Avui oficialment fa 100 dies que estic a l'Àrtic. Durant la setmana em vaig adonar que ja havia superat els 3 mesos de la meva estada i entrava al darrer mes, així que acabava de superar els 90 dies i volia saber quina data seria la del centenari. Per tant, vaig agafar un calendari i a comptar :P El dia no s'ha llevat amb excessiu bon temps, però mentre no hi hagi excessiva boira, núvols o vent, aquí es pot fer de tot :)
Tal i com va triar l'Anna ahir, tocava intentar creuar l'Adventdalen ara que es troba gelat, així que hem baixat a peu des de Nybyen a les 9:30h. Tocava anar fins a la UNIS i agafar la carretera principal en direcció a la Mina 7. Després de passar les gosseres, i fer-nos algunes noves fotos de rigor amb la placa que avisa de que sortir del poble sense rifle pot ser perillós pel risc de trobar-se óssos polars, hem caminat al costat de l'Isdammen. Abans d'arribar a l'estació d'estudi del permafrost, hem vist que semblava probable creuar i hem començat la nostra aventura. Bàsicament es tracta d'una zona fangosa d'aiguamolls durant l'estiu i on hi ha 3 grans rius. Aquests eren els més perillosos, ja que no volíem caure dins i tenir problemes. El gel semblava prou consistent, i en general, al 75% de les zones, podies veure que no era més profund que l'alçada fins la cintura, però el fet de no saber si el gel és prou fiable, et fa respecte.
Només començar, tocava atravessar dos grans rius de gel. Sempre hem intentat buscar els trams més estrets, per estar menys estona sobre el gel, i les zones amb herba o amb fang a sota (menys profundes clar). En cap moment hem escoltat cap soroll al gel, i això és bona senyal. A més, en algunes zones, es podia veure el gruix prou segur! Amb tot això, hem anat avançant fent ziga-zagues i buscant les zones menys perilloses, per atravessar els 3 km d'amplada que té la vall/fiord. Sí, sembla que tens les muntanyes de l'altra banda a tocar, i estan mooooolt lluny :) Durant aquest trajecte, he començat a tenir molt fred a la cara, bufava una lleugera brisa a la vall (sense protecció de muntanyes) i el meu nas estava gelat (estàvem a -8ºC). M'he hagut de posar el pasa-muntanyes, i després d'algunes fotos de pingüí, hem continuat cap a l'altra banda. Ara, amb tot nevat i ple de gel, fa més respecte estar a llocs oberts perquè realment no pots veure al 100% si ve un ós polar. Avui he estat ben atent per si de cas, i fins i tot hem fet un parell o tres de fotos a la llunyania per mirar-les amb el zoom i estar segurs de que aquella muntanya de neu, no era res perillós! Així hem descobert a l'altra banda un grup de rens, que pasturava tranquilament i fins i tot hem trobat les seves petjades i camins. Només ens faltava creuar un tercer riu ample. Ara ja amb més seguretat, l'hem superat i hem continuat caminant cap a una de les valls que teníem al nostre davant.
De cop he vist que a la nostra dreta, hi havia un grup de 3 persones tornant de la muntanya. Això sempre et dóna certa seguretat de que almenys no hi ha risc d'óssos. Però segurament han matinat força, perquè estaven baixant quan nosaltres arribàvem jeje. A mesura que ens acostàvem, hem vist que podíem pujar resseguint una carena i ens hem animat a provar. La neu era consistent i amb zones de roca, així que no hi havia cap risc d'allaus. Mica en mica hem anat anant amunt, i les vistes de tot l'Adventdalen i Longyearbyen al final eren espectaculars. Tot tenia coloracions diferents, des d'uns colors més blavosos, fins a uns foscos amenaçadors! Al final, hem seguit pujant per arribar el més aprop possible del Tenoren (una roca semblant a Trollsteinen). Però al arribar al peu de la carena final, hem vist que era perillós amb gel i era tard (13h), així que hem decidit asseure'ns a dinar tranquilament mentre contemplàvem el paisatge! A més, teníem al nostre costat el peu de la famosa copa de ví que determina quan s'entra i es surt de l'hivern xDD Abans d'agafar massa fred, hem decidit baixar (divertit i ràpid).
De nou, calia tornar a creuar tot l'Adventdalen. Evidentment no hem pogut trobar el mateix camí de tornada i en alguna zona, no hem vist clar com creuar d'inici. Però amb paciència, sentit comú i buscant les millors zones, no hem tingut cap problema. En un parell d'ocasions, el gel ha fet algun soroll sospitós i hem evitat passar per aquella zona jeje. Els rens continuaven exactament al mateix lloc, semblava que estiguèssin congelats :P Finalment, al arribar a la zona de l'antic aeroport (sense aiguamolls), ens hem fet les fotos de celebració per haver superat la prova! Quedava la part més avorrida, resseguir tota la carretera de nou cap a Longyearbyen al costat de l'Isdammen, però estàvem contents. Al arribar a la UNIS, hem decidit parar a la Svalbardbutikken a comprar abans de retornar cap a Nybyen. En total hem caminat 7 hores, que no està gens malament. A la tarda no fèia tanta sensació de fred, però s'ha començat a enboirar just la part d'on veníem jeje. Nosaltres sempre a temps :)
Al vespre, m'han vingut a visitar la Silje i l'Ida, per saber si es podien apuntar demà d'excursió. Jo els he dit que cap problema, però que encara no teníem decidit al 100% on aniríem. Més tard els deixaria una nota amb l'hora a les seves portes jeje. Al anar a la cuina, la Mari m'ha convidat a sopar amb gent de la seva classe de biologia. Ella i la Renathe estaven preparant una recepta que havien trobat a Internet i m'ha semblat interessant apuntar-me. Ja els conec quasi a tots, però seran les persones més properes que tindré les darreres 2 setmanes :) El menú consistia en un assortit de verdures amb la fantàstica carn de porc que a vegades compro, tot embolicat en paper d'alumini i fet al forn. Un menjar ben sa i bo, amb la única pega de que ens ha tocat esperar una mica a que estigués llest xDD La resta de convidats (tots noruegs menys un alemany) estaven ja desmaiats...era tardíssim: 20h xDDDDDDDD Per mi era l'hora genial, sopar entre vuit i nou! Després de sopar, pel·lícula i a descansar, que demà toca una nova excursió curta per Longyearbreen! Després de parlar amb l'Anna i decidit no matinar demà, he deixat la nota a les portes de les noies noruegues (que estaven de festa al port, ja que un vaixell de l'armada oferia cervesa gratis per captar reclutes i noies xDD). Ara toca descansar, i veurem si demà som l'Anna i jo, o alguna d'elles dues s'aixeca jeje.
Bona nit!
L'Avi Salmó des de la Barrack 4, room 211, Nybyen, Svalbard
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbardContinuacio#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada