Avui he fet la meva primera cursa de muntanya específicament preparada. Amb això vull dir que el meu tiet em va comentar l'existència de la mateixa, me la vaig mirar i vaig apuntar-m'hi voluntàriament i sense improvització. Després de les dues duatlons d'alta muntanya de l'estiu he arribat a la conclusió de que estan més preparades per bons ciclistes que per bons corredors, així que he decidit centrar-me només en curses a peu on puc rendir més i motivar-me millor!
Aquest matí, en companyia dels meus pares, que al final s'han apuntat a venir, hem anat fins a Caldes de Montbuí. El cel estava molt tapat i amenaçava pluja, però almenys les previsions negatives de tormentes no s'estaven complint. Hem aparcat bé i he recollit el dorsal ràpidament i sense cues. Amb l'ajuda de la mare m'he col·locat més ràpidament del que és habitual el dorsal i he anat a escalfar. Avui estrenava els mitjons compresius i no sabia com m'anirien.
A la sortida, m'he col·locat a la zona intermitja ja que sabia que els tres primers quilòmetres eren d'avinguda ampla. No hi havia problemes per avançar i no em volia cremar tot esperant les parts més dures de la cursa. He sortit a ritme tranquil i he incrementat tan bon punt he vist que entràvem a la zona sense asfalt. Realment m'he trobat molt bé i el circuit m'anava de perles perquè tenia rampes dures però curtes, seguides de trams per recuperar. Aquí he adelantat moltíssima gent, que solen tenir un ritme més diesel i constant al llarg de tota la pujada. Aproximadament en aquesta zona he adelantat una noia que treballa al CSIC i que fa Ultra-Trails! Això m'ha animat a seguir apretant i veure si no em remuntava després.
Al acabar la primera pujada, entre els Km 5 i 6, hem tingut un avituallament on només he agafat taronja. Darrerament és el que em vé més de gust i crec que t'aporta moltes més avantatges que la beguda. Bé, la festa grossa ha vingut uns minuts després, quan ja corrent per uns corriols estrets en semi-pujada, s'ha posat a ploure. Al principi he pensat que seria algo transitori, però de cop s'hi ha posat de valent i l'únic que podia fer era amagar una mica l'iPod i seguir.
El moment tràgic ha vingut en aquest punt, quan anant darrera una sèrie de corredors en fila de un, no tens massa visibilitat i m'he torçat el turmell amb una pedra. M'he fet força mal, i he hagut d'afluixar el ritme perquè quasi no podia arrepenjar el peu a terra. Per acabar-ho d'adobar, faltaven els últims 3-4 Km tots de baixada (que és quan fas més força amb el peu). Si això hi sumem que amb la pluja, la baixada era un tobogán relliscós, m'ha costat arribar a la zona plana final jeje.
En aquest darrer tram, amb el peu una mica millor, he apretat per guanyar unes quantes posicions i entrar a meta ben aprop de la primera dona. El temps final ha estat de 58'35'', que penso que sense lesió ni aigua es podia haver baixat per sota dels 58' (l'any vinent potser? jeje). A la zona d'arribada m'he trobat amb el Jordi, que també l'ha corregut (ell ha fet top-20). Hem parlat una estona i després m'he trobat amb els meus pares, que no m'han vist arribar perquè els havia dit que trigaria entre 1 hora i 1 hora i poc jeje.
Al final, una bona matinal d'esport, bona resposta dels mitjons i les cames, i la llàstima del turmell. Ara a recuperar-se!
Distància real: 13200 m. (350 mD+)
Temps oficial: 58'44''
Temps real: 58'35'' (4:26 minuts/km)
Posició: 90 de 649 finishers
L'Avi Salmó escoltant "Liverpool" dels Amics de les Arts
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XIXCursaDeMuntanyaDelFarell112011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada