Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 29 d’abril de 2012

29/04/2012 - X Marató d'Empuries -


Dos mesos després d'haver-me decidit a fer la meva primera Marató, per fi ha arribat el dia. Desde que vaig decidir deixar una mica aparcada la bicicleta per dedicar-me només a córrer (novembre 2011), tot ha anat molt ràpid. He anat fent curses curtes (10-20 Km) al voltant de Terrassa, tant en ruta com de muntanya, perquè l'oferta és molt variada. A principis d'any em vaig fer mal al peu i he arrossegat una lesió que m'ha condicionat la preparació dels mesos de gener, febrer i març. Per sort, cuidant-me i no fent bajanades he pogut participar a totes les competicions que m'havia plantejat a la preparació. Ara que s'acosta el final de la primavera i l'estiu, faré el salt definitiu a les proves de muntanya llargues a veure com responen les meves cames. Volia esperar a finals d'any per intentar realitzar una marató de muntanya, però penso que tinc forces i ganes de provar algun trail abans, dijous ho decidiré (tinc fisio i farem tractes jaja). 


Retornant a la prova d'avui, la història de la Marató és ben curiosa ja que respón a una anècdota que va convertir una bona notícia en un final tràgic. Es diu que l'any 490 aC el soldat grec Fidipides, va recórrer els 42 quilòmetres que separen la ciutat de Marató d'Atenes per anunciar que l'exèrcit grec havia vençut al persa. Tràgicament, però, Fidipides va morir de fatiga al acabar aquest recorregut. Aquest és el preludi que indica que per fer una bona marató cal preparar-se bé tan físicament com mentalment. Per acabar amb el tema de les anècdotes, vull remarcar que la distància oficial actual de 42.195 metres que té la marató es va establir als Jocs Olímpics de Londres al 1908 per poder acostar la sortida de la prova fins al Castell Reial de Windsor (els que tenen poder manen, ja se sap...).


Bé, sobre el meu debut en la distància cal dir que ja portava unes setmanes esperant que arribés, per provar-me si de veritat podia fer una cursa en condicions o no. No he volgut fer cas de cap programa d'entrenament que he trobat, ja que tots inclouen massa quilòmetres setmanals (mínim 50 Km) o masses dies d'entrament (> 4). Això sí, he sigut fidel i constant amb el meu plànning propi d'entrenament (2 sessions setmanals de 12 Km (180mD+) pel Parc Vallparadís i una tirada més llarga (15-20 Km) el cap de setmana. Només ho he alterat en aquelles setmanes en que estava molt cansat del dia de feina o em fèia mal la lesió del peu. En aquest cas he descansat o corregut només una volta al circuit (6 Km). Dic això perquè quedi constància de que les coses es poden fer amb ganes, constància i una bona preparació (que no cal que sigui excessiva si saps fins on pots arribar).

El cap de setmana de marató va començar ahir amb el viatge fins a l'Escala amb l'Astrid. Al final vam sortir després de dinar per a que ella pogués aprofitar el matí per estudiar una mica. Com que al final no va venir l'equip de suport del laboratori a animar, no hi havia problema d'horaris jeje. El dia estava força lleig, amb núvols i boirines durant tot el recorregut. Al arribar, com que vam trobar les indicacions del pavelló vam anar-hi directament a recollir el dorsal, el xip i la bossa del corredor. Tot va anar prou ràpid i sense massa cues, vigilats d'aprop per dos guardes romans que passejaven pel pavelló (són un clàssic de la cursa). Quan ja pujàvem cap al pis superior a gaudir de la degustació d'anxoves amb pà amb tomàquet em vaig adonar que havien penjat uns mapes amb els circuits definitius de les tres curses (Marató, Mitja Marató i cursa de 10 Km). Primera sorpresa, ja que després de dies preparant els temps que volia fer al suposat circuit oficial que hi havia penjat a la pàgina web, l'havien canviat!!! Haig de reconèixer que en un principi em va fer molta ràbia perquè havia preparat unes indicacions a l'Astrid perquè em pogués veure passar, etc...i ara m'ho canviaven tot. Després d'haver finalitzat la cursa, penso que la modificació és més que correcta! Simplement van evitar que haguéssim de passar 4 cops per la zona d'arribada i ho van limitar a 3, fent més llarga la segona volta en direcció nord. Un cop vam tastar les anxovetes, vam deixar el cotxe al pavelló i vam caminar fins a la pensió que havia reservat fa temps al centre del poble (menys mal perquè estava tot ple). Una habitació senzilla però molt correcte i renovada recentment. La relació qualitat/preu inmillorable i una ubicació perfecta. Vam deixar-hi les coses i vam sortir a passejar. Entre tendes i un descans en una terrasseta, vam fer el petit tram de la marató que passava pel centre per veure les pujades que hi havia (entre el Km 38 i el 39 estava la pitjor per mi: el C/Empuries jaja).


 


Al vespre vam anar a sopar a un restaurant molt petit, proper a la pensió, on havíem reservat lloc quan estàvem passejant. Els preus eren molt econòmics i tenia coses més interessants que els locals més turístics de la zona de platja. Jo volia sopar pasta per tenir hidrats de carboni per la cursa, però no n'hi havia a la carta així que vam optar per una bona amanida i pizzes de coca! Boníssim tot plegat. El tema divertit del sopar el va posar la taula de dones de mitjana edat del costat on només una parlava català i les altres castellà. La clau de tot plegat era el cambrer-propietari que era holandés però parlava català perfectament, i elles es pensaven que no entenia res. Primer la van liar a l'hora de demanar perquè dèien que ja ho tenien clar, però era mentida jaja. I per acabar-ho d'adobar, es van demanar una foundee de carn on l'oli no estava prou calent i la carn no es fèia bé i s'anaven queixant en anglés macarrònic al cambrer. La conversa va anar així:

Dona 1: - Oiga, this should be hotter. After half an hour the meat is white!
Dona 2: - Eso, el aceite debería estar más caliente.
Cambrer: - Paciència, mengeu, parleu, bebeu, paciència i s'anirà fent la carn.

Nosaltres ens anàvem contenint els riures perquè la situació no tenia desperdici. Al llarg del sopar va començar una tempesta important i va ploure de valent, però jo confiava en la previsió de que al matí faria un bon dia per córrer, sinó tocaria patir una mica més jeje. Bé, després del tiberi nocturn, a les 23h vam tornar a la pensió per descansar ja que jo m'havia de llevar a les 7h per vestir-me, esmorzar i sortir caminant fins la zona d'inici de la marató.




Aquest matí ens han despertat uns amables clients de l'hotel que eren uns maleducats, fotent crits a les 6:30 del matí!! Per sort, el tema nervis previs a la cursa no m'afecten massa i he dormit seguit fins llavors així que estava prou descansat. M'he llevat per esmorzar les meves torrades amb codony i m'he vestit per la cursa. Al final he optat per córrer amb el maillot ciclista del Banc Sabadell, els meus pantalons negres transpirables i unes malles que he rescatat de quan jugava a bàsquet! Per evitar fregaments a l'entrecuix, tot i les malles, he optat per aplicar-hi vaselina tal i com havia llegit per internet. No sé si ha estat això o les malles, però no he tingut absolutament cap molèstia jeje. He sortit amb força rasca de la pensió, encara bebent-me un suc de pinya i menjant una torrada amb codony. Així podia deixar l'Astrid dormint una mica més tranquila. He arribat a la zona de sortida amb temps i he intentat trobar els mapes amb el nou recorregut per visualitzar-lo una mica, però no hi eren (o no els he sabut trobar). Total, que m'he assegut sota un arbre amb vistes a l'Escala mentre sortia el sol que ja començava a escalfar. Seria una cursa amb calor. Al final, a les 8 he decidit començar a escalfar suaument pel passeig que rodeja les ruïnes d'Empuriabrava. Uns minuts abans de l'inici de la cursa, he vist que la gent s'ubicava dins del recinte, darrera els soldats romans, així que jo també m'hi he col·locat per no quedar-me massa enrera. Finalment als participants de la mitja marató i la marató ens han fet passejar entre les ruïnes i ens han acompanyat fins la sortida.
 




Al començar la cursa he decidit guiar-me una mica més per sensacions que no pas pel rellotge ja que sabia que tenia molt temps per adaptar el meu ritme. Afortunadament, des d'on he sortit no he hagut de fer massa adelantaments extranys a la gent lenta i de seguida hem entrat a la zona de carretera on hi havia espai per tothom. He fet els primers 3-4 quilòmetres amb un grup de veterans del club natació terrassa, però ràpidament he vist que podia anar una mica més ràpid i els he passat. Al final he fet els primers 5 Km en 24:00 justos, un pel més del ritme ideal a 4:45 min/Km. Cal dir, però, que aquest tram era el més pesat perquè fèiem tota la carretera solitària en direcció a St. Pere Pescador amunt i avall. Un cop retornats cap a la zona de sortida, he passat el Km 10 en 48:10, més o menys repetint el parcial anterior. M'ho he prés amb calma perquè sabia que més endavant necessitaria no defallir jeje. De seguida hem començat la primera volta per dins de l'Escala, on l'ambient era més animat i això t'ajudava a córrer tot i les pujades i baixades que amagava el circuit en aquesta secció. Al Km 15 portava un temps d'1h11'30'', ja gairebé clavat al previst. En aquest tram, he picat la mà a alguns nens que s'havien acostat a animar-nos, crec que és important contactar amb el públic jeje. Aquí anava seguint un corredor de Blanes que també saludava a tot aquell que ens aplaudia, m'ha semblat molt bé. Al retornar al centre del poble, no he sapigut veure l'Astrid així que m'he dedicat a comprovar com n'era de dura la pujada que em trobaria més tard (km 38-39). Com canvia de fer-la al Km 18-19 jaja, m'he trobat bé i he adelantat varis corredors que es quedaven una mica més aturats (és l'efecte dels entrenaments amb pujades i escales a Vallparadís jaja). Al Km 20 duia un temps real de 1h34'30'', millorant ja el registre marcat com ideal. Ara venia la part més dura perquè tornàvem a la carretera solitaria i ens separàvem dels corredors de la mitja marató. De cop m'he trobat sol amb alguns corredors uns metres més endavant. Com que em trobava bé, he decidit apretar una mica el ritme (sempre molt progressiu) i poc a poc m'hi he acostat i els he sobrepassat. No em notava gaire fatigat i no sabia si seguir amb l'estratègia de menjar una barreta al Km 25 i una altra al Km 35. Al final, he decidit menjar-ne només una al 28 Km i seguir bebent molta aigua i menjant taronges sempre que fós possible. Just abans del gir del final de la carretera (km 25, amb un temps de 1h58'00''), he vist que per l'altra banda baixava primer un grup nombrós amb les dues primeres noies, i una mica més enrera la tercera classificada, la Carme Ballesteros, que ja conec d'altres curses de Terrassa i que em serveix de referència. Per tant, en plenitut de forces, m'he decidit a atacar per contactar amb ella. No m'ha costat molt, i tot i que he afluixat el ritme mentre menjava la barreta energètica perquè respirar i menjar alhora és complicat (no m'agraden els gels, ho sento jeje).

 


Tot aquest tram ja era la última vegada que hi havíem de passar, així que m'he anat motivant batejant-lo amb el concepte de "circuit esborrat", és a dir, que a mesura que el vas fent, s'esborra del mapa perquè ja no hi has de tornar més. A mi m'ha ajudat a restar quilòmetres fins al final jeje. Quan per fi hem tornat a arribar a la zona de sortida, estàvem ja al Km 30, que l'he passat amb 2h20'00''. Quedaven els "famosos" 12 km mortals (hi ha gent que els compta a partir del km 32 i parla dels 10 últims km), on es demostra si el teu cos aguanta el ritme o no. En el meu cas, partint de que l'objectiu inicial de la Marató era baixar de les 3h:30', tenia un marge molt gran! La pujada de nou fins a l'Escala l'he fet molt bé, tenia moltes forces i he mantingut el ritme adelantant molts corredors. A la platja del poble hi havia l'Astrid i ens hem saludat per agafar energies jeje. He seguit apretant fins atrapar el grupet de la segona noia, just al passeig marítim de l'Escala. Anava ben respatllada per corredors del seu club i ràpidament els he deixat enrera. Al passar la última catifa de control, he atrapat el grup de la primera dona i hem anat junts molts quilòmetres perquè les forces m'han començat a fallar a partir del Km 35 (2h42'00''). La Marató és una cursa on als seus últims 5 Km es veu qui arriba sencer i qui no, per això, la pujada del Km 38-39 se m'ha fet eterna tot i que no m'ha adelantat ningú (suposo que anàvem tots igual de morts). Al baixar de nou cap a la zona de les ruïnes d'Empuriabrava, he vist el cartell del Km 39 i m'he decidit a aguantar el ritme com fós els últims 3 Km intentant mantenir la posició per davant de la primera dona. El Km 40 l'he passat amb 3h07'00'', sense dubte el parcial de 5 Km més lent de tota la marató. Això sí, sabia que sense fer gran cosa podia baixar de les 3h20', que ja era un resultat espectacularment bo per la primera vegada! Encara hem recollit uns quants "cadàvers" que anaven totalment fossos, i a l'últim gir de la carretera per agafar el camí de ronda cap a la meta, he tornat a escoltar els "biciclistes" que acompanyaven la primera dona així que els tenia ben aprop. He anat mirant enrera per evitar destorbar-la si volia passar-me, però anàvem força iguals d'energia i he apretat els últims 195 metres (després del cartell del Km 42) per entrar uns segons davant seu i poder-la aplaudir mentre arribava. Acabava de finalitzar la meva primera marató amb un temps fantàstic de 3h16'53'', amb una mitjana de 4:40 min/Km. Increïble!




Unes nenes molt simpàtiques s'han encarregat de donar-me la meva medalla de "finisher" i al veure que l'Astrid encara no havia arribat des del poble, he anat a recollir provisions. Com que he arribat força cansat no he pogut continuar corrent, tal i com diuen que cal fer, m'he dirigit caminant fins la zona de refrescos i galetes. Avui hi havia massa cua per fer-se un massatge, i l'únic que em venia de gust era posar-me a l'ombra i estirar. El tram final de la marató ha estat marcat per les altes temperatures (> 20ºC). Em fèien mal els dos genolls, la planta del peu dret i sobretot els isquios posteriors. De seguida ha arribat l'Astrid, i he seguit amb els estiraments al camí de ronda mentre esperàvem al Santi que venia en bicicleta des de Font-Clara. Poc a poc m'he anat recuperant, i ara calia tornar a peu fins la pensió on m'han deixat dutxar-me a l'habitació (més tranquil que al pavelló). Després ens hem quedat una estona en una terrasseta de la platja i a dinar a l'Estartit amb els pares de l'Astrid i els seus amics! A la tarda hem passejat una estona per l'Estartit i al vespre hem anat fins a Fontclara a descansar abans de tornar cap a Sabadell.



Un gran debut en la distància de la Marató, i que m'ha fet molta il·lusió haver-lo disfrutat amb bona companyia en un entorn fantàstic. Segurament sense tants serveis i ajudes als corredors com a Barcelona, però amb un preu molt més ajustat i que m'ha permés completar el conjunt de proves en ruta per la meva col·lecció particular!

Distància oficial: 42.195 m. (120 mD+)
Temps oficial: 3h17'15''
Temps real: 3h16'53'' (4:40 minuts/Km)
Posició: 59 de 324 finishers (8 de 27 en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "No other one" de Taio Cruz

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XMaratoDEmpuries42012 
 

dijous, 26 d’abril de 2012

26/04/2012 - Memoirs of a Geisha (Arthur Golden) -


Títol original: Memoirs of a Geisha
Editorial: Vintage
Any: 1998
Nº de Pàgines: 428




Aquest cop tocava un viatge exòtic, cap a terres llunyanes. I és que aquesta obra, que va agafar el seu màxim esplendor de reconeixement gràcies a una gran pel·licula adaptació, m'ha portat a reviure la societat japonesa pre i post II Guerra Mundial. Haig de reconèixer que era el segon cop que intentava llegir aquest llibre en anglès després d'uns quants anys. Ara crec que tinc prou nivell per assolir qualsevol tipus de llibre per fi. Bé, en aquesta ocasió, el viatge comença amb la nostra protagonista Chiyo vivint dins d'una gran pobresa en una petita localitat costanera amb la seva germana, la seva mare malalta i el seu pare pràcticament amb recursos per la subsistència. A partir d'aquest inici, acaba sent venuda a una "Okiya" de Gion gràcies a la seva bellesa. Allà és on es desenvolupa el 90% de la història.

Poc a poc ens detalla com vivien les Geishes de la época i quins sacrificis havien de fer per senzillament entretenir els clients. La desgràcia cau sobre la nostra protagonista al trobar-se dins de la mateixa casa que una de les Geishes més famoses del moment: Hatsumomo. Aquesta, plena de maldat, no para de fer-li la vida impossible fins al punt que la Chiyo es veu destrossada mentalment i intenta fugir. No ho aconsegueix i per tant les represalies encara són més grans fins que aconsegueix que una altra Geisha li faci de "germana". Aquí entra en escena l'altre gran personatge: la Mameha. Arran d'aquesta unió, beneficiosa per ambdues parts, la vida de la nostra protagonista millora substancialment. De totes formes, els aconteixements històrics aniran portant la història cap a una realitat ben dura: l'efecte de la II Guerra Mundial al territori japonès! La part final del llibre ens descriu, a través de la Chiyo, com va ser la vida per molta gent i com, en el seu cas, va tenir sort d'haver fet bons contactes mentre treballava.

En general, no m'ha apassionat el viatge però és una bona obra per entendre una mica més algunes parts de la filosofia nipona. Les descripcions històriques estan molt bé, tot i que la temàtica i l'acció de la història, no m'han enganxat massa i se m'ha fet lent (sé que a molta gent li va encantar el llibre/peli, així que hi ha d'haver opinions per a tothom jeje). Fins la propera, que ja queda poc per acabar un dels objectius de lectura de l'any :D

L'Avi Salmó escoltant "Summer of 69" de Bryan Adams


diumenge, 15 d’abril de 2012

15/04/2012 - 34ª Cursa del Corte Inglés -



Vaig proposar a l'equip "olímpic" ("paralímpic" segons ells) de l'IDAEA apuntar-nos a aquesta cursa gratuïta pels carrers de Barcelona. Jo ja la tenia marcada al meu calendari de preparció per la Marató, però com que gairebé arriba als 11 km, no havia dit res a ningú perquè és una distància considerable. La clau recau en que és una cursa totalment gratuïta i molt popular, amb el que una gran part del personal la fa caminant.

















D'aquesta forma, al final hem estat una bona colla de tot el centre els que ens hem presentat aquest matí al "Meeting point" per fer la foto oficial abans d'anar passant cap a la zona de sortida. Jo al final he decidit agafar el cotxe fins a Les Planes ja que així podia triar trens de Terrassa o Sabadell i no em tocaria esperar més del compte a les estacions (tant a l'anada com a la tornada). Això sí, quan he deixat el cotxe a l'estació, el termòmetre marcava 5ºC i m'he plantejat si agafava el paravents o no. Al final he optat per aguantar el fred uns minuts i evitar haver de dur-lo lligat a la cintura tota la cursa jeje.

He arribat el primer a la zona de trobada, i com que ja prevèia que la gent aniria arribant sense ser estrictament puntuals, he escalfat abans baixant corrents des de l'estació de Provença. Així mentre esperava podia anar fent estiraments musculars. Poc a poc ens hem reunit i després de la foto, els he deixat perquè jo havia de sortir des de la zona de corredors amb xip. Aquí val la pena fer una menció a l'organització, ja que des de fa uns anys separa els corredors amb xip dels que no en tenen i en teoria facilita la sortida d'aquells que volen córrer respecte la resta. Ara bé, la classificació dels calaixos dels corredors amb xip només es basa en curses de 10 Km realitzades amb xip groc, sense dret a acreditar marques d'altres curses i/o xips. En el meu cas, això m'ha perjudicat força ja que fa 2 setmanes vaig fer una bona cursa de 10 Km per tenir un temps de referència que em deixés sortir força endavant i no l'he pogut usar. En comptes de sortir entre els primres 1000-2000 corredors, he hagut de córrer des del darrer calaix i fer meravelles per anar esquivant gent jeje. De totes formes, anava mentalitzat que es tracta d'una cursa molt popular i plena e gent i per tant seria difícil fer bona marca.
















Al final, per sortir el més endavant possible, he entrat al calaix negre uns 20 minuts abans de l'inici i m'he quedat allà esperant amb la resta de gent. He aprofitat per fer fotos i saludar una càmera que ha resultat ser la de Esport3 (m'he vist al reportatge que han fet aquest vespre jaja). Amb tot això, un parell de minuts abans de la sortida ens han tallat la cinta per unir-nos tots els calaixos en una sola onada de corredors, i s'ha donat el tret de sortida. M'ha costat 1'30'' creuar la línia de sortida, i al llarg del primer quilòmetre i mig he pogut córrer esquivant gent, buscant el corredor "obre-llaunes" (>1,90 m. i amb esquenes amples) que m'anés fent forat per remuntar posicions. Després d'alguna aturada per taponament, al llarg del carrer Aragó he pogut anar agafant ritme combinant la cursa en zig-zag i per la vorera. Al final el primer quilòmetre l'he fet en 5' i algo, no està gens malament. Haig de destacar que he estat espectador de primera fila d'un dels accidents més típics per la irresponsabilitat de la gent en aquest tram. Molta gent, per evitar les aglomeracions de la sortida decideix incorporar-se al llarg del carrer Aragó. Em sembla fantàstic, sempre i quan t'adaptis al ritme de cursa que portin els participants en aquell moment. El que no es pot fer és entrar al mar de corredors amb xip conduint un cotxet i de cop frenar en sec perquè algú t'està trucant i tens el telèfon a la part inferior del carretó. Això només pot provocar que els corredors que venim al darrera arrollem a l'inconscient pare i el nen (li ha tocat just al corredor que portava jo davant, i he tingut el temps just d'apartar-me cap un costat i seguir corrents).
















En el meu cas, amb la meva sortida disparada de pulsacions per agafar una posició correcta per poder córrer, a partir del quilòmetre 3 ja he tingut espai per córrer per on volia i sense problemes. Així al trencar pel carrer Tarragona en direcció a Plaça Espanya, començava la cursa de veritat. L'ascens a l'Estadi Olímpic no és excessivament dur però cal regular bé les forces. He atrapat moltíssims cadàvers durant l'ascens i he intentat no cremar-me molt perquè m'han avisat que la pujada es fèia en dos trams. El primer l'he fet sense problemes i he decidit no agafar aigua a l'avituallament número 1 i esperar al següent. Al final, un home amb la samarreta de la Reial Societat m'ha acostat una ampolla mentre m'agraía que l'hagués pujat a ritme tota la pujada jaja. Al final he begut en el tram de baixada abans d'afrontar la última gran pujada de la cursa.

















He entrat a l'estadi (km 6) als 27' aproximadament i he pogut córrer per la pista gaudint de l'entorn. Un cop a fora, última pujada curta i tot baixada fins al carrer de Floridablanca. Aquí he decidit fer un últim canvi de ritme arriscant-me a trobar alguna pujada al final que em deixés mort (per sort no ha passat jeje). Des de la pancarta de 3 km a meta i fins al final he pogut apretar i acabar d'adelantar corredors que anaven molt justos de forces. Al quilòmetre 10 teníem un cronòmetre de xip per tenir marca d'aquesta distància. Considerant l'inici caòtic i la pujada a l'estadi, la marca real de 43'00 no està gens malament. Els últims metres cap a Plaça Catalunya estaven plens de gent animant i això sempre dóna moral. Al final, arribada plàcida i sense embuts per poder recollir begudes sense problemes! M'ha agradat molt el recorregut ja que mai havia corregut cap cursa a la capital, però cal mentalitzar-se que si vols córrer bé has de sortir com a mínim des del tercer calaix de sortida, sinó és complicat. L'any vinent, veurem d'on surto :D




















Per acabar, he estat esperant a que anèssin arribant els components de l'equip IDAEA. Poc a poc, els he anat trobant a quasi tots entre la gentada i els he fet algun video ja que les fotos eren impossibles. M'han comentat que han trigat uns 25-30' abans de sortir, i que s'han trobat molts taps a l'estadi i a l'arribada bàsicament. Està clar, que si vas al ritme "caminada-popular", la cursa és diferent! Ens hem reunit al punt de trobada matinal, i després de parlar una mica i comentar les incidències, hem marxat cap a casa! Última cursa de preparació per la Marató, i en dues setmanes tindré la cita amb el meu primer repte de l'any :)

Distància oficial: 10766 m. (140 mD+)
Temps oficial: 48'00''
Temps real: 46'29'' (4:16 minuts/Km)
Posició: 483 de 65453 finishers (384 classificant amb el temps real)

L'Avi Salmó escoltant "Skinny Love" de Birdy

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/34CursaDelCorteIngles42012  

dimecres, 11 d’abril de 2012

11/04/2012 - Córrer o Morir (Kilian Jornet) -


Título original: Córrer o Morir
Editorial: Now Books
Any: 2011
Nº de Pàgines: 273


Fa temps que no puc viatjar amb cap llibre, però és que la lectura de tauleta de nit (3 o 4 nits en setmana) és un llibre més o menys dens en anglés i m'està costant, i la lectura de tren s'ha traslladat a finalitzar la col·lecció completa de còmics que de petit no vaig llegir, així que tinc molta feina jeje.


Per casualitat, al final m'he decidit a llegir el llibre del Kilian Jornet per veure quines sensacions ha obtingut ell al llarg de la seva vida esportiva a la muntanya. L'autor és un jove molt reconegut en el món de les curses de muntanya i l'esquí de muntanya, i un referent nacional i internacional per a tots els amants d'aquestes disciplines. No m'imaginava que estaria escrit d'aquesta manera, però suposo que ha volgut plasmar les seves sensacions personals més que descriure les diferents aventures que ha viscut amb detall. Ho trobo lògic per evitar fer-se pesat amb detalls de curses i travessies, però a mi, personalment, em fèia gràcia conèixer més a fons cada aventura!

Al seu favor haig de dir que les pàgines es llegeixen amb molta velocitat i aconsegueix transmetre completament les seves sensacions a cada punt de la història. Té moments èpics, moments tristos, moments intensos i sobretot molts moments de joia i felicitat. M'ha permés viatjar varis punts del planeta, cada cop amb una aventura diferent i descobrir com viu cada experiència l'autor. Ell vol remarcar el seu amor per les coses que fa i l'entorn, però en el fons és un competidor, sovint només amb si mateix. Això ha esperonat a moltíssima gent a provar-se a si mateix i per això ha crescut tant el volum de gent i proves relacionades amb llargues distàncies a la muntanya (trails i ultra-trails). Jo m'incloc entre ells, ja que tinc ganes de tastar el sabor d'aquest tipus de proves, on a part de competir amb altra gent (al final amics), t'has de provar a tu mateix, al teu cos i sobretot a la teva ment!

Retornant al llibre, està estipulat en capítols explicant les vivències a les diferents proves on ha participat en Kilian. La seva evolució, partint d'unes anècdotes infantils, les seves pors i la seva mentalitat per arribar on està ara mateix. Només puc acabar dient que en cada aventura que va començar, es va fixar una meta i va lluitar per aconseguir-la, a vegades amb èxit, a vegades sense tota la glòria però donant-ho tot. Aquest és el veritable missatge, estimar, gaudir i lluitar pel teu objectiu. Una lectura ben motivadora i molt ràpida!

L'Avi Salmó escoltant "Summer of 69" de Bryan Adams

diumenge, 1 d’abril de 2012

01/04/2012 - 25ª Els 10 de La Llagosta -



Quan vaig confeccionar el meu calendari de preparació per arribar en condicions a la meva primera marató, vaig decidir incloure aquesta cursa pel simple fet de tenir una marca referència de la distància de 10 km en asfalt. Sí, la d'avui ha estat la primera cursa oficial de 10 km i que per tant, marca el temps de referència per aquesta distància!

Aprofitant que el perfil de la cursa és molt planer, volia comprobar si era capaç de baixar dels 40 minuts i per tant, mantenir una mitja per sota dels 4 minuts per quilòmetre. Amb els meus entrenaments setmanals en un circuit dur i després de tota la jornada laboral, normalment em trobo al voltant dels 4:45 min/Km així que no sabia com respondria el cos. L'any passat ja vaig aconseguir baixar de 4 min/Km en una cursa de 5,5 Km, però la d'avui tenia el doble de distància pràcticament.

Ens hem llevat justets de temps a casa l'Astrid per poder descansar el màxim de temps possible. Aprofitant que La Llagosta està a poc menys de 15 minuts, hem sortit cap a les 8:45 i de seguida hem aparcat per recollir el dorsal i el xip propi de la cursa (una pena que no serveixi el xip groc). M'ha costat trobar exactament on estava la zona de recollida perquè a partir de les 9:15 estaven començant les curses minis i hi havia un caos important de gent per tot arreu jeje.

















He deixat a l'Astrid amb tots els "bàrtulos" i m'he posat a escalfar. Primer avís del cos amb unes molèsties intestinals. He intentat trobar un lavabo, però les cues eren immenses així que he decidit que m'hauria d'aguantar jeje. He estat estirant i parlant amb l'Astrid mentre vigilava quan la gent començava a col·locar-se a la sortida. Tan bon punt he vist moviment, m'he acostat per sortir en una posició decent. De nou, avui no ha estat una excepció, gent apartant-me per posar-se davant i alguns saltant les valles laterals...per després acabar amb temps alts (sí, sóc freak i ho comprovo perquè em fa molta ràbia xD).

Però bé, avui la sortida ha estat neta i no he tingut cap problema per sortir amb ritme alt. De seguida m'he enganxat a la Carme Ballesteros (una referència molt bona) perquè sabia que era el ritme proper als 4 min/Km. He anat amb aquell grupet fins al quilòmetre 3, on hi havia un grupet de timbalers animant la troca! Com que m'he vist còmode i amb forces, he apretat una mica més a les pujades mínimes que ens acostaven al punt més alt de la cursa (km 4 aprox.). Des d'allà, una llarga baixada i un tram pla molt llarg que ens ha fet sortir del poble cap a la zona de polígon industrial.

















Al km 5 hi havia l'avituallament i he comprovat que portava un temps de 19:21, amb el que tenia un marge de segons per si la segona part del circuit perdia força. He begut aigua ja que fèia molta calor, i hem encarat la zona de camí de terra i la recta infinita que ens portava fins la depuradora. Aquí hem format un petit grupet de 3 o 4 corredors que ens hem anat adelantant mútuament amb bon ritme. A la tornada de la depuradora (seguint el mateix camí) anaves veient tots els corredors que veníen i he entès el que deuen sentir els primers quan et veuen a tu jeje (avui teníem entre nosaltres l'ex-campió del món de marató Martin Fiz, que ha acabat segon i l'he pogut veure passar).
















Quan hem arribat al quilòmetre 7, m'he trobat amb forces i he fet un canvi de ritme deixant el meu grupet fins llavors. Quedava la última recta llarguíssima per retornar al poble i un petit gir per la zona de la fàbrica de Lekue. Aquí he atrapat uns quants "cadàvers" als que se'ls estava fent llarg el circuit. Com que he vist que les forces s'aguantaven, he anat apretant per intentar caçar un parell de corredors que portava davant. Al Km 9, m'he trobat una pintada LEKUE gegant al terra que m'ha fet mirar al voltant i descobrir-hi la fàbrica (una bona estratègia de màrketing jeje). Aquí he tornat a mirar el crono i portava 34'55''. Tenia 5 minuts per fer l'últim Km, així que sabia que ho havia aconseguit: fer 10 Km per sota de 40 minuts!

















La baixada cap a la meta ha estat de recuperació i disfrutant picant la mà a tots els nens que s'havien acostat a animar l'entrada de corredors. La il·lusió que els feia que els corredors els toquèssim es podia veure a les seves cares!! Els timbalers seguien fent soroll i això anima molt a la gent i als corredors jeje. Al final, la recta de meta era llarga i he acabat de contactar i sobrepassar els dos corredors que tenia davant, tot i que a última hora, un d'ells m'ha fet un contra-sprint i m'ha passat jeje. Ens hem felicitat tots i sobretot, he acabat molt satisfet per haver acabat en 38'34''!!

















Ja tinc una molt bona marca per uns 10 Km d'asfalt i em sap greu que no serveixi com a referència per la cursa del Corte Inglés pel fet de que no sigui cronometrada amb xip groc. Dic jo que el sistema EOS deu funcionar igual de bé no? xD Bé, em tocarà sortir del calaix que em donguin, però això ja ho discutirem a la següent crònica!! Avui a disfrutar del bon temps, d'una bona bossa del corredor (para-vents impermeable, lekué, micolor, entrepà, beguda...) i del diumenge :)

Distància oficial: 10.000 m. (30 mD+)
Temps oficial: 38'39''
Temps real: 38'34'' (3:52 minuts/Km)
Posició: 82 de 934 finishers (22 de 192 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Olvido" de Amaral

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/Els10DeLaLlagosta42012


Arxiu del diari