Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 30 de juny de 2012

30/06/2012 - XXXIII Cursa de Festa Major de Terrassa -


Vaig proposar a l'equip "olímpic" de la feina venir a córrer la cursa on jo vaig començar amb el running, però la distància, les lesions i el poc entrenament ha fet que molta gent s'hagi fet enrera. Jo tampoc arribava en condicions òptimes. De fet, no arribava en cap mena de condicions, amb el genoll dret encara molt tocat i sense saber què hi tinc.


Però bé, com que la Lou i l'Ed s'havien apuntat i els fèia il·lusió, jo no podia faltar a la cita amb la meva petita tradició. Vaig estar esperant fins a última hora per saber si córrer al meu ritme (risc de dolor) o anar amb ells tot el circuit (estar més estona corrent). Al final m'he comprat una genollera aquesta tarda i he decidit provar a veure com responia. Ens hem trobat a l'hora acordada i com que era prou dora no hem fet cap mena de cua pels dorsals i xips. De fet, ens ha sobrat molt temps per passejar i escalfar.


Un cop estàvem preparats, els he dit que m'havia d'anar col·locant a la sortida per no quedar massa enrera ja que volia provar d'anar al meu ritme i si em fèia mal ja els esperaria. La sortida, com sempre multitudinària, amb bon públic i amb les peripècies d'anar adelantant gent tot baixant la Rambla. De totes formes, com que volia conservar el genoll tampoc he apretat al màxim aquí. El pas per línia de meta (1.1 Km) ha estat prou bo i a partir d'allà hi ha moltíssim espai per a que no et destorbi ningú corrent. He anat incrementant el ritme, sobretot amb la pujada del Passeig 22 de Juliol camí de la Renfe. La cama anava bé i només portava un minutet de retard respecte l'any passat.



Allà he vist al meu club de fans que m'animava i m'he perdut al fotògraf (sort que ell m'ha vist jaja). Tocava enfilar el tram de recuperació en baixada cap a la Mútua. Tot just quan arribàvem a la part final m'ha vingut la maleïda punxada i el dolor que m'han fet aturar-me quasi en sec. He caminat una estona (menys d'1 minut) i he provat de córrer a menys velocitat. Ha deixat de fer-me mal així que he anat fent, veient com molta gent m'adelantava.


M'he deixat portar a un ritme d'uns 5' el Km per totes les pujades dures de les avingudes i anava mirant enrera a veure si vèia a l'Ed o la Lou. Res, cap senyal d'ells així que quan he arribat a la Plaça de l'Aigua, m'he aturat a esperar-los. Aquí portava un retard de 4' i he pensat que per entrar a meta amb tot el gruix de corredors (amb uns 38-40 minuts) era millor esperar-los i fer el darrer tram junts!! Realment avui m'era igual acabar amb 38 minuts que en 1 hora. Es tractava de passar-ho bé i veure les sensacions :)



M'ha tocat esperar una bona estona i fins que no ha arribat el cotxe escombra no he vist l'Ed. Hem enfilat el darrer tram de baixada xino-xano i jo anava mirant enrera per veure la Lou. No hi havia senyal d'ella i m'ha extranyat que estigués per darrera el cotxe escombra. Haig de fer una queixa molt important en aquest aspecte. Si s'organitza una cursa on NO es posa límit de temps per acabar-la, el cotxe escombra ha d'anar SEMPRE darrera de l'últim participant, i sobretot, no ha de deixar anar comentaris despectius a la pobre gent que s'està esforçant a finalitzar la cursa (ho he trobat VERGONYÓS!).
 

Al final, amb l'Ed hem arribat a meta abans d'1h (que sembla ser que és el temps que l'organització ha decidit posar de límit sense avisar a ningú) i no hem tingut cap problema. Hem recollit la bossa del corredor i hem esperat a veure si vèiem la Lou. Ens ha extranyat que passèssin els minuts i no tinguèssim notícies d'ella. Com que havia deixat el mòbil a la motxilla, i aquesta estava al guarda-ropia tampoc la podíem trucar. Al final, hem demanat si ens deixaven recollir la seva bossa explicant-ho tot i no ens han posat cap pega (hem demostrat amb una trucada que la motxilla era seva jeje). Això sí, ens han espantat una mica perquè ens han dit que hi havia hagut un accident al Km 6, i clar, ens hem imaginat el pitjor.



Per sort, entre tot aquest kaos anant amunt i avall hem vist a la Lou amb una persona de l'organització. Tots més tranquils! Això sí, ella emprenyada com una mona perquè al Km 5 li han dit que quedava fora de la cursa per límit de temps (RECORDO QUE NO N'HI HAVIA) i ha hagut de fer tota la resta de cursa per la vorera perquè han re-obert el trànsit (MOLT MALAMENT PER PART DE L'ORGANITZACIÓ). Al final ha trobat com accedir a la recollida de la bossa del corredor i ens ha explicat tot el tema.


Ens hem canviat una mica per anar a sopar i recuperar energies. Després d'un bon àpat hem passejat una mica per l'ambient de Festa Major de la Rambla i ens hem separat a l'estació de ferrocarrils. Una bona jornada esportiva per ells i jo continuo sense saber què tinc al genoll però se'm carrega quan porto una estona corrent amb intensitat. Dilluns tinc fisio i no sé si córrer a Andorra o no, el temps dirà! Ara per ara ho veig complicat i em costarà d'assimilar.

Fins la propera,

Distància real: 8.200 m. (100 mD+)
Temps oficial: 59'45''
Temps real: 59'32'' (7:17 minuts/Km)
Posició: 823 de 825 finishers (397 de 397 finishers en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Floating around" de Norman Palmer

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XXXIIICursaFestaMajorTerrassa62012 
 

dijous, 21 de juny de 2012

21/06/2012 - Col·leccions de "Mortadelo y Filemón", "13 Rue del Percebe" i "Rompetechos" (Francisco Ibáñez) -


Editorials: Vàries
Anys: 1958-Actualitat
Nº de Pàgines: -



Portava molts anys volent fer aquest viatge, i degut a la perseverança ha estat possible acabar-lo aquest any. Des de que era ben petit a casa meva ens ha agradat molt llegir els còmics de "Mortadelo y Filemón". El meu pare i els meus tiets em van inculcar la diversió que es podia gaudir amb les seves aventures, i sempre m'han arrencat uns quants somriures o unes quantes rialles. Al llarg del darrer any i mig he aprofitat els meus trajectes cap a la feina per anar llegint diverses aventures (pràcticament totes) fins arribar a completar la col·lecció. És per això que últimament he publicat poques entrades sobre lectures de llibres pròpiament dits, ja que només faig la lectura "sèria" a casa abans d'anar a dormir.

No faré una descripció de cada una de les històries, per suposat, però volia fer un petit homenatge a l'autor de tantes i tantes vinyetes (que encara publica adaptant-les a l'actualitat). I és que amb personatges i temàtiques tan diferents entre sí, ha aconseguit crear uns vincles anyorables, que radiquen, segurament, en magnificar els defectes més grans de cada personatge. Tot i que els meus preferits són els còmics de "Mortadelo y Filemón", les col·leccions recopilatories dels altres dos també m'han agradat molt!!

Ara toca continuar amb els viatges de "Tintín" i per acabar, finalitzar amb "Astérix y Obélix". I és que diuen que mai és tard per fer allò que un desitja, així que estic aprofitant per fer aquelles coses que no vaig fer quan era més petit o adolescent :)

Fins la propera! 

L'Avi Salmó escoltant "Summer of 69" de Bryan Adams


dissabte, 16 de juny de 2012

16/06/2012 - 1ª Cursa de Muntanya Minyons de Terrassa -


Sabia que la cursa seria només dues setmanes després d'haver acabat el meu primer Trail d'alta muntanya, però em vaig apuntar a fer-la perquè està al costat de casa i amb un circuit conegut. Em fèia especial il·lusió poder fer un bon paper en aquesta cursa perquè és on acostumo a entrenar i m'ho conec força bé (això sempre ajuda). El problema ha estat que el meu genoll no s'ha acabat de recuperar del tot de l'esforç del trail i tot just he pogut entrenar 2 o 3 dies aquesta setmana passada fent un màxim de 4 Km quasi caminant. Per tant m'he plantejat escalfar i segons les sensacions fer-la corrent o caminant :)


M'he llevat prou d'hora i sense despertador amb una mica de mal al genoll. He esmorzat amb els pares (que marxaven de cap de setmana) i m'he prés l'ibuprofé per esmorteïr al màxim el possible mal de genoll. En comptes d'aparcar a les zones habilitades per l'organització he anat directament on deixo el cotxe quan vaig a entrenar per la zona. No m'he trobat a ningú i crec que he arribat abans que la meitat de la resta de gent jeje. El servei de recollida de dorsals ha estat ràpid perquè te l'havies d'agafar tu mateix d'una corda (sempre confiant en la bona fè de la gent). Ahir em vaig deixar el porta-dorsals a casa l'Astrid així que he hagut de tornar als vells clips i m'ha costat una mica posar-me el dorsal mentre caminava cap a la sortida :P


Allà he decidit escalfar en pujada per provar exactament les sensacions del genoll i sorprenentment no m'ha molestat gens. He fet mitja pujada a l'antic abocador (menjant una mica de formigues voladores) i a la baixada he mirat si em molestava també el genoll. Res de res. Bona senyal. De totes formes, coneixent el circuit (força dur i trenca-cames) sabia que al acabar em tornaria a fer mal jeje. A més, eren les 9 del matí i fèia una calor horrorosa, amb el que es preveia una cursa més dura del normal.

Amb tot això, m'he dedicat a estirar bé a la zona de sortida, parlant amb algun conegut i escoltant el briefing de la cursa. M'ha agradat molt el "tret" de sortida ja que consistia en un pilar format pels Minyons de Terrassa (organitzadors) i quan l'anxeneta arribava a dalt, una gralla tocava la tradicional música i començava la cursa!


He sortit relativament fort perquè sabia que havia d'arribar a dalt de l'abocador (aproximadament 2 Km) en bona posició perquè hi ha un tram de baixada rocosa on no volia tenir ningú davant per veure bé on trepitjava xD Com que no he notat cap molèstia, a la part final he anat apretant i he decidit no agafar aigua del primer avituallament al cim (error). He passat amb el mateix temps que al millor entrenament així que anava prou bé (pulsacions massa altes però és normal). He pogut fer la baixada rocosa ràpid adelantant algun altre corredor i de seguida em empalmat amb la pujada curta i dura on tothom anava caminant i jo he pogut fer-la trotant passant a més gent. Em sentia bé del genoll, tot i que el cor anava a mil per la manca d'entrenament.

A partir d'aquí, tocava un tram llarg de pista forestal més o menys ampla i amb força tobogans. Aquí més o menys tots anàvem mantenint la posició i l'únic que he intentat és atrapar algun corredor que anava més lent per no trobar-me'l a la llarga trialera de baixada on per mi la clau és anar totalment sol. Això també ho he aconseguit, i he disfrutat molt del descens saltant, esquivant pedres i aprofitant per córrer força. Les cames teníen força i l'únic que no podia controlar eren les pulsacions. Al arribar a baix hi havia el segon avituallament i aquí sí que he agafat una aigua. La calor era asfixiant i quedava la part més dura, pujar des del Llac Petit fins a dalt de tot. M'he girat un moment per veure la gent que venia darrera i he vist al meu amic Pol, així que sabia que en algun moment m'atraparia.

He fet el darrer tram de descens abans de la pujada progressiva, rocosa i entretinguda per la zona del Llac Petit. Aquí anava molt cansat, i zones on normalment corro les he hagut de fer caminant i respirant massa fort. He decidit afluixar una mica i m'han passat alguns corredors abans de començar la llarga i dura pujada final (o quasi). Allà, tombant a mà esquerra hi ha la primera rampa dura, he hagut de fer-la caminant perquè he arribat buit de forces. La calor, el ritme alt (portava 3 minuts menys que als entrenos) i la falta de quilòmetres m'han passat factura. De seguida m'ha atrapat el meu amic i m'he dedicat a intentar seguir-lo a poca distància. En alguns trams es podia intentar córrer, però tenia les forces justes i ho he pogut fer poques vegades. M'han adelantat 4 o 5 corredors, que sense anar massa ràpid havien dosificat millor les forces jeje. Al final he pujat en 11 minuts, només perdent-ne 1 respecte els entrenaments.

Quan ja he vist que estàvem a la darrera rampa d'aquesta secció, he apretat una mica per atrapar al Pol, però ell tenia més forces que jo corrent en baixada. Se m'ha escapat uns metres i ja només em quedava una última pujada per la trialera rocosa del principi on el podia atrapar. Quan l'he vist pujant a peu, m'he dit que el podia caçar pujant al trote. He arribat fins a ell i m'ha preguntat com havia anat amb el genoll. Li he dit que no m'havia molestat massa però que les pulsacions m'anaven a mil jeje. De seguida hem començat junts la baixada final pel zig-zag de l'antic abocador i, allà, definitivament, ell a apretat el pas i jo no tenia més forces per seguir-lo tan ràpid. M'he dedicat a conservar bé les cames i sobretot el genoll ja que de moment no m'havia molestat.



Aproximadament a 500 metres de l'arribada he notat com s'acostaven alguns corredors molt ràpid per darrera i he decidit lluitar per no perdre la posició. He fet un darrer tram en sprint al màxim perquè a ningú li agrada ésser superat quan està arribant a la meta jeje. M'ha costat un petit avís de les cames en general però he acabat entrant just darrera el Pol amb un molt bon temps d'1h00'54''. Per sota dels meus registres i ben aprop de 1h, que està molt bé!! Al final he acabat en la posició 56 de 214 participants de la cursa llarga (hi havia una cursa curta de 5 Km també). He arribat que em faltava l'aire i la calor no hi ajudava (prop de 28ºC), però amb una bona síndria i líquids m'he recuperat ràpidament jeje.



Hem recollit la bossa amb la samarreta tècnica i he anat a buscar l'amanida de pasta. Com hem estat dels primers en tenir-la, tothom m'anava preguntant on s'havia d'anar a buscar i he fet d'indicador força estona jeje. M'he quedat menjant tranquilament en un banc i al cap d'uns minuts he tornat cap al cotxe caminant i cap a casa.

Estic molt content amb les sensacions del genoll, tot i que a la tarda m'ha tornat a fer mal i veurem demà com em llevo jeje. Ara tinc dues setmanes per preparar una altra cursa que em fa molta il·lusió, ja que és on vaig debutar en el món del "running": la Cursa Popular de Festa Major de Terrassa (8 Km) :) I aquest any, acompanyat de gent del laboratori i altres amics!!

Fins la propera,

Distància oficial: 11.500 m. (510 mD+)
Temps oficial: 1h00'54''
Temps real: 1h00'54'' (5:18 minuts/Km)
Posició: 56 de 214 finishers (56 de 193 finishers en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Princess of China" de Coldplay

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/1CursaDeMuntanyaMinyonsDeTerrassa62012
 

dissabte, 2 de juny de 2012

02/06/2012 - I Trail Els Bastions -


Em vaig apuntar molt tard i vaig pagar 10 euros més del normal, però volia estar segur d'haver acabat bé la meva primera marató d'asfalt per decidir apuntar-me o no a fer el meu primer intent de Trail. Les sensacions a hores d'ara són contradictòries per varis factors.


La preparació havia estat bona tot i que des de feia temps no havia fet cap tirada llarga en alta muntanya. Em sentia amb forces i energies per superar un trail d'alta muntanya amb grans desnivells, i veure quines sensacions trobava de cara a provar algun dia de fer un Ultra-Trail. Així, quan vaig veure el I Trail Els Bastions amb "només" 50 Km, m'hi vaig apuntar tot i que el desnivell total arribava fins als 8000 m i la mitjana d'alçada de la prova superava els 2000 metres d'altitud. Com alicient cal dir que vaig pensar que era una bona cursa per no haver de córrer amb foscor perquè tot i començar tard (10:30h) es podia acabar amb llum diurna. Avui, després d'haver finalitzat la prova haig de dir que he patit més del que he disfrutat i m'haig de replantejar el tipus de proves que vull preparar de cara a la tardor :)




Sobre la cursa, cal dir que la vaig estudiar bé. Buscant informació sobre tots els trams de la mateixa, amb referències de temps, etc. M'agrada sempre documentar-me sobre el terreny on aniré a córrer perquè trobo que només té avantatges. A favor meu haig de dir que per no haver fet mai cap brutalitat com aquesta, he clavat els temps previstos quasi a la perfecció amb el que he fet en realitat. Això sí, he pagat car el sortir força ràpid a l'inici, portat per les bones sensacions i el bon temps que fèia. Però bé, ho explicaré a trams per donar més detalls.



Vam pujar ahir al vespre amb l'Astrid i els pares, però no vam arribar a temps a recollir dorsals i al briefing, així que ens vam instal·lar a l'hotel i vam anar a donar una volta pel poble tot buscant on sopar. Al final, vam acabar al restaurant on tenien el menú Bastions, amb pasta i carn, però com que tots els corredors vam pensar el mateix, quan vam demanar ja no els quedaven menús d'aquests i em vaig quedar de nou sense pasta abans d'una competició (com amb la Marató d'Empuries jeje). Em vaig conformar amb un rissotto de bolets i pollastre que estava molt bo també. Després de sopar, directament a dormir i intentar descansar per la jornada d'avui. Ho vaig deixar tot preparat per molestar el mínim possible a l'Astrid, ja que ells podien dormir una mica més, baixar a esmorzar i agafar un cremallera més tard que els corredors.



A les 7:15 he sortit a buscar on estava el Pavelló per recollir els dorsals i no he trobat cap indicació. Sort que baixava una dona del poble i m'ha indicat per on pujar. Hi havia Una mica de cua i l'organització estava un pèl atabalada amb el tema dels dorsals, xips i demés (únic, i repeteixo, únic mig punt negatiu de tota la cursa). Un cop superat el tràmit (sort que hi he anat prou d'hora), he tornat a l'hotel per trobar els pares esmorzant. Els he robat una mica d'esmorzar i quan ja enfilava camí de l'estació del cremallera que ens havia de pujar a Núria he recordat que havia deixat el mòbil carregant a l'habitació amb l'Astrid!! M'ha tocat tornar corrents, fer-la llevar per a que m'obrís i agafar-lo, sinó no podia competir (era material obligatori) :S Per fortuna anava bé de temps i encara tenia 10 minuts per anar a buscar el cremallera.



L'estació estava ben plena amb tots els corredors i gent de l'organització que havíem d'agafar el cremallera de les 8:38. La pujada és preciosa i s'intuia un dia fantàstic amb força sol. Un cop a Núria (1964 m), encara teníem 30 minuts abans de començar a passar el control de material i entrar a la zona de sortida. He aprofitat per esmorzar algo més i fer unes fotografies de l'entorn. A tres quarts de 10 ens han deixat entrar a la zona de sortida passant pel control de material. He preguntat si podia deixar el polar gruixut ja que portava el paravents finet i no hi ha hagut cap problema. Només esperava que els meus pares i l'Astrid arribèssin abans de la sortida i els pogués carregar el mort xDD A les 10:15 ha arribat el seu cremallera i hem parlat una mica abans de l'inici. Ens han fet fer un minut de silenci en homenatge a un dels organitzadors pioners de la prova que havia mort el passat hivern i estava quasi tot a punt per sortir. Només faltava un petit recordatori de que s'esperava bon temps i altes temperatures fins el primer avituallament i que calia carregar força beguda. Hem fet les fotos de rigor i a les 10:30 s'ha donat la sortida del Trail!!





Al principi tots ens hem emocionat i pujàvem al trote com si no ens quedés res per endavant jeje. Cadascú volia agafar la seva posició per anar còmode i no haver de buscar llocs per adelantar. De totes formes, el camí era prou ample per no tenir problemes i poc a poc s'ha anat estirant el grup. Tenia previst pujar al Puigmal (2910 m) en 1h30-1h40 però no he mirat pas el rellotge i m'he deixat guiar per les sensacions del cos. Així a la paret més dura del final, he acabat d'adelantar gent en una zona encara nevada i he passat pel cim amb 1h11' aprox. Quan he vist el rellotge m'he quedat flipant (després em passaria factura jeje). A partir d'aquí s'havia d'anar resseguint la cresta que separa Catalunya de França. Hi havia trams amb neu, pedres, pujades i baixades, amb el que es feia entretingut mentre coronavem el Petit Segre (2819 m) i el Puigmal Segre (2853 m) abans de baixar al coll de Finestrelles (245 mD-). Aquí tocava remuntar de nou el desnivell perdut i les cames anaven notant l'esforç d'anar amunt i avall (no estàvem ni al Km 10). De seguida he coronat el Pic de Finestrelles (2828) i hem baixat fins el Puig de Núria (2798 m). Aquí teníem una baixada fins al Coll d'Eina (117 mD-) on hi havia el segon control de xip amb uns nois ben simpàtics que m'han promès noies i menjar a 2 Km jeje. Faltava pujar al Pic d'Eina (2794 m) i enfilar-se al Pic de Noufons (2864 m). No recordo haver patit més del compte en aquest tram, però al arribar a l'avituallament tenia molta gana i he agafat força fruits secs, galetes i barretes energètiques. Aquí portàvem ja 3 hores de cursa (anava uns 30 minuts avançat respecte la previsió) i el temps estava canviant ràpidament.



Hem començat a escoltar trons i el cel s'ha posat ben fosc. Anava amb la segona noia al davant i un altre noi que portava una mena d'entrenador-supporter així que hem format un grupet de qualitat. Ells anaven més forts que jo, però tan bon punt ha començat a caure pedra del cel, han afluixat el ritme i els he donat caça. Ens hem protegit com hem pogut (gorra + paravents), hem ajupit el cap i apa, a caminar sota una pedregada de muntanya durant 1 hora aproximadament. Només recordo les quatre pedres que m'han caigut a les orelles i m'han fet veure les estrelles jeje. Amb tot això, hem coronat el Pic de Noucreus (2801 m) i el Pic de la Fossa del Gegant (2808 m). Aquí ha deixat de caure pedra intensa i hem tingut un problema d'orientació per manca de marques. La segona noia de la general s'ha aturat a mirar i no trobava les senyals. Li he hagut d'indicar jo. Calia creuar una zona amb força neu i tan bon punt ha posat els peus allà, s'ha fotut una nata que quasi se'ns envà pendent avall. L'hem hagut de rescatar entre l'altre noi i jo. Per sort, tot ha estat un ensurt i ens ha deixat que li obríssim camí per la neu perquè ella dèia que era molt dolenta en aquella superfície.





Al cap d'uns minuts el terreny s'ha començat a inclinar de nou cap amunt per arribar fins al Coll de la Marrana (en direcció a la vessant de Vallter). Aquí tornava a bufar vent de tempesta i el meu cos ja no es trobava tan fí. He decidit menjar bé perquè hi havia torrades amb codony i altres coses energètiques. Els meus companys de viatge fins al moment han anat tirant i ja no els he tornat a veure. Estàvem al quilòmetre 20 i he pensat que aprofitaria els 2.5 Km de baixada per recuperar-me abans de pujar al Balandrau, que per mi és el punt d'inflexió d'aquesta cursa. Amb el que no comptava és que la baixada se'm fés tan pesada i em trobés tan malament. Ha estat un suplici i he arribat com un cadàver a la zona del Refugi Coma de la Vaca. He decidit seure 2-3 minuts i beure aigua perquè m'estava plantejant retirar-me (portava 5h de cursa). El fet de veure el refugi a només 200 metres era temptador, però després de l'esforç fet i les ganes que hi havia posat, no m'ho podia permetre. M'he aixecat i he fet els primers metres d'ascensió al Balandrau com un moribund. M'ha passat gent i només els podia saludar i veure com es perdien davant meu jeje. Al final, m'ha superat la tercera dona al acabar la primera gran paret i de cop, com per art de magia, les forces m'han tornat. El terreny s'inclinava amb més suavitat i he tornat a ser persona per poder caminar normal. He arribat al cim (2585 m) i els del control m'han dit que venia blanc. Quan els he explicat que estava bé, no es podien imaginar com devia estar a baix jaja. Fins i tot m'han preguntat com m'he recuperat...i l'única explicació que tenia era beure aigua, descansar i anar fent passetes amunt xD Aquí estava ja a meitat de cursa (km 25) però amb l'alicient d'haver pujat ja uns 2500 metres de desnivell acumulat. Dels 25 km que faltaven, pràcticament 20 eren de baixada (que no vol dir que siguin fàcils). Aquí volia passar entre les 6h i les 6h30 de cursa i ho he clavat. Eren les 16:30h així que tot just fèia 6 hores de cursa. He enviat un sms als pares i a l'Astrid per indicar-los que en 1h30 arribava a Pardines i que s'anèssin desplaçant fins allà.



El descens era força còmode per la carena pratosa i es podia córrer tot i que jo no tenia moltes forces. M'he acabat la beguda només quan he divisat el proper avituallament del Puig Cervís (2208 m). En aquesta zona m'han adelantat alguns corredors que tenien més cames que jo i fins i tot el primer corredor de la Ultra Trail de 85 Km. Quina màquina! La diversió estava assegurada a l'avituallament amb una rebuda en forma de cheer-leaders i gent molt simpàtica. Després de reomplir el bidó amb isostar he optat per baixar sense aigua a la camel-back i omplir a Pardines que el dispositiu era més gran. He menjat força fruita i parlat amb els de l'organització i m'han dit que anava molt bé (al voltant dels 50 primers). Aquí ja em quedàven uns 8 km de baixada combinant un tros de pista, amb boscos i prats de vaques (plens de tifes). Semblava que no arribava mai a Pardines jeje, les cames es començaven a queixar. Això era el km 39 i allà estaven els meus seguidors i mig poble aplaudint. Els he explicat els problemes que he tingut i he entrat a menjar. L'amanida d'arròs portava tots els ingredients que no m'agraden (blat de moro, pebrot vermell, pebrot verd, tomàquet i pèssols). Olé tuuu, jaja, he menjat quatre granets d'arrós i mig entrepà de pernil dolç. Només tenia set així que he carregat bé de líquid i a fer l'última pujada del dia. M'he quedat una estona parlant amb els pares i l'Astrid i m'ha adelantat força gent però el meu pla era no morir i fer la darrera ascensió caminant tranquilament. Veient els temps parcials, m'han passat unes 6-8 persones a l'avituallament perquè adelantaments reals després han estat ben poquets (2-3 màxim). Tothom va just de forces jeje.




A les 18:15 aprox. he començat a pujar el Taga. Per més inri un cop sortíem de Pardines la pista cimentada fèia baixada i encara m'he animat a córrer 1 km mentre maleïa les cames jeje. Ara bé, tan bon punt ha canviat la inclinació, a caminar tranquilament. Sabia que necessitaria totes les forces per arribar bé a dalt. L'ascensió completa des del pàrquing que hi ha passat un mas sabia que es podia fer en 1h40 caminant, així que he calculat que entre les 20h i les 20h15 hauria d'arribar a dalt. Amb el meu ritme constant he atrapat a un parell de corredors a la part baixa, i una dona quasi arribant a dalt. Semblaven força cadàvers però haig de dir que dos d'ells m'han atrapat a la baixada per culpa d'un mal de genoll brutal. Al final, he coronat el Taga (2038 m) abans de les 20h i ja només quedaven 6 km de baixada directa fins a Ribes de Freser (1126 mD-). Els quadriceps fèien mal al fer força per frenar, i al cap d'una estona el genoll dret m'ha començat a fer punxades molt intenses. No podia disfrutar de la baixada del mal que em fèia i al final m'han passat 3 corredors (2 d'ells que havia avançat pujant). Poc a poc anaves veient el poble al fons de la vall però no s'hi arribava mai. Se m'ha fet llarguíssim aquest descens per culpa del mal de genoll. Finalment, quasi desesperat, quan he vist un home li he preguntat quan faltava per arribar a l'asfalt i m'ha dit que estava a menys d'1 km de meta. Les paraules m'han sonat a glòria i he acabat corrent força per arribar a la última pujada fins al Pavelló, on tot el públic cridava el meu nom i on m'esperaven els pares i l'Astrid! Al final he superat el repte dels 51 km arribant encara amb llum diurna :)



He arribat molt tocat del genoll dret i em costava caminar, però la resta del cos estava prou bé. He entrat a meta a les 20h50 aprox., fent un temps total de cursa de 10 hores 21 minuts i 32 segons. Un èxit ja que volia estar entre les 10h i les 11h jeje. M'han retornat la bestreta pel xip i he demanat un bon entrepà de llom que em venia molt de gust. He sopat amb la familia i després he anat a preguntar com anava el tema dels massatges. M'han apuntat a la llista però m'han dit que m'havia de dutxar (millor). Com que tenia 3 persones davant a la llista, m'ha anat de perles. He fet la dutxa amb calma i quan he sortit ja em tocava a mi. La Maria, m'ha deixat les cames força bé i s'ha estat quasi 20 minuts fent massatge. És d'agraïr! Després hem anat a buscar el cotxe i tot i no haver de conduir (l'ha baixat l'Astrid), he anat de copilot i no dormint. Ha estat una gran jornada on he patit força i a hores d'ara no em veig capaç de fer cap Ultra-Trail perquè no he disfrutat tant com he patit. De totes formes, en calent costa més veure totes les parts positives. El que tinc clar és que he après moltes coses que aplicaré de cara al futur :)




Ara a pensar en la recuperació i disfrutar fins la propera!!

Distància oficial: 50.000 m. (3500 mD+ / 4500 mD-)
Temps oficial: 10h21'32''
Temps real: 10h21'32'' (12:26 minuts/Km)
Posició: 56 de 155 inscrits (126 finishers) (36 de 83 inscrits (67 finishers) en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Midnight City" de M83

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ITrailElsBastions62012  

Arxiu del diari