Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

divendres, 28 d’octubre de 2011

28/10/2011 - Playing for Pizza (John Grisham) -


Título original: Playing for Pizza
Editorial: Dell
Any: 2007
Nº de Pàgines: 308


Una lectura força ràpida i fàcil d'entendre en anglès si domines alguns conceptes del futbol americà. Jo no en sóc cap expert, però com que m'agraden tots els esports tinc unes nocions bàsiques que fan més fàcil la comprensió d'algunes pàgines del llibre. I és que bàsicament es tracta d'una obra que ens fa viatjar des dels Estats Units fins a Parma, Itàlia. El nostre protagonista és un jugador reserva de futbol americà que té la seva gran oportunitat a la gran final o Super Bowl als Estats Units. Sortint com a tercer reserva, i a manca de pocs minuts, ha de demostrar al món que pot ser un gran jugador de la NFL (National Football League). De forma totalment increible el seu equip perd per culpa seva una final que tenia guanyada i es converteix en el personatge repudiat per la seva ciutat. Per afegir-hi més problemes, tot això ho descobreix des d'un llit de l'hospital ja que va ser evaquat de l'estadi en camilla després del placatge rebut a la darrera jugada. El seu agent no en vol saber res d'ell, i ell, en Rick, no vol saber res del món!

És per això que quan el seu agent rep una oferta menor d'un equip de la lliga italiana, no dubta en vendre-la com la gran oportunitat i així enviar al Rick ben lluny d'ell, de la seva vergonya i dels fans americans. En Rick és reaci i vol deixar el futbol, però té curiositat per veure com es viu el seu estimat esport en un país amb tanta poca tradició com Itàlia, i serà dels pocs llocs on podrà guanyar alguns diners després del seu fiasco. El viatge ens porta doncs a la petita població de Parma, on un equip de voluntariosos italians amateurs (ningú cobra res) porten anys intentant guanyar la "Super Bowl" italiana. Poc a poc la història ens endinsa en el món de l'esport amateur i es palpa la voluntat que tots els seus participants hi posen, i com valoren l'arribada de jugadors professionals (tot i que ells sí cobrin diners). Rápidament en Rick es va adaptant tot i que s'ha d'acostumar a que les habilitats dels seus companys no són les dels professionals amb els que està acostumat a jugar. La gràcia de la història recau en com un jugador professional aconsegueix fer millorar uns companys que l'han rebut amb els braços oberts i una admiració espectacular. Entre mig, el nostre protagonista viu una mena de muntanya russa en quant a relacions amb les noies i l'entorn hostil on es troba, fins que troba una americana que no vol tornar al seu país: la Livvy. Amb ella, comença a estabilitzar la seva vida a Itàlia i això es reflecteix al camp, on amb ajuda dels seus companys aconsegueixen arribar a disputar la "Super Bowl". El desenllaç el deixaré obert per aquells lectors que el vulguin descobrir ja que penso que no té trascendència de cara al missatge de l'obra, més profund del que podia semblar en un inici. En Rick, finalment torna a ser feliç amb la seva vida demostrant que a vegades, a l'esport és molt millor divertir-se i gaudir dels valors de les persones que guanyar molts diners!

L'Avi Salmó escoltant "Super Bon Noi" dels Amics de les Arts

diumenge, 9 d’octubre de 2011

09/10/2011 - Duatló d'Alta Muntanya de Queralbs -


No vaig poder apuntar-me a la segona cursa del circuit que es realitzava a Vilallonga de Ter per dos motius. En primer lloc em vaig veure justet de forces perquè durant les dues setmanes després de Laspaúles no vaig entrenar quasi res; i en segon lloc, l'avís meteorològic de pluja no va ajudar a atrevir-me a anar tan lluny per a res (o per patir massa). Al final no sé si va ser acertat o no, però la cursa va estar passada per fang.

La cursa que no volia perdonar era la de Núria. Organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa, va ser la que em va motivar a provar això de les duatlons d'alta muntanya aquest any. Vull deixar constància de que trobo abusiu el preu de la inscripció, ara bé si cada any som més els que ens hi apuntem, per l'organització és fàcil prendre la decisió. I es que suposo que l'entorn mític del Puigmal i tota la vall de Núria, atrau a molts corredors (jo m'hi incloc).



En aquesta ocasió no he pogut enganyar a l'Astrid per acompanyar-me ja que no tenia masses opcions per fer coses mentre esperava a que jo acabés (amb una previsió de 4h:30', entenc que pot ser avorrit). Així que vaig pujar ahir tarda jo sol fins a Queralbs a recollir el dorsal i escoltar el "briefing". Em va costar una mica aparcar a la zona de l'Alberg, però finalment vaig entrar a l'explicació a temps. Ens van avisar que si hi havia molt vent no podríen preparar avituallament a dalt del Puigmal, i que per tant, havíem de tenir en compte aquella possibilitat per anar equipats auto-suficientment fins al Santuari de Núria. Remarco aquest detall perquè aquest matí abans de la sortida han confirmat aquest fet per altaveus i encara hi havia gent queixant-se a l'arribada de que no havia trobat menjar i beguda a dalt del Puigmal (la gent no escolta).
















Bé, al que anàvem, vaig trobar un bon allotjament a Campdevànol (una mica més avall de Ribes de Freser) així que he dormit allà i fins i tot m'han preparat un esmorzar-pícnic per endur-me aquest matí, ja que he abandonat l'hotel a les 7h. Aproximadament a un quart de vuit entrava al caòtic pàrquing de la zona de l'alberg. Els matinadors hem tingut premi i hem pogut aparcar sense problema (la gent que ha arribat justa no tenia lloc, s'ha trobat atrapada o coses per l'estil). El meu problema ha estat un altre, no portava frontal i encara era fosc, així que m'ha costat una mica preparar-ho tot jaja (nota mental pel proper cop).





















Un cop amb tota l'equipació preparada, encara he hagut de remuntar 1 km en bici fins a Queralbs que ja m'ha servit d'escalfament. És espectacular la quantitat de corredors que ens hem trobat a la plaça del poble. Per sort, al arribar d'hora, he quedat prou al davant i no m'he trobat cap embut a la primera rampa (duríssima per cert jeje). En aquesta duatló estava tranquil perquè el tram de BTT el coneixia i no té cap mena de dificultat tècnica ni corriol, és tot pista (de grava molt xunga quan baixes). Això sí, el primer tram són 11 km de pujada constant (> 8% de mitjana) amb un desnivell acumulat de quasi 1000 metres. He fet aquest tram en 1h26'55'' acabant en la posició 408.

Després a la transició he agafat forces menjant i bebent una mica, i cap amunt. Aquí no hi havia tram per córrer ja que els primers 5 Km eren de pujada directa al cim del Puigmal (> 2900 m.). He agafat un bon ritme i quan podia he anat fent trams de cursa. Fèia molt vent al llarg de tota la pujada i això ens ha deixat a tots tocats. Costava avançar i fins i tot alguna ratxa et tirava enrera. Jo he pogut fer els 800 metres de desnivell en uns 45 minuts aproximadament. Llavors ha començat la part més divertida, m'he llençat muntanya avall saltant de pedra en pedra i aprofitant la meva tècnica de surfejar tarteres jeje. Aquí he adelantat a moltíssima gent i he arrossegat un crack que venia darrera meu i que m'ha seguit fins que ha vist que anava massa lent per ell i m'ha passat tot fuat.
















Aproximadament al Km 9 hem arribat al Santuari de Núria, amb força públic i un bon avituallament. Les cames ja em fèien mal per tot arreu i encara quedava la trampa de la duatló. El retorn fins a Fontalba (on hem deixat les bicis). Aquest tram té un desnivell positiu de gairebé 200 metres que cal pujar i després baixar. Se m'ha fet força llarg i el cos ja tirava més per inèrcia que per força. Al final, quan ja he divisat la zona de Fontalba, sabia que podia fer el darrer esforç perquè tot el tram de BTT que quedava fèia baixada i si volia podia no pedalar res jeje. Al final he fet el tram a peu (14 Km) en 2h32'35'' acabant en la posició 251 d'aquest sector.

Abans de pujar-me a la bici, m'he assegurat que no em deixava res (motxilla, casc i beguda) i cap avall. Com que no m'hi jugava res, i la pista està plena de pedres, no he arriscat gens i m'he dedicat a deixar la bicicleta fluir, gairebé sense pedalar. M'he trobat moltíssima gent punxada a peu de carretera (per anar massa ràpid) i fins i tot una caiguda (sense conseqüències greus per sort). Aquí he perdut algunes posicions amb la gent més llençada, però per mi el més important ha estat arribar a la zona d'asfalt final (ja em fèien mal els canells de tanta pedra) i acabar la cursa ben content!! Darrer tram d'11 Km de baixada en 22'59'' en la posició 360.
















El temps total ha estat de 4h22'29'', sense dubte l'exercici físic més llarg que he realitzat fins ara! Ja només mancava anar a la plaça del poble a recuperar energies menjant i bebent mentre fèia estiraments. La pega d'anar als llocs sense coneguts és que al final estàs sol jeje. Al cap d'una estona, he enfilat el darrer tram de baixada fins al cotxe, he muntat el porta-bicis i cap a casa a dinar! M'ho he passat molt bé en aquesta duatló que tenia tantes ganes de fer. L'any vinent veurem si puc repetir!

Tram 1 (BTT): 11 Km (900 mD+) en 1h26'55'' (posició 408 de 576)
Tram 2 (Running): 14 Km (1000 mD+) en 2h32'35'' (posició 251 de 576)
Tram 3 (BTT): 11 Km (tot baixada) en 22'59'' (posició 360 de 576)

Temps final: 4h22'29'' (posició 329 de 576 finishers)

L'Avi Salmó escoltant "It Girl" de Jason Derulo

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/DuatloAltaMuntanyaANuria102011


dissabte, 1 d’octubre de 2011

01/10/2011 - I Cursa del Sot -


Fa uns quants dies vaig rebre un correu electrònic de la Carme, ex-companya de doctorat i mestra de laboratori per mi, convidant-me a apuntar-me a una cursa de muntanya que organitzaven entre amics i coneguts seus a Monistrol de Calders. Com que la data i el preu em semblaven més que raonables, vaig considerar que seria una bona prova de qualitat abans de la Duatló d'Alta Muntanya de Núria. En total havien de ser 10.5 Km de cursa amb un desnivell important de quasi 800 metres.

Al final hem quedat amb uns quants companys del laboratori per a que em vinguèssin a animar i reunir-se amb la Carme, així que a mitja tarda els he anat a recollir a l'estació de ferrocarrils i hem anat cap a Monistrol. He estat a punt d'haver-ho d'anular tot perquè aquesta nit passada m'he trobat fatal i amb molt mal de coll, però amb el St. Ibuprofè s'ha arreglat una mica tot i el cansament generalitzat. Pujant per la carretera de Matadepera, ja s'intuia que avui passaríem molta calor per molt que la cursa comencés a les 17h.



Al arribar, ja hi havia força corredors amb els dorsals a punt i escalfant. Nosaltres hem anat a recollir el meu (aquest cop en comptes de dorsal et donaven un pitrall amb el número imprés que era molt més còmode de posar i treure) i he estat parlant amb tota la gent que conec (la Carme, el Mundi, la Mireia, l'Algues, etc.). Després he deixat a la Lourdes, la Marta i l'Ed i he sortit a escalfar una mica. Quan he tornat i estava estirant, m'he adonat que han penjat un mapa amb un petit canvi de recorregut que allargava el circuit fins als 11.5 Km!















Al ser pocs participants, uns 70, l'organització s'ha permés el fet de realitzar un divertit discurs abans de començar. A més, han fet coincidir la sortida amb les campanades de les 17h de l'esglèsia local. Amb tot això, jo he sortit ben tranquil perquè fèia molta calor i la cursa segur que seria llarga! Abans del Km 1 ja hem tingut la primera rampa que m'ha deixat sense aire i he hagut de fer una bona part caminant. Necessito alguns metres més per agafar ritme de cursa jeje.

Després, hi havia un bon terreny de baixades i pujades on es podia córrer força. He apretat de valent i poc a poc he anat recuperant posicions. El segon tram de pujada l'he fet molt millor i sense parar per a res. El meu cos ja estava llençat i pràcticament només m'he aturat a l'avituallament per refrescar-me el cap. A partir de llavors ha començat una part més tècnica corrent entre boscos, amb troncs al mig, baixades difícils i trams de riera que m'han encantat perquè has d'estar més atent i et distreu del córrer habitual.





















Amb aquest desgast d'energia he arribat amb força fins al Km 7, però aquí m'he quedat ben buit i he hagut d'afluixar. Hem tingut un revolt cap a l'esquerra on començava l'ascens al Pla de Trullàs, que de pla no en té res xD Després de fer el primer tram caminant, he pogut córrer fins el darrer tram d'ascens on m'he ajudat de la corda de suport instal·lada per pujar. Quan ja em pensava que estava a dalt perquè m'he trobat a l'Algues i un grup de gent fent-nos fotos, encara quedava una última rampa. L'he hagut de fer a peu i els bessons ja es queixaven (suposo que el no haver descansat bé la nit anterior començava a notar-se).





















He begut una mica a l'avituallament, i ja només quedaven 3 Km de baixada 100%. Aquí ha començat la meva odissea perquè he tingut 2 avisos de pujada de bessons i he hagut d'afluixar i deixar passar un parell de corredors (no els volia fer caure si m'havia d'aturar de cop). Per sort, baixant el ritme he pogut aguantar i he arribat a Monistrol just darrera d'ells amb un bon temps 1h10'02'' en la posició 22. Cal destacar que des de l'organització ens han demanat que toquèssim una campana que hi havia uns metres abans de l'arribada, així que he complert amb la tradició abans d'arribar i poder recuperar-me a base de beguda i menjar jeje.























Al final, jo buscava els meus fans a l'arribada i resulta que una mica més i no arriben a temps de veure'm jaja. Havien anat a voltar i els he vist arribar quan creuava la linia de meta. Hem estat menjant i veient l'entrega de premis i després m'han deixat anar-me a dutxar a casa dels pares del Mundi. Així he pogut anar decentment a sopar amb tota la colla de la Carme!





















Hem anat a un restaurant de La Granera on hem menjat molt bé i quan hem tornat fins a Monistrol, jo he baixat cap a casa. La resta es quedaven a prendre algo a un dels bars del poble i després anaven a Artés a dormir per passar-hi el diumenge. Quan tornava per la carretera de Matadepera, just havent passat el Coll de les Estenalles, en un revolt m'he trobat 2 porcs senglars força grans al marge de la carretera. Sort que estaven allà perquè el que no volia era enclastar-m'hi! Per acabar-ho d'adobar, al entrar a Terrassa, hi havia control policial per saber, primer si el cotxe era meu (no deu lligar que vagi amb aquest cotxe), i segon, si sabia que aviat li havia de passar la ITV. Com que han vist que ho tenia clar i sabia les dates, no m'han demanat cap paper ni res més i he pogut conduir fins a casa!

Una bonica cursa, envoltant d'amics en un entorn preciós tot i que ho he passat malament per la calor i la meva semi-malaltia. A veure si puc repetir l'any vinent!

Distància real: 11500 m. (785 mD+)
Temps oficial: 1h10'02'' (6:05 minuts/km)
Posició: 22 de 70 finishers

L'Avi Salmó escoltant "Roc me Out" de la Rihanna

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ICursaDelSot102011


Arxiu del diari