Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 10 de juliol del 2010

10/07/2010 - Folkebibliotek -


Avui m'he tornat a llevar nerviós. És una sensació extranya que espero no m'acompanyi molts dies però em fa sentir angoixat i suposo que és per una certa por a l'incertesa. Finalment m'he llevat i al anar a la cuina a esmorzar, m'he trobat l'inquilí asiàtic mut. I dic mut perquè l'he saludat i m'he presentat, i no m'ha dit res, s'ha quedat jalant i mirant la tele xDD Potser és sord xDD Total, que després d'esmorzar, se m'ha acudit mirar el plànol per veure on podia trobar un lloc per llogar bicis i he vist que posava que a la biblioteca es tenia accés a Internet!! Taxaaaan he anat a mirar. Ja tenia 3 objectius, si sumem que volia acabar de comprar uns detallets per la cuina (ara ja tinc tot el que necessito :P).











Així, m'he dirigit a la biblioteca i me l'he trobat tancada per tot l'estiu. Per sort, han deixat habilitada una secció exterior amb WI-FI gratuïta!!! Si bé no funcionava a la perfecció, he pogut enviar alguns correus :) He baixat fins a la UNIS i he entrat al museu gratuit d'Svalbard. No hi he estat massa temps. Es veu que aquests dies estan arrivant molts creuers que deixen a tots els avis a l'illa, i clar, el museu és visita obligada. Per tant estava a tope i he decidit deixar-ho per un altre dia! Almenys he descobert perquè hi ha la tradició de descalçar-se al entrar als edificis. És una antiga tradició de la zona perquè tothom treballava a les mines, hi havia risc d'entrar partícules perilloses a l'interior de les cases (a part de la bruticia).


Després he passat pel super, amb la meva llista d'ítems necessaris (ho he trobat tot). M'he tornat a gastar unes 350 NOK (45 euros) i amb això ja quedaré cobert de moltes coses. Haig de comentar el tema fruita, he hagut de passejar i perdre temps per espiar com ho fèia la gent. He vist que posaven la fruita en bosses de plàstic (fins aquí tot normal) però no ho pesaven, i clar, jo flipava en com ho comptaven a caixa. Però ja saps, allà donde fueres, haz lo que vieres, així que he agafat un parell de pomes i tomàquets que volia i cap a caixa. Haig de mencionar que tota la fruita venia d'SPANIA, flipant!! Quan ja anava a pagar, m'he trobat a la Malu comprant i ja ha aprofitat per dir-me que la barbacoa seria a les 19h al club de submarinisme. De pas, m'ha presentat a la Tina (Noruega de Bergen però amb accent andalús i que ha viscut no sé quants anys a Espanya).

I amb la compra a la motxilla, camí de tornada fins a Nybyen (30 minutets de pujada). Aquí ha estat quan he vist una cosa força subrealista. De cop, a la carretera que baixa pel marge esquerra del riu, hi havia un ren (Reindeer) corrent davant un cotxe. Per un moment m'ha recordat a un dels dies que vam anar en bici amb el Santi i vam veure un cotxe amb una dona a dins passejant el gos de forma motoritzada xDD Després d'observar una mica, he vist que simplement el ren no vèia clar per on marxar corrents i seguia la carretera davant la furgoneta fins que ha arribat al peu de les muntanyes (llàstima que no tenia bateria a la càmera en aquell moment :S).

Quan he arribat a casa, he fet el dinar, truita de 2 ous + 3 frankfurst amb una mica de pa amb tomàquet (sí, aquí pots comprar pa i al dia següent encara es bo...per això deu costar 6 euros el kg). M'he trobat amb el Jason a la cuina i hem estat parlant una mica mentre jo mirava el Tour. Després l'he deixat per anar a l'habitació una estona, i al tornar (serien com les 17:30h), m'ha convidat a menjar perquè ha fet molt berenar-sopar. Llavors li he comentat que tenia la barbacoa i he anat a preparar-me. Pel que fa al final de l'etapa del Tour, en general, avui tocava semi-muntanya però no ha passat res amb els favorits.

A tres quarts de set he sortit cap al city-center amb el meu menjar per la barbacoa. A mig camí he vist uns pals lleugers, i me n'he agenciat un perquè la Malu m'ha advertit que a la zona de la platja, hi havia uns ocells que atacaven al cap, així que és millor si portes un pal en alt a mode de para cops. Mitja horeta després he arribat a la zona de la platja i m'he creuat amb la Malu, que anava en bici (m'ha dit que el pal el podia agafar a la platja, que n'hi havia molts, no calia carretejar-lo tant jeje).

Quan he trobat el Diving Club, ja tenien la barbacoa encesa així que només he hagut de posar la meva carn a sobre i esperar. Aquí la cosa funciona així: tu et portes la teva teca, els teus plats, els teus tovallons, la teva beguda i vas fent. M'ha impactat, perquè tot i que evidentment es comparteixen coses, cadascú es mirava el seu sopar i s'ho fèia a mida. A mi m'han preguntat si tenia molta gana perquè he portat 4 talls de carn, i els he explicat que eren per compartir xDD Després de sopar, poc a poc, el fred ha anat incrementant i hem entrat a dins de la barraca, on tenen sofás, butaques i cadires reciclades (de cotxes per exemple). Això permetia estar a cobert d'una fina pluja que començava però mantenint les portes obertes teníem una gran visió del Adventfjorden (fiord) des de la Harbour Area! I em repeteixo, el fet de que la llum sigui uniforme tot el dia, fa que haguem estat fins les 00 xerrant sense percebre el pas del temps!

L'únic que trencava una mica l'harmonia del paisatge, era un vaixell de l'armada noruega, així que la broma estava cada cop que la gent volia anar a fer pipi, que calia saludar-los per si estaven espiant :P Finalment, i després d'hores d'anècdotes sobre avions i aeroports extranys (aquesta gent que ha viatjat tant i en males condicions, tenen moltíssimes històries), hem començat a recollir la brossa i marxar cap a casa!

Els més veterans viuen més aprop (al poble), mentre que els nouvinguts hem hagut de remuntar els 20-30 minuts de camí cap a les barraques de Nybyen. Així, en companyia de la Lorna (noia de Nova Zelanda) hem fet el camí sota la fina pluja cap a casa. Ella viu un parell de barraques més amunt i almenys té veïns amb qui parlar a la seva cuina jeje. En principi demà hem quedat per baixar junts a veure el futbol, ja que hem de fer el camí llarg, almenys no anar sols. He descobert que em costa entendre als australians i derivats (nova zelanda). Si parlen ràpid, necessito 120% de concentració per entendre el 90% de la conversa, així que intentaré ser capaç de conversar amb la Lorna si fem el camí junts xDD










Per avui, això és tot, demà toca el futbol!!

Bona nit,

L'Avi Salmó des de la Barrack 9, room 211, Nybyen, Svalbard

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbard#

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari

Sobre el viatger