Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 18 de desembre de 2011

18/12/2011 - III Cursa de Muntanya de Terrassa -


Aquesta és la cursa que tenia més ganes de fer aquest any. Després de dos anys sense poder fer la duatló, ara podia intentar-ho amb la cursa de muntanya. Al ser a casa, vaig poder fer un parell de cops el circuit i saber exactament on són les parts més dures i on es pot recuperar.


De nou, m'han acompanyat els pares en un matí força gèlid fins a la zona de Can Roca. Recollida de dorsal sense problemes ni cues i cap al cotxe de nou a canviar-se. Estàvem vora 1 o 2ºC així que he sortit a escalfar i els meus pares s'han quedat al cotxe. Abans de la sortida ens hem reunit i els he indicat on podien anar a fer les fotos perquè a la sortida no em veurien entre tanta gent. Ha estat una bona idea per dos motius: primer perquè no s'han hagut d'estar quiets i han passejat; i segon, perquè el grup ja s'havia estirat i han pogut fer bones fotos.





















Bé, a l'hora de la sortida m'he ubicat el més endavant possible perquè entrenant vaig veure que abans del primer quilòmetre hi havia una zona fangosa que faria un embut segur. He sortit fort i ràpidament he trobat una posició còmoda. Al arribar al punt crític del fang he vist que havien posat fustes i cartrons, així que no hem tingut cap problema per passar. Una mica més endavant he vist als pares fent-me les fotos i aquí el grup s'ha començat a enfilar d'un en un. A l'alçada del club Egara, he vist que havien canviat una part del recorregut i ens han fet creuar uns camps per agafar la carretera asfaltada que porta a ESADE.















Aquí ha vingut la primera pujada (i la més dura), on mantenint un ritme constant he adelantat força gent. Les cames es queden sense oxigen i m'ha vingut justet superar el darrer tram de camí abans d'agafar el camí asfaltat que porta a la cantera de Can Candi. He recuperat energia i pulsacions i he encarat l'ascens constant i llarg de tota la cantera seguint un grupet i fent la goma per a que no se m'escapèssin. Al final, no m'han tret quasi res de distància i a la baixada els he pogut adelantar. Aquest cop ni m'he aturat a l'avituallament ja que coneixia molt bé el recorregut i pràcticament tot el que quedava era baixada.



















En aquests quilòmetres de baixada per pista i corriols encara he atrapat algun corredor per millorar la posició, tot i que portava un corredor amb els que he pujat a Can Candi, enganxat a l'esquena jeje. Encara ens faltava la última sorpresa de l'organització, al arribar al Parc Audiovisual (antic hospital per a tuberculosos), ens han fet baixar per una pendent molt erosionada (després he vist que també hi han baixat els de la duatló amb la bici, brutal!).
















Quedaven els últims 2 km de camí ample i ho he donat tot. Anava molt bé de temps i notava que tenia gent al darrera, així que sense girar-me m'he dedicat a córrer fort i que almenys, si m'havien d'adelantar fós perquè anaven molt millor que jo. Al final no ha estat així i he entrat just per davant del noi amb qui he pujat a Can Candi, així que ben bé hem fet 6 km junts jeje. El temps final ha estat molt millor que als entrenaments, amb 44'25'' acabant a la posició 25 de 295 finishers.
















He recollit les viandes i sobretot, la xocolata desfeta que em venia molt de gust. Els meus pares ja havien tornat i també m'han enganxat a l'arribada. He estat estirant una mica, i després hem anat a saludar al metge de la prova (que el coneixem). A partir d'aquí, em venia de gust veure la sortida i primera transició de la duatló de muntanya, així que ens hem quedat (al solet) a veure-ho. Mai havia assistit com a públic i pots veure molts detalls interessants jeje. Quan ja han agafat la bicicleta els primers corredors, com que fèia força fred i no anava ben tapat, hem tornat cap al cotxe i cap a casa! Una altra cursa al sarró!

Distancia real: 10000 m. (350 mD+)
Temps oficial: 44'25'' (4:27 minuts/Km)
Posició: 25 de 295 finishers (18 de 153 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Arithmetic" de la Brooke Fraser

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/IIICursaDeMuntanyaDeTerrassa122011


dimarts, 6 de desembre de 2011

06/12/2011 - XXX Pujada al Castell de Castelldefels -


En teoria no hi havia cap competició prevista fins a finals de més amb la cursa de muntanya de Terrassa, però certs aconteixements a la feina han permés aquest petit test de velocitat.


La setmana passada, l'Oscar, un company de laboratori, em va comentar que a la festa major del seu barri fèien una cursa de 5 km i que podíem anar a córrer. Quan vam mirar d'apuntar-nos, estaven les inscripcions plenes (amb les curses gratuïtes ja se sap). Total, que comentant-ho pel laboratori, unes quantes persones es van animar i vaig buscar una opció B: la cursa d'avui, també gratuïta.

D'aquesta forma, en aproximadament 10 dies l'equip de l'IDAEA va entrenar-se per poder completar els quasi 5 km d'avui. La primera sorpresa va ser rebre el correu del meu jefe dient que s'apuntava, així que tothom estava motivat i la veritat és que ens ho hem passat bé, tot i que per algun d'ells potser la prova ha estat un pelet dura.

















La distància real jo la situaria al voltant dels 4.7 km, però és cert que tenia 3 pujades importants que per la gent poc acostumada a córrer, eren dures. Havíem quedat per recollir el dorsal amb temps, i ens hi hem presentat tots menys l'Anuar. Ens hem preparat, i després de tornar cadascú als seus cotxes per deixar les motxilles, hem escalfat una mica.
















A la sortida, jo m'he col·locat una mica més endavant perquè he vist que el primer carrer era força estret. Ells han sortit més tranquils per la zona de darrera. L'inici ha estat força caòtic, perquè hi ha hagut una sortida falsa, amb arrancada i frenada als 2 metres jaja. La gent s'ha emprenyat força. Per sort, de seguida s'ha arreglat i hem sortit tots força ràpid. M'ha tocat remuntar per tot arreu, esquivant la gent que sempre vol sortir davant i després no corre molt (cada dia ho entenc menys).


















La primera pujada llarga entre el Km 1 i 2 m'ha anat bé perquè he avançat força gent. Després m'he dedicat a conservar una mica a la baixada, però just abans del Km 4 m'he endut la gran sorpresa, amb una rampa tobogan molt bèstia que m'ha deixat les cames llestes. Sabia que els últims 500 metres acabaven en pujada, així que he mirat de guardar forces i m'he unit a un grupet de 3 corredors veterans fins allà. Al girar la darrera rotonda i enfilar la pujada al castell, cadascú ha fet el que ha pogut. Un dels veterans ha tirat endavant, mentre que els altres dos i jo ens quedàvem uns metres enrera. Jo anava molt just i no he pogut apretar més, però mantenint el ritme he acabat el tercer del grupet amb un temps de 17'44'', acabant a la posició 34 de 625.

Per mi era una cursa curta, però volia veure com arribaven els companys així que he sortit de la zona de boxes amb la beguda que ens han donat i m'he reunit amb l'Astrid, que ens ha acompanyat en qualitat de fotògrafa. El temps anava passant i no vèia ningú de l'equip, fins que, per sorpresa meva, ho haig de reconèixer, el primer en aparéixer ha estat el jefe! Amb un bon ritme de pujada, ha acabat amb un temps de 27'30''. Tot seguit han arribat l'Ed amb 27'58''; l'Esther amb 28'00'' i l'Óscar amb 28'30''. Aquí ja s'havia format una cua a l'arribada perquè anaven apuntant un a un el temps de cada corredor i s'ha fet embut.
















Uns minuts més tard han entrat la Marta amb 30'00'', la Núria amb 34'02'' i la Lourdes amb 35'02''. Tots ells per davant dels últims classificats, membres de l'equip dels Futgolitos (que eren el rival a batre jeje). La veritat és que per tots ells ha estat un bon esforç preparar-se en tan poc temps i segurament els ha costat arribar a meta, però té molt mèrit el que han fet!
















Per acabar, hem deixat que tothom es recuperi mentre estiràvem i hem baixat al centre del poble a canviar-nos i passejar una mica per la fira de festa major. Ja havíem pactat que aniríem a dinar tots junts a un Asador-Pizzeria Uruguayo a la vora de la platja que coneixia la Lourdes així que hem fet temps fins la 13h. Hem menjat molt bé sota un solet ben agradable i després ja hem tornat a casa, cadascú a recuperar-se!
















Un bon test de cames i una bona prova per l'equip olímpic. Veurem si amb l'empenta del jefe, participem en alguna altra cursa com equip IDAEA i aconseguim unes equipacions (avui hem estat negociant-ho jeje).

Distància real: 4700 m. (100 mD+)
Temps real: 17'44'' (3:47 minuts/Km)
Posició: 34 de 625 finishers (20 de 192 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Champagne y fresas" de Zenttric

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XXXPujadaAlCastellDeCastelldefels


dijous, 1 de desembre de 2011

01/12/2011 - Theodore Boone (John Grisham) -




Título original: Theodore Boone
Editorial: Hodder & Stoughton
Any: 2011
Nº de Pàgines: 272

Següent viatge de la mà del mateix autor que l'anterior (em vaig comprar un pack de 2 llibres com es pot comprovar) i que aquest cop ens porta a una petita comunitat dels Estats Units. Allà hi viu el nostre protagonista Theo, un jove adolescent fill de pares advocats i que domina quasi a la perfecció tots els reglaments legals.

En el moment en que es produeix el judici més important de les darreres dècades a la ciutat, intenta seguir de ben aprop tot el procediment com a simple espectador. Tot canvia en el moment en que, sense voler-ho, s'hi veu implicat com a possible peça que pot fer variar el camí de la sentència. I és que tothom demana ajuda a Theodore Boone i per això es veu en el dilema moral d'actuar o deixar els aconteixements seguir el seu curs.

Entre mig, un acusat que pot sortir innocent i vàries històries que es poden trobar a la vida real que fan més creïble la història d'un nen de 13 anys que podria passar per un advocat de 40 jeje. Es tracta d'una petita novela de molt fàcil lectura en anglès que té tots el necessari per entretindre si no busques grans complicacions!

L'Avi Salmó escoltant "Rosas" de La Oreja de Van Gogh

diumenge, 27 de novembre de 2011

27/11/2011 - XXI Mitja Marató de Muntanya CEC Collserola -


Ja he fet la cursa de muntanya més llarga de la meva vida, i realment m'hi he trobat molt bé. Vaig decidir apuntar-me a aquesta cursa perquè surt exactament de davant d'on treballo i em permetria veure com aguanto una mitja marató de muntanya.



Tot i que m'ha tocat matinar, tenia moltes ganes de córrer aquesta cursa així que no m'ha costat arribar fins a Barcelona. Un cop aparcat, he anat a buscar el dorsal. Aquí la organització ha fallat força perquè hi havia una cua enorme de corredors esperant perquè només deixaven accedir a la taula de dorsals d'un en un! M'he posat a esperar i al cap d'una estona m'he trobat amb l'Alicia, germana d'un ex-company de bàsquet! Era també la seva primera mitja marató de muntanya tot i que treballa de bombera i jo ja sé que està molt forta jeje. L'he deixat passar amb mi per estalviar-li cua i al cap d'una estona, el tema ha anat més fluid perquè han posat més persones a donar dorsals.















Com que fèia fred, hem hagut de tornar als cotxes a deixar les coses i posar-nos a escalfar. Almenys avui no he vist massa estrés amb el tema de la col·locació a la sortida perquè nosaltres hem arribat justets i hem sortit prou endavant. He sortit força fort perquè sabia que l'inici era potent i hi havia un tram d'escales on s'acostumava a fer un embut, seguit d'una part per corriol amb dificultat per avançar. L'estratègia ha anat prou bé, tot i que a les escales he hagut d'aturar-me i fer-les caminant. Això sí, la resta de pujada fins un dels repetidors que hi ha a dalt de Collserola ha estat fluïda i còmoda per anar passant gent.

He perdut a l'Alicia a les primeres rampes de sortida, però després a l'arribada m'ha dit que m'anava veient però anava massa ràpid per ella. Un cop arribats a la torre, hi havia el primer avituallament i de nou he agafat taronges fresquetes per afrontar el terreny de tobogans que ens esperava. Al arribar al tram més fons d'aquesta secció, hem trepitjat una mica de fang i zones humides i de seguida ens han fet pujar la segona gran ascensió per arribar al punt més alt de la cursa. Més o menys estàvem a meitat de carrera i tocava un bon tram de baixada tècnica. He enganxat un grupet que anava ràpid però els he perdut a les parts més tècniques ja que no volia forçar el turmell (notava alguna molèstia).





















Més o menys al final d'aquesta llarga baixada de més de 4 km, ens hem unit al circuit de la cursa curta (13 km) i encara ens quedava la darrera pujada. Aquí he arribat ja justet i m'ha costat seguir un bon ritme. Els bessons es queixaven i els quàdriceps no tiraven. Per sort, al haver-hi gent de les dues curses, m'he anat motivant i se m'han passat prou ràpid els 2 km de pujada. Després el que quedava era del mateix circuit de pujada i per tant sabia com era el recorregut (s'agraeïx quan vas justet de forces).

M'he trobat cómode els últims 3 km i he apretat passant alguns corredors de la mitja marató que anaven més tocats que jo (incloent els que m'havien deixat enrera a la baixada tècnica). Al entrar a l'asfalt ja sabia que faria un molt bon temps i m'he dedicat a mantenir el ritme i arribar sencer a meta. Al final 1h42'34'', quasi 20 minuts per sota del que havia previst.
















He esperat a veure si venia l'Alicia, que finalment ha entrat tercera en categoria absoluta femenina amb un temps 1h50'00''. És una crack! Hem recollit begudes, samarretes i hem estat estirant mentre menjàvem coca. Ella coneixia molta gent i ha estat parlant amb tothom. A més havia vingut amb unes amigues, així que quan m'he recuperat, m'he acomiadat i he tornat cap a casa. Poc a poc em vaig acostant als meus reptes de poder fer curses llargues a la muntanya. Ara ja fins a la cursa de muntanya de casa, res!

Distància real: 21097 m. (785 m+D)
Temps oficial: 1h42'34'' (4:52 minuts/km)
Posició: 65 de 614 finishers (47 de 182 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Person I should have been" de James Morrison

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XXIMitjaMaratoDeMuntanyaCECCollserola112011


diumenge, 13 de novembre de 2011

13/11/2011 - 19ª Cursa de Muntanya del Farell -


Avui he fet la meva primera cursa de muntanya específicament preparada. Amb això vull dir que el meu tiet em va comentar l'existència de la mateixa, me la vaig mirar i vaig apuntar-m'hi voluntàriament i sense improvització. Després de les dues duatlons d'alta muntanya de l'estiu he arribat a la conclusió de que estan més preparades per bons ciclistes que per bons corredors, així que he decidit centrar-me només en curses a peu on puc rendir més i motivar-me millor!


Aquest matí, en companyia dels meus pares, que al final s'han apuntat a venir, hem anat fins a Caldes de Montbuí. El cel estava molt tapat i amenaçava pluja, però almenys les previsions negatives de tormentes no s'estaven complint. Hem aparcat bé i he recollit el dorsal ràpidament i sense cues. Amb l'ajuda de la mare m'he col·locat més ràpidament del que és habitual el dorsal i he anat a escalfar. Avui estrenava els mitjons compresius i no sabia com m'anirien.





















A la sortida, m'he col·locat a la zona intermitja ja que sabia que els tres primers quilòmetres eren d'avinguda ampla. No hi havia problemes per avançar i no em volia cremar tot esperant les parts més dures de la cursa. He sortit a ritme tranquil i he incrementat tan bon punt he vist que entràvem a la zona sense asfalt. Realment m'he trobat molt bé i el circuit m'anava de perles perquè tenia rampes dures però curtes, seguides de trams per recuperar. Aquí he adelantat moltíssima gent, que solen tenir un ritme més diesel i constant al llarg de tota la pujada. Aproximadament en aquesta zona he adelantat una noia que treballa al CSIC i que fa Ultra-Trails! Això m'ha animat a seguir apretant i veure si no em remuntava després.

Al acabar la primera pujada, entre els Km 5 i 6, hem tingut un avituallament on només he agafat taronja. Darrerament és el que em vé més de gust i crec que t'aporta moltes més avantatges que la beguda. Bé, la festa grossa ha vingut uns minuts després, quan ja corrent per uns corriols estrets en semi-pujada, s'ha posat a ploure. Al principi he pensat que seria algo transitori, però de cop s'hi ha posat de valent i l'únic que podia fer era amagar una mica l'iPod i seguir.















El moment tràgic ha vingut en aquest punt, quan anant darrera una sèrie de corredors en fila de un, no tens massa visibilitat i m'he torçat el turmell amb una pedra. M'he fet força mal, i he hagut d'afluixar el ritme perquè quasi no podia arrepenjar el peu a terra. Per acabar-ho d'adobar, faltaven els últims 3-4 Km tots de baixada (que és quan fas més força amb el peu). Si això hi sumem que amb la pluja, la baixada era un tobogán relliscós, m'ha costat arribar a la zona plana final jeje.

En aquest darrer tram, amb el peu una mica millor, he apretat per guanyar unes quantes posicions i entrar a meta ben aprop de la primera dona. El temps final ha estat de 58'35'', que penso que sense lesió ni aigua es podia haver baixat per sota dels 58' (l'any vinent potser? jeje). A la zona d'arribada m'he trobat amb el Jordi, que també l'ha corregut (ell ha fet top-20). Hem parlat una estona i després m'he trobat amb els meus pares, que no m'han vist arribar perquè els havia dit que trigaria entre 1 hora i 1 hora i poc jeje.





















Al final, una bona matinal d'esport, bona resposta dels mitjons i les cames, i la llàstima del turmell. Ara a recuperar-se!

Distància real: 13200 m. (350 mD+)
Temps oficial: 58'44''
Temps real: 58'35'' (4:26 minuts/km)
Posició: 90 de 649 finishers

L'Avi Salmó escoltant "Liverpool" dels Amics de les Arts

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XIXCursaDeMuntanyaDelFarell112011


divendres, 28 d’octubre de 2011

28/10/2011 - Playing for Pizza (John Grisham) -


Título original: Playing for Pizza
Editorial: Dell
Any: 2007
Nº de Pàgines: 308


Una lectura força ràpida i fàcil d'entendre en anglès si domines alguns conceptes del futbol americà. Jo no en sóc cap expert, però com que m'agraden tots els esports tinc unes nocions bàsiques que fan més fàcil la comprensió d'algunes pàgines del llibre. I és que bàsicament es tracta d'una obra que ens fa viatjar des dels Estats Units fins a Parma, Itàlia. El nostre protagonista és un jugador reserva de futbol americà que té la seva gran oportunitat a la gran final o Super Bowl als Estats Units. Sortint com a tercer reserva, i a manca de pocs minuts, ha de demostrar al món que pot ser un gran jugador de la NFL (National Football League). De forma totalment increible el seu equip perd per culpa seva una final que tenia guanyada i es converteix en el personatge repudiat per la seva ciutat. Per afegir-hi més problemes, tot això ho descobreix des d'un llit de l'hospital ja que va ser evaquat de l'estadi en camilla després del placatge rebut a la darrera jugada. El seu agent no en vol saber res d'ell, i ell, en Rick, no vol saber res del món!

És per això que quan el seu agent rep una oferta menor d'un equip de la lliga italiana, no dubta en vendre-la com la gran oportunitat i així enviar al Rick ben lluny d'ell, de la seva vergonya i dels fans americans. En Rick és reaci i vol deixar el futbol, però té curiositat per veure com es viu el seu estimat esport en un país amb tanta poca tradició com Itàlia, i serà dels pocs llocs on podrà guanyar alguns diners després del seu fiasco. El viatge ens porta doncs a la petita població de Parma, on un equip de voluntariosos italians amateurs (ningú cobra res) porten anys intentant guanyar la "Super Bowl" italiana. Poc a poc la història ens endinsa en el món de l'esport amateur i es palpa la voluntat que tots els seus participants hi posen, i com valoren l'arribada de jugadors professionals (tot i que ells sí cobrin diners). Rápidament en Rick es va adaptant tot i que s'ha d'acostumar a que les habilitats dels seus companys no són les dels professionals amb els que està acostumat a jugar. La gràcia de la història recau en com un jugador professional aconsegueix fer millorar uns companys que l'han rebut amb els braços oberts i una admiració espectacular. Entre mig, el nostre protagonista viu una mena de muntanya russa en quant a relacions amb les noies i l'entorn hostil on es troba, fins que troba una americana que no vol tornar al seu país: la Livvy. Amb ella, comença a estabilitzar la seva vida a Itàlia i això es reflecteix al camp, on amb ajuda dels seus companys aconsegueixen arribar a disputar la "Super Bowl". El desenllaç el deixaré obert per aquells lectors que el vulguin descobrir ja que penso que no té trascendència de cara al missatge de l'obra, més profund del que podia semblar en un inici. En Rick, finalment torna a ser feliç amb la seva vida demostrant que a vegades, a l'esport és molt millor divertir-se i gaudir dels valors de les persones que guanyar molts diners!

L'Avi Salmó escoltant "Super Bon Noi" dels Amics de les Arts

diumenge, 9 d’octubre de 2011

09/10/2011 - Duatló d'Alta Muntanya de Queralbs -


No vaig poder apuntar-me a la segona cursa del circuit que es realitzava a Vilallonga de Ter per dos motius. En primer lloc em vaig veure justet de forces perquè durant les dues setmanes després de Laspaúles no vaig entrenar quasi res; i en segon lloc, l'avís meteorològic de pluja no va ajudar a atrevir-me a anar tan lluny per a res (o per patir massa). Al final no sé si va ser acertat o no, però la cursa va estar passada per fang.

La cursa que no volia perdonar era la de Núria. Organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa, va ser la que em va motivar a provar això de les duatlons d'alta muntanya aquest any. Vull deixar constància de que trobo abusiu el preu de la inscripció, ara bé si cada any som més els que ens hi apuntem, per l'organització és fàcil prendre la decisió. I es que suposo que l'entorn mític del Puigmal i tota la vall de Núria, atrau a molts corredors (jo m'hi incloc).



En aquesta ocasió no he pogut enganyar a l'Astrid per acompanyar-me ja que no tenia masses opcions per fer coses mentre esperava a que jo acabés (amb una previsió de 4h:30', entenc que pot ser avorrit). Així que vaig pujar ahir tarda jo sol fins a Queralbs a recollir el dorsal i escoltar el "briefing". Em va costar una mica aparcar a la zona de l'Alberg, però finalment vaig entrar a l'explicació a temps. Ens van avisar que si hi havia molt vent no podríen preparar avituallament a dalt del Puigmal, i que per tant, havíem de tenir en compte aquella possibilitat per anar equipats auto-suficientment fins al Santuari de Núria. Remarco aquest detall perquè aquest matí abans de la sortida han confirmat aquest fet per altaveus i encara hi havia gent queixant-se a l'arribada de que no havia trobat menjar i beguda a dalt del Puigmal (la gent no escolta).
















Bé, al que anàvem, vaig trobar un bon allotjament a Campdevànol (una mica més avall de Ribes de Freser) així que he dormit allà i fins i tot m'han preparat un esmorzar-pícnic per endur-me aquest matí, ja que he abandonat l'hotel a les 7h. Aproximadament a un quart de vuit entrava al caòtic pàrquing de la zona de l'alberg. Els matinadors hem tingut premi i hem pogut aparcar sense problema (la gent que ha arribat justa no tenia lloc, s'ha trobat atrapada o coses per l'estil). El meu problema ha estat un altre, no portava frontal i encara era fosc, així que m'ha costat una mica preparar-ho tot jaja (nota mental pel proper cop).





















Un cop amb tota l'equipació preparada, encara he hagut de remuntar 1 km en bici fins a Queralbs que ja m'ha servit d'escalfament. És espectacular la quantitat de corredors que ens hem trobat a la plaça del poble. Per sort, al arribar d'hora, he quedat prou al davant i no m'he trobat cap embut a la primera rampa (duríssima per cert jeje). En aquesta duatló estava tranquil perquè el tram de BTT el coneixia i no té cap mena de dificultat tècnica ni corriol, és tot pista (de grava molt xunga quan baixes). Això sí, el primer tram són 11 km de pujada constant (> 8% de mitjana) amb un desnivell acumulat de quasi 1000 metres. He fet aquest tram en 1h26'55'' acabant en la posició 408.

Després a la transició he agafat forces menjant i bebent una mica, i cap amunt. Aquí no hi havia tram per córrer ja que els primers 5 Km eren de pujada directa al cim del Puigmal (> 2900 m.). He agafat un bon ritme i quan podia he anat fent trams de cursa. Fèia molt vent al llarg de tota la pujada i això ens ha deixat a tots tocats. Costava avançar i fins i tot alguna ratxa et tirava enrera. Jo he pogut fer els 800 metres de desnivell en uns 45 minuts aproximadament. Llavors ha començat la part més divertida, m'he llençat muntanya avall saltant de pedra en pedra i aprofitant la meva tècnica de surfejar tarteres jeje. Aquí he adelantat a moltíssima gent i he arrossegat un crack que venia darrera meu i que m'ha seguit fins que ha vist que anava massa lent per ell i m'ha passat tot fuat.
















Aproximadament al Km 9 hem arribat al Santuari de Núria, amb força públic i un bon avituallament. Les cames ja em fèien mal per tot arreu i encara quedava la trampa de la duatló. El retorn fins a Fontalba (on hem deixat les bicis). Aquest tram té un desnivell positiu de gairebé 200 metres que cal pujar i després baixar. Se m'ha fet força llarg i el cos ja tirava més per inèrcia que per força. Al final, quan ja he divisat la zona de Fontalba, sabia que podia fer el darrer esforç perquè tot el tram de BTT que quedava fèia baixada i si volia podia no pedalar res jeje. Al final he fet el tram a peu (14 Km) en 2h32'35'' acabant en la posició 251 d'aquest sector.

Abans de pujar-me a la bici, m'he assegurat que no em deixava res (motxilla, casc i beguda) i cap avall. Com que no m'hi jugava res, i la pista està plena de pedres, no he arriscat gens i m'he dedicat a deixar la bicicleta fluir, gairebé sense pedalar. M'he trobat moltíssima gent punxada a peu de carretera (per anar massa ràpid) i fins i tot una caiguda (sense conseqüències greus per sort). Aquí he perdut algunes posicions amb la gent més llençada, però per mi el més important ha estat arribar a la zona d'asfalt final (ja em fèien mal els canells de tanta pedra) i acabar la cursa ben content!! Darrer tram d'11 Km de baixada en 22'59'' en la posició 360.
















El temps total ha estat de 4h22'29'', sense dubte l'exercici físic més llarg que he realitzat fins ara! Ja només mancava anar a la plaça del poble a recuperar energies menjant i bebent mentre fèia estiraments. La pega d'anar als llocs sense coneguts és que al final estàs sol jeje. Al cap d'una estona, he enfilat el darrer tram de baixada fins al cotxe, he muntat el porta-bicis i cap a casa a dinar! M'ho he passat molt bé en aquesta duatló que tenia tantes ganes de fer. L'any vinent veurem si puc repetir!

Tram 1 (BTT): 11 Km (900 mD+) en 1h26'55'' (posició 408 de 576)
Tram 2 (Running): 14 Km (1000 mD+) en 2h32'35'' (posició 251 de 576)
Tram 3 (BTT): 11 Km (tot baixada) en 22'59'' (posició 360 de 576)

Temps final: 4h22'29'' (posició 329 de 576 finishers)

L'Avi Salmó escoltant "It Girl" de Jason Derulo

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/DuatloAltaMuntanyaANuria102011


dissabte, 1 d’octubre de 2011

01/10/2011 - I Cursa del Sot -


Fa uns quants dies vaig rebre un correu electrònic de la Carme, ex-companya de doctorat i mestra de laboratori per mi, convidant-me a apuntar-me a una cursa de muntanya que organitzaven entre amics i coneguts seus a Monistrol de Calders. Com que la data i el preu em semblaven més que raonables, vaig considerar que seria una bona prova de qualitat abans de la Duatló d'Alta Muntanya de Núria. En total havien de ser 10.5 Km de cursa amb un desnivell important de quasi 800 metres.

Al final hem quedat amb uns quants companys del laboratori per a que em vinguèssin a animar i reunir-se amb la Carme, així que a mitja tarda els he anat a recollir a l'estació de ferrocarrils i hem anat cap a Monistrol. He estat a punt d'haver-ho d'anular tot perquè aquesta nit passada m'he trobat fatal i amb molt mal de coll, però amb el St. Ibuprofè s'ha arreglat una mica tot i el cansament generalitzat. Pujant per la carretera de Matadepera, ja s'intuia que avui passaríem molta calor per molt que la cursa comencés a les 17h.



Al arribar, ja hi havia força corredors amb els dorsals a punt i escalfant. Nosaltres hem anat a recollir el meu (aquest cop en comptes de dorsal et donaven un pitrall amb el número imprés que era molt més còmode de posar i treure) i he estat parlant amb tota la gent que conec (la Carme, el Mundi, la Mireia, l'Algues, etc.). Després he deixat a la Lourdes, la Marta i l'Ed i he sortit a escalfar una mica. Quan he tornat i estava estirant, m'he adonat que han penjat un mapa amb un petit canvi de recorregut que allargava el circuit fins als 11.5 Km!















Al ser pocs participants, uns 70, l'organització s'ha permés el fet de realitzar un divertit discurs abans de començar. A més, han fet coincidir la sortida amb les campanades de les 17h de l'esglèsia local. Amb tot això, jo he sortit ben tranquil perquè fèia molta calor i la cursa segur que seria llarga! Abans del Km 1 ja hem tingut la primera rampa que m'ha deixat sense aire i he hagut de fer una bona part caminant. Necessito alguns metres més per agafar ritme de cursa jeje.

Després, hi havia un bon terreny de baixades i pujades on es podia córrer força. He apretat de valent i poc a poc he anat recuperant posicions. El segon tram de pujada l'he fet molt millor i sense parar per a res. El meu cos ja estava llençat i pràcticament només m'he aturat a l'avituallament per refrescar-me el cap. A partir de llavors ha començat una part més tècnica corrent entre boscos, amb troncs al mig, baixades difícils i trams de riera que m'han encantat perquè has d'estar més atent i et distreu del córrer habitual.





















Amb aquest desgast d'energia he arribat amb força fins al Km 7, però aquí m'he quedat ben buit i he hagut d'afluixar. Hem tingut un revolt cap a l'esquerra on començava l'ascens al Pla de Trullàs, que de pla no en té res xD Després de fer el primer tram caminant, he pogut córrer fins el darrer tram d'ascens on m'he ajudat de la corda de suport instal·lada per pujar. Quan ja em pensava que estava a dalt perquè m'he trobat a l'Algues i un grup de gent fent-nos fotos, encara quedava una última rampa. L'he hagut de fer a peu i els bessons ja es queixaven (suposo que el no haver descansat bé la nit anterior començava a notar-se).





















He begut una mica a l'avituallament, i ja només quedaven 3 Km de baixada 100%. Aquí ha començat la meva odissea perquè he tingut 2 avisos de pujada de bessons i he hagut d'afluixar i deixar passar un parell de corredors (no els volia fer caure si m'havia d'aturar de cop). Per sort, baixant el ritme he pogut aguantar i he arribat a Monistrol just darrera d'ells amb un bon temps 1h10'02'' en la posició 22. Cal destacar que des de l'organització ens han demanat que toquèssim una campana que hi havia uns metres abans de l'arribada, així que he complert amb la tradició abans d'arribar i poder recuperar-me a base de beguda i menjar jeje.























Al final, jo buscava els meus fans a l'arribada i resulta que una mica més i no arriben a temps de veure'm jaja. Havien anat a voltar i els he vist arribar quan creuava la linia de meta. Hem estat menjant i veient l'entrega de premis i després m'han deixat anar-me a dutxar a casa dels pares del Mundi. Així he pogut anar decentment a sopar amb tota la colla de la Carme!





















Hem anat a un restaurant de La Granera on hem menjat molt bé i quan hem tornat fins a Monistrol, jo he baixat cap a casa. La resta es quedaven a prendre algo a un dels bars del poble i després anaven a Artés a dormir per passar-hi el diumenge. Quan tornava per la carretera de Matadepera, just havent passat el Coll de les Estenalles, en un revolt m'he trobat 2 porcs senglars força grans al marge de la carretera. Sort que estaven allà perquè el que no volia era enclastar-m'hi! Per acabar-ho d'adobar, al entrar a Terrassa, hi havia control policial per saber, primer si el cotxe era meu (no deu lligar que vagi amb aquest cotxe), i segon, si sabia que aviat li havia de passar la ITV. Com que han vist que ho tenia clar i sabia les dates, no m'han demanat cap paper ni res més i he pogut conduir fins a casa!

Una bonica cursa, envoltant d'amics en un entorn preciós tot i que ho he passat malament per la calor i la meva semi-malaltia. A veure si puc repetir l'any vinent!

Distància real: 11500 m. (785 mD+)
Temps oficial: 1h10'02'' (6:05 minuts/km)
Posició: 22 de 70 finishers

L'Avi Salmó escoltant "Roc me Out" de la Rihanna

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ICursaDelSot102011


Arxiu del diari