Ja he fet la cursa de muntanya més llarga de la meva vida, i realment m'hi he trobat molt bé. Vaig decidir apuntar-me a aquesta cursa perquè surt exactament de davant d'on treballo i em permetria veure com aguanto una mitja marató de muntanya.
Tot i que m'ha tocat matinar, tenia moltes ganes de córrer aquesta cursa així que no m'ha costat arribar fins a Barcelona. Un cop aparcat, he anat a buscar el dorsal. Aquí la organització ha fallat força perquè hi havia una cua enorme de corredors esperant perquè només deixaven accedir a la taula de dorsals d'un en un! M'he posat a esperar i al cap d'una estona m'he trobat amb l'Alicia, germana d'un ex-company de bàsquet! Era també la seva primera mitja marató de muntanya tot i que treballa de bombera i jo ja sé que està molt forta jeje. L'he deixat passar amb mi per estalviar-li cua i al cap d'una estona, el tema ha anat més fluid perquè han posat més persones a donar dorsals.
Com que fèia fred, hem hagut de tornar als cotxes a deixar les coses i posar-nos a escalfar. Almenys avui no he vist massa estrés amb el tema de la col·locació a la sortida perquè nosaltres hem arribat justets i hem sortit prou endavant. He sortit força fort perquè sabia que l'inici era potent i hi havia un tram d'escales on s'acostumava a fer un embut, seguit d'una part per corriol amb dificultat per avançar. L'estratègia ha anat prou bé, tot i que a les escales he hagut d'aturar-me i fer-les caminant. Això sí, la resta de pujada fins un dels repetidors que hi ha a dalt de Collserola ha estat fluïda i còmoda per anar passant gent.
He perdut a l'Alicia a les primeres rampes de sortida, però després a l'arribada m'ha dit que m'anava veient però anava massa ràpid per ella. Un cop arribats a la torre, hi havia el primer avituallament i de nou he agafat taronges fresquetes per afrontar el terreny de tobogans que ens esperava. Al arribar al tram més fons d'aquesta secció, hem trepitjat una mica de fang i zones humides i de seguida ens han fet pujar la segona gran ascensió per arribar al punt més alt de la cursa. Més o menys estàvem a meitat de carrera i tocava un bon tram de baixada tècnica. He enganxat un grupet que anava ràpid però els he perdut a les parts més tècniques ja que no volia forçar el turmell (notava alguna molèstia).
Més o menys al final d'aquesta llarga baixada de més de 4 km, ens hem unit al circuit de la cursa curta (13 km) i encara ens quedava la darrera pujada. Aquí he arribat ja justet i m'ha costat seguir un bon ritme. Els bessons es queixaven i els quàdriceps no tiraven. Per sort, al haver-hi gent de les dues curses, m'he anat motivant i se m'han passat prou ràpid els 2 km de pujada. Després el que quedava era del mateix circuit de pujada i per tant sabia com era el recorregut (s'agraeïx quan vas justet de forces).
M'he trobat cómode els últims 3 km i he apretat passant alguns corredors de la mitja marató que anaven més tocats que jo (incloent els que m'havien deixat enrera a la baixada tècnica). Al entrar a l'asfalt ja sabia que faria un molt bon temps i m'he dedicat a mantenir el ritme i arribar sencer a meta. Al final 1h42'34'', quasi 20 minuts per sota del que havia previst.
He esperat a veure si venia l'Alicia, que finalment ha entrat tercera en categoria absoluta femenina amb un temps 1h50'00''. És una crack! Hem recollit begudes, samarretes i hem estat estirant mentre menjàvem coca. Ella coneixia molta gent i ha estat parlant amb tothom. A més havia vingut amb unes amigues, així que quan m'he recuperat, m'he acomiadat i he tornat cap a casa. Poc a poc em vaig acostant als meus reptes de poder fer curses llargues a la muntanya. Ara ja fins a la cursa de muntanya de casa, res!
Distància real: 21097 m. (785 m+D)
Temps oficial: 1h42'34'' (4:52 minuts/km)
Posició: 65 de 614 finishers (47 de 182 de la meva categoria)
L'Avi Salmó escoltant "Person I should have been" de James Morrison
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XXIMitjaMaratoDeMuntanyaCECCollserola112011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada