Després del preciós dia que vam tenir ahir, avui s'ha llevat emboirat i sense estar massa clar la meteorologia a la zona de pistes. Els esquiadors no ho han vist clar i han decidit no pujar. L'Astrid i un servidor hem anat fins al pàrquing de Beret i hem decidit fer la ruta suau, però llarga, fins a Montgarri.
L'any passat ja em vaig quedar amb les ganes de fer-la tot i que sigui relativament plana. En teoria és un passeig maco per iniciar-se en l'esquí de fons o les raquetes perquè el desnivell acumulat és inferior als 200 m., però la distància de la volta completa és de 14 km!! Deu ni do :)
L'anada l'hem fet sense problemes, seguint la pista forestal que ressegueix tota la vall de Montgarri. Hem sortit amb boira i mal temps, i al cap d'una estona ens ha nevat i tot. Això sí, d'igual forma, de seguida ha sortit el sol, així que hem tingut de tot. Al llarg del recorregut, hem deixat a la nostra esquerra la Cabana de Parrós i hem enfilat vall endins fins a Es pas de Cabau. Al tram final, hi havia un parell de zones sense neu i ens hem hagut de treure les raquetes i anar a peu vigilant de no caure amb les plaques de gel! Això ens ha endarrerit una mica i a l'Astrid se li ha fet llarga l'estona per arribar al refugi i santuari de Montgarri. Això sí, un cop allà hem decidit dinar uns bons entrepans de truita acabats de fer que estaven boníssims (tot i ser cars jeje). Ens han dit que havíem de menjar rapidet perquè en teoria omplien el menjador, la qual cosa ens ha sorprés perquè no hem vist a ningú venint pel camí des del Pla de Beret!
Després ho hem entès jeje. Quan hem acabat, ens hem enfundat de nou les motxilles i anoracs i hem decidit fer el darrer quilòmetre per arribar a l'antic poble de Montgarri (actualment només restes de cases de pedres abandonades). Com que ja era una mica tard, hem enfilat el camí de tornada que es preveia dur i llarg (7 km i ara de pujada jeje).
Al anar a buscar la pista forestal de l'altra banda de la vall (per no repetir l'itinerari del matí i fer la ruta circular), hem vist com arribaven tots els comensals al refugi de Montgarri...en moto de neu xDD Jjaja, llavors hem entès com s'omplia el menjador i com fan el negoci :) Aquí tothom hi guanya perquè amb el pack de la moto de neu, t'entra l'opció de dinar i així tots queden contents xDD
Nosaltres hem seguit amb la nostre ruta remuntant cap a la pista i ens hem trobat també tres trineus de gossos que anaven a tota llet! Per sort un conductor en moto de neu ens ha avisat abans per evitar col·lisions. Ha estat força impressionant veure com han baixat davant nostre a una velocitat brutal. Un cop a la pista, el retorn se'ns ha fet llarg. La distància total de 14 km amb les raquetes és pesadeta (i més quan cada dia has fet excursions). L'Astrid estava força cansada a la última pujada que ens portava al pàrquing de Beret, però amb paciència hem arribat jeje.
Del cotxe, hem baixat cap a Unha a dutxar-nos i recuperar forces. A mitja tarda hem baixat, encara més, fins a Vielha per unir-nos a la resta del grup per sopar. Fèia fresca però hem estat poca estona al carrer perquè hem anat directament a sopar prop del restaurant basc del primer dia. Avui tocava una mica més de glamour i jo he aprofitat per demanar-me per fi una bona olla aranesa jaja.
Veurem què podem fer demà perquè en teoria farà força vent!
L'Avi Salmó des de la Pensió Maria Ademà, Unha
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VallDAran12012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada