Matí sense entrebancs a la barrack 4 (no m'he deixat res jeje). He arribat a la UNIS a les 8:15 per deixar el portàtil, el dinar i la roba de recanvi a la meva taula. Avui tocava el curs de seguretat! A les 8:30 havíem d'estar a recepció, així que després de deixar-ho tot, he baixat a esperar!
La Mónika (fieldwork supervisor ~ supervisora del treball de camp) m'ha vingut a buscar per dir-me l'aula on es faria la primera part més teòrica del curs. Al entrar, només hi havia un noi que semblava estressat (mesurant amb regle un mapa i escrivint). Tenia molts números de ser Espanyol o Francès...i vet-ho aquí...en Sergio era vasc xDDD Bàsicament la idea general de la presentació és que Svalbard globalment és molt salvatge i inclou molts perills (geleres, rius sota el gel molt profunds, esquerdes, aigua molt freda (mort en 5 minuts) i l'ós polar com a convidat especial). Per tant, hem de saber el que estem fent i llavors podrem disfrutar al màxim. Hem vist una mica per sobre algunes idees que unides al sentit comú, ens facilitaran la vida al camp. A nivell d'organisme, la UNIS cedeix certs kits per anar al camp, que en la majoria de casos són obligatoris (tant si és una sortida d'un dia (kit petit), com si és per varis dies (kit gran)). Després de tres quarts d'hora, ens han deixat 15 minuts de descans i ens hem tornat a reunir a recepció per rebre les classes de tir (ús del rifle).
Ens ha recollit el Nils, l'instructor, i hem anat en una furgoneta cap a la zona o camp de tir (direcció l'aeroport i passant per la porta del Seed Vault o Magatzem de Llavors). Un cop allà, hi havia un altre petit grup fent entrenament, així que ens ha tocat esperar una estona (hem pogut fer fotos de les vistes). Quan hem tingut torn, ens ha assegut a tots en una de les casetes i hem fet teoria del rifle i perquè era tan important aquí a Spitsbergen (la illa on estem dins de Svalbard). Després, hem entrat dins el que seria la caseta de tir pròpiament dita, mentre un parell de voluntaris col·locaven les dianes a 35 metres i altres agafaven els 8 rifles (un per persona).
La lliçó pràctica ha començat. Als que mai hem agafat una arma d'aquest estil, ens intimidava bastant. Després del curs, realment te n'adones de que hi ha poques coses (però importants) a tenir en compte. Però no avanço esdeveniments. La primera cosa que havíem de fer era veure com funcionaven les parts del rifle. És bàsic, que quan et dónen un rifle (sigui qui sigui) primer comprovis que està descarregat. Això es fa obrint la recàmera i posant el dit petit a dins del canó per veure que està buit. A més a més, després cal corroborar-ho amb la vista (tot això, apuntant cap endavant sempre). Per altra banda, tot i que els rifles de la UNIS tenen una peça que fa de seguro, es deixa sempre a punt per disparar perquè s'aplica una altra mesura de prevenció: el half-loaded (o mitja càrrega). Aquest era el segon pas de l'aprenentatge d'avui. Per a practicar, després d'explicar-nos a tots com es fèia, ens ha donat 4 dummie bullets, o bales de mentida, i a provar. La idea és posar d'una en una les bales a la recàmera (s'apreten com si fóssin les piles d'un mando a distància aprox.). A continuació, amb la mà esquerra agafant el rifle es fa força sobre les bales per a que s'enfonsin, i es tanca el repercutor. D'aquesta manera, queden les bales dins la recàmera però no se n'ha carregat cap dins del canó. Per comprovar-ho, només cal apuntar endavant i apretar el gallet, simplement fa clic. Finalment, havíem de treure les bales de la recàmera (apretant una palanca situada davant la circumferència on s'engloba el gallet) i tornar a començar. Ho hem provat uns quants cops per estar segurs de que pillàvem la mecànica!
Un cop superada la part més teòrica, han sortit a la llum les bales de veritat (unes caixes amb una àguila calva dibuixada) i ha tocat de nou una petita classe dels passos a seguir. Primer, comprovar que la recàmera està buida. Fer el dispar de seguretat (clic només). Carregar en mode half-loaded les 4 bales de veritat, posar-se les proteccions de les orelles, tibar el carregador endarrera i endavant i disparar quan estiguèssim a punt (cadascú al seu ritme). A l'hora de fer el dispar, ens ha recomanat que agafèssim aire al 100%, en deixèssim anar el 50% i que aguantant la respiració, apretèssim el gallet molt suaument. En aquest moment, una noia del grup s'ha posat a plorar perquè li ha vingut com un atac de pànic. Per sort s'ha apartat una mica, s'ha tranquilitzat i ha pogut continuar! (ja he dit que fan respecte els rifles)
Bé, aquesta era tota la teoria general. Després, ho hem aplicat amb tres posicions de dispar diferents: estirats a terra, de genolls i totalment drets. En cada una d'elles havies d'agafar molt bé la posició per aguantar el retrocés de l'arma (vigilar amb la col·locació a l'espatlla) i aguantar l'equilibri. Abans de disparar, ens fèia posar a tots la posició i mirar de trobar-nos cómodes aguantant el rifle. Així, en la primera ronda disparant estirats a terra (la que tens més equilibri), no ens ha dit que apuntèssim a una sola diana i llavors no he pogut veure com m'havia anat. A partir de llavors, tenia la diana 2 assignada :P En la primera ronda bona, he fet 4 dispars consistents (molt propers entre ells) però a la zona de 2-3 punts (lluny de la zona negra, o sigui la correcta jeje). Un cop fets els 8 tirs estirats a terra, tocaven les dues rondes agenollats. Per mi, aquesta postura és força incòmode perquè t'has d'asseure sobre el peu dret mentre tens l'esquerra com a suport pel braç que subjecta l'arma. De totes formes, la primera ronda, he millorat deixant les 4 bales a la zona 3-4 (de nou molt consistent). Segons el Nils podien passar dues coses, que l'arma no estigui ben calibrada o que no estigués acabant d'afinar bé amb les dues mires. El que he fet a la segona ronda de genolls, és intentar corregir això i baixar una mica l'arma (disparava sempre amunt). He tornat a millorar, entrant els 4 trets junts a la zona 5-6 (però encara alts respecte el centre jeje). Finalment, ens quedaven 4 bales per fer una única ronda disparant drets (segurament la postura més utilitzada). En aquest cas, la postura no és incòmoda de trobar, però costa mantenir ferma l'arma per apuntar. Hem repetit tot el procés igual que a les anteriors ocasions, i hem començat els 4 darrers trets. En aquest cas he intentat corregir el tema de les mires, llençant una mica més avall (tot i que costava apuntar). Quina ha estat la meva sorpresa al obtenir 4 grans trets (7-8, dins la zona negra de la diana). Fins i tot el que disparava millor (un expert de Canadà) m'ha felicitat i el profe també. Suposo que és qüestió d'anar practicant...i confiar en no haver de fer servir mai el rifle!
Finalment, per acabar la classe, una petita introducció de les parts més vulnerables d'un ós polar, com afrontar el problema, com evitar conflictes i sobretot com cal intentar espantar-lo abans de disparar (últim recurs si no hi ha més remei, ja que es fa una investigació molt profunda sobre el tema). Per acabar, una petita lliçó ràpida de com mantenir els rifles i una demostració del funcionament d'una pistola de flama o d'advertència (el primer que caldria usar contra l'ós). És un arma curta i senzilla que permet disparar un cartutx amb un cert angle per a que caigui davant l'ós i al explotar, l'espanti. Només cal tenir cura de no llençar-lo per sobre l'ós, ja que si l'espantem i el fem venir corrents cap a nosaltres, pot ser fatal! Això ha estat tot pel que fa al matí al camp de tir. Després, hem recollit tot el material i hem tornat a la UNIS. Als dos espanyols, que probablement agafarem alguna mena de barca, ens ha citat el Nils a les 14h per anar a provar els trajes de seguretat/supervivència aquàtica.
Hem pujat a dinar (teníem 45 minuts) i a les 14h tornàvem a ser allà. La idea era vestir-nos amb un traje de supervivència de la nostra talla aproximadament i anar al port a provar-los. Intentaré resumir les coses a tenir en compte: primer, cal apretar-se les tires del neopré de les mànigues per evitar l'entrada d'aigua. Després, cal saber que hi ha unes manoples de neopré lligades i guardades just a la màniga. A la zona del pit aproximadament, hi ha dues butxaques amb 2 fils. Un conté un mosquetó per lligar-se amb la resta de gent del grup, i l'altre és un xiulet per demanar auxili. La idea, és que si hi ha un accident, cal formar un cercle entre la gent lligada (per facilitar el rescat i visualització de l'helicòpter). A més, si el rescat dura molta estona, es pot formar una fila enllaçant-se amb les cames per donar escalfor, i anar canviant la última persona cada 30 minuts (sistema de rotació). Finalment, cal pujar la cremallera central fins al coll, posar-se la caputxa, i per fer el buit d'aire de tot el traje, cal obrir-lo una mica per la zona de les galtes i ajupir-se de cop, d'aquesta forma s'allibera tot l'aire i quedem buits per dins!
Un cop al port, calia aplicar tota aquesta teoría, així que el Nils ens ha fet saltar d'un moll a l'aigua, lligar-nos, nedar remant a braça endarrera fins al següent moll, enfilar-nos sols (després hem provat tècniques amb persones a dalt del moll) i després tornar a saltar i nedar fins a la costa. El problema és que hi havia dues barques carregant benzina i havíen de passar per la zona on volíem saltar, així que hem estat esperant fins que finalment hem tingut permís del Nils. Pensava que l'impacte amb l'aigua seria més fort, però realment només queden humides les mans i alguna que altra filtració subtil. L'únic que molesta és la visibilitat i el fet d'anar nedant marxa enrera jeje. Hem anat fins al moll del mig i m'he pogut enfilar sense problemes. Després, m'han fet tornar a saltar i hem fet proves de com treure una persona de l'aigua fent-la botar 2 vegades. Finalment, un nou salt i a nedar cap a la costa!
La veritat és que ha anat força bé i el major problema ha estat treure'm el traje jajaj, m'he quedat mig encallat amb les botes i m'he mullat una mica la roba xDD Per sort, només faltava conduir de nou fins a la UNIS, rentar els trajes i el curs estava acabat :) Gràcies a l'avís de la Pernilla, m'havia portat roba de recanvi així que m'he canviat i he aprofitat per treballar un parell d'horetes més al PC (haig d'aprofitar que tinc connexió només a la UNIS).
A les 17:30 he marxat i he pogut fer bones fotos amb un cel preciós (sense núvols i amb solet) de camí a casa. Avui he tornat sol i m'he plantejat de nou pujar a la mina abandonada que hi ha prop de Nybyen, però com que portava molta roba per posar a la rentadora, he decidit posposar-ho. Al arribar a l'habitació, he baixat a posar rentadora + secadora i mentrestant he preparat el sopar i dinar de demà! A les 19:30 ja ho tenia tot enllestit així que he vist el resum de les notícies esportives a la BBC i cap a l'habitació.
Abans d'escriure el diari, he estat descarregant les fotos (portava cert retard) dels últims 2-3 dies. Creant les panoràmiques i organitzant-les per data. Crec que podrem salvar-ne unes quantes jeje. Per ara no hi ha masses més notícies, així que a descansar!
Molt bona nit,
L'Avi Salmó des de la Barrack 4, room 211, Nybyen, Svalbard
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbard#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada