant any rere any tots junts. Per molts anys i feliços 23!!


L'Avi Salmó escoltant "Vanilla Twilight" d'Owl City

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/AniversariAnna32010#

dijous, 11 de març de 2010

11/03/2010 - La Trampa (John Grisham) -


Títol original: The Associate
Editorial: Debolsillo
Any: 2010
Nº de pàgines: 452



Últimament, els viatges a Nova York m'estan mostrant un món ple de malícia, competitivitat i estrés espectacular. Després del recorregut per Manhattan que vaig fer amb "El Arte de Romper el Cristal", John Grisham, aquest fantástic autor comercial de "best-sellers", m'ha fet retornar a la gran ciutat. Personalment, vull dedicar-li un parell de linies extres a aquesta entrada perquè és un dels autors que ha aconseguit fer-me enganxar més als seus llibres. No sé explicar si és per la forma d'escriure o pel ritme de les noveles, però sempre les acabo ràpidament. La temàtica d'advocats i legislació (habitual als seus llibres) no són de les que més m'agraden, però té la virtut d'aconseguir incloure aspectes més familiars i tangibles que m'agraden. És per això que, poc a poc, vaig llegint tota la seva bibliografia (molt extensa), així que no dubteu en que hi haurà més entrades d'aquest autor!

En aquest cas, la vida de Kyle McAvoy és envejable. Ell és un estudiant de dret a punt de finalitzar la carrera, editor del diari universitari i té un futur grandiós per endavant a qualsevol lloc on vulgui treballar. Tothom pica a la seva porta! Els problemes apareixen quan entren a la seva vida una sèrie de personatges, que trastoquen els seus plans, amb històries ocultes i oblidades del nostre protagonista. A partir d'aquí comença una cursa d'espionatge laboral implacable.

La tensió i angoixa que viu el protagonista fa que t'involucris en aquest llibre
i ràpidament et submergeixis en un món excessivament competitiu. La ressolució podria donar-se de múltiples formes, així que cadascú imagini el que vulgui mentre va llegint. Jo pensava que acabaria de forma diferent i no per això m'ha deixat d'agradar!

L'Avi Salmó escoltant "Better Off" de l'Ashlee Simpson


dimarts, 9 de març de 2010

09/03/2010 - "El Día Después" -


Ahir per la nit, després d'arribar de l'hospital a les 22h, vaig estar mirant els programes de televisió sobre el temporal. Em vaig emprenyar moltíssim perquè tothom només es queixava dels polítics i les mesures preses. No hi estic d'acord vès. Cada cop que han alertat de possibilitat de neu i després no es produia, tot eren queixes de que eren uns alarmistes i exagerats. Doncs ara que van avisar del mal temps però no van prohibir la sortida, a passar per l'aro tothom (i jo m'incloc però sense queixar-me). Estem en una societat poc acostumada a la neu, no tenim el material adecuat (quantes persones tenien ahir cadenes al cotxe?) i no sabem conduir en aquest medi, per tant senzillament calia ser pacient i prendre's la tarda com una aventura més!















Tot i el caos que es va produir ahir, considero que aquest matí s'havia arreglat força la situació i poc a poc la gent ha pogut començar a fer vida normal. En el meu cas, he tornat a repetir fotos d'ahir per veure l'evolució (amb l'ajuda de les fotos de l'Òscar de BCN). A Terrassa, l'estampa era bonica amb el sol, però bastanta neu havia començat a desaparèixer i les imatges perdien força. De totes formes, els edificis i paisatges es veien molt
millor que ahir i valia la pena retratar-los. En el cas de Barcelona, molta de la neu caiguda s'havia convertit en gel i fèia perillós l'avanç per les voreres. De totes formes, la visió de la serra de Collserola enfarinada feia goig.















El que més m'ha impactat avui ha estat la imatge de satel·lit que han publicat alguns diaris electrònics, on es podia observar 2/3 del territori català de color blanc. M'ha recordat a la fotografia de Gran Bretanya de fa uns mesos, tota coberta de neu també. Així que, a nivell personal, crec que millor agafar l'incident d'ahir com quelcom divertit que calia gaudir! Cadascú té la seva aventura personal de la tarda d'ahir, per tant disfruteu-la :)
















Salut i compte amb les gelades aquests dies!


L'Avi Salmó escoltant "Muñeca de trapo" de la Oreja de Van Gogh

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/NevadaTerrassaBCN32010#


dilluns, 8 de març de 2010

08/03/2010 - La Gran Nevada -


Durant el dia d'avui la climatologia ens ha dut de viatge a latituds molt més elevades, on estan acostumats a superar molt millor els temporals. Senzillament Catalunya s'ha col·lapsat per culpa de la neu. L'avís dels meteoròlegs era, en aquest cas, encertat i aquest matí m'he llevat amb el pati nevat (vegetació i pedres bàsicament) i el cotxe amb 3 cm de neu per sobre. No he tingut més remei que treure la càmera i començar a fer fotos. La gràcia de la neu ja m'ha fet començar amb alegria el dia i he decidit endurme la càmera a la feina. Després de les fotos pertinents i la neteja del vehícle, he sortit amb una fina pluja cap a Les Fonts per anar a buscar el tren. Quina sorpresa al arribar al pàrquing i veure que la majoria de places d'aparcament estaven lliures (la gent no ha degut poder arribar) i he pogut fer més fotos amb neu. El tren ha passat a la seva hora i amb la quantitat de gent habitual, així que tot ha anat rodat fins al laboratori!















Fins les 10 n
o s'ha presentat ningú al laboratori i prop de les 11 ha començat a ploure amb intensitat. De cop, comentant el tema de la nevada nocturna a Terrassa i localitats on el meu tren havia parat (Rubí, St. Cugat, La Floresta, Les Planes, Vallvidrera, etc.), ens hem girat i ens hem adonat que començava a nevar a BCN. Poc a poc, al pàrquing del centre s'ha format un remolí de flocs de neu, que amb el vent, no podien cuallar.

A la 1 puntuals hem baixat com cada dia a dinar i el tema continuava igual, així que ja no li hem donat més importància fins que hem tornat al "zulito". De cop la nevada semblava una petita ventisca i progressivament s'anava acumulant una fina capa de neu sobre els cotxes del pàrquing. Aquí ens hem animat i les fotos han començat a sorgir. Tothom mirava pàgines web sobre meteorologia i evolució del temporal fins que ens hem adonat que els flocs anaven fent capa i més capa sobre la gespa. En aquest moment, l'emoció es desbordava per tota la planta; grups de gent han baixat a fer-se fotos i gaudir de la neu i nosaltres no hem volgut ser menys. Així que cap a les 3:30-4:00 ens hem apuntat a la festa. La Nèlia estava feliç perquè mai havia vist nevar (és de Moçambic), l'Óscar volia fotos amb neu de BCN, la Lourdes també i la Marta, la menys abrigada, tampoc recordava una nevada d'aquesta magnitud a la capital. Per tant hem baixat a la ventisca a fer-nos (bàsicament fer-lis) fotos, passar fred...i començar a veure que el tema s'anava complicant.















Quan
hem pujat al laboratori de nou, he començat a rebre trucades i avisos: primer l'evacuació d'alguna facultat de la UAB en previsió de mal temps i manca de trens, després l'Àstrid m'ha trucat des de Sabadell on també nevava força i havien tancat la seva universitat i finalment la trucada clau, la de la mare, que molt amenaçadorament m'ha fet veure que havia de tornar immediatament cap a Terrassa xDD

He recollit, m'he abrigat i cap a Sarrià, a veure què em trobava al arribar. Eren les 4:20. Realment m'havia fet a la idea de plegar a la meva hora habitual i sino podia tornar, quedar-me a dormir a BCN però crec que ha estat un encert retornar una mica abans. Els cotxes pràcticament no podien circular. La neu estava cuallada fins i tot als carrers. Un munt de vehícles fèien sonar la botzina desesperats als semàfors. El caos estava començant! De camí a l'estació anava pensant sobre la gentada que m'hi esperava trobar, però no ha estat així. Una andana correcta de gent m'ha permés pujar al primer tren (direcció Terrassa) que passava, així que he decidit assegurar la jugada. Possiblement haguès pogut esperar al de Sabadell, però si es tallava la connexió, em quedava tirat!

Un cop en circulació, el paisatge vist des del tren mentre atravessàvem el Parc de Collserola és indescriptible. Només sortir del túnel de Sarrià, una explosió de neu i coloració blanca ho inundava tot. Els arbres només deixaven veure petites regions de branques amb coloracions verdoses sota un mantell nival bestial. Llàstima de la boira que tapava les parts més llunyanes i m'ha impedit obtenir grans fotografies. De totes formes, avui valia la pena realitzar el trajecte dret observant el paisatge a través de la finestra!! El darrer cop que em vaig quedar tirat amb els FGC va ser a Mira-Sol, farà cosa de tres anyets, així que fins que no hem superat aquest punt he estat un pelet intranquil (tot i que la zona amb més neu era per Les Planes, on no es podien veure els rails del tren).
















Finalment, a Les Fonts he pogut veure el cotxe aparcat amb molta neu a sobre i he decidit anar a Terrassa amb el tren. He
pujat tranquilament pel centre, tot fent fotografies de les zones amb neu (amb un Parc de Vallparadís espectacular i ple de gent gaudint). Un cop a casa, he intentat contactar amb el pare i finalment a les 6 ha arribat (després de 2h i 30 minuts des de Mollet). Sense deixar-lo descansar, hem sortit a fer fotografies camí de l'hospital, on estic escrivint amb l'avi al costat! Afortunadament es troba animat, hem passejat, sopat i poc a poc recupera forces :)















Apa, ara recullo tots els trastos que ja ha vingut la meva mare i marxo cap a casa a descansar! Un dia bonic i complicat
que ha acabat més que bé! Ànims i fins demà, que sortirà el sol, segur.

L'Avi Salmó escoltant "Fireflies" de Owl City

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
http://picasaweb.google.es/oktopusgarden/NevadaTerrassaBCN32010#

divendres, 5 de març de 2010

05/03/2010 - Calçotada d'Institut -


La tradició del calçot està molt arrelada al CID. Cada any es realitza una sortida d'hivern (abans es fèia una d'estiu
també) on s'acostuma a anar de calçotada per conèixer gent d'altres línies d'investigació i/o professors d'investigació. De les quatre ocasions en que he pogut participar: les dues primeres vam anar a l'Espluga de Francolí a fer-nos nosaltres la calçotada; l'any passat es va provar el mode "restaurant" a Molins de Rei, i que va agradar a molta gent; i aquest any hem tornat al sistema de preparació pròpia. A mi, personalment, és el que més m'agrada tot i que anant amb tanta gent, cadascú té les seves tècniques xD

Aquest any l'ubicació era més propera, Vega de Ribes (entre Vilanova i la Geltrú i St. Pere de Ribes), i vam poder començar
a preparar-ho tot força dora. Recollida de fusta, preparació de foguera (cadascú dient la seva) i finalment: foc! És divertit veure com cadascú fa les coses de diferents formes i al final sempre surt un producte potable per a tothom. Això sí, una bona part només de públic mentre uns quants treballen (ja se sap xD).

A mi m'agrada col·laborar en la preparació dels calçots (tot i que no en menjo perquè no m'agraden). Així que ràpidament
vaig ajudar a portar branques bones i a donar voltes als filats ja que hi ha gent a qui li fa respecte. Més o menys les maniobres van sortir bé i es van poder fer 700 calçots així que la carn la vaig deixar per altres especialistes xD















Un altre fet curiós és que en aquestes sortides la gent s'acostuma a agrupar per proximitat dins de l'Institut. D'aquesta
forma, es redueix força l'interacció si les taules estan ben separades (com era el cas) o si els grups venien amb força gent (ocupaven taules senceres). Per sort, nosaltres erem pocs i ens vam barrejar per conèixer gent d'altres grups!

Després d'organitzar els equips per aconseguir provisions cal dir que vam menjar molt i variat: un èxit total xD Per contra, aquest any, a diferència d'altres edicions, la gent va començar a desparèixer ràpidament després de menjar (buscant el solet o organitzant cotxes per tornar). Així no es van celebrar les famoses idees de germanor (com haver-se de presentar, cantar himnes nacionals, etc.). Un altre any serà, ja ho veureu!

L'Avi Salmó escoltant "Draughty" de Draughty

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:



Arxiu del diari