19/08/2010 - Quasi traductor d'emergència -

Aquest matí m'he prés les coses amb calma. El plànning de feina d'avui era força light i em tocava molt ordinador, així que no he corregut pas. De totes formes, he arribat bé a la UNIS i a les 8:45 ja començava a treballar. Tot el camí de baixada ha estat esplèndid avui. És difícil descriure com de cómode et trobes, sota una bona capa d'abrics, quan no bufa vent. Avui, no hi havia absolutament ni un moviment d'aire, i sota un sol clar, s'estava de conya. Segurament no estàvem a més de 5-6 ºC, però podies notar com el cos es sentia confortable! En teoria avui, demà i dissabte tornen a pujar les temperatures una mica (6-10ºC de màximes). A veure si és veritat!

Un cop instal·lat al despatx, avui tocava començar amb l'abstract pel YES-Meeting. Primer, recopil·lació de totes les dades que demanen per acceptar-te. Omplir fulls i annotar bé quins requisits volen. Després, m'he estat barallant amb el resum de resultats infinits que tinc. Entre excels i documents words, s'ha passat tot el matí fins l'hora de dinar! No és fàcil resumir en 300 paraules les coses més importants :) Avui com que no hi ha ningú pel passadís (estem el Tol i jo sols, i ell no dina. Pica tot el dia, a mitja tarda fa un berenar fort i després sopa a casa. Són ben raros aquests russos :P), he tornat a menjar sol a la sala de descans!

Per començar la tarda tranquilament, he aprofitat per actualitzar per fi les fotos al picasaweb. Com que el meu espai normal ja el vaig omplir, en tinc un de nou buit per omplir-lo amb totes les imatges d'aquesta aventura jeje. He fet dos àlbums: un amb les fotos ordenades per data, així té coherència amb el blog; i l'altra amb totes les panoràmiques (bàsicament per problemes informàtics a l'hora d'ordenar automàticament les fotos). L'enllaç és el següent: http://picasaweb.google.co.uk/oktopusgarden1

Just en aquell moment ha vingut a buscar-me la Monika, es veu que l'han trucat d'un dels vaixells perquè hi havia un espanyol que no parlava anglés i havia d'anar a l'hospital. Necessitaven un traductor, així que m'ha preguntat si jo podia ajudar-los. Cap problema, hem anat a trucar. Després de fer gestions telefòniques, resulta que no hem pogut contactar amb la persona encarregada, i en teoria la Monika ho provaria més tard, si ja estava solucionat, no em vindria a buscar! Ha passat la tarda i no ha aparegut, així que segurament ho han pogut arreglar :)

Més tard, quan he tornat a mirar el meu correu, tenia un e-mail del Sergio, el noi espanyol amb el que vaig coincidir uns quants dies. Ja ha escrit el petit article en base a la informació que li vaig enviar i m'ha demanat si calien correccions. He trobat algunes petites errades i li he comentat, però el text estava molt bé i ha quedat ben ordenat. A veure si hi ha sort i surt divulgat en alguna revista de cara al públic. A més, al correu també he trobat els dos primers avisos de comentaris al blog (sou les primeres Mireia i Laura, gràcies :P). A veure si ara que hi posaré els enllaços a les fotos a totes les entrades, la gent s'anima més a dir alguna tonteria xDD A les 16h, l'estòmac reclamava galetes. Ara estic acabant amb un paquet de galetes Kaptein! La història de les galetes em porta de cap des de fa un parell de dies perquè tenen un gust idèntic a unes que jo menjava, i fins avui no se m'ha encés la bombeta al cervell i no les he pogut associar. Crec que la diferència en la forma és el que m'ha portat despistat. En realitat són idèntiques en sabor a una mena de torrades-galetes que comprava la meva mare i que eren de forma rectangular (les d'aquí són rodones). Les d'allà estaven foradades i a més, el rectangle el podies dividir en 2 galetes perquè estaven separades per una línia de puntets per facilitar el trencament. Crec que servien pels règims també, perquè bàsicament no porten res, només tenen gust a pa. Per això m'encanten!

Ja bereno a la UNIS per sistema, ja que això de dinar de 12 a 12:30, fa que entre 15h i 16h tingui ganeta. Sinó no arribo a casa caminant jeje. He sortit a les 18h de la universitat i avui he parat a la Svalbardbutikken per començar l'operació re-omplim nevera. Estic content perquè he aconseguit buidar gairebé totes les existències que tenia, ara poc a poc toca acumular de nou :) Per no haver de carregar tota la compra d'un sòl cop, avui volia agafar la meitat de coses i demà buscar la resta, però un cop al supermercat, hi havia de tot. És una oportunitat que no podia deixar passar, així que he acabat comprant quasi tot el que volia (hi havia varietat de peix i carn avui). Demà miraré de trobar la resta de coses més específiques.

















La tornada a Nybyen ha estat força plàcida, hi havia una mica de sol entre uns núvols prims i el vent no era excessivament fort. Tot i que anava ben carregat, he arribat bé a casa. A la cuina, la Mari estava recollint després d'haver sopat i marxava a la piscina. Jo m'he esperat una mica i a les 19:30h he començat a cuinar perquè avui l'estofat anava per llarg. He fet llenties amb arrós i verdures, i clar, això requereix temps de cocció. Mentre anava fent, he estat per l'habitació i resulta que al tornar, hi havia l'Ana, el Bo i el Kennet preparant el seu sopar. Us ho creieu o no, el meu era el més elaborat jeje. L'Ana i el Bo compartien frankfurts bullits embolicats en fajitas i sucats amb ketchup i puré de patates, mentre que el Kennet s'ha comprat una mena de sobre, on hi poses aigua calenta i una salsa...i se suposa que queda un plat comestible :S Preferia el meu menú jaja.

Mentre sopàvem m'he enrecordat que tenia la rentadora, així que ràpidament he baixat a veure si podia posar la roba a la secadora. No, encara hi havia algú utilitzant-la. Quan anava a sortir de la sala, ha entrat el Kennet. Era seva la roba. Li faltava una mica però m'ha dit que ja posaria la meva quan recollís la seva. Perfecte! Més tard he baixat a comprovar si ja estava assecant-se la meva roba, i saber quan la podria treure. Tenia 45-50 minuts així que he tornat a l'habitació. Per sort se m'ha acudit baixar abans d'hora a veure com anava, i m'he trobat una noia treient-me la roba tota xopa! I això que em veu i diu, que l'has de continuar usant? I jo, mmm doncs sí, com a mínim els 20 minuts que encara li falten al programa, he pensat. M'has obert la porta abans d'hora i ara et fas la despistada. Total, que li he dit que ja l'avisaria quan estigués. Aquí si et descuides, la gent no respecta res!

Al final, he tornat al cap d'una estona per retirar la roba i li he dit a la noia que ja la podia usar. S'asseca força bé tot i que sembli que la treus una mica molla de l'equip. La gent la vol treure totalment seca i s'està hores amb la roba allà dins. És millor estendre-la a l'habitació en uns penjadors i queda perfecta. Ara toca anar a descansar que és tard i demà ja és divendres. Haig de parlar amb la Lorna per si vol mirar d'anar a Pyramiden, i sino, a les 12 intentaré aconseguir un rifle per fer alguna excursió amb la Mari. El problema és que els divendres no acostuma a quedar massa stock, a veure si tinc sort!

Molt bona nit, amb un cel ras i blau :)

L'Avi Salmó des de la Barrack 4, room 211, Nybyen, Svalbard

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbard#