Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dimarts, 25 de desembre de 2012

25/12/2012 - 30ª Pujada a la Mola per Nadal -


L'any passat vaig descobrir aquesta cursa no competitiva. Vaig veure que un amic havia penjat una fotografia al Facebook i em vaig dir que la faria l'any següent. És una cursa curta, dura, al costat de casa i en un entorn plenament conegut. El que no esperava és que m'agradés tant l'ambient!



I és que durant les festes nadalenques estem habituats a menjar i menjar, sortir d'un àpat i pensar en el següent. Per tant, què millor que començar el matí del dia de Nadal compartint un ascens a la mítica muntanya de La Mola (1104 m.). Suposo que pels que no són nous els semblarà extrany, però el que he trobat a faltar sobre aquesta caminada/cursa no competitiva és informació. A la web dels organitzadors no hi havia res fins el darrer cap de setmana, ni circuit, ni directrius, ni preus, etc. Buscant per altres vies vaig trobar informació de l'horari de sortida, el possible circuit i un preu d'inscripció. Imagino que qui vol venir, ja sap com fer-ho :)



Les inscripcions es fan el mateix matí a la zona de sortida (Can Robert) i cal anar-hi amb temps per agafar dorsal (no conec ningú que es quedès sense, però per si de cas). Jo al final he enganyat al meu pare per a que vinguès i així fés una mica d'exercici abans d'anar al dinar familiar. Hem aparcat a l'urbanització i un cop feta la cua del dorsal, encara sobrava temps per començar a escalfar.



M'he trobat amb l'Àngel, el seu germà i l'Oriol, que m'ha dit que venia perjudicat de la nit anterior jaja. Hem escalfat una mica tard per agafar ritme. No fèia fred i es preveia un dia genial per córrer muntanya amunt. Com que tampoc anava amb l'esperit 100% competitiu (no havia entrenat res), m'he col·locat força enrera a la sortida i els primers minuts per la pista forestal, he anat avançant gent a tort i a dret. Crec que m'ha anat bé no sortir davant per no petar abans d'hora!



Després de 2 revolts, el grup de gent ja estava estirat i cadascú anava agafant el seu ritme sense problemes. He anat passant gent i just abans del primer descanset abans d'arribar a Can Pobla, he atrapat a l'Oriol. Ens hem saludat i l'he deixat enrere prou ràpid. Em trobava bé i ell no, però de totes formes, li he dit que m'atraparia si petava més amunt :) Al arribar a la cadena de Can Pobla, hi havia el meu pare fent les fotografies, hem quedat que m'esperava allà per quan baixès!



En aquell moment ha arribat l'únic tram de baixadeta que té la cursa, per unir Can Pobla amb el Camí dels Monjos per la pista forestal. Un cop allà, gir a l'esquerra i començaven les rampes dures de veritat. A mi se m'ha acabat el córrer allà. He fet trams caminant ràpid, mans als genolls i esbufegant de valent jeje. Quan el cos tenia un respir, fèia un trosset al trot. Hem anat enfilant amunt, amb tota mena de trams (pedra, arrels, escales...) fins superar el primer tram de pedres amb revolt. Allà he pogut tornar a córrer una mica en el tram dins del bosc i he atrapat algun altre corredor. Finalment, quedava l'últim ascens per la corva de pedres llises on fan caca els ases (mítica zona en la pujada a la Mola jeje). Allà he mirat avall a veure si vèia l'Oriol, però res. 



Ja només quedava l'últim tram cap al cim. Les forces anaven justes i simplement m'he dedicat a seguir caminant-corrent seguint el noi que portava davant. Realment no queden masses forces quan arribes a dalt jeje. La millor sorpresa ha estat veure l'ambient que hi havia a l'arribada! Tot just mirant cap a l'Ermita hi havia un canal/passadís de gent formada per organitzadors i animadors que fèien de l'arribada un lloc preciós. He creuat la zona d'arribada en uns 27' aprox. Mai havia intentat pujar corrents a La Mola, així que no sé quines eren les meves possibilitats reals, però estic molt content amb el temps! Fèia moltíssim temps que no pujava allà dalt :)



De seguida he recuperat l'esma (és una cursa curta) i m'he posat al passadís de gent per animar els que seguien pujant. Al cap d'una estoneta ha aparegut l'Oriol, i una mica més tard el germà de l'Àngel i ell mateix. Arribant una mica ofegats però complint l'objectiu de fer cim en un bon temps :) A mi m'ha encantat l'experiència, i a poc que pugui, repetiré l'any vinent!!



Un cop al cim, he acabat de pujar fins l'ermita a gaudir de les vistes i per no agafar fred, he començat a baixar corrents suau (no vull fer-me mal al genoll). Ells anaven amb amics/familiars així que ens hem acomiadat! Molta gent baixava corrent de forma intensa i els he deixat passar a tots, jo anava ben tranquil jeje. A Can Pobla, m'he trobat amb el meu pare i hem baixat a peu cap a Can Robert. A mitja baixada ens hem trobat amb l'Oriol, que ha baixat pel camí més recte, i ens hem fet unes fotos!



A la zona de sortida ens esperaven unes coques ben bones, una mica de cava i refrescos. Hem menjat una mica i de seguida hem anat a buscar el cotxe per dutxar-nos i posar-nos a punt pel dinar de Nadal. Un matí ben aprofitat i amb excusa per poder menjar de tot :)

Distancia real: 3750 m. (465 mD+)
Temps oficial: 27'05'' (7:13 minuts/Km)
Posició: 51 de 475 finishers

L'Avi Salmó escoltant "De Novo Adagio" de Alicia Keys


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/30PujadaALaMolaPerNadal122012 

dilluns, 17 de desembre de 2012

17/12/2012 - El Invierno del Mundo (Ken Follet) -



Títol original: Winter of the World
Editorial: Plaza & Janes
Any: 2012
Nº de Pàgines: 960

 



Com a lector habitual d'aquest autor, estava esperant amb ganes aquesta segona entrega de la seva trilogia: The Century! Continuant amb la saga creada al primer volum (La caída de los gigantes), el viatge ens porta, en aquesta ocasió, a la següent generació de cada una de les famílies que apareixien a la seva última obra. La majoria dels personatges que lligaven tota la trama del primer llibre apareixen també aquí, però amb menys importància que els seus descendents, marcant clarament una diferència d'èpoques.

El viatge comença a principis dels anys 30, amb tots els paísos recuperant-se de la I Guerra Mundial i mirant d'establir-se un ordre mundial per evitar més conflictes. La gent de l'alta societat disfruta de la seva vida d'opulència i les classes treballadores defensen els seus drets. En aquest ambient de certa convulsió, avancem històricament fins l'arribada de Hitler al poder i de com la societat alemana veu en ell la sortida del seu país com a potència mundial! Mentrestant a d'altres racons com els EEUU, Gran Bretanya o Rúsia es plantegen com evolucionarà tot i quins passos cal seguir. Espionatge i contra-espionatge estan a l'ordre del dia!

Al llarg de tot el llibre, es van barrejant les històries, els personatges es mouen d'un lloc a l'altre, es troben, es separen i tot això sense tenir cap mena de problema per seguir on es troba cadascú. És una característica d'aquest autor que m'agrada molt. Cada personatge té el seu rol determinat dins del conjunt bèlic general i la finalització de la saga ens portarà a l'època de la post-guerra i la guerra freda m'imagino, i allà alguns dels nostres personatges seran de vital importància!

Tocarà esperar a que surti :)

L'Avi Salmó escoltant "Don't Rush" de Kelly Clarkson


diumenge, 16 de desembre de 2012

16/12/2012 - IV Cursa de Muntanya de Terrassa -


Portava des del mes de juliol sense fer curses/entrenaments de muntanya. Després de la lesió/sobre càrrega del genoll dret al Trail dels Bastions, vaig participar en un parell d'events més (Cursa dels Minyons i Trail d'Andorra) però en males condicions. A hores d'ara encara estic esperant que l'especialista de la seguretat social em truqui per concertar visita, però el dolor va desaparèixer durant la preparació pel Desafío Maratón!



Per això, la cursa d'avui encara era més especial. No només pel fet de córrer a casa, sinó per comprovar com tenia les cames sense entrenar res de muntanya. De fet, amb només un petit entrenament de 6 km al Parc Vallparadís durant la setmana, em vaig obligar a trencar una de les meves normes: córrer una mica el dia abans de la cursa jeje. 



Després de tant de temps allunyat de la muntanya, volia repassar el circuit de la cursa in-situ i de pas corroborar que el meu cos estava bé. Per això vaig agafar el cotxe ahir al matí i vaig fer part del circuit trotant molt suaument (des de l'Argemí, pujant a ESADE i l'antic abocador, i fent tot el descens fins l'última pujada, abans de retornar al cotxe pels camps de conreu). No sé quants quilòmetres van ser, però m'ho vaig passar molt bé!




Tornant a la cursa d'avui, ens hem llevat ben aviat i tenia les cames un xic pesades (normal). He esmorzat amb els pares i hem marxat plegats cap a la zona de sortida. La recollida de dorsals ha estat immediata i a diferència de l'any passat, avui no hi havia una temperatura gèlida jeje. L'ambient s'ha anat animant progressivament i he sortit a escalfar suament. Quan em dirigia a la sortida m'he topat amb el Pol, un conegut que arribava tard a recollir el dorsal jeje. Després ens hem trobat dins del grup de corredors i li he dit que no sabia com em trobaria però que aniria a tope!




Com sempre, he sortit al centre del grup i he intentat recuperar posicions als primers quilòmetres per arribar ben col·locat a la travessa de camps de conreu. Anava una mica ofegadet però l'experiència et fa regular de forma que no acabis destrossat abans d'hora. En aquest tram molta gent ja va fossa i només es porten 3 Km!! No entenc com s'auto-anomenen corredors si no se saben ni regular!!


 A la pujada d'ESADE (la més dura de la cursa) he passat uns quants cadàvers i m'he adonat que tenia a la favorita en categoria femenina uns metres per davant. M'he dit que no la podia perdre de vista i segur que faria una boníssima cursa! Tot l'ascens a l'antic abocador l'he fet amb un noi jove (Nil) i he arribat a dalt disfrutant de les vistes. He begut una mica d'aigua, i sense temps per respirar, baixada tècnica i a seguir per la pista arreglada. Aquí ja s'han recuperat poques posicions perquè més o menys tothom va igual, però calia guardar forces pel descens i sobretot la part final!





Al baixar el primer tram de pista del descens he vist els meus dos objectius: la primera dona (Mónica Ardid) i un conegut del meu tiet a qui vaig superar per poc temps l'any passat jeje. Sabia que era molt millor que ell en els tramps tècnics de pedres i arrels, però comptava que a la Mònica em costaria més agafar-la. A l'hora de la veritat ha estat al revés xD He enganxat a la dona just abans d'arribar a l'antic Sanatori (ara Escola d'Imatge i So crec), ens hem animat mútuament i no ha estat fins després de la última baixada tècnica que he atrapat a l'home.



Des d'allà ja només faltava una última rampa trenca-cames i la part final plana amb lleuger descens fins a l'arribada. Ho he donat tot i m'he acostat al Nil i un altre corredor amb el que havíem coronat l'antic abocador, però quan han esprintat l'un contra l'altre a uns 300 m de meta, m'han deixat enrera. Ja anava justet de forces i m'he deixat portar fins l'arribada entrant amb un fantàstic temps, uns 20 segons inferior a l'any passat! Increïble, quan he mirat el rellotge no m'ho acabava de creure jeje.


He parlat amb alguns coneguts, he felicitat als corredors amb qui he compartit més tram de la cursa i he recollit un seguit de teca que sempre vé de gust. M'he reunit amb els pares i hem anat veient com arribaven la resta de corredors. No m'ha tocat res al sorteig de premis així que he agafat el meu gotet de xocolata calenta i coca, i a estirar!

Per acabar la jornada matinal, ens hem quedat amb el meu pare per veure la sortida de la duatló de muntanya. Hem vist els corredors fer el primer tram de cursa i després de la primera transició a la bici hem marxat cap a casa. Una bonica jornada d'esport i una plena recuperació per tornar a fer calendari de curses de muntanya 2013! Estic molt animat :)

Distancia real: 10000 m. (350 mD+)
Temps oficial: 44'08'' (4:25 minuts/Km)
Posició: 30 de 366 finishers (14 de 158 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Killing me" de The Kooks

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/IVCursaDeMuntanyaDeTerrassa122012

diumenge, 9 de desembre de 2012

09/12/2012 - 34ª Cursa de Sant Andreu -


En teoria havia de descansar dues setmanes completes després de la Marató de Donosti. Això posava el plà d'entrenament jeje. El problema és que al laboratori ja portàvem des de l'any passat amb les ganes de participar en aquesta cursa del barri de l'Óscar. Quan encara era gratuïta (és a dir tots els anys anteriors) les inscripcions s'acabaven de seguida i per això no ens havíem pogut inscriure a temps l'any passat. Per fortuna o per desgràcia, segons com es miri, aquest any s'havia de pagar per cobrir despeses de cronometratge (7€ si tens xip propi). Això ens ha permés apuntar-nos a uns quants membres del laboratori que hem anat a córrer amb l'excusa de tastar després els famosos xurros/porres de la Marisa (local conegut al barri es veu :P).




Després de tot el que havia burxat l'Óscar amb la cursa, resulta que no s'ha apuntat a córrer! Això sí, no li hem perdonat i l'hem fet matinar per reunir-se amb nosaltres, els corredors, a les 8:20/8:30 a la zona de sortida. La Lou tenia el meu dorsal, ja que em va fer el favor de recollir-lo dimecres passat. Al final, l'Astrid i jo hem anat en tren a BCN per evitar problemes d'aparcament, i el que no esperàvem és que estiguèssim només a 3/4ºC! Fèia una rasca important. Un cop reunits, hem començat a escalfar i uns 15 minuts abans de l'inici, ja m'he quedat desabrigat! Hem descobert que tenia un dorsal de color vermell, i preguntant als organitzadors m'he assabentat que sortiria d'un calaix "especial" de corredors ràpids (devíem ser uns 200). Fantàstic!









A cinc minuts de l'inici ja m'he col·locat a la zona de sortida i he deixat a la Lou a la part de darrera. Hem sortit ràpid, com ha de ser en una cursa curta i m'ha costat agafar el ritme (sempre em passa). Això sí, no he tingut ni un sòl entrebanc ni problema d'espai. M'he posat com a referència un grupet amb un nen d'un club local que sabia que em portarien a bon ritme. En una de les avingudes he vist al grupet d'animadors (Ed, Óscar i Astrid) que anaven a buscar lloc a la xurreria. Amb el pas dels quilòmetres m'he anat trobant millor i poc a poc la gent anava perdent forces. Entre el km 3 i el 4 he sobrepassat el crack jove i he vist el que he suposat que seria la primera noia al davant. M'he decidit a atrapar-la i mantenint la velocitat l'he acabat sobrepassant abans del darrer gir des del carrer Gran de Sant Andreu cap a l'arribada (resulta que era la guanyadora de la Cursa de la Mercè!). Aquest darrer tram se m'ha fet llarg perquè picava lleugerament cap amunt. De totes formes, no he fet un darrer sprint mortal per atrapar 3 corredors que portava davant, anava justet i no calia forçar més del compte. El temps ja era molt millor del que volia (sub-20'), ja que he acabat en 18'19''. Impressionant!






He recollit la bossa del corredor i he anat a buscar una zona on fer algunes fotos a la resta de gent que coneixia. El primer en passar ha estat el Víctor, germà de la Laura (que ha arribat després). Finalment, tancant la cursa venia la Lou amb una altra noia. Resulta que la Marta, que també havia de córrer, venia justa amb el metro, li han parat i ha arribat amb la cursa començada, així que no ha pogut participar. Almenys ha pogut bescanviar el xip-blanc per la bossa amb el tiquet per la botifarrada :)





He parlat una mica amb la Laura, que fèia molt que no quedàvem i després hem anat a preguntar quan es podia recollir la botifarra. Resulta que ja s'estaven servint a dins del club! Hem anat directament allà i ens ha anat de conya ser dels últims perquè no hi havia gens de cua i ràpidament hem aconseguit una taula on seure (els del primer torn ja marxaven jaja). Això sí, fèia un fred important i la roba d'abric la teníen el grupet que estava a la xurreria xD Tan bon punt hem menjat la botifarra, hem anat caminant cap al local de la xocolata i xurros. Allà ens hem reunit amb la resta i hem fet el tercer esmorzar jaja. Se'ns ha unit l'Ester, que ha vingut a esmorzar amb nosaltres! 



Per acabar la jornada matinal, hem fet un passeig pel barri, la seva fira, alguna paradeta i la visita a la fábrica que donava treball a tot el barri en els seus inicis. Ha estat interessant! Ara toca preparar-se per disfrutar la setmana vinent a la cursa de muntanya de la meva ciutat, amb un circuit conegut i que no entreno des d'abans de l'estiu jeje, aniré a disfrutar i prou!

Salut,

Distància real: 5.000 m. (36 mD+)
Temps oficial: 18'21''
Temps real: 18'19'' (03:40 minuts/Km)
Posició: 36 de 882 finishers (36 de 565 en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "The Lucky One" de Taylor Swift


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/34CursaDeSantAndreu122012 


diumenge, 25 de novembre de 2012

25/11/2012 - 35ª Marató de Donosti -


Els últims 5 mesos han estat molt durs. He tingut molts moments de patiment físic i mental, però està clar que tot ha pagat la pena. Començaré pel principi ja que aquesta entrada serà llarga!


A finals de juny vaig rebre una trucada que em va fer especial il·lusió: havia estat seleccionat per al Desafío Maratón! Això consistia en que em pagaven una prova d'esforç a San Sebastián, em fèien una targeta DKV seguros per un any de validesa per lesions relacionades amb l'atletisme (al país vasc només jeje), un entrenador personal on-line i la inscripció + hotel pagats per la Marató de Donosti! Poques vegades m'ha tocat algun sorteig, així que estava molt content :)



La pega és que tot just havia tornat del meu primer Trail de muntanya on em vaig lesionar el genoll dret i ningú em sabia dir què tenia. Total que em vaig plantar a la prova d'esforç sense estar al 100% però amb suficient força per obtenir uns resultats dignes i permetre la confecció del meu entrenament. Suposadament tots havíem de començar al juliol, però jo vaig agafar-me 1 mes de descans i vaig començar els durs entrenaments a partir de la segona setmana d'agost. Des de llavors fins aquest cap de setmana, he estat entrenant 3 dies per setmana sense excuses ni faltes (tal i com vaig demanar a l'entrenador Juanma Fernández). Hi ha hagut entrenaments suaus, altres més durs, alguns esgotadors després d'una llarga jornada laboral, tirades llargues, sèries, una mica de tot per acabar fent més quilòmetres que mai (650 km aprox.). Com ja vaig comentar en entrades anteriors, les dues primeres setmanes d'agost van ser horroroses. Als pocs minuts de començar a córrer, apareixia el dolor punxant del genoll i havia d'aturar-me. Tot això va anar quedant enrera i he arribat a la data clau en plenes facultats. 


Vam fer el viatge fins a San Sebastián el divendres a la tarda, per arribar a sopar. Així ja ens llevàvem ahir a la ciutat i podíem passejar una mica abans d'anar a buscar dorsals i retrobar-nos amb la resta de participants del Desafío Maratón. Vam estar passejant pel casc antic durant el matí i ens vam reunir amb l'entrenador per dinar (també havia pujat el divendres). A la tarda ens vam retrobar amb els companys a l'hotel i vam enfilar tots junts cap a la recollida de dorsals a l'estadi d'Anoeta. Desgraciadament, a un d'ells se li havia mort la sogra i no va poder venir, una llàstima després de tant d'esforç. 


Un cop a la fira del corredor, ens van portar a l'stand de Runners per fer-nos unes fotos amb unes samarretes i ens van deixar entrar de nou a l'estadi d'Anoeta per grabar-nos en video. Com si fóssim personatges importants, tothom ens mirava mentre ens fèien el reportatge fotogràfic i el video jeje. Vam pujar al podi, i també ens vam fer fotos al photo-call. Una mica de diversió abans del repte :P A mitja tarda, vam tornar a baixar al centre amb l'Astrid per passejar una mica i quedar amb el Maiol, un amic de Terrassa que dies abans m'havia dit que pujaria a córrer la cursa amb un amic seu. Per incompatibilitats d'horaris no vam poder compartir transport, però per un café sempre hi ha temps :) Després, vam fer el canvi d'hotel i vam anar a sopar amb tots els del Desafío a l'hotel. Alguns van dir que es llevarien a les 6 per fer un bon esmorzar, però l'Helena i jo vam decidir trobar-nos a les 7 que teníem temps de sobra.


Al matí, quan m'he llevat, he mirat per la finestra per veure si la meteorologia seria benèvola però estava plovent jeje. He baixat a esmorzar, m'he trobat amb l'Helena i hem estat aprofitant el bon buffet de l'hotel. Com a complement jo portava el meu codony cassolà de la mare, que no ha faltat a la teca :P És el meu "dopatge" natural!! Al final, he decidit sortir amb l'Helena a escalfar cap a les 8:15 amb paravents i malles llargues sota la pluja i cap a tres quarts he tornat a l'hotel a deixar les capes d'abric i tornar a la sortida! És l'avantatge d'estar tan aprop. Això sí, encara estava plovent i he quedat ben xop fins l'hora de la sortida. Mentre em col·locava a prop de la llebre de les 3h15, m'he trobat amb en Juanma que m'ha intentat fer unes fotos (sota l'aigua, els mòvils tàctils tenen problemes jeje) i m'ha donat ànims :)


Poc a poc s'ha anat omplint la zona de sortida i he deixat el meu aixopluc sota un arbre per posar-me al mig del grup. Tret de sortida i com bojos agafant posicions. Mentre apretava per deixar la llebre de 3h15 darrera meu, he escoltat el crit de guerra del Rubén: Catalinoooo! Ens hem animat i cadascú a la seva cursa. Des de feia uns dies havia planificat la cursa de forma una mica arriscada però creient en les meves possibilitats reals. La idea era fer cada parcial de 10 km en 45 minuts (una mitjana de 4:30 el Km). Seguint això, acabaria la marató al voltant de les 3h10'. De totes formes, he deixat força el rellotge de banda i m'he decidit a córrer per sensacions i controlar només els passos de temps als quilòmetres 10, 20, 30 i 40. I també m'he forçat a agafar aigua a cada un dels avituallaments perquè els dies on no fa calor, també cal hidratar-se bé!



Ha estat plovent durant els primers 45 minuts però no fèia gens de fred. Sort perquè sinó haguès patit molt. El circuit era força planer i còmode de córrer. Al principi tothom va agafant ritme i he buscat un grupet de gent amb la que anés cómode sense patir. La marató és llarga i cal tenir bones sensacions en tot moment per no patir al final. Hem passat per l'estadi d'Anoeta (arribada) al Km 6 amb un temps d'uns 28'. Llavors començàvem les dues voltes llargues i he passat el Km 10 en 45:30 i el 20 en 1h31'09. Un pelet més lent de la millor previsió però sobradament dins del temps. El nou pas per l'estadi era al km 24 i anava bé de sensacions. A la sortida he menjat la primera barreta energètica i ha vingut la zona on he patit més: del Km 27 fins al 30. S'ha començat a queixar l'abductor dret però de seguida he vist que no era res i podia continuar amb el mateix ritme. 



El Km 30 estava situat a la Playa de la Concha i he passat amb 2h16'21 (uns 3 minuts i mig d'antelació amb el temps previst per acabar en 3h15). Al llarg del circuit hi havia zones on ens creuàvem amb els capdavanters i després amb els que venien per darrera així que he pogut animar a l'Aritz i m'han animat el Maiol i el Rubén, ha estat divertit. La zona del Km 31 al 34 era força solitaria cap a les universitats però m'he començat a trobar millor i m'he unit a dos corredors que em portaven una mica ràpid. No he volgut deixar-los marxar perquè sabia que en algun moment em tornaria a trobar millor jeje.


Al final hem seguit un corredor amb gorra vermella i jo junts des del Km 34 fins al 39. Poc a poc hem vist que s'acostava el final i m'he obligat a tornar a menjar una segona barreta al Km 35 per no arribar just al final (com em va passar a l'altra marató). Hem parlat una mica i gràcies al "xarrupet" de Powerade que havia portat des del principi, he acabat molt fort els últims 3 Km, passant el Km 40 en 3h02'14. Avui he disfrutat els últims Km corrent molt fort i adelantant a molts corredors que arribaven tocats (el clàssic cadàver).


L'entrada a l'estadi d'Anoeta ha estat genial, tota la graderia coberta estava plena de gent. He saludat al públic i he creuat la línia d'arribada en 3h11'21, superant amb escreix la barrera de les 3h15'. Allà estava el nostre entrenador rebent-nos a meta i felicitant-nos. Jo estava molt content perquè no em notava les cames tan cansades com l'altra vegada i he pogut caminar tranquilament per la zona d'arribada agafant tots els regalets que ens donaven. Tot i la fina pluja que estava caient, he decidit esperar al Rubén mentre estirava. De pas, he vist arribar al Maiol i al seu amic també.



A la sortida ens hem reunit amb les parelles i cap a l'hotel. Tots ben contents i amb les cames cansades de l'esforç. Una bona dutxa, i ens hem reunit amb la resta de participants a la cafeteria de l'hotel per comentar la cursa i fer-nos les últimes fotografies de grup. L'Astrid i jo hem anat cap al centre passejant per reunir-nos amb el Maiol a dinar i fer un café. Uns bon pintxos sense massa gent a la taberna i retorn a l'hotel per canviar de nou al nostre hotel original jeje.

Al final, com que teníem vist el casc antic, ens hem quedat a l'hotel per la tarda aprofitant la connexió d'Internet i triant on aniríem a sopar. Avui ens mereixíem el txuletón així que hem reservat en un petit restaurant del centre i hem acabat sopant moltíssim! Això sí, no ha estat un sopar molt econòmic :) Per sort, hem donat molt poques voltes per aparcar i teníem el cotxe aprop per tornar després d'un petit passeig per la zona del Kursaal.


Ara a descansar uns quants dies i a pensar en els nous reptes! Una bonica experiència en bona companyia i en un entorn fantàstic :)

Content,

Distància real: 42.195 m. (40 mD+)
Temps oficial: 3h11'57''
Temps real: 3h11'21'' (04:32 minuts/Km)
Posició: 685 de 2614 finishers (153 de 503 en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Lady Killer" de Maroon 5

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/35MaratonDonosti112012 

divendres, 16 de novembre de 2012

16/11/2012 - La Conjura de Cortés (Matilde Asensi) -


Títol original: La Conjura de Cortés
Editorial: Planeta
Any: 2012
Nº de Pàgines: 384

 



Faltava el darrer volum de la trilogia que l'autora va començar amb el personatge de Martín Nevares/Catalina Solís. En aquest cas el viatge ens ha retornat de nou cap a la Nova Espanya del Segle d'Or espanyol. Entre illes, ports i territoris indígenes, la nostra protagonista es troba a punt per finalitzar la seva revenja. Acabar amb els darrers Curvo i així venjar el seu pare.

Seguint amb el tipus de novela que escriu la senyora Asensi, tot es mou en un ambient d'aventura que no deixa lloc a la tranquilitat pel lector. Entre tots els moviments dels nostres amics, hi ha lloc per l'amor, decantant la balança cap al personatge de Catalina i enterrant el de Martín. Un nou gir de la saga per deixar clar que les dones també poden ser protagonistes d'aventures i conspiracions.

En general, gràcies a l'ajuda de tots els amics apareguts al llarg de la saga, la Catalina es troba lluitant contra una conspiració global contra la corona d'Espanya a canvi de poguer saldar comptes i aconseguir el perdó reial. Una bonica manera de finalitzar la trilogia que ens ha dut a les terres conquerides pels espanyols a les amèriques! Molta acció, amb tocs d'humanitat i que en mans d'aquesta autora ha fet que llegís el llibre en molt poc temps!

Ara toca esperar a que tregui nous llibres :)

L'Avi Salmó escoltant "Benson Hedges" de Fun



diumenge, 4 de novembre de 2012

04/11/2012 - XXX Mitja Marató de l'Anoia (Igualada) -


Em vaig inscriure en aquesta cursa a última hora (4 dies abans) perquè volia acabar de decidir si era prudent competir o no (vaig parlar amb l'entrenador i tot jeje). Al final vaig pensar que només havia fet 3 curses al llarg de la preparació pel Desafío Maratón, i si em controlava no hi hauria problema. A més, l'organització semblava força bona, els obsequis eren adequats, hi havia menjar i no era cara.





El que vaig descobrir després és que el circuit era duríssim (310 mD+) i una mica solitari, però això a mi no m'importa massa. Estic acostumat a entrenar sol i he fet curses de muntanya amb prou desnivell per sentir-me cómode amb les pujades i baixades. Total, que aquest cop, he anat a córrer sol i he arribat prou bé fins la zona de sortida i recollida de dorsals. Estava molt ben indicat des de la sortida de la nacional i he pogut aparcar al pàrquing principal. Com que em sobrava força temps (no hi havia cues enlloc), he pogut esmorzar el meu entrepà de codony (cassolà avui) i m'he preparat per escalfar. Aquí m'ha començat a fer mal la panxa amb ganes d'anar al lavabo, però ja no tocava així que m'he hagut d'aguantar jeje.



Quan portava 10 minuts escalfant s'ha posat a ploure i es vèia un núvol gris avançant en la nostra direcció mentre estiràvem a la zona de sortida. Sí amics, ens ha enganxat de ple el ruixat a 5 minuts de començar. Per sort no fèia gens de fred perquè no havia portat ni paravents ni xubasquero. Puntualment, han donat la sortida als corredors amb minusvalia i uns minuts després, hem sortit tots. Avui estava ben col·locat per no haver d'anar esquivant massa gent (també hi havia sortida simultània de la cursa de 10 Km i de la Mitja). De seguida s'ha obert el grup i no he tingut cap problema per córrer. Hi ha hagut certs problemes pels minusvàlids perquè se'ls ha encallat la cadena almenys a 3 participants jeje ens ha tocat esquivar-los (ens han atrapat més endavant).


Per no forçar massa, he agafat un ritme alt però que em permetés respirar i quan he mirat el rellotge al Km 5 portava un molt bon crono de 21:06. Allà m'ha passat un corredor i m'hi he posat a roda molta estona perquè portava un molt bon ritme. No em trobava massa bé per tenir la panxa força plena, però sabia que tard o dora milloraria jeje. Així hem passat pel Km 10 en 42:27, un ritme més alt del que volia, però ja se sap, quan un es troba competint, costa controlar-se :P


Aquí venia la pitjor part de la cursa (per la majoria, per mi era la millor jeje). Pràcticament des del Km 11 fins el 14 era tot pujada, amb un bon desnivell. M'ha costat agafar el ritme perquè no anava bé de sensacions, però dalt del coll, hi havia un noi animant-nos a tots i ens ha cantat les posicions. Anava el 48é segons ell i de seguida he vist que tenia marge de millora perquè portava molts corredors a una distància recuperable, així que he decidit esperar al Km 15 per fer el canvi de ritme (portava 1h04'00).

Després d'una zona de baixada important, on alguns dels que havia deixat enrera m'han passat, arribàvem a Jorba i fèiem el revolt que ens duria cap a Igualada de nou. Aquí he decidit canviar el ritme i començar a atrapar cadàvers. Ja no m'ha passat ningú! Quedava aproximadament 1 Km d'ascens on he passat molts corredors, i des del Km 17 fins al final sabia que era pràcticament tot baixada així que m'hi he llençat amb força. He caçat alguns corredors més, fins que he notat una petita tibantor a l'isquio esquerre i he decidit controlar per no fer-me mal. El circuit encara ens guardava una pujadeta de 20 metres, però amb l'inèrcia que portàvem no ha costat massa. Al final he arribat al Km 20 en 1h23'15 i he vist que baixaria tranquilament d'1h30. Ha començat a ploure una mica de nou i he mantingut el ritme per arribar bé a meta en 1h27'34!! Un temps increïble en aquest circuit i mantenint-me molt constant en els meus resultats amb aquest entrenament :)


Per no refredar-me massa, he recollit els obsequis i menjar i he anat en direcció al cotxe per evitar la pluja. A l'entrada de l'estadi he vist que fèien els massatges allà i no hi havia massa cua, així que he vist uns quants corredors arribar mentre em menjava la botifarra (molt bona per cert) i m'he deixat fer el massatge. Tan bon punt he acabat, he anat a estirar bé al cotxe, vestir-me i abrigar-me, menjar una mica més i cap a casa. Em volia dutxar allà, però hi havia força gent i anava bé de temps per fer-ho a casa tranquilament abans del dinar familiar!


Queden 3 setmanes pel Desafío Maratón i els deures pràcticament estan fets. Ara es tracta de rematar-ho, passar-s'ho bé i disfrutar de l'experiència! Som-hi :)

Distància real: 21.097 m. (310 mD+)
Temps oficial: 1h27'39''
Temps real: 1h27'34'' (04:09 minuts/Km)
Posició: 33 de 240 finishers (25 de 125 en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Lady Killer" de Maroon 5

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XXXMitjaMaratoAnoiaIgualada112012

diumenge, 14 d’octubre de 2012

14/10/2012 - XXIX Mitja Marató de Roda de Ter -


Avui ha estat un dia esplèndid. Tocava realitzar la segona mitja marató dins de la preparació pel Desafío Maratón, i a falta d'opcions més properes i econòmiques, he anat fins a Roda de Ter per gaudir de la seva cursa. Com que l'inici era prou tard, hem decidit pujar avui mateix i estalviar-nos marxar el cap de setmana :)


Sabia abans de començar que hi ha certs serveis que no es poden trobar en aquesta cursa, com ara llebres o control exacte de xip a la sortida (només n'hi ha a l'arribada), però la relació qualitat/preu val molt la pena i t'estalvies gentades. Total, que sense conèixer per a res el recorregut (tot i que havia vist que tenia força desnivell acumulat) he anat a provar-me al 100%.


L'aparcament i recollida de dorsal ha estat molt ràpid i fins i tot he aprofitat el guardaropia (que mai el faig servir si vé l'Astrid). Avui, per no carregar-la, he deixat la motxilla allà i després de menjar-me el meu entrepà màgic he sortit a escalfar. Fèia força fresca (9ºC), però és la millor temperatura per córrer jeje. Des d'aquell moment, he perdut a l'Astrid i no l'he vist fins mitja cursa, pobre!


A l'hora de sortir, ningú acabava de tenir massa clar des d'on i en quina direcció anava la cursa així que m'he col·locat a la meitat del grup sabent que em tocaria esquivar gent. Hi havia corredors de la cursa de 10 Km i de la mitja i per tant m'ha tocat esquivar força gent els primers 2 km. Com sempre, la gent "lenta" es posa a les primeres files i mai entendré perquè. Per sort, al no ser massa gent (600 entre les dues curses aprox.), de seguida he pogut agafar un grupet de bon ritme i anar trobant el meu lloc a cursa.


He mirat el rellotge al km 2 i portava 8:26, així que he decidit aguantar el ritme i veure el temps al km 5 (20:44) per tenir referències. De seguida ens han separat de la cursa dels 10 km i ens hem anat quedant sols ràpidament. Ens allunyàvem de Roda de Ter en direcció Vic per carretera. A molta gent no li agrada gens aquesta mena de circuits, però amb un dia com el d'avui (clar i fresquet), jo he disfrutat molt de les vistes de la plana de Vic. De seguida he atrapat a la primera dona (Anna Riera) però he vist que anava una miqueta millor i l'he deixat enrera al arribar a Vic. Ella portava un company/entrenador en bicicleta que li anava marcant ritmes i més endavant he vist com li preparava un refresc especial, quin luxe jeje.



He passat el Km 10 en 41:33 i he decidit no mirar més el rellotge fins el 15 per veure com anava. M'he guiat per les sensacions i regulant les forces en tot el tram de tobogans de la carretera de Vic a Manlleu. Aquí he anat atrapant corredors que poc a poc pagaven la fatiga. M'ha estat a punt d'arrollar un cotxe en una rotonda perquè el tràfic estava obert però bueno, ja hi comptava a l'inici de la cursa (alguns corredors s'han emprenyat molt quan han vist que no es tallaven les carreteres al trànsit). Finalment, al Km 15, en plena carretera portava 1h02'19. Era un temps lleugerament superior al que vaig fer el dia de la meva marca personal a Terrassa, però he decidit apretar fins el 20 i veure si m'hi podia acostar. Aquí he notat els entrenaments de sèries ràpides, on obligues al cos a apretar tot i estar cansat. M'he trobat força bé i he passat pel Km 20 en 1h21'30. Aquí estava mort i acabava d'adelantar 3 corredors pel simple fet de tenir un pelet més de força que ells, res més. 


Des d'aquest moment he vist que si apretava l'últim quilòmetre i 100 metres, podia batre la meva millor marca personal en mitja marató. Estava molt cansat i m'ha matat una petita pujada que hi havia abans d'entrar a Roda de Ter. Des d'allà tot era baixada fins els últims 100 metres i m'he deixat portar per la inèrcia. Allà hi havia l'Astrid fent fotos i al girar el darrer revolt he vist que fent un petit esforç baixaria de marca. Al final he entrat a meta amb el temps oficial de 1h26'02, que en temps real ha estat 1h25'54!


He aprofitat per recollir la bossa d'obsequis i baixar a la zona d'avituallament per menjar molta fruita i la botifarra que donaven. Després, he aprofitat un altre servei que normalment no uso perquè marxo a casa: la dutxa. Com que ens quedàvem a dinar per Vic, calia estar presentable, així que m'he dutxat i he sortit com nou del vestuari :) 


Per acabar la jornada hem baixat a dinar a Vic. Hem passejat pel casc antic on hi fèien castellers i després de mirar diversos restaurants, ens hem decantat pel que més gràcia ens ha fet i a omplir el pap. Un cop satisfets, a buscar una benzinera i cap a caseta! Ha estat una gran cursa que deixarà un bon record a la meva memòria. Ara el nivell d'exigència a les curses haurà de ser controlat per no arribar cremat al dia clau :)


Distància real: 21.097 m. (140 mD+)
Temps oficial: 1h26'02''
Temps real: 1h25'54'' (04:04 minuts/Km)
Posició: 33 de 254 finishers (15 de 72 en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "The Gambler" de Fun

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XXIXMitjaMaratoRodaDeTer102012

Arxiu del diari