25/05/2012 - SETAC Berlin -

- Dia 6 -

Aquest matí m'he llevat més tard perquè volia descansar. He esmorzat a l'habitació amb les provisions que vaig comprar ahir i després de preparar la motxilla, he sortit en direcció a Potsdam. Havia d'agafar metro i un tren de rodalies per arribar allà. Aquest últim anava amb retard i ens hem hagut d'esperar a l'andana uns quants minuts. Almenys he pogut anar assegut tot el trajecte, que sempre s'agraïex quan vas a passar tot el dia fora.

Al baixar a l'estació de Potsdam he vist uns tríptics que oferien rutes per visitar l'entorn en bicicleta i n'he agafat dos. Me'ls he estat mirant, i entre els dos he dissenyat una ruta òptima per visitar-ho tot. Això sí, he decidit fer-ho caminant a mode d'entrenament pel meu primer Trail de la pròxima setmana! En total he acabat fent entre 30 i 35 Km caminant en 7 horetes, no està malament.

El primer que et trobes quan surts de l'estació de tren és la imponent esglèsia de St. Nikolai. Un edifici brutal que impacta a la vista. En aquella zona també s'hi troba l'antic ajuntament i una sèrie d'edificis emblemàtics que actualment estan en rehabilitació. Cal dir que aquesta ciutat és coneguda perquè va ser emprada pels aristòcrates per ubicar-hi els seus palaus a partir del segle XVII i se n'han conservat bona part fins l'actualitat.

Caminant cap al nord-est, he visitat l'esglèsia de Sant Pere, amb un interior molt ben conservat i un bonic mercat variat al seu exterior. Hi havia llocs per menjar però he decidit aguantar fins més tard pensant que ja trobaria més coses (encara era d'hora). A poca distància es troba el barri holandès. Sí amics, pel que he llegit, degut a una llibertat regiliosa històrica, aquí a Potsdam s'hi van instal·lar persones de varies ètnies i cultures, i el grup d'holandesos van construïr-hi tot un barri amb les seves cases típiques. Actualment tots els baixos estan ocupats per galeries de pintura, escultures o tallers de roba de disseny. És maco passejar per les llambordes que encara ocupen el carrer. Al arribar al final del carrer principal, he tornat a agafar direcció nord per arribar fins la Nauener Tor, una de les portes de l'antiga ciutat que es troba molt ben conservada. He baixat per les avingudes en direcció al Park Sanssouci, i tot buscant els carrers principals, he anat a parar fins la Porta de Brandemburg de Potsdam (no confondre amb la de Berlin). Les dues són pràcticament iguals en quant a disseny, però les dimensions són diferents, essent la de Potsdam força més petita :P

A partir d'aquí, tot i tenir el Park ben aprop, m'he decantat per baixar més cap al sud-oest per anar a veure la Sinagoga. Ha estat una bona decisió perquè l'edifici, tot i ser relativament petit, era preciós. Es podia apreciar les diferències amb les altres construccions. D'aquí ja he enfilat per un barri residencial fins un caminet que m'ha portat a entrar al Park Sanssouci. Aquí he tingut el meu primer dilema a l'hora de triar la ruta. Intentaré usar la metàfora del rellotge per explicar-me. Si imagineu el Park com un rellotge rodó, he entrat per la hora 5 i la ruta recomanada et fèia sortir per la 1, per tant i si volia veure-ho tot fent un cercle en sentit horari, em perdia les coses que hi ha entre les hores 1 i 5. Així que, tot i la calor, he anat a visitar les coses d'aquest tram abans de fer la ruta llarga. Ha estat una bona decisió perquè hi havia el Palau del Tè Xinès, que impressionava bastant i les Termes Romanes (que mai van arribar a ser estrenades jeje). He baixat encara més cap al sud fins al Charlottenhof i he creuat per l'hipòdrom i l'Orangerie petita. Aquí m'he creuat amb una au rapinyaire que ha sortit de cop d'un arbre i m'ha espantat tot i que la bellesa de veure-la volar tranquilament ho ha compensat. Realment no hi havia ningú en tota aquesta secció del parc i he pogut caminar un parell de quilòmetres sense veure ni una persona (no m'ho imagino en ple estiu jeje).

Al arribar a la part més occidental del Park, he tombat en direcció nord fins al Palau Nou i la zona universitaria (també coneguda). El dia ha estat fantàstic i fèia força calor perquè ja eren quasi les 14h. Quan seguia en direcció nord per arribar al Belvedere, m'he perdut i he acabat agafant un camí que no volia. La part positiva és que he pogut veure creuar un conill i un ratolí de camp perquè per aquí no hi devia passar ningú jeje. Quan m'he ubicat de nou, he pujat fins La Casa dels Dracs (habilitada com a café -restaurant molt car) i des d'allà he vist també el Belvedere. Estava a la part més alta del parc i només em quedava anar baixant cap a la zona nord-est. He passat per davant del Palau de la Orangerie, un edifici espectacular que m'ha recordat una mica als Jardins del Alcázar de Sevilla, amb torres quadrades però tot ben conservat. Després de les fotos pertinents, m'he acostat fins un dels molins històrics del parc. Encara funciona molent cereals i amb una part habilitada com a museu. Es veu que abans, tots els palaus tenien un molí per estar ben abastits. En aquesta zona he trobat una paradeta que venia bratwurst i he decidit dinar a l'ombra d'uns til·lers abans de continuar la caminada.

En trenta minutets he estat llest i descansat i he proseguit amb la visita al Palau de Sanssouci i els seus jardins en baixada (molt xula per fer-la corrent per cert). Al arribar a baix, m'he assegut 5 minuts a gaudir del bon dia que fèia i les vistes. Poc a poc m'he acostat a la sortida per la Porta de l'Obelisc, i després ha vingut la part més avorrida de la caminada. Seguint una sèrie de carrers a mitja tarda i buscant ombra he arribat fins la colònia russa Alexandrowka. Consisteix en una àrea verda força extensa on hi ha unes 6-8 cases antigues fetes amb fusta i on les famílies ruses viuen de les terres que tenen. Al 1999 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per Unesco incloent la seva esglèsia ortodoxa ubicada dalt d'un cim proper (on m'he dirigit). La veritat és que era tot força surrealista perquè no hi havia absolutament ningú enlloc però els edificis estan molt ben cuidats jeje.

D'aquí he passat a la següent muntanya per acostar-me al Belvedere de la ciutat. També impressionant amb el seu petit temple de Pomona a escasos metres. Amb el bon dia que ha fet i la poca gent, he gaudit moltíssim de la tranquilitat dels parcs. Aquí, de nou, m'ha tocat passejar una bona estona cap avall per anar a buscar una entrada al Parc Nou. He passat per una antiga presó de la KGB i quan volia entrar al parc, m'he trobat que només podia caminar cap al sud-est durant 1 km per trobar-ne una jeje. Aquí fèia calor i necessitava un lavabo :P Al final, dins del Nou Parc, he passat per un Palau d'Orangerie petit, on hi havia lavabo, i m'he dirigit cap al Palau de Marbre. Es troba ubicat de cara al Llac Heiliger i les vistes són precioses. De camí cap al Castell de Cecilienhof, molt ben conservat per cert, he passat per una piràmide de pedra que no he sapigut trobar què vol dir xD

Ja només em faltava acostar-me al Llac Jungfern i resseguir tot el parc per la seva cara nord. M'he trobat una gruta de pedra i una capella de fusta clausurada. Tot el passeig ha estat molt maco però les cames ja començaven a cansar-se. Quan he arribat al pont del carrer del Rei, que travessa el llac de Glienicker, ja només em quedava un passeig entre antics castells abandonats. He resseguit la zona i després de creuar un altre pont, he pogut entrar al Parc Babelsberg (també Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO). Aquí hi ha vàries vivendes i castells no habitats però que es troben força ben conservats dins del parc. He decidit aturar-me a berenar una mica abans d'acabar amb l'excursió.

Finalment, m'he acostat fins el Castell de Babelsberg principal, després he baixat fins al petit per acabar pujant fins una torre (Flatow), que sembla extreta d'un conte de princeps i princesses. Té el seu fossat (sense aigua), i una única torre vertical. No deixa de ser curiós. Amb tot això, els principals edificis de la ruta s'han acabat i només em quedava seguir l'itinerari fins tornar a l'estació de tren. El dia seguia sent calurós i m'ha anat bé que el trajecte anés mig amagat entre un bosc de ribera força dens :) Al final he arribat a les 18h i poc a l'estació i he intentat trobar uns horaris dels trens de tornada. Després de fer-me un embolic amb els trens regionals (segons aquell cartell no podia tornar a Berlin avui jajaja), he vist que els que jo volia anaven passant cada 20 minuts.

He anat a l'andana i he pujat al primer que he vist. M'he assegut i m'he dedicat a repassar tot el circuit que he fet. Deu ni dó la volteta que m'he marcat avui xD Mentre tornava, he decidit que baixaria a l'estació de Savigny Platz, per variar la zona. Ha estat una improvització ben acertada, perquè tan bon punt he sortit m'he trobat amb un munt de restaurants interessants i una tenda de llibres d'art i disseny ubicada sota les vies de tren. M'hi he estat passejant una estona per comprar-li algo a l'Astrid, i cada cop que passava un tren es movia tot jaja. Tot i que era d'hora, he fet un petit screening dels restaurants de la zona. He descartat el parell d'espanyols que hi havia (fèien tapes) i he acabat sopant en una pizzeria que tenien una de les meves pizzes favorites: pizza gamberetti!!! M'ha fet tanta il·lusió quan l'he vist a la carta, que m'he assegut ràpidament i he sopat ben d'hora jaja. Sense pressa per això perquè m'he demanat un tiramissú de postre i he gaudit de la fresca.

 

Abans d'anar a l'hotel, i per acabar el dia, he passejat fins al Teatre de Schiller i després cap a la Òpera, on he agafat el metro i cap a l'habitació. He arribat ple de pols de tots els camins que he recorregut així que la dutxa m'ha vingut de perles :) Una gran jornada!

Demà més,

L'Avi Salmó des de l'hotel NH Berlin City West, Berlin

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/SETACBerlin52012