Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 25 de novembre de 2012

25/11/2012 - 35ª Marató de Donosti -


Els últims 5 mesos han estat molt durs. He tingut molts moments de patiment físic i mental, però està clar que tot ha pagat la pena. Començaré pel principi ja que aquesta entrada serà llarga!


A finals de juny vaig rebre una trucada que em va fer especial il·lusió: havia estat seleccionat per al Desafío Maratón! Això consistia en que em pagaven una prova d'esforç a San Sebastián, em fèien una targeta DKV seguros per un any de validesa per lesions relacionades amb l'atletisme (al país vasc només jeje), un entrenador personal on-line i la inscripció + hotel pagats per la Marató de Donosti! Poques vegades m'ha tocat algun sorteig, així que estava molt content :)



La pega és que tot just havia tornat del meu primer Trail de muntanya on em vaig lesionar el genoll dret i ningú em sabia dir què tenia. Total que em vaig plantar a la prova d'esforç sense estar al 100% però amb suficient força per obtenir uns resultats dignes i permetre la confecció del meu entrenament. Suposadament tots havíem de començar al juliol, però jo vaig agafar-me 1 mes de descans i vaig començar els durs entrenaments a partir de la segona setmana d'agost. Des de llavors fins aquest cap de setmana, he estat entrenant 3 dies per setmana sense excuses ni faltes (tal i com vaig demanar a l'entrenador Juanma Fernández). Hi ha hagut entrenaments suaus, altres més durs, alguns esgotadors després d'una llarga jornada laboral, tirades llargues, sèries, una mica de tot per acabar fent més quilòmetres que mai (650 km aprox.). Com ja vaig comentar en entrades anteriors, les dues primeres setmanes d'agost van ser horroroses. Als pocs minuts de començar a córrer, apareixia el dolor punxant del genoll i havia d'aturar-me. Tot això va anar quedant enrera i he arribat a la data clau en plenes facultats. 


Vam fer el viatge fins a San Sebastián el divendres a la tarda, per arribar a sopar. Així ja ens llevàvem ahir a la ciutat i podíem passejar una mica abans d'anar a buscar dorsals i retrobar-nos amb la resta de participants del Desafío Maratón. Vam estar passejant pel casc antic durant el matí i ens vam reunir amb l'entrenador per dinar (també havia pujat el divendres). A la tarda ens vam retrobar amb els companys a l'hotel i vam enfilar tots junts cap a la recollida de dorsals a l'estadi d'Anoeta. Desgraciadament, a un d'ells se li havia mort la sogra i no va poder venir, una llàstima després de tant d'esforç. 


Un cop a la fira del corredor, ens van portar a l'stand de Runners per fer-nos unes fotos amb unes samarretes i ens van deixar entrar de nou a l'estadi d'Anoeta per grabar-nos en video. Com si fóssim personatges importants, tothom ens mirava mentre ens fèien el reportatge fotogràfic i el video jeje. Vam pujar al podi, i també ens vam fer fotos al photo-call. Una mica de diversió abans del repte :P A mitja tarda, vam tornar a baixar al centre amb l'Astrid per passejar una mica i quedar amb el Maiol, un amic de Terrassa que dies abans m'havia dit que pujaria a córrer la cursa amb un amic seu. Per incompatibilitats d'horaris no vam poder compartir transport, però per un café sempre hi ha temps :) Després, vam fer el canvi d'hotel i vam anar a sopar amb tots els del Desafío a l'hotel. Alguns van dir que es llevarien a les 6 per fer un bon esmorzar, però l'Helena i jo vam decidir trobar-nos a les 7 que teníem temps de sobra.


Al matí, quan m'he llevat, he mirat per la finestra per veure si la meteorologia seria benèvola però estava plovent jeje. He baixat a esmorzar, m'he trobat amb l'Helena i hem estat aprofitant el bon buffet de l'hotel. Com a complement jo portava el meu codony cassolà de la mare, que no ha faltat a la teca :P És el meu "dopatge" natural!! Al final, he decidit sortir amb l'Helena a escalfar cap a les 8:15 amb paravents i malles llargues sota la pluja i cap a tres quarts he tornat a l'hotel a deixar les capes d'abric i tornar a la sortida! És l'avantatge d'estar tan aprop. Això sí, encara estava plovent i he quedat ben xop fins l'hora de la sortida. Mentre em col·locava a prop de la llebre de les 3h15, m'he trobat amb en Juanma que m'ha intentat fer unes fotos (sota l'aigua, els mòvils tàctils tenen problemes jeje) i m'ha donat ànims :)


Poc a poc s'ha anat omplint la zona de sortida i he deixat el meu aixopluc sota un arbre per posar-me al mig del grup. Tret de sortida i com bojos agafant posicions. Mentre apretava per deixar la llebre de 3h15 darrera meu, he escoltat el crit de guerra del Rubén: Catalinoooo! Ens hem animat i cadascú a la seva cursa. Des de feia uns dies havia planificat la cursa de forma una mica arriscada però creient en les meves possibilitats reals. La idea era fer cada parcial de 10 km en 45 minuts (una mitjana de 4:30 el Km). Seguint això, acabaria la marató al voltant de les 3h10'. De totes formes, he deixat força el rellotge de banda i m'he decidit a córrer per sensacions i controlar només els passos de temps als quilòmetres 10, 20, 30 i 40. I també m'he forçat a agafar aigua a cada un dels avituallaments perquè els dies on no fa calor, també cal hidratar-se bé!



Ha estat plovent durant els primers 45 minuts però no fèia gens de fred. Sort perquè sinó haguès patit molt. El circuit era força planer i còmode de córrer. Al principi tothom va agafant ritme i he buscat un grupet de gent amb la que anés cómode sense patir. La marató és llarga i cal tenir bones sensacions en tot moment per no patir al final. Hem passat per l'estadi d'Anoeta (arribada) al Km 6 amb un temps d'uns 28'. Llavors començàvem les dues voltes llargues i he passat el Km 10 en 45:30 i el 20 en 1h31'09. Un pelet més lent de la millor previsió però sobradament dins del temps. El nou pas per l'estadi era al km 24 i anava bé de sensacions. A la sortida he menjat la primera barreta energètica i ha vingut la zona on he patit més: del Km 27 fins al 30. S'ha començat a queixar l'abductor dret però de seguida he vist que no era res i podia continuar amb el mateix ritme. 



El Km 30 estava situat a la Playa de la Concha i he passat amb 2h16'21 (uns 3 minuts i mig d'antelació amb el temps previst per acabar en 3h15). Al llarg del circuit hi havia zones on ens creuàvem amb els capdavanters i després amb els que venien per darrera així que he pogut animar a l'Aritz i m'han animat el Maiol i el Rubén, ha estat divertit. La zona del Km 31 al 34 era força solitaria cap a les universitats però m'he començat a trobar millor i m'he unit a dos corredors que em portaven una mica ràpid. No he volgut deixar-los marxar perquè sabia que en algun moment em tornaria a trobar millor jeje.


Al final hem seguit un corredor amb gorra vermella i jo junts des del Km 34 fins al 39. Poc a poc hem vist que s'acostava el final i m'he obligat a tornar a menjar una segona barreta al Km 35 per no arribar just al final (com em va passar a l'altra marató). Hem parlat una mica i gràcies al "xarrupet" de Powerade que havia portat des del principi, he acabat molt fort els últims 3 Km, passant el Km 40 en 3h02'14. Avui he disfrutat els últims Km corrent molt fort i adelantant a molts corredors que arribaven tocats (el clàssic cadàver).


L'entrada a l'estadi d'Anoeta ha estat genial, tota la graderia coberta estava plena de gent. He saludat al públic i he creuat la línia d'arribada en 3h11'21, superant amb escreix la barrera de les 3h15'. Allà estava el nostre entrenador rebent-nos a meta i felicitant-nos. Jo estava molt content perquè no em notava les cames tan cansades com l'altra vegada i he pogut caminar tranquilament per la zona d'arribada agafant tots els regalets que ens donaven. Tot i la fina pluja que estava caient, he decidit esperar al Rubén mentre estirava. De pas, he vist arribar al Maiol i al seu amic també.



A la sortida ens hem reunit amb les parelles i cap a l'hotel. Tots ben contents i amb les cames cansades de l'esforç. Una bona dutxa, i ens hem reunit amb la resta de participants a la cafeteria de l'hotel per comentar la cursa i fer-nos les últimes fotografies de grup. L'Astrid i jo hem anat cap al centre passejant per reunir-nos amb el Maiol a dinar i fer un café. Uns bon pintxos sense massa gent a la taberna i retorn a l'hotel per canviar de nou al nostre hotel original jeje.

Al final, com que teníem vist el casc antic, ens hem quedat a l'hotel per la tarda aprofitant la connexió d'Internet i triant on aniríem a sopar. Avui ens mereixíem el txuletón així que hem reservat en un petit restaurant del centre i hem acabat sopant moltíssim! Això sí, no ha estat un sopar molt econòmic :) Per sort, hem donat molt poques voltes per aparcar i teníem el cotxe aprop per tornar després d'un petit passeig per la zona del Kursaal.


Ara a descansar uns quants dies i a pensar en els nous reptes! Una bonica experiència en bona companyia i en un entorn fantàstic :)

Content,

Distància real: 42.195 m. (40 mD+)
Temps oficial: 3h11'57''
Temps real: 3h11'21'' (04:32 minuts/Km)
Posició: 685 de 2614 finishers (153 de 503 en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Lady Killer" de Maroon 5

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/35MaratonDonosti112012 

divendres, 16 de novembre de 2012

16/11/2012 - La Conjura de Cortés (Matilde Asensi) -


Títol original: La Conjura de Cortés
Editorial: Planeta
Any: 2012
Nº de Pàgines: 384

 



Faltava el darrer volum de la trilogia que l'autora va començar amb el personatge de Martín Nevares/Catalina Solís. En aquest cas el viatge ens ha retornat de nou cap a la Nova Espanya del Segle d'Or espanyol. Entre illes, ports i territoris indígenes, la nostra protagonista es troba a punt per finalitzar la seva revenja. Acabar amb els darrers Curvo i així venjar el seu pare.

Seguint amb el tipus de novela que escriu la senyora Asensi, tot es mou en un ambient d'aventura que no deixa lloc a la tranquilitat pel lector. Entre tots els moviments dels nostres amics, hi ha lloc per l'amor, decantant la balança cap al personatge de Catalina i enterrant el de Martín. Un nou gir de la saga per deixar clar que les dones també poden ser protagonistes d'aventures i conspiracions.

En general, gràcies a l'ajuda de tots els amics apareguts al llarg de la saga, la Catalina es troba lluitant contra una conspiració global contra la corona d'Espanya a canvi de poguer saldar comptes i aconseguir el perdó reial. Una bonica manera de finalitzar la trilogia que ens ha dut a les terres conquerides pels espanyols a les amèriques! Molta acció, amb tocs d'humanitat i que en mans d'aquesta autora ha fet que llegís el llibre en molt poc temps!

Ara toca esperar a que tregui nous llibres :)

L'Avi Salmó escoltant "Benson Hedges" de Fun



diumenge, 4 de novembre de 2012

04/11/2012 - XXX Mitja Marató de l'Anoia (Igualada) -


Em vaig inscriure en aquesta cursa a última hora (4 dies abans) perquè volia acabar de decidir si era prudent competir o no (vaig parlar amb l'entrenador i tot jeje). Al final vaig pensar que només havia fet 3 curses al llarg de la preparació pel Desafío Maratón, i si em controlava no hi hauria problema. A més, l'organització semblava força bona, els obsequis eren adequats, hi havia menjar i no era cara.





El que vaig descobrir després és que el circuit era duríssim (310 mD+) i una mica solitari, però això a mi no m'importa massa. Estic acostumat a entrenar sol i he fet curses de muntanya amb prou desnivell per sentir-me cómode amb les pujades i baixades. Total, que aquest cop, he anat a córrer sol i he arribat prou bé fins la zona de sortida i recollida de dorsals. Estava molt ben indicat des de la sortida de la nacional i he pogut aparcar al pàrquing principal. Com que em sobrava força temps (no hi havia cues enlloc), he pogut esmorzar el meu entrepà de codony (cassolà avui) i m'he preparat per escalfar. Aquí m'ha començat a fer mal la panxa amb ganes d'anar al lavabo, però ja no tocava així que m'he hagut d'aguantar jeje.



Quan portava 10 minuts escalfant s'ha posat a ploure i es vèia un núvol gris avançant en la nostra direcció mentre estiràvem a la zona de sortida. Sí amics, ens ha enganxat de ple el ruixat a 5 minuts de començar. Per sort no fèia gens de fred perquè no havia portat ni paravents ni xubasquero. Puntualment, han donat la sortida als corredors amb minusvalia i uns minuts després, hem sortit tots. Avui estava ben col·locat per no haver d'anar esquivant massa gent (també hi havia sortida simultània de la cursa de 10 Km i de la Mitja). De seguida s'ha obert el grup i no he tingut cap problema per córrer. Hi ha hagut certs problemes pels minusvàlids perquè se'ls ha encallat la cadena almenys a 3 participants jeje ens ha tocat esquivar-los (ens han atrapat més endavant).


Per no forçar massa, he agafat un ritme alt però que em permetés respirar i quan he mirat el rellotge al Km 5 portava un molt bon crono de 21:06. Allà m'ha passat un corredor i m'hi he posat a roda molta estona perquè portava un molt bon ritme. No em trobava massa bé per tenir la panxa força plena, però sabia que tard o dora milloraria jeje. Així hem passat pel Km 10 en 42:27, un ritme més alt del que volia, però ja se sap, quan un es troba competint, costa controlar-se :P


Aquí venia la pitjor part de la cursa (per la majoria, per mi era la millor jeje). Pràcticament des del Km 11 fins el 14 era tot pujada, amb un bon desnivell. M'ha costat agafar el ritme perquè no anava bé de sensacions, però dalt del coll, hi havia un noi animant-nos a tots i ens ha cantat les posicions. Anava el 48é segons ell i de seguida he vist que tenia marge de millora perquè portava molts corredors a una distància recuperable, així que he decidit esperar al Km 15 per fer el canvi de ritme (portava 1h04'00).

Després d'una zona de baixada important, on alguns dels que havia deixat enrera m'han passat, arribàvem a Jorba i fèiem el revolt que ens duria cap a Igualada de nou. Aquí he decidit canviar el ritme i començar a atrapar cadàvers. Ja no m'ha passat ningú! Quedava aproximadament 1 Km d'ascens on he passat molts corredors, i des del Km 17 fins al final sabia que era pràcticament tot baixada així que m'hi he llençat amb força. He caçat alguns corredors més, fins que he notat una petita tibantor a l'isquio esquerre i he decidit controlar per no fer-me mal. El circuit encara ens guardava una pujadeta de 20 metres, però amb l'inèrcia que portàvem no ha costat massa. Al final he arribat al Km 20 en 1h23'15 i he vist que baixaria tranquilament d'1h30. Ha començat a ploure una mica de nou i he mantingut el ritme per arribar bé a meta en 1h27'34!! Un temps increïble en aquest circuit i mantenint-me molt constant en els meus resultats amb aquest entrenament :)


Per no refredar-me massa, he recollit els obsequis i menjar i he anat en direcció al cotxe per evitar la pluja. A l'entrada de l'estadi he vist que fèien els massatges allà i no hi havia massa cua, així que he vist uns quants corredors arribar mentre em menjava la botifarra (molt bona per cert) i m'he deixat fer el massatge. Tan bon punt he acabat, he anat a estirar bé al cotxe, vestir-me i abrigar-me, menjar una mica més i cap a casa. Em volia dutxar allà, però hi havia força gent i anava bé de temps per fer-ho a casa tranquilament abans del dinar familiar!


Queden 3 setmanes pel Desafío Maratón i els deures pràcticament estan fets. Ara es tracta de rematar-ho, passar-s'ho bé i disfrutar de l'experiència! Som-hi :)

Distància real: 21.097 m. (310 mD+)
Temps oficial: 1h27'39''
Temps real: 1h27'34'' (04:09 minuts/Km)
Posició: 33 de 240 finishers (25 de 125 en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Lady Killer" de Maroon 5

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XXXMitjaMaratoAnoiaIgualada112012

Arxiu del diari