28/03/2011 - Un Mundo sin Fin (Ken Follet) -

Título original: World Without End
Editorial: Plaza Janés
Any: 2011
Nº de Pàgines: 1179

Uns quants anys després de la seva gran novel·la "Los Pilares de la Tierra", i havent llegit tota la seva bibliografia fins al moment, ha caigut a les meves mans la continuació d'aquesta gran història. El viatge també ens porta a l'Anglaterra de l'edat mitjana. Ambientada uns quants anys més tard, els descendents d'alguns dels protagonistes apareixen en escena per relatar-nos les misèries, aventures i desventures que hi havia a l'època. Molt semblant a l'anterior "hit", penso que s'ha recreat molt en fer que tot els vagi molt malament als personatges i que la trama no estigui tan ben lligada com a l'anterior obra. Per això haig de dir que a mi em va agradar molt més l'altre llibre.

La idea és semblant. Hi ha uns quants personatges que tenen diferents vincles quan són petits i que pel destí de la vida es van trobant i separant al llarg del llibre. A alguns els afavoreix la vida, a d'altres no tant, i entre mig s'expliquen grans fenòmens històrics com l'impacte de la "pesta" o les batalles entre anglesos i francesos. Sempre hi ha algun gir argumental que es desvetlla al final (sinó no seria una obra "Follet"), però en termes generals possiblement per la llargada que té el llibre, no el recomanaria si no ets un gran fan de l'autor.

L'Avi Salmó escoltant "Back to December" de Taylor Swift

11/03/2011 - The Cobra (Frederick Forsyth) -

Título original: The Cobra

Editorial: Penguin Books
Any: 2010
Nº de Pàgines: 188


La última obra d'aquest gran escriptor m'ha portat a seguir les principals rutes que la droga segueix des de sud-amèrica fins als grans consumidors: EEUU i Europa. D'una manera senzilla i directa, se'ns planteja el gran problema que la cocaína està provocant en molts països, i de forma novelesca, se'ns planteja un pla per erradicar-la. Així és com el President dels Estats Units, autoritza un finançament quasi il·limitat de recursos per facilitar que un ex-militar organitzi una sèrie de moviments mestres. Qui sap si podria funcionar a la realitat, però en l'obra ens permet sentir la intensitat d'anar guanyant una batalla fins arribar a un punt en que com sempre, la política s'interposa i ens trobem amb un final inesperat! Molt recomanable per a tots aquells que vibrin amb les aventures d'espies.

M'ha agradat força i l'he pogut llegir força ràpid en anglès. Això sí, s'ha de tenir clar que és una novel·la de ficció on hi ha uns suposats bons, uns suposats dolents, i on quasi tot surt bé. Que a vegades la gent no s'enrecorda i després s'indigna perquè no és 100% realista :)

L'Avi Salmó escoltant "Back to December" de Taylor Swift

02/03/2011 - Corrents arrossegant la maleta -

M'he llevat bé, amb temps per acabar de recollir-ho tot, esmorzar amb la propietaria de l'hotel i disfrutar d'una bonica sortida de sol! He pogut parlar en alemany un cop més (les 4 frases que puc fer jeje) i després de deixar la clau, he marxat. Avui, al tenir llum natural, he repetit algunes de les fotografies que ja havia fet amb els dies ennuvolats. Com canvia la cosa jeje.

L'ajuntament, l'edifici Super C, la Catedral, entre d'altres tenien un aspecte diferent amb llum. Al matí, després de la nit de festa, hi havia menys gent (sempre passa) però en general, les sales no estaven del tot buides. Avui presentaven la noia portuguesa, la belga i la Carmen. He anat combinant les xerrades fins l'hora de la última xerrada de carrera professional. Finalment, la ponent no ha pogut venir perquè estava malalta i hem tingut 2 hores per dinar. La Carmen i jo hem aprofitar per baixar a la Catedral i visitar-la per dins. Aquí a Aachen (Aquisgrán en espanyol) es va coronar a Alexandre Magne! A més, he aprés una petita llegenda sobre la construcció de la catedral que m'ha semblat ben curiosa: inclou el dimoni, un llop, uns constructors i una porta amb un parell de trucs jeje.

Un cop a dins, la decoració és preciosa perquè barreja diferents estils arquitectònics i en algunes zones inclús recorda a les mesquites! La llàstima és que ara mateix estan d'obres i hi havia parts tapades amb plàstics negres! De nou als voltants de l'edifici Super C, hem anat a provar un dels restaurants recomanats (Orient Express) i ens ha atés un cambrer molt simpàtic, amb el que també he practicat alemany mentre ell provava amb l'espanyol xD A la Carmen encara li faltava presentar i estava nerviosa, així que no s'ha acabat tot el plat :P






















Les darreres xerrades em quedaven lluny en quant a temàtica però sempre aprens detalls de presentacions o coses que pots millorar. La Carmen s'ha posat molt nerviosa a la seva xerrada, i tot i explicar-la bé, parlava molt baixet i a les preguntes quasi es desmaia!! Pobre, ja li hem dit que ha d'aprendre a estar més tranquila, que ningú se la menjarà :) Al final de tot, també he estat comentat coses de mostrejos amb un noi canadenc que utilitza els mostrejadors d'aire que vaig aprendre a fer servir a Svalbard!


















Per acabar el congrés, s'ha fet la xerrada final amb les principals conclusions i poc a poc tothom ha anat marxant de l'edifici. Jo m'he quedat amb la noia sèrbia i la Milena per fer una volta pel centre. Calia aprofitar que fèia sol avui!! Al arribar a la zona del teatre, ens hem separat, acomiadat i he aprofitat la meva darrera hora i mitja per fer turisme. Havia d'agafar un autobús cap a les 17:50h! Com que el que em quedava per visitar eren els parcs exteriors a l'anella del centre, he agafat la meva maleta i m'he dirigit cap allà!


El primer parc, amb els balnearis i el casino, era la part glamurosa jeje. Ben arreglada i amb persones d'alt poder adquisitiu :P D'allà, he continuat rodejant l'anella exterior i he pujat per un parc cap al turó on em pensava que hi havia el mirador de la ciutat. M'he equivocat i he arribat a una esglèsia (molt maca) però sense ni una ànima :) Per sort, continuant per la muntanya he pogut arribar al camí que pujava fins al Belvedere (el meu objectiu original :P). M'ha tocat tibar de la maleta per unes pujades costerudes, pujar-la unes quantes escales i després de gaudir de les vistes i el bosc, tornar a baixar pels camíns jeje. Visca la maleta 4x4!





















Quan he arribat de nou als carrers, m'he adonat que anava força just per no perdre l'autobús. He apretat el pas i quan arribava a la parada, he vist passar un autobús. Ràpidament he pensat que era el meu i l'acabava de perdre. El millor ha estat que quan he arribat on em va deixar l'autobús al venir, no he trobat la parada en direcció contrària! Per sort, els alemanys, que són organitzats, havien penjat un mapa amb la nova ubicació (havia de tornar enrere un parell de cantonades). He baixat ràpidament i m'he endut una gran alegria quan al arribar a la parada, em sobraven 4 minuts jajaj com he ajustat :P Sinó, m'hagués tocat esperar 30 minuts a Aachen i quasi 1 hora per la combinació de Maastricht cap a l'aeroport :S


Hem retornat amb la posta de sol, i amb més trànsit que el diumenge quan vaig fer aquest recorregut. Al arribar a l'estació d'autobusos, tocava esperar 10 minuts l'altre enllaç cap a l'aeroport i fèia força fred. Allà m'he trobat a uns quants passatgers del meu vol (catalans que van venir diumenge amb mi) xD Tot ha sortit rodó, i de nou el conductor d'autobús m'ha cobrat el mateix (4 euros fins l'aeroport). Se m'ha fet curiós que el trajecte entre ciutats costi 5,50€ i els 4 o 5 km fins l'aeroport ja valguin 4 euros jeje. És el negoci!























Un cop a l'aeroport, he vist que pesaven maletes, però com que just després hi havia el control policial, he provat de passar amb 2 bosses (la maleta i la motxilla amb el material informàtic) a veure si no s'adonaven. Jo crec que entre que he amagat la motxilla a la part més allunyada de la dona, i que era dels pocs passatgers amb els que no s'havia de barallar per dur més de 10 kg (només 7,5 kg), no m'ha dit res xDD La majoria de gent se la juga molt, maletes que no compleixen les mesures i que van a rebentar, i després es queixen de Ryanair, no ho entenc!! A partir d'aquí, tot ha anat perfectament fins a casa (sala d'espera tranquil, la gent nerviosa i fent cua per pujar a l'avió, vol a l'hora i recollida per part dels pares). Només comentaré que m'he equivocat al triar seient. He vist una parella jove i una madura, i he optat per deixar més espai als de més edat i seure amb els joves. Greu error! El noi, només enlairar-nos, ens ha fet aixecar a tots per anar al lavabo; després cap dels dos pujaven les safates ni apagaven l'iPod i per acabar-ho d'adobar, quan ja aterràvem i ja havien passat preguntant si algú volia menjar, el noi ha decidit demanar una "cheese-hamburger". Primer no li volien fer, però el negoci és el negoci i li han dit que si no li fèia res menjar-se-la mentre aterràvem, que li farien. Aaiaia, vaia tela :)






















A part d'aquestes petits anècdotes viatgeres, com que no havia d'esperar maletes i teniem el cotxe a la porta, hem retornat a casa cap a les 00h. Cansat però amb una altra bonica experiència a les esquenes.

Bona nit,

L'Avi Salmó des de la meva habitació, Terrassa

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/YESMeetingAachen32011#

01/03/2011 - Els últims en abandonar el Super C -

Avui les jornades començaven ben d'hora al matí. Després del meu esmorzar complet he sortit passejant fins l'edifici Super C. Allà he anat combinant xerrades (hi havia dues sessions paral·leles en diferents aules) amb els temes més interessants i he vist algunes presentacions que m'han agradat força. Com passa sempre, hi havia gent més fàcil d'entendre que d'altres, així com amb més facilitat per expressar-se en públic en relació a la gent més tímida. Les meves investigacions, m'han dut a descobrir que en general, la majoria de gent que presentava era el seu primer cop, i estaven força nerviosos!

He conegut un parell de noies més (una portuguesa i una belga), que tenen xerrada demà al matí, així que encara portaven uns quants nervis a sobre. Amb el format que han dissenyat els organitzadors, en teoria teníem fins a 15 minuts per discutir sobre les temàtiques presentades, i en general, amb 5 n'hi havia prou. Per tant, cada 20 minuts, teníem 10 minuts per fer descans i menjar dolços. No crec que sigui massa bo pel cos :P

La jornada ha anat avançant i al final tampoc he baixat a dinar avui. Amb el munt de descansos i pica-piques que hem fet, he cobert les necessitats calòriques xD Després de la xerrada llarga de la tarda (la vida laboral d'un treballador d'una empresa d'herbicides), tocava la sessió de pòsters. Allà he estat parlant amb les meves veïnes de plafó: una noruega d'Oslo i una Finlandesa del centre del país. De tant en tant s'acostava algú a preguntar-nos alguna cosa i hem anat responent els dubtes.

Al cap d'una estona, s'ha acostat una noia alemanya (Milena) a parlar amb les nòrdiques (resulta que compartien habitació a l'hostal de la ciutat), i s'ha interessat pel meu pòster, ja que treballa amb compostos similars. Després d'explicar-li el meu póster al complet, hem anat a parlar sobre el seu (degradació de HCHs) i el temps ha passat volant. Quan ens n'hem adonat, ja eren les 18h i no quedava ningú als pósters! Hem anat mirant a totes les fileres, i havia desaparegut tothom així que hem anat a buscar els abrics i hem decidit anar a donar una volta al centre. El meu plà inicial era deixar les coses a l'hotel i després, tornar a les 20h al local on hi havia el sopar-festa del congrés, però al final hem anat a passejar pel centre mentre parlàvem, fins que s'ha fet l'hora!

El sopar incloia una beguda d'introducció, per anar fent temps xerrant amb la gent, i després hi havia un munt de safates amb menjar per auto-servir-te. Haig de dir que estava tot boníssim, amb plats freds i calents per acabar ben tip! Mentre fèia cua amb la Milena, m'ha presentat a la Breznak, una noia sèrbia que fa el doctorat a la Universitat de Barcelona. Resulta que s'ha prés en sèrio el tema idiomàtic/cultural i parla perfectament el català perquè li encanta la nostra cultura (de fet, estic segur que en sap més que jo). Al final he sopat amb ella perquè totes les taules estaven ocupades i hem passat una bona estona desconnectant de l'anglès :P

Un cop amb la panxa plena, hem estat xerrant amb la Milena una estona, i quan algunes persones s'han animat a ballar (hi havia un DJ punxant música), ens hem acoblat a la taula de la Carmen. Allà hem estat observant la festa, i cap a les 00h jo he plegat veles cap a l'hotel. La Breznak i la Milena es volien quedar més a ballar, però jo volia dormir que demà toca dia complet de xerrades + el viatge de tornada a casa! Molta gent ja havia marxat (els que presentaven demà), i de totes formes, m'ha sorprés el retorn perquè tot i el fred, els carrers estaven plens de gent bebent (ciutat universitària, ja se sap jeje).


Ara toca recuperar-se per demà, he fet la maleta per tenir menys feina quan em llevi!

Bona nit,

L'Avi Salmó des de l'Hotel 3 Könige, Aachen

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/YESMeetingAachen32011#