Aquest matí he realitzat el primer test sèrio de cara al Desafío Maratón de Donosti. Ja fa gairebé 3 mesos des de la meva darrera gran activitat física, i tot just 8 setmanes des de que vaig començar l'entrenament pel repte de Donosti. Amb els mals de genoll i turmells deixats enrere, era hora de provar l'estat físic real en ritme de competició.
A diferència de les meves úniques 3 experiències en Mitja Marató, aquest cop no corria a "casa". El circuit de 10 Km (2 voltes + 1 km extra) era desconegut i tocava matinar una mica més per anar fins a Sant Cugat en tren. De totes formes, estava molt més tranquil que en les altres ocasions perquè he entrenat molt més i les tirades llargues pautades eren de major distància. És el que té seguir un planning d'entrenament preparat. Així, havent fet 18 Km un parell de cops, sabia que la cursa havia d'anar bé a menys que apareixés alguna nova lesió muscular. A més, el dubte de si la pluja ens faria la guitza s'ha esvaït tan bon punt ens hem llevat i es vèia que el sol dominaria el matí.
El trajecte en tren no era massa llarg així que tampoc ha calgut matinar moltíssim i ens hem plantat a la zona de sortida amb uns 30 minuts de temps per escalfar. Avui sí m'ha acompanyat la fotógrafa oficial, un agraïment per ella també! He estat corrent uns 15 minutets suau i després he fet els estiraments prop de la zona de sortida. Volia tenir una posició relativament bona de sortida per no haver d'esquivar massa gent a l'inici. Això sí, com tota cursa popular hi ha gent que sap on s'ha de posar i gent que no en té ni idea i provoca problemes.
Amb el tret de sortida, hem sortit tots disparats i he intentat aguantar un ritme alt mentre em col·locava en posició cómoda de cursa (acostumo a anar incómode amb un corredor just al davant). Aquí han començat els problemes per dos motius principalment. En primer lloc, he tingut molts problemes amb el cinturó de cardio, que m'anava caient cada cop que respirava i m'hi he barallat ben bé fins el quilòmetre 4, quan l'he pogut deixar fixe (l'hauré d'apretar més). I en segon lloc, la llebre que han posat per fer 1h30' ha resultat ser nefasta. Jo entenc que és impossible mantenir un ritme correcte de sortida, però no pots sortir molt més ràpid del que toca, bàsicament perquè pots generar problemes. Per una banda, la gent més inexperta que et segueix de referència acabarà morint per l'esforç inicial superior, i d'altra banda, generes un tap de gent perquè tots volen córrer amb la llebre pensant que els farà de bon guia. Total, tot això ha comportat que a les zones relativament estretes entre els quilòmetres 1 i 2 hagi hagut de fer uns "sprints/farleks" per avançar gent fins trobar-me a gust. Després m'ha tocat anar veient com m'anava passant la llebre a les baixades i jo l'adelantava a les pujades. Ens ha fet passar els 10 Km en 42' (excessivament ràpid) i m'he decidit a arriscar des d'aquest punt i apretar progressivament per veure fins on aguantava.
Així he anat tibant i recuperant posicions regulant per no patir cap desfalliment. M'he trobat molt bé i s'ha demostrat que els bons entrenaments permeten arribar al final de la cursa amb bones cames per mantenir un ritme alt. Quan la gent patia més (últims 5-6 Km) jo m'he trobat molt bé i he anat atrapant atletes. De fet he passat pel Km 10 a la posició 134 i he acabat el 91 a l'arribada, fent la segona part de la mitja més ràpida que la primera (segon parcial de 11,1 Km en 45'34''). El temps total ha estat la meva segona millor marca en mitja marató i amb bones sensacions (sense dolors ni molèsties enlloc): 1h27'40''.
Un cop a meta, he recollit les begudes isotòniques i directament a la zona de massatges. Quan arribes dels "primers", no hi ha cues i en 5-10 minuts m'han agafat. S'agraeix un massatge i t'ajuda a recuperar bé les cames. A més, avui podíem provar de submergir les cames en cubells de gel que també ajuda. Hi havia allà molt "expert" assegurant que ells aguantaven 10 minuts...i jo només els he pogut deixar 20 segons a dins jaja. Això sí, ells també (deuen estar acostumats a l'aigua freda del gimnàs 14ºC i no a la gelada pura 4ºC xDDD). Total que he fet un parell d'entrades i sortides i llestos. Després hem anat a esmorzar amb l'Astrid i no em notava especialment destrossat, així que la motivació moral ha estat important de cara a seguir amb els entrenaments durs del Desafío Maratón que m'esperen!
Distància real: 21.097 m. ( mD+)
Temps oficial: 1h27'51''
Temps real: 1h27'40'' (04:10 minuts/Km)
Posició: 91 de 1463 finishers (30 de 384 en la meva categoria)
L'Avi Salmó escoltant "Oh Elisa" de Norman Palmer
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/29MitjaMaratoDeSantCugat92012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada