29/09/2012 - 29ª Mitja Marató de Sant Cugat -

Aquest matí he realitzat el primer test sèrio de cara al Desafío Maratón de Donosti. Ja fa gairebé 3 mesos des de la meva darrera gran activitat física, i tot just 8 setmanes des de que vaig començar l'entrenament pel repte de Donosti. Amb els mals de genoll i turmells deixats enrere, era hora de provar l'estat físic real en ritme de competició.

A diferència de les meves úniques 3 experiències en Mitja Marató, aquest cop no corria a "casa". El circuit de 10 Km (2 voltes + 1 km extra) era desconegut i tocava matinar una mica més per anar fins a Sant Cugat en tren. De totes formes, estava molt més tranquil que en les altres ocasions perquè he entrenat molt més i les tirades llargues pautades eren de major distància. És el que té seguir un planning d'entrenament preparat. Així, havent fet 18 Km un parell de cops, sabia que la cursa havia d'anar bé a menys que apareixés alguna nova lesió muscular. A més, el dubte de si la pluja ens faria la guitza s'ha esvaït tan bon punt ens hem llevat i es vèia que el sol dominaria el matí.

El trajecte en tren no era massa llarg així que tampoc ha calgut matinar moltíssim i ens hem plantat a la zona de sortida amb uns 30 minuts de temps per escalfar. Avui sí m'ha acompanyat la fotógrafa oficial, un agraïment per ella també! He estat corrent uns 15 minutets suau i després he fet els estiraments prop de la zona de sortida. Volia tenir una posició relativament bona de sortida per no haver d'esquivar massa gent a l'inici. Això sí, com tota cursa popular hi ha gent que sap on s'ha de posar i gent que no en té ni idea i provoca problemes.

Amb el tret de sortida, hem sortit tots disparats i he intentat aguantar un ritme alt mentre em col·locava en posició cómoda de cursa (acostumo a anar incómode amb un corredor just al davant). Aquí han començat els problemes per dos motius principalment. En primer lloc, he tingut molts problemes amb el cinturó de cardio, que m'anava caient cada cop que respirava i m'hi he barallat ben bé fins el quilòmetre 4, quan l'he pogut deixar fixe (l'hauré d'apretar més). I en segon lloc, la llebre que han posat per fer 1h30' ha resultat ser nefasta. Jo entenc que és impossible mantenir un ritme correcte de sortida, però no pots sortir molt més ràpid del que toca, bàsicament perquè pots generar problemes. Per una banda, la gent més inexperta que et segueix de referència acabarà morint per l'esforç inicial superior, i d'altra banda, generes un tap de gent perquè tots volen córrer amb la llebre pensant que els farà de bon guia. Total, tot això ha comportat que a les zones relativament estretes entre els quilòmetres 1 i 2 hagi hagut de fer uns "sprints/farleks" per avançar gent fins trobar-me a gust. Després m'ha tocat anar veient com m'anava passant la llebre a les baixades i jo l'adelantava a les pujades. Ens ha fet passar els 10 Km en 42' (excessivament ràpid) i m'he decidit a arriscar des d'aquest punt i apretar progressivament per veure fins on aguantava.

Així he anat tibant i recuperant posicions regulant per no patir cap desfalliment. M'he trobat molt bé i s'ha demostrat que els bons entrenaments permeten arribar al final de la cursa amb bones cames per mantenir un ritme alt. Quan la gent patia més (últims 5-6 Km) jo m'he trobat molt bé i he anat atrapant atletes. De fet he passat pel Km 10 a la posició 134 i he acabat el 91 a l'arribada, fent la segona part de la mitja més ràpida que la primera (segon parcial de 11,1 Km en 45'34''). El temps total ha estat la meva segona millor marca en mitja marató i amb bones sensacions (sense dolors ni molèsties enlloc): 1h27'40''.

Un cop a meta, he recollit les begudes isotòniques i directament a la zona de massatges. Quan arribes dels "primers", no hi ha cues i en 5-10 minuts m'han agafat. S'agraeix un massatge i t'ajuda a recuperar bé les cames. A més, avui podíem provar de submergir les cames en cubells de gel que també ajuda. Hi havia allà molt "expert" assegurant que ells aguantaven 10 minuts...i jo només els he pogut deixar 20 segons a dins jaja. Això sí, ells també (deuen estar acostumats a l'aigua freda del gimnàs 14ºC i no a la gelada pura 4ºC xDDD). Total que he fet un parell d'entrades i sortides i llestos. Després hem anat a esmorzar amb l'Astrid i no em notava especialment destrossat, així que la motivació moral ha estat important de cara a seguir amb els entrenaments durs del Desafío Maratón que m'esperen!

Distància real: 21.097 m. ( mD+)

Temps oficial: 1h27'51''

Temps real: 1h27'40'' (04:10 minuts/Km)

Posició: 91 de 1463 finishers (30 de 384 en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Oh Elisa" de Norman Palmer

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/29MitjaMaratoDeSantCugat92012 

16/09/2012 - 34ª Cursa de la Mercè -

La meva última activitat física important va ser la prova d'esforç que em van fer els organitzadors del Desafío Maratón a San Sebastián (13 de Juliol). Allà ja vaig arribar ben tocat amb la lesió del genoll (sembla ser que oficialment quedarà en una tendinitis/sobrecàrrega del popliti). Com que encara no m'han trucat de la segureta social per donar-me hora, no ho sé del cert.

El que està clar és que després de 2 mesos, avui tornava a competir i això em fèia molt feliç. Vaig haver de parar qualsevol activitat física durant un mes complet, fer unes quantes sessions de fisioteràpia i patir molt durant els primers entrenaments del mes d'agost, però tot ha sortit a la perfecció. Realment quan et trobes amb una lesió tan complicada com aquesta  (per la seva dificultat en el diagnòstic i les molèsties constants durant el teu dia a dia), es fa difícil plantejar-se el futur. És per això que vaig arribar a pensar que no podria aprofitar l'oportunitat del Desafío Maratón (per un cop que em toca algun sorteig jeje). Per sort, amb paciència, fent les coses ben fetes i sense forçar, tot va retornant on estava. 

Vaig començar els entrenaments pautats pel nostre entrenador personal la segona setmana d'agost (després d'un mes complet de descans). La primera setmana va ser duríssima, amb mal de genoll als 30' d'haver començat a córrer suau (baixón mental important). Per sort a cada entrenament guanyava uns quants minuts abans de que es queixés, així que després de dues setmanes vaig poder finalitzar un entrenament complet sense dolor! Seguint els ritmes marcats i deixant passar dies, amb 5 setmanes de preparació em vaig apuntar a la Cursa de la Mercè (10 Km), en una edició tant important com la del vinté aniversari des dels Jocs Olímpics. La inscripció és molt assequible (5€) per tot el que inclou (xips, control a meitat de cursa, begudes i aquest any una samarreta tècnica molt xula Adidas valorada en 30€!). Així que vaig parlar amb l'entrenador i em va dir que la fés a mode d'entrenament només ja que vol que estigui al 100% per la Mitja Marató de Sant Cugat (finals de mes).

Evidentment, no li vaig fer cas al complet. Al trobar-me força bé de les molèsties durant les dues últimes setmanes (amb rodatges llargs i tot), vaig decidir intentar fer una marca potable a la cursa (45'). En teoria em van assignar un calaix de sortida amb la marca dels 10 Km de la cursa del Corte Inglés. Amb això ja en tenia prou per sortir en el grup del temps desitjat. Al final, donada l'experiència d'aquella cursa, on vaig passar 2 o 3 km esquivant gent, vaig acreditar la meva millor marca en uns 10 km amb data d'abril i em van deixar sortir des del calaix 2 (tot un luxe). Això ens porta a la crónica de la cursa d'avui!

D'aquesta forma, aquest matí, després d'un rodatge llarg de 18 km el divendres i ahir tot el dia amunt i avall per Port Aventura, una nit moguda amb Almax i tot, he agafat el cotxe, he aparcat davant la feina i he baixat fins a Pl. Espanya amb el metro. La manca de competicions ha fet que em despistés i no portava els meus mitjons compressors de competició jaja, me n'he adonat mentre escalfava. He arribat amb poc temps per esacalfar i he decidit córrer uns 10' suaus i anar cap al calaix de sortida per estirar bé. Com que sabia que no podia fer un temps tan bo com el del calaix, he pogut apurar la meva entrada i m'he quedat darrera de tot per no molestar la resta de gent. A l'hora acordada, sortida ràpida i sense problemes per córrer en cap moment (és el millor de sortir davant).

De seguida me n'he adonat que portàvem un ritme molt elevat (per sota de 4' el Km) i poc a poc he anat regulant les forces per no petar massa aviat. El terreny era favorable fins a Gran Via, que s'ha fet llarga perquè és molt recta fins a Pl. Tetuan jeje. D'allà hem baixat cap a l'Arc del Triomf, i uns metres més avall teníem del control de xip del Km 5. M'ha sorprés anar tant bé (20'44''). Sempre enfoco les curses per fer millor les segons parts  que les primeres, m'agrada la sensació d'anar fort al final i quasi sempre em surt bé. Avui, no sabia com em trobaria ja que a sobre la part final és la que fèia més pujada. Just sota l'Arc del Triomf ens han donat aigua i he estat a punt de no agafar-la, hagués estat un error. A última hora he pensat que encara mancava cursa i calia posar una mica de líquid al cos. El sol ens ha respectat tota la jornada, però els 20-22ºC amb alta humitat no perdonaven (no havia suat mai tant la samarreta de l'IDAEA xD).

Des del Km 6 fins al 8 m'he trobat bé i he apretat una mica, però he vist de seguida que si seguia així, moriria a l'últim km de Paral·lel, amb pujada suau però constant. Així que després de recuperar-me a l'UVI durant 1 km, he apretat els últims 1000-1200 metres per arribar amb un temps final de 41'00''. Un crono espectacular comptant la poca preparació, i la mentalització d'estar entre 42'30'' i 45'00'' com a molt jeje. De nou, he pogut fer la segona part de la cursa en menys temps (20'16''), el qual és bona senyal. I sobretot, sense cap molèstia a les cames!! El control de xips em dóna la raó en quant a córrer més ràpid les segons parts de les curses ja que he passat en posició 732 els primers 5 km i he acabat recuperant 200 posicions a meta :)

Un cop recollides les begudes de recuperació i fets els estiraments, he anat a veure passar alguns corredors a Pl. Espanya i he agafat el metro. Avui la meva fotògrafa particular estava molt cansada i s'havia quedat dormint així que les imatges són rescatades d'Internet :) Estic molt content del resultat i ara puc continuar entrenant per intentar competir bé a Sant Cugat i valorar realment les possibilitats a la marató de finals de novembre.

Distància real: 10.000 m. (40 mD+)

Temps oficial: 41'16''

Temps real: 41'00'' (04:05 minuts/Km)

Posició: 530 de 16000 inscrits (12756 finishers)

L'Avi Salmó escoltant "Kiss" de Maroon 5

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/34CursaDeLaMerce92012