27/11/2011 - XXI Mitja Marató de Muntanya CEC Collserola -

Ja he fet la cursa de muntanya més llarga de la meva vida, i realment m'hi he trobat molt bé. Vaig decidir apuntar-me a aquesta cursa perquè surt exactament de davant d'on treballo i em permetria veure com aguanto una mitja marató de muntanya.

Tot i que m'ha tocat matinar, tenia moltes ganes de córrer aquesta cursa així que no m'ha costat arribar fins a Barcelona. Un cop aparcat, he anat a buscar el dorsal. Aquí la organització ha fallat força perquè hi havia una cua enorme de corredors esperant perquè només deixaven accedir a la taula de dorsals d'un en un! M'he posat a esperar i al cap d'una estona m'he trobat amb l'Alicia, germana d'un ex-company de bàsquet! Era també la seva primera mitja marató de muntanya tot i que treballa de bombera i jo ja sé que està molt forta jeje. L'he deixat passar amb mi per estalviar-li cua i al cap d'una estona, el tema ha anat més fluid perquè han posat més persones a donar dorsals.















Com que fèia fred, hem hagut de tornar als cotxes a deixar les coses i posar-nos a escalfar. Almenys avui no he vist massa estrés amb el tema de la col·locació a la sortida perquè nosaltres hem arribat justets i hem sortit prou endavant. He sortit força fort perquè sabia que l'inici era potent i hi havia un tram d'escales on s'acostumava a fer un embut, seguit d'una part per corriol amb dificultat per avançar. L'estratègia ha anat prou bé, tot i que a les escales he hagut d'aturar-me i fer-les caminant. Això sí, la resta de pujada fins un dels repetidors que hi ha a dalt de Collserola ha estat fluïda i còmoda per anar passant gent.

He perdut a l'Alicia a les primeres rampes de sortida, però després a l'arribada m'ha dit que m'anava veient però anava massa ràpid per ella. Un cop arribats a la torre, hi havia el primer avituallament i de nou he agafat taronges fresquetes per afrontar el terreny de tobogans que ens esperava. Al arribar al tram més fons d'aquesta secció, hem trepitjat una mica de fang i zones humides i de seguida ens han fet pujar la segona gran ascensió per arribar al punt més alt de la cursa. Més o menys estàvem a meitat de carrera i tocava un bon tram de baixada tècnica. He enganxat un grupet que anava ràpid però els he perdut a les parts més tècniques ja que no volia forçar el turmell (notava alguna molèstia).





















Més o menys al final d'aquesta llarga baixada de més de 4 km, ens hem unit al circuit de la cursa curta (13 km) i encara ens quedava la darrera pujada. Aquí he arribat ja justet i m'ha costat seguir un bon ritme. Els bessons es queixaven i els quàdriceps no tiraven. Per sort, al haver-hi gent de les dues curses, m'he anat motivant i se m'han passat prou ràpid els 2 km de pujada. Després el que quedava era del mateix circuit de pujada i per tant sabia com era el recorregut (s'agraeïx quan vas justet de forces).

M'he trobat cómode els últims 3 km i he apretat passant alguns corredors de la mitja marató que anaven més tocats que jo (incloent els que m'havien deixat enrera a la baixada tècnica). Al entrar a l'asfalt ja sabia que faria un molt bon temps i m'he dedicat a mantenir el ritme i arribar sencer a meta. Al final 1h42'34'', quasi 20 minuts per sota del que havia previst.
















He esperat a veure si venia l'Alicia, que finalment ha entrat tercera en categoria absoluta femenina amb un temps 1h50'00''. És una crack! Hem recollit begudes, samarretes i hem estat estirant mentre menjàvem coca. Ella coneixia molta gent i ha estat parlant amb tothom. A més havia vingut amb unes amigues, així que quan m'he recuperat, m'he acomiadat i he tornat cap a casa. Poc a poc em vaig acostant als meus reptes de poder fer curses llargues a la muntanya. Ara ja fins a la cursa de muntanya de casa, res!

Distància real: 21097 m. (785 m+D)
Temps oficial: 1h42'34'' (4:52 minuts/km)
Posició: 65 de 614 finishers (47 de 182 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Person I should have been" de James Morrison

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XXIMitjaMaratoDeMuntanyaCECCollserola112011

13/11/2011 - 19ª Cursa de Muntanya del Farell -

Avui he fet la meva primera cursa de muntanya específicament preparada. Amb això vull dir que el meu tiet em va comentar l'existència de la mateixa, me la vaig mirar i vaig apuntar-m'hi voluntàriament i sense improvització. Després de les dues duatlons d'alta muntanya de l'estiu he arribat a la conclusió de que estan més preparades per bons ciclistes que per bons corredors, així que he decidit centrar-me només en curses a peu on puc rendir més i motivar-me millor!

Aquest matí, en companyia dels meus pares, que al final s'han apuntat a venir, hem anat fins a Caldes de Montbuí. El cel estava molt tapat i amenaçava pluja, però almenys les previsions negatives de tormentes no s'estaven complint. Hem aparcat bé i he recollit el dorsal ràpidament i sense cues. Amb l'ajuda de la mare m'he col·locat més ràpidament del que és habitual el dorsal i he anat a escalfar. Avui estrenava els mitjons compresius i no sabia com m'anirien.





















A la sortida, m'he col·locat a la zona intermitja ja que sabia que els tres primers quilòmetres eren d'avinguda ampla. No hi havia problemes per avançar i no em volia cremar tot esperant les parts més dures de la cursa. He sortit a ritme tranquil i he incrementat tan bon punt he vist que entràvem a la zona sense asfalt. Realment m'he trobat molt bé i el circuit m'anava de perles perquè tenia rampes dures però curtes, seguides de trams per recuperar. Aquí he adelantat moltíssima gent, que solen tenir un ritme més diesel i constant al llarg de tota la pujada. Aproximadament en aquesta zona he adelantat una noia que treballa al CSIC i que fa Ultra-Trails! Això m'ha animat a seguir apretant i veure si no em remuntava després.

Al acabar la primera pujada, entre els Km 5 i 6, hem tingut un avituallament on només he agafat taronja. Darrerament és el que em vé més de gust i crec que t'aporta moltes més avantatges que la beguda. Bé, la festa grossa ha vingut uns minuts després, quan ja corrent per uns corriols estrets en semi-pujada, s'ha posat a ploure. Al principi he pensat que seria algo transitori, però de cop s'hi ha posat de valent i l'únic que podia fer era amagar una mica l'iPod i seguir.















El moment tràgic ha vingut en aquest punt, quan anant darrera una sèrie de corredors en fila de un, no tens massa visibilitat i m'he torçat el turmell amb una pedra. M'he fet força mal, i he hagut d'afluixar el ritme perquè quasi no podia arrepenjar el peu a terra. Per acabar-ho d'adobar, faltaven els últims 3-4 Km tots de baixada (que és quan fas més força amb el peu). Si això hi sumem que amb la pluja, la baixada era un tobogán relliscós, m'ha costat arribar a la zona plana final jeje.

En aquest darrer tram, amb el peu una mica millor, he apretat per guanyar unes quantes posicions i entrar a meta ben aprop de la primera dona. El temps final ha estat de 58'35'', que penso que sense lesió ni aigua es podia haver baixat per sota dels 58' (l'any vinent potser? jeje). A la zona d'arribada m'he trobat amb el Jordi, que també l'ha corregut (ell ha fet top-20). Hem parlat una estona i després m'he trobat amb els meus pares, que no m'han vist arribar perquè els havia dit que trigaria entre 1 hora i 1 hora i poc jeje.





















Al final, una bona matinal d'esport, bona resposta dels mitjons i les cames, i la llàstima del turmell. Ara a recuperar-se!

Distància real: 13200 m. (350 mD+)
Temps oficial: 58'44''
Temps real: 58'35'' (4:26 minuts/km)
Posició: 90 de 649 finishers

L'Avi Salmó escoltant "Liverpool" dels Amics de les Arts

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XIXCursaDeMuntanyaDelFarell112011