Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 29 de gener de 2012

29/01/2012 - XIII Mitja Marató de Terrassa -


Després de la decisió de no córrer aquesta cursa l'any passat per manca de preparació, aquest any volia tornar-la a fer i intentar baixar del famós límit de 1h30'. Per això després de la cursa de muntanya de Terrassa del desembre, vaig seguir entrenant fort 3 dies en setmana per arribar en bones condicions a finals de gener. Tot es va complicar quan durant l'estada a la Vall d'Aran de principis de gener em vaig torçar el turmell. Al tornar a fer vida normal i seguir amb els entrenaments, em va començar a fer força mal el peu. No si el detonant va ser la lesió o el volum d'entrenament, però des de llavors cada cop que acabava l'entrenament em fèia molt mal la planta del peu dret.

Vaig reduir els quilòmetres d'entrenament però no millorava molt perquè cada dia haig de caminar força fins arribar a la feina i em seguia fent mal, així que 1 setmana abans de la cursa, vaig deixar totalment de córrer. Em temia que podia ser una fascitis plantar, i no m'agradava la idea. Vaig fer teràpia de repós i anti-inflamatoris i només vaig sortir a córrer 6 km el divendres passat per almenys no fer directament la mitja marató. Va ser una bona idea!















Vaig aprofitar que el mateix divendres es podien recollir el dorsal i la bossa del corredor, i vaig anar a l'Hotel Don Cándido per evitar-me cues. Allà em vaig trobar al meu tiet, que també corria la mitja. Aquest any, com a novetat han inclós una classificació dels dorsals segons les marques en mitja marató acreditades, així es pot evitar que la gent que no corre molt surti davant i talli el ritme. La idea està molt bé, però com que jo no havia fet cap mitja marató d'asfalt als darrers mesos (ni la de Terrassa l'any passat), no tenien cap valor de referència meu i m'havien posat a l'últim calaix. Vaig estar enviant correus electrònics per arreglar-ho i justificar el meu temps de la mitja marató de muntanya, i al final ho vam arreglar. Al recollir el dorsal em van donar una pulsera de color verd per a poder entrar al calaix intermig (on jo volia).















Amb tot preparat, aquest matí m'he llevat per esmorzar bé i veure com tenia el peu. Com que encara no m'he pogut comprar les bambes de córrer per asfalt, em tocarà seguir amb les de muntanya (que són més dures i penso que poden haver causat la lesió). De totes formes, avui estrenava en competició el rellotge d'entrenament que em van regalar els pares de l'Astrid i estava ben content. He sortit a escalfar, i quan he arribat a la part més amunt del Parc de Vallparadís, m'he trobat l'Oriol que també escalfava. Hem fet un tram junts i després l'he deixat amb uns amics més mentre jo seguia corrent. Volia escalfar al màxim els peus i bessons. Més tard també m'he trobat 2 ex-companys de bàsquet, el Didac i el Jordi. Més xerrameca i al final, quan estirava encara m'he trobat un altre conegut, el Maiol, que fèia per primer cop la cursa amb un amic seu. Amb tot això, he aprofitat per preguntar com funcionaven els "calaixos" de sortida. No em fiava molt de la pulsereta que em van donar ahir, però m'han assegurat que no tindria cap problema.

















Uns 10 minuts abans de l'inici, ja ens hem anat posicionant tots, i el tema dels calaixos ha estat només una senyalització orientativa i ningú controlava on et posaves jaja. M'he situat a la zona verda i tenia aprop les "llebres" (l'altra novetat d'aquesta edició) dels temps 1h30' i 1h40'. L'ambient s'escalfava mentre esperàvem la sortida, i quan per fi s'ha produït, hem sortit ràpids per agafar posicions i ritme. No he tingut problemes d'adelantaments i durant els 2 primers quilòmetres m'he dedicat a intentar atrapar la llebre d'1h30'. Aquest any, han canviat una mica el circuit en relació al del 2010, així hem sortit des d'on sempre baixant cap a la biblioteca central, retornant fins la RENFE i baixant cap a la Mútua, d'igual forma que es fa a la cursa de Festa Major. Un cop allà, es fa tota l'Av. Jaquard i es gira pel C/Colón fins la Ctra. Montcada. Això significava que tenia uns 4 km inicials de terreny favorable i en baixada per agafar ritme. Al final he vist que anava bé i he adelantat a la llebre d'1h30' per la zona de la Mútua. He pensat que si no aguantava el ritme, m'adelantaria de nou i intentaria lluitar per arribar amb ella. En tot aquest tram (des del km 4 al 6 aprox.) m'he trobat un altre company de bàsquet, l'Alexis, però l'he acabat deixant enrera a la pujada pel barri de Ca n'Anglada i l'Av. del Vallès. Aquest any, en comptes de fer tota la pujada per l'avinguda, més exposada, l'han fet per dins de Ca n'Anglada. Al final la pujada és igual, però sense tant vent. Al arribar a l'Av. Francesc Macià, els meus bessons ja estaven força carregats. Després d'una setmana d'innactivitat, es queixaven però almenys el peu no em fèia massa mal. Per sort, aquest any la pujada on m'agafaven les davallades (entre la Pl. de l'Aigua i l'Av. Béjar) es fèia abans (km 8 aprox.) així que encara tenia forces. Fins al Km. 10-11 aprox., he anat amb un veterano adelantant-nos vàries vegades segons si era pujada o baixada, i d'aquesta forma hem pogut mantenir un bon ritme. Sabia que a partir del km. 12 teníem ben bé 4 km de baixada per recuperar així que he mantingut un ritme molt alt i he acabat passant el Km. 15 (amb control de xip) en 1h00'53''. És el temps que volia fer entre els quilòmetres 13 i 14 així que anava fantàstic. Aquí he agafat el darrer refrigeri d'aigua i m'he mentalitzat per la pujada de la Rambla. Sòl ser on la gent pateix més perquè ja portes molts quilòmetres de desgast i perquè durant 3 km. el terreny pica cap amunt. Tenia el bessó molt carregat però sabia que era de l'innactivitat, i no per manca de preparació, així que he seguit amb el meu ritme i he adelantat a molta gent a la pujada que et trobes quan gires de la Rambla cap al Passeig 22 de Juliol. Allà sabia que em quedaven 2 km i ho havia de donar tot.















Finalment, amb les cames ben cansades, he arribat de nou a passar per casa amb un temps d'1h22' més o menys i sabia que acabaria l'últim quilòmetre i poc dins de temps. A més, he vist als meus pares fent-me fotos i he pogut posar cara de felicitat i fins i tot saludar jaja. Això sí, quan m'he plantejat fer un esforç i mirar d'acabar fort per acostar-me a la llebre de 1h25', m'he trobat amb la rampa que hi ha després del pont que canvia de Ca n'Anglada cap a l'altra banda de la via de tren i m'he quedat parat. Els bessons i quàdriceps han dit prou i els 2 o 3 corredors que anàvem hem hagut d'afluixar el ritme jeje. Per acabar-ho d'adobar, tot el tram per sota del monument a la dona treballadora també pica cap amunt així que al final, he entrat a meta amb un temps boníssim per mi (marca personal amb diferència) de 1h26'07''. Els mesos de preparació han donat el seu fruit tot i la lesió del peu!















M'he trobat al Jordi a la zona de boxes, ja recollint la bossa del guarda-ropia perquè ell havia fet un temps brutal per sota d'1h20'. Hem parlat una mica i hem anat a buscar la botifarra. Aquest any em venia molt de gust així que me l'he menjat jo jeje. Com que fèia força fred, he anat ràpidament a buscar als pares i hem esperat a que arribés el meu tiet. Primer l'hem vist passar en direcció del monument de la dona treballadora amb el seu gosset, i després en direcció a meta per acabar en un temps semblant a l'any anterior amb 1h48' aproximadament. Els meus pares teníen ja molt fred i hem anat directament a casa. Estic molt content amb el resultat i a pels propers reptes!















Distància oficial: 21097 m. (180 mD+)
Temps oficial: 1h26'18''
Temps real: 1h26'07'' (4:04 minuts/km)
Posició: 177 de 1967 finishers (79 de 630 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Coconut tree" de Mohombi

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XIIIMitjaMaratoDeTerrassa12012


dissabte, 7 de gener de 2012

07/01/2012 - Tornada cap a casa -


El dia ha estat tranquil. Ens hem llevat dora per esmorzar i fer les maletes per tornar. Un cop ho hem encabit tot entre els dos cotxes, hem sortit cap a casa al migdia. Abans però, he fet una volta per Unha per veure les cases antigues i l'esglèsia!





















De baixada ens hem aturat a dinar en un restaurant de la zona aragonesa i hem menjat molt bé. Amb la panxa plena, hem enfilat cap a Sabadell xino-xano i sense pressa, que demà encara és diumenge jeje.

Una gran setmana de raquetes, amb bona neu, bona companyia i bons àpats!

L'Avi Salmó des de casa l'Astrid, Sabadell

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VallDAran12012


divendres, 6 de gener de 2012

06/01/2012 - Ens tanquen les pistes d'esquí per a que pugem al Tuc deth Dossau -


Avui era el darrer dia que podiem aprofitar per fer excursió o anar a esquiar. El peu em fèia una mica de mal, però res que no es pogués aguantar. Al final, tot l'equip d'esquiadors llevat del Santi, han decidit anar a fer una visita turística a França, mentre que nosaltres 4 hem pujat a Baquèira. Abans d'anar a pistes, ens hem aturat a taquilles centrals per demanar uns adhesius i preguntar sobre l'estat de pistes: estaven tancades pel vent i hi havia certa previsió de temps ennuvolat!



Finalment, com que l'Astrid no tenia masses ganes de caminar, avui el Santi s'ha animat a provar les raquetes. Hem pujat fins al Pla de Beret, i després de comprovar que les dues dones es podien quedar a la cafeteria de l'estació (estava oberta), hem sortit sense rumb per les pistes tancades. És un luxe poder pujar-les tranquilament sense esquiadors jeje. Jo anava més pendent de que el Santi triés la ruta que volia fer i veure com s'anava trobant, així que poc a poc ens hem plantat al peu de la pista vermella que baixa des del Tuc deth Dossau i hem decidit pujar-la. Les distàncies enganyen quan canvies els esquis per les raquetes i sobretot la relació de pendents quan hi ha neu i llum de sol. Per això, el que havia de ser una pujada suau i constant, s'ha convertit en una rampa dureta i llarga amb un final inesperat!


















A mitja pujada he plantejat l'opció de baixar, però al final hem dit, per al que queda, acabem de coronar. Aquí ha vingut la part més dura de l'ascens, la darrera paret de 200 metres era molt vertical, i si bé pujar-la era relativament fàcil amb els claus de les raquetes, jo patia pensant en l'hora de baixar. Per sort, a tota la vessant de la nostra pujada només hem patit fred, amb cops de vent forts puntuals però sempre amb sol. Això sí, a la resta de paisatge només hi havia núvols i fins i tot línies de pluja jeje.





















En uns minuts hem coronat tots dos fins al remuntador i mirant el mapa hem vist que estàvem a dalt del Tuc deth Dossau a 2516 metres. El punt més alt dels voltants! Les vistes eren molt xules però fèia força fred i només hem descansat uns minuts a recer d'una cabana. Llavors ha començat la part més complicada: el descens de la primera pala de gel. Jo estic acostumat a baixar amb raquetes i no m'ha costat gens però el Santi patia perquè li fèia por relliscar i anar pista avall per culpa del gel (ho entenc perquè era força empinada!!). Per sort, baixant poc a poc i ajudant-se amb els pals hem pogut sortejar aquest primer tram difícil i després a la resta s'ha sentit més segur.

















A mitja baixada hem vist que ens seguien dos esquiadors de les pistes revisant l'estat de les mateixes i deixant-ho tot preparat per demà. Són uns cracks baixant per les pistes plenes de gel!! Hem parlat una mica amb un d'ells i hem seguit fent via cap a la cafeteria per no arribar massa tard. Com que ens hem animat pujant tant lluny, la tornada també ha estat llarga i hem arribat quasi a les 17h. Una bonica excursió per tancar la setmana d'activitat raquetera!




A la cafeteria, ens hem trobat amb l'Astrid i la Cesca, i cap al cotxe amb molta cura perquè estava tot ple de gel. No volíem lesions d'última hora jeje. Un cop a Unha, dutxa i descans a l'habitació fins l'hora de baixar a Vielha a sopar. Per acabar l'estada, hem decidit anar a un restaurant una mica high-level! El sopar estava molt bo però n'hi havia massa i jo no he estat capaç d'acabar-me el segon plat.





















Ara toca anar a dormir que demà farem les maletes i tranquilament tornarem cap a casa!

Bona nit,

L'Avi Salmó des de la Pensió Maria Ademà, Unha

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VallDAran12012


dijous, 5 de gener de 2012

05/01/2012 - Dos intents d'excursió fallits i ventada dalt del Tuc deth Miei -


Avui ens hem llevat amb molt vent a les parts altes de les muntanyes. És per això que hem decidit provar d'anar a la zona del Circ de Colomers per fer una excursió menys exposada al vent. L'equip d'esquiadors ha decidit pujar a pistes i veure com estava el tema. Així, ens hem separat en 2 cotxes i cadascú ha anat en una direcció diferent.


El nostre viatge s'ha acabat ràpid. Aproximadament al fer el primer quilòmetre de la carretera petita cap a on volíem anar ens hem trobat un cartell indicant que només podien seguir els cotxes autoritzats, així que ens hem vist obligats a donar la volta. És una pena perquè no sé com d'estrictes són amb això i per tant, no sé com s'ha de fer per arribar al pàrquing 10 km més enllà per fer excursions en aquella zona :S La segona opció, per no repetir el Pla de Beret, era pujar el port de la Bonaigua (obert i sense problemes a priori) i anar a fer una excursió a l'altra banda fins un llac força gran. El tram de carretera l'hem fet sense problema i al arribar al pàrquing ens han indicat que no s'hi podia esquiar pel vent. Ens deixaven fer raquetes sense problema però tothom estava marxant i hem decidit donar la volta i evitar l'ascens per carenes de neu amb tant de vent.



Així, després dels dos intents, hem acabat pujant al Pla de Beret i fer alguna excursió als cims de davant de pistes. Ens hem enfilat xino-xano des del pàrquing fins la Cabana de Gessa, i d'allà hem fet un tram més fins divisar la Vall de Montgarri. Fèia força vent però hi havia sol, així que quan l'Astrid ha dit que ella ja estava cansadeta, hem pactat que intentaria pujar fins al cim jo solet i ens retrobaríem allà on estàvem en 30-45 minutets. Ha començat la meva crono-escalada particular! Li he fotut força canya i he començat a suar força tot pujant sense decans cap al cim. No hi havia ruta clara marcada així que m'he guiat per l'estat de la neu, les pendents i els boscos d'arbres que m'aturaven una mica l'aire que bufava. Al final, quan per fi he sortit de la darrera zona boscosa, m'he creuat amb un esquiador de muntanya i l'he deixat enrera mentre arribava al cim. El vent era molt i molt fort a dalt i m'he hagut d'estirar a terra d'esquena a la direcció del vent per poder estar comfortable. Això sí, he aconseguit fer cim en 20 minuts! (després al mapa he vist que era el Tuc deth Miei de 2250 m.).


















Després d'esperar-me 10 minuts a que deixés de bufar tan fort el vent, m'he pogut aixecar i començar el retorn. Tot just llavors arribava l'esquiador (suposo que també s'ha aturat una estona), però ell tenia l'avantatge que podia baixar per l'altra banda de la muntanya esquiant i empalmant amb una zona de pistes jeje. Jo he seguit el mateix camí de tornada aproximadament però molt més ràpid i disfrutant de les zones amb neu tova per córrer i saltar una mica. El vent ha afluixat una mica i m'he acabat reunint amb l'Àstrid als 50 minuts (dins de temps jaja). D'allà hem fet el descens plegats fins al pàrquing i hem conduit fins la zona d'Orri per reunir-nos amb l'equip d'esquiadors.

















Resulta que tan bon punt com ens hem instal·lat a la cafeteria de pistes amb la Cesca i la Dolors, han aparegut els esquiadors. Acabaven de tancar la majoria de remuntadors a causa del vent i només funcionaven 1 o 2 pistes. Total, que ens hem quedat allà esmorzant-dinant una mica i de seguida han tancat l'estació! Com que era d'hora i em vèia amb forces, he decidit que baixaria corrents des de pistes fins a Unha seguint un GR que vaig veure al mapa. M'he vestit i calçat amb les bambes de running i cap avall!

















Els dos cotxes m'han atrapat al trosset de carretera comú i m'han cridat al més pur estil dels fans jaja. Després quan he trencat pel GR, m'he trobat neu còmode per trepitjar i m'he divertit molt. El problema ha vingut ja arribant a Baguergue, on baixant un caminet que serpentejava molt a l'obaga m'he torçat fortament el turmell al trepitjar gel. M'ha fet força mal i he hagut d'aturar-me perquè no podia posar el peu a terra. Al cap d'uns minuts, el dolor era soportable i he continuat baixant corrents (més ortopèdicament) fins al poble. Allà tenia dues opcions: agafar carretera (asfalt i més segur per trepitjar) o seguir el GR (camí, més curt però més insegur). Al final he optat pel camí, i m'ha tocat vigilar molt per no tenir una rebrincada!



















En total, des de pistes a Unha he arribat en menys de 45 minuts així que no està gens malament. Allà, després de fer estiraments, me'ls he trobat al bar-restaurant de pintxos i m'he afegit al grup. Una mica de truita de patates abans de la dutxa! El peu em fèia mal però podia caminar així que suposo que no haurà estat res massa greu. Finalment, després de la dutxa revitalitzadora avui hem baixat a Vielha per veure la cabalgada de reis. Ens hem instal·lat al Bar de la Plaça i poc a poc s'ha anat acumulant la gent. El rei ha fet un discurs ben llarg i adaptat a les noves generacions (només diré que han sortit Dora la Exploradora, Bob Esponja, Doraimon, entre d'altres) i després han seguit la rúa.

Com que teníem sopar d'hora al restaurant de Unha, hem tornat a una hora prudent i ens ha enganxat la pluja. Tot arribant a la pensió ens hem trobat un gos perdut sota la pluja i les dones del cotxe s'han aturat per recollir-lo i veure d'on s'havia escapat. Després de 15 minutets voltant pel poble, l'han retornat, i amb la bona acció del dia feta, hem anat cap al restaurant. Per seguir amb la tradició, hem menjat com a porquets, amb el Xavi de nou com a convidat. A una hora decent, estàvem tots ben tips i cansat així que hem anat cap a l'habitació a recuperar energies! Queda un dia més d'activitat :)

Bona nit,

L'Avi Salmó des de la Pensió Maria Ademà, Unha

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VallDAran12012


dimecres, 4 de gener de 2012

04/01/2012 - Caminada llarga fins a Montgarri -


Després del preciós dia que vam tenir ahir, avui s'ha llevat emboirat i sense estar massa clar la meteorologia a la zona de pistes. Els esquiadors no ho han vist clar i han decidit no pujar. L'Astrid i un servidor hem anat fins al pàrquing de Beret i hem decidit fer la ruta suau, però llarga, fins a Montgarri.


L'any passat ja em vaig quedar amb les ganes de fer-la tot i que sigui relativament plana. En teoria és un passeig maco per iniciar-se en l'esquí de fons o les raquetes perquè el desnivell acumulat és inferior als 200 m., però la distància de la volta completa és de 14 km!! Deu ni do :)





















L'anada l'hem fet sense problemes, seguint la pista forestal que ressegueix tota la vall de Montgarri. Hem sortit amb boira i mal temps, i al cap d'una estona ens ha nevat i tot. Això sí, d'igual forma, de seguida ha sortit el sol, així que hem tingut de tot. Al llarg del recorregut, hem deixat a la nostra esquerra la Cabana de Parrós i hem enfilat vall endins fins a Es pas de Cabau. Al tram final, hi havia un parell de zones sense neu i ens hem hagut de treure les raquetes i anar a peu vigilant de no caure amb les plaques de gel! Això ens ha endarrerit una mica i a l'Astrid se li ha fet llarga l'estona per arribar al refugi i santuari de Montgarri. Això sí, un cop allà hem decidit dinar uns bons entrepans de truita acabats de fer que estaven boníssims (tot i ser cars jeje). Ens han dit que havíem de menjar rapidet perquè en teoria omplien el menjador, la qual cosa ens ha sorprés perquè no hem vist a ningú venint pel camí des del Pla de Beret!



Després ho hem entès jeje. Quan hem acabat, ens hem enfundat de nou les motxilles i anoracs i hem decidit fer el darrer quilòmetre per arribar a l'antic poble de Montgarri (actualment només restes de cases de pedres abandonades). Com que ja era una mica tard, hem enfilat el camí de tornada que es preveia dur i llarg (7 km i ara de pujada jeje).
















Al anar a buscar la pista forestal de l'altra banda de la vall (per no repetir l'itinerari del matí i fer la ruta circular), hem vist com arribaven tots els comensals al refugi de Montgarri...en moto de neu xDD Jjaja, llavors hem entès com s'omplia el menjador i com fan el negoci :) Aquí tothom hi guanya perquè amb el pack de la moto de neu, t'entra l'opció de dinar i així tots queden contents xDD




Nosaltres hem seguit amb la nostre ruta remuntant cap a la pista i ens hem trobat també tres trineus de gossos que anaven a tota llet! Per sort un conductor en moto de neu ens ha avisat abans per evitar col·lisions. Ha estat força impressionant veure com han baixat davant nostre a una velocitat brutal. Un cop a la pista, el retorn se'ns ha fet llarg. La distància total de 14 km amb les raquetes és pesadeta (i més quan cada dia has fet excursions). L'Astrid estava força cansada a la última pujada que ens portava al pàrquing de Beret, però amb paciència hem arribat jeje.
















Del cotxe, hem baixat cap a Unha a dutxar-nos i recuperar forces. A mitja tarda hem baixat, encara més, fins a Vielha per unir-nos a la resta del grup per sopar. Fèia fresca però hem estat poca estona al carrer perquè hem anat directament a sopar prop del restaurant basc del primer dia. Avui tocava una mica més de glamour i jo he aprofitat per demanar-me per fi una bona olla aranesa jaja.


















Veurem què podem fer demà perquè en teoria farà força vent!

L'Avi Salmó des de la Pensió Maria Ademà, Unha

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VallDAran12012


Arxiu del diari