Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dijous, 30 de setembre de 2010

30/09/2010 - Recollida de xarxes i retorn en llanxa cap a Longyearbyen -


Aquest matí teníem el temps just per fer les bosses i deixar l'habitació llesta abans d'anar a esmorzar. Al final, com a conseqüència de la previsió de mal temps per divendres, els treballadors de l'hotel també marxarien avui i per això calia alliberar les habitacions tan d'hora. Total, a les 8h estàvem esmorzant (de nou teníem tot l'assortit disponible) i a les 8:45h abandonàvem l'hotel carregant només la motxilla gran de l'Anna. Hem intentat optimitzar recursos per facilitar la mobilitat jeje.























De nou seguint una línia recta, hem arribat al punt B cap a les 10h. Hi havia alguns peixos (7-8) però només ens n'hem quedat 2, i la resta els he alliberat perquè encara estaven prou bé. Segons si els peixos estaven molt entortolligats o no, costava un munt treure'ls sans i estalvis! Després faltava recollir la xarxa, treure les pedres i els suros i plegar-la. Evidentment, una xarxa molla i unes quantes mostres, farien incrementar el pes de la motxilla jeje. En mitja horeta ens hem plantat al punt A, i aquí sí que hem trobat molts peixos (15 aprox.). He tingut moltíssima feina per alliberar-ne 10 i agafar-ne només 5. Això sí, ens hem trobat una sorpresa. "El Monstre", un exemplar enorme! Resulta que s'estava intentant alimentar dels peixos que havíem capturat amb la xarxa i se li han quedat enganxades les dents. Hem intentat recollir la xarxa amb compte per treure'l, però tot just hem posat la xarxa al marge, s'ha deixat anar dins de l'aigua! Sort que ha quedat una mica estabornit i ràpidament l'he pogut caçar amb les mans i llençar-lo fora de l'aigua abans de que s'escapés :)

















El temps ha anat passant i m'ha costat anar treient tots els peixos. Almenys avui teníem un sol preciós entre els núvols, i fins i tot es podia notar la seva escalforeta. Haig de dir que cap dia hem passat fred en aquesta regió, es nota que estem una mica més al sud jeje. Finalment, eren les 11:15h quan acabava amb el darrer peix i podíem endreçar la xarxa a la motxilla. Entre "El Monstre" i les xarxes molles, no sé quin pes portava a l'esquena, però era important jeje. Teníem 45 minuts per tornar i arribar a l'hora (sobre les 12h), així que hem posat la directa i hem fet temps rècord, ja que a les 12h en punt, entràvem a l'Isfjorden Radio Hotel jeje. Volíem aprofitar la darrera hora per descansar una mica, però resulta que al arribar, havien acabat del meeting i han decidit avançar 30 minuts la sortida perquè hi havia bona mar!
































Ha tocat córrer a la barraca a preparar les motxilles (distribuir totes les coses i posar-ho tot dins de bosses de plàstic o de brossa per protegir-ho de l'aigua), i vestir-se amb al traje de supervivència! Total, que no hem pogut dinar jeje però almenys arribaríem a la UNIS cap a les 14h. Els membres de la reunió, s'han fet la foto d'equip vestits de taronja i després, hem pujat tots a les llanxes plenes de motxilles i bosses xDD La tornada ha estat menys molla que l'anada (he estat assegut al mateix lloc, i avui he pogut veure tota la costa). No hi havia tantes onades i la visibilitat era bona. He pogut veure de nou Barentsburg, Colesbuckta, Grumontbyen, Bjorndalen i l'arribada al port. A més, a mig camí ha aparegut una balena just al nostre costat. Ha sortit a respirar 5 segons i alguns privilegiats l'hem pogut veure. Després han donat la volta per intentar trobar-la, però mai més ha tornat a la superfície. Al arribar a port, he notat fred als peus i és que avui m'he deixat de posar la segona capa!
















Després de retornar tot el material de precaució a logística, i retirar el paper de control de mostreig de camp, hem anat als ordinadors abans de dinar. L'Anna ha rebut una beca per fer el doctorat a França (Toulouse), així que estava molt contenta i hem decidit anar a celebrar-ho dinant fora. Era una hora extranya, les 15h, i el primer lloc estava tancat. Almenys al Svalbar, no fallen jeje i hem menjat una grandiosa hamburguesa per 13 euros de nou :) Estava boníssima! Hem fet uns brindis (jo amb aigua clar jeje) i hem tornat a la UNIS. Quina ha estat la meva sorpresa quan no podia obrir amb el meu xip. Ens han hagut d'obrir uns estudiants. Demà miraré de solucionar-ho (quarta vegada que em toca anar a recepció per aquest tema jeje).
















Finalment, he pensat que ja que tenia tot el peix sense congelar, valia la pena treballar tota la tarda per mesurar i pesar cada individu. Normalment això es fa al camp, però aquí, com que hi ha el risc de trobar-te els óssos polars i altres animals carronyaires, és millor fer-ho al laboratori. Total, que he estat embolicant i endreçant peixos fins ben tard a la UNIS. Només queda dir que "El Monstre" fa 61 cm i pesa 2100 g! Abans de plegar, he vist que el Mark estava a la seva oficina i li he demanat si em podia ajudar perquè no tenia xip. Evidentment si és més tard de les 16h, logística està tancat i cal sortir pel carrer per arribar als nostres congeladors. No m'ha posat cap pega i fins i tot m'ha acompanyat, així que entre els dos hem baixat una caixa amb els meus peixos i m'ha obert per tornar a entrar!
















Amb tot això, he abandonat la UNIS gairebé a les 20h. He pujat en la foscor fins a Nybyen, i per fí he pogut deixar la roba bruta, gaudir d'una dutxeta i fer-me el sopar! No hi ha gairebé ningú a la meva barrack. Ara mateix tota la planta baixa està buida, i a dalt som 6, 2 dels quals estan fora de mostreig jeje. He estat parlant amb la familia i ara ja puc dir que he sobreviscut al mostreig de camp en solitari a Svalbard i amb èxit :) Estic molt content!
















Bona nit,

L'Avi Salmó des de la Barrack 4, room 211, Nybyen, Svalbard

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbardContinuacio#



dimecres, 29 de setembre de 2010

29/09/2010 - Primer dia de mostreig de camp -


A les 8h havíem d'estar esmorzant, així que a dos quarts ha sonat el despertador i he anat a rentar-me la cara i llevar-me. L'Anna s'ha despertat una mica més tard, però hem estat esmorzant a l'hora. Hem demanat si podíem tenir pícnic, i simplement ens han donat una bossa, tovallons i plàstics per a preparar-nos el que volguèssim amb tot el menú del buffet de l'esmorzar. Hi havia de tot, calent i fred, així que hem agafat energies i cap a l'habitació a agafar motxilles.
















Amb tot a punt, hem sortit seguint el camí de tractor, que voreja la costa i en teoria ens portava a l'inici del llac, on hi ha una petita cabana (segons el mapa). De totes formes, només sortir, el camí s'enfonsava dins d'un riu ben gran, així que hem hagut d'anar una mica més amunt per poder creuar-lo sense mullar-nos massa jeje. Llavors ja hem decidit fer una línia recta fins al nostre objectiu i caminar directament cap al llac (Linnevatnet). M'he passat tot el camí observant al voltant per si hi havia óssos. Això d'estar allunyat de tota mena de civilització en un entorn salvatge, imposa. A mig camí hem vist un grup de rens, i almenys, segons la teoria, si hi ha rens tranquils, no hi ha óssos al voltant. I no és perquè els puguin caçar, sinó que simplement prefereixen evitar córrer per no cremar energia (la necessiten tota per sobreviure a l'hivern).





















Finalment, després d'una horeta, hem arribat al llac. És bàsicament enorme, i allà hi havia la mini-cabana/magatzem. Hem baixat fins al nivell de l'aigua i ens hem acostar a l'inici del riu a veure si era molt profund. Hem començat el desplegament de mostreig a la primera zona que hem vist transitable. He tret les xarxes i les hem desplegat per començar el muntatge. Tocava instal·lar els suros, tot i que per si soles suraven, i posar les pedres amb cordills com a pesos (remei cassolà però que evita haver de carregar plom). L'Anna, com a assitent de camp, li ha tocat posar-se les botes i entrar a l'aigua per creuar a l'altra banda i deixar la xarxa ocupant gran part de l'amplada del riu xDD Crec que ha quedat ben decent així que res, tocava esperar, tot i que jo encara no havia vist ni un peix xD
















Després, hem baixat uns 200-300 metres i hem trobat un segon lloc on podíem instal·lar la segona xarxa (punt B). Hem seguit el mateix procediment, amb la bona notícia de que mentre ho preparàvem, ha vingut un Xatrac Àrctic a pescar just al costat. Sobrevolen la zona, mantenint-se en una posició a l'aire ben quiets, i de cop es deixen caure en caiguda lliure per atacar el peix i endur-se'l volant. Hem vist que tenia èxit, així que almenys sabem que hi ha peixos a la zona xDD Ja només quedava esperar unes hores abans de revisar les xarxes i tornar cap a l'Isfjorden Radio. Eren les 12h, així que teníem ben bé 4 hores i hem decidit dinar a la cabana i caminar per la vora del llac. Entre tot això, hem tingut pluja i quan començàvem a caminar, ha vingut una bona tormenta de neu però que ha durat 10 minuts només xD Total, que hem seguit caminant fins les 14:30h i ben bé hem arribat a l'altra banda del llac (són 5 km). Llavors hem tornat enrera, fins als punts de mostreig.





































No us podeu imaginar la meva alegria al comprovar que, després de 4 hores, ja teníem peixos a la primera xarxa. De fet, n'hem tret 10, així que espectacular (tinc permisos per agafar-ne 15 jeje). En aquell moment respirava tranquil perquè tot tenia sentit i podia justificar el viatge :) I es demostrava, que les coses senzilles, funcionen bé (pels meus invents amb les xarxes). Ha costat una mica treure el peix de les xarxes, i l'Anna no s'hi vèia en cor (aquests biòlegs), així que m'ha tocat a mi barallar-me amb tots ells :) Després, ens hem mogut al punt B, i aquí només hi havia 3 peixos. En total 13, així que hem deixat les xarxes tota la nit i demà revisarem!
















Eren les 16:45h, i tocava tornar per arribar a l'hora de sopar (les 18h). El camí ha estat planer i ens hem trobat de nou al ramat de rens força aprop, així que hem pogut fer algunes fotos divertides. Puntualment, uns 10 minuts abans de sopar estàvem a l'hotel i he pogut trucar al contacte de la UNIS per avisar de que estàvem vius, sans i estalvis. Ho has de fer cada cop que retornes del treball de camp per evitar que inicien una operació de rescat! Durant el sopar, de nou boníssim (entrecot amb salsa de poma i pèsols, amb un gofre i gelat de canyella de postre), tothom ens ha preguntat si havíem tingut èxit pescant, i s'han sorprés de que ja tinguèssim 13 mostres. Penso que no donaven dos duros per nosaltres :P
































Ells han tornat a reunir-se després de sopar, i nosaltres hem anat a l'habitació a descansar. De fet la seva reunió consisteix en acostar postures entre la gent d'administració i la de logística, així que han estat fent jocs de nit a l'exterior durant una estona. Jo crec que per això no els fèia massa gràcia que ens acoplèssim al viatge, perquè ells tenien aquesta reunió mig informal xD L'Anna volia quedar-se una estona més desperta, així que m'ha deixat a l'habitació i ha tornat a l'edifici principal. Demà tenim només el temps just d'arribar a les xarxes, veure què hi ha, seleccionar el que necessiti i recollir-ho tot per tornar. En teoria a les 12h vull estar a l'hotel perquè marxem a la 13h.







Bona nit,

L'Avi Salmó des de l'Isfjorden Radio Hotel, Kapp Linné, Svalbard

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbardContinuacio#



dimarts, 28 de setembre de 2010

28/09/2010 - Recollida de material de supervivència & viatge en llanxa fins a Isfjorden Radio (Kapp Linné) -


Avui m'he tornat a llevar pensant com aniria el mostreig. Li dono masses voltes al cap i no pot ser jeje. Un cop he arribat a la UNIS, a l'hora de sempre, he anat al laboratori a revisar que tingués tot el necessari. He aconseguit bosses de la brossa i unes de plàstic grans per guardar les xarxes i les mostres quan tornem. A més, quan he baixat a parlar amb la supervisora del material de logística, m'ha dit que havia d'omplir una sol·licitud per a que em deixèssin el rifle, la pistola de bengales i els trajes de supervivència. A més, necessitava una alarma personal i un telèfon per satèl·lit. Vinga, més trastos a afegir a la motxilla!
















He pujat a l'ordinador i he omplert la fulla. Llavors necessitava omplir també un formulari de mostreig de camp. Un total de 4 papers extres, on a més, necessitava la firma d'un dels meus responsables. Com que el Prof. Kallenborn no està aquí, li he hagut de demanar al Mark. Resulta que no estava al despatx i després de donar voltes per tota la UNIS (mirant al lab antic, al magatzem, a les impressores...), l'he trobat dins d'una classe i m'ha tocat esperar fins les 11h. Un cop ha acabat, li he explicat la situació i li he demanat si m'ho podia firmar. S'ho ha llegit tot però no ha posat cap pega, ara ja podia anar de nou a logística. He parlat amb la Mónica i m'ha donat tot el material necessari excepte l'alarma personal, que l'he hagut d'anar a buscar a l'encarregat (Stephan). És un aparell curiós, perquè si l'obres i estires un cordill, s'activa una alarma amb un localitzador GPS i comencen una operació de rescat fins a trobar-te! (millor que no l'obris per error xD).

Amb tota la paperassa enllestida, m'han donat tot el material i hem pogut agafar 2 trajes de supervivència dels penjadors. Avui he provat una S amb un 43 de peu, perquè així no me'l veig tan enorme. Ja només faltava esperar a les 15:30 per marxar. Teníem tot el material a punt, i l'únic que hem fet ha estat menjar una mica. A l'hora convinguda hem baixat a logística i mentre ens vestíem, ens han dit que nosaltres anàvem a la segona llanxa (sortía a les 16h), així que ens ha tocat esperar xD Finalment, hem pujat a un cotxe amb gent d'administració i logística i cap al port. Allà, hi havia la segona llanxa i un cop repartits, hem sortit cap a Kapp Linné. El viatge ha estat preciós, no fèia excessiu fred (dos parells de mitjons és la millor alternativa) i les vistes eren genials. Ens hem creuat amb un parell de mini-icebergs (d'algun glaciar) i en una hora i mitja plena d'esquitxades a la cara, hem arribat a Isfjorden Radio.
















Ens ha rebut en Klaus, i ens ha distribuït per les habitacions. Quan entres als edificis, tenen unes habitacions per deixar les botes brutes i els trajes de supervivència, ja que tothom ha de venir amb llanxa jeje. A més, hem vist com havien de pujar les barques perquè no és segur deixar-les al mini-port lligades quan fa mal temps! Evidentment no hi ha claus perquè ningú et robarà res, i les habitacions són molt xules. Ens ha tocat a la barraca exterior (Polarbarrack), on cada habitació té un número i una explicació històrica. En general tot està decorat amb troncs nets i cornamentes de rens. El lavabo és compartit i la dutxa també però no hi ha problemes. Després de deixar-ho tot a punt, hem anat a l'edifici principal per fer el còctel aperitiu i esperar fins les 20h, quan els de logística i administració acabaven la primera reunió. L'Anna i jo hem estat mirant el paisatge a la sala comú i bebent sucs :)




















El sopar estava boníssim. Dos bons talls de carn amb salsa de pebre, patates i bròcoli, amb un postre a base d'Apfelstrüdel amb gelat de vainilla. Esplèndid! Per acabar, ells tenien reunió fins les 22h, i nosaltres hem anat a l'habitació a descansar. Parlar una mica i a dormir d'hora per estar al 100% demà. Tocarà anar al camp tot el dia, buscar un bon lloc per intentar posar les xarxes i esperar que funcionin. Encara estic molt negatiu però ja se'm passarà! Per avui, això és tot :)


L'Avi Salmó des de l'Isfjorden Radio Hotel, Kapp Linné, Svalbard

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbardContinuacio#


dilluns, 27 de setembre de 2010

27/09/2010 - La Lorna marxa -


Avui era el darrer dia per acabar vàries coses. En primer lloc, havia d'aconseguir alguna xarxa per poder anar de mostreig. Sinó, ja em diràs quina és la gràcia de viatjar fins al llac sense poder pescar res xD A més, també era el darrer dia de la Lorna a Svalbard. Va ser una de les primeres persones que vaig conèixer aquí, i evidentment sempre sap greu que la gent marxi. De totes formes, ella almenys sap que tornarà el pròxim estiu, així que bàsicament ha estat un fins aviat a l'illa :)

















Durant el matí, he intentat aconseguir unes xarxes com fós. Resulta que a logística no em podíen ajudar, i m'he dedicat a preguntar a tots els professors de biologia que queden per la UNIS. La majoria estan de mostreig en vaixell fins dimecres, i amb ells, gran part del material :S Total, que després de parlar amb un professor, m'ha assegurat que no en tenien cap a la UNIS perquè la gent que les usava, se les enduia de nou. Almenys, un estudiant de doctorat (que no estava al barco), m'ha dit que podíem anar a mirar a un magatzem extern que tenen a veure si hi havia sort. Només em quedava aquesta esperança i enviar 2 correus electrònics a dues persones que potser coneixien algú amb xarxes del club de pesca i caça. A les 12h i poc, he baixat a logística per reservar un rifle de cara al cap de setmana vinent. No hi ha hagut cap problema :) Després he reservat un cotxe per a la tarda, per anar fins al magatzem, i he dinat amb l'Anna mentre esperava alguna resposta al correu. Només em quedava creuar els dits!

Després de dinar, cap a la 13h, m'he trobat al Mark i a 2 estudiants que anaven a la teulada per treballar aquesta setmana amb els mostrejadors, així que m'he unit a ells. Hem fet el calibratge de les dues unitats PUF (1977 i 1978) i hem posat els filtres per mostrejar durant 48h. A primera vista els números semblen coherents, i l'Alexander i l'Olivia ho han fet tot molt bé jeje. Realment penso que és una bona oportunitat que cada setmana ho puguin fer 2 estudiants (ja que són només 8) perquè així ho entenen tot molt millor!

Amb tot això, s'ha fet una mica tard i he baixat corrents per acomiadar-me de la Lorna. Li han fet un pastís de comiat i n'he pogut menjar una mica. Llavors hem estat esperant amb ella a l'exterior fins que vingués l'autobús. Gran part de les seves amistats estaven allà per acomiadar-se i ha estat força emotiu. Jo me n'alegro per ella, que viatjarà una mica per Europa i després empalmarà amb l'estiu austral i treballarà a l'Antàrtida :) Segur que ens mantenim en contacte i potser l'any vinent, abans de pujar a Svalbard, es passa per Barcelona!

A les 14h, he recollit al doctorant de biologia que em podia ajudar amb les xarxes, i després d'haver-hi pensat, estava quasi segur de que n'hi havia algunes. Creixien les meves possibilitats! Hem conduit fins al magatzem, i hem trobat una bossa plena de xarxes per a vaixell. Segurament seran força grans per mi, però ja me les arreglaré, almenys tinc alguna cosa! Faltava revisar si estaven bé, si flotarien per si soles, etc. He obert la bossa al laboratori i he vist que hi havia un munt de xarxes, només n'agafaré dues. Ara mateix no sóc gens optimista amb les possibilitats de pescar algo amb això al riu, però havia de buscar algo que flotés i tinguèssim al laboratori. He pensat que els suros per aguantar balons eren perfectes perquè estan foradats per sota i es poden enganxar a la xarxa amb brides fàcilment. Total, que sense poder demanar permís al Mark, n'he agafat uns quants. Realment, tinc la sensació de que ens estan pagant un viatge i un hotel car per a res, sé que no hauria de pensar així, però no ho puc evitar i suposo que tinc una mica de por a no poder obtenir mostres :S

A mitja tarda, ho tenia tot preparat (la resta de material era fàcil d'aconseguir ja que tot està al laboratori) i volia anar a comprar menjar al supermercat. Just m'he trobat al Fred (organitzador) i m'ha dit que també podríem agafar picnic així que no calia portar coses. Jo per si de cas, agafaré algo :P Després, m'he passat la resta de tarda revisant les xarxes i plegant-les de forma que sigui fàcil treballar al camp. He estat fins les 19 i pico, quan he marxat cap a casa a fer la bossa (reduïda) i a descansar!

Demà toca partir en una nova aventura a la zona de Kapp Linné, uns 100 km al sud-est de Longyearbyen. Cal mantenir les energies per sobreviure durant 3 dies al camp sense protecció externa durant el treball de camp (almenys dormirem en un hotel, que ja és molt).

Bona nit!

L'Avi Salmó des de la Barrack 4, room 211, Nybyen, Svalbard

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbardContinuacio#

diumenge, 26 de setembre de 2010

26/09/2010 - Barentsburg & Sopar comiat de la Lorna -


Després de tornar a una hora raonable ahir, m'he pogut llevar d'hora sense patir en excés. Per ser un diumenge, llevar-se a les 8h no és normal jajaj, i menys si ho fas sense despertador (sí, em vaig oblidar de posar-lo i el cos ha utilitzat l'automàtic xD). He preparat les quatre coses que em volia endur (inclosa la roba de més abric que tinc, per fer el test a la coberta del vaixell) i he pujat fins al punt de recollida.
















L'autobus ha aparegut uns cinc minuts abans i estava buit, així que per uns moments he pensat que seria un viatge sense massa gent. Aquesta sensació ha durat 3 minuts. El temps que hem trigat en baixar la llarga recta entre Nybyen i Longyearbyen, i arribar al Spitsbergen Hotel. Allà hi havia un grup gegant d'avis noruegs esperant xDD Sí, he fet tot el viatge a Barentsburg amb l'Imserso d'aquí més un grupet de joves que han estat aquesta setmana tocant a la ciutat (música en directe als bars). De seguida hem omplert tot l'autobus, i hem anat cap al vaixell. El Langoysund, a diferència del Polar Girl, té més zones interiors per seure, però la coberta és més petita. La meva intenció era estar a fora el màxim de temps possible, per això m'he abrigat bé. Els avis, de seguida han buscat on seure a l'interior on s'estava calent.






















El guia d'avui era força simpàtic i ha fet moltes explicacions de vàries coses que hem pogut veure. Al matí, quan m'ha recollit ja m'ha avisat que era l'únic no-norueg, així que faria les explicacions en norueg per a tothom i després una personalitzada per a mi! Tractament de luxe jeje. De camí a la primera parada, el Glaciar de Esmark (Esmarkbreen), ens ha explicat curiositats de les mines, els treballadors i la història general. Després, hem tingut ben bé una hora i mitja de trajecte amb força fresca, però amb la meva jaqueta gruixuda, he estat a fora tota l'estona sense problemes :) El glaciar era igual de maco que el de l'altra visita, però avui per acostar-nos, hem hagut de trencar una fina capa de gel que ja s'està formant en aquell fiord. Era un soroll força espectacular, i això que era una capa finíssima. De nou hem trobat foques sobre les plaques de gel davant el fiord i ens hem intentat acostar una mica. Una d'elles s'ha submergit però l'altre ha passat de nosaltres xDD
















Aquí han donat el tret de sortida per dinar. Haig de dir que no importa de quin país siguis, si tens més de 60 anys i viatges en grup, t'has de barallar pel menjar i comportar-te com si no haguèssis menjat en uns quants dies. També els noruegs són així. He pogut veure escenes d'amics reservant lloc a la cua, altres mig corrents per ser dels primers, i fins i tot una dona que directament s'ha colat davant meu perquè sí. Així és la vida, evidentment després ha sobrat menjar per repetir i tot xDD Avui el menú incloia de nou balena, salmó i pollastre (jo he agafat de tot :P). Molt bo, i he estat l'únic que ha menjat a coberta, gaudint de la barbacoa a l'Àrtic jeje. Això sí, fèia fresca perquè el vent marítim és ben fred.




































De cop, entre la boira i un inici de nevada, hem arribat a Barentsburg. El poble rus més gran que queda a l'illa. Per suposat molt menys imponent que anys enrera (avui 400 habitants, màxim històric per sobre dels 2000). Ens hem reunit amb un guia local, i així he tingut directament les explicacions en anglès mentre el nostre guia les fèia en norueg xD El poble segueix el mateix patró soviètic, però avui era especialment més tètric perquè ha començat a nevar i tot es vèia blanc entre la boira. Hem vist des del carrer el pavelló municipal, la casa de la cultura, el museu, l'escola (amb uns dibuixos pintats a les parets espectaculars), l'empresa minera i l'hotel-bar. Cal comentar que com a curiositat, és interessant conèixer que entren a la mina a través d'un ascensor i després l'explotació es produeix per sota el poble i la muntanya de darrera! Un cop orienten el ramat fins al bar per a que consumeixis, ens han deixat 1 hora lliure per passejar. Jo he anat a veure la planta de carbó (xemeneies funcionant tot el dia i emetent fum negre) i l'esglèsia de fusta (que és molt maca). Es pot entrar a dins i està oberta sempre. Avui amb la neu, guanyava força :)































A l'hora de tornar al vaixell, ha començat la peregrinació d'avis per unes escales de fusta llarguíssimes i relliscoses. Un risc total per trencar-se algún fèmur! I és que la combinació de poca neu, gel i escales, és perillosa. Per sort, s'ho han pres amb calma i tothom estava a lloc a l'hora :) De tornada hem passat per Colesbukta (amb boira no es vèia res), Grumontbyen (primera mina rusa a l'illa, ja abandonada) i Bjorndalen (cabana de la UNIS). Allà he estat parlant amb un parell de dones que m'han saludat i preguntat què fèia a Svalbard (tothom sabia que jo era "l'estranger"). L'autobus m'ha deixat de nou a Nybyen, i quan tot just deixava les coses a l'habitació, ha vingut l'Anna a buscar-me per anar a la cuina de la Lorna (barrack 10).




















































Teníem sopar de comiat, així que he portat el meu meló, els embotits i el pa per fer un sopar català a part de la seva lassanya. He fet tota la preparació amb l'ajuda d'uns quants "pinxes" de cuina i cal remarcar que a tothom li han agradat totes les coses que he portat. Jo haig de dir que la lassanya estava estupenda, i per tant, hem menjat tots com a porquets jeje. Hem estat xerrant una estona, acabant d'intercanviar impressions amb la Lorna i a una hora prudencial, cap a casa que encara havia de passar per la dutxa i anar a descansar! Segona visita turística interessant i just a temps dins de la temporada d'estiu :)































Demà ens acomiadem de la Lorna i ja només quedem l'Anna i jo. A partir d'ara moltes de les activitats seran amb força menys gent. S'acaba l'estiu i tothom desapareix jeje. Per avui ja n'hi ha prou, molt bona nit!
















L'Avi Salmó des de la Barrack 4, room 211, Nybyen, Svalbard

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbard#


Arxiu del diari