25/12/2012 - 30ª Pujada a la Mola per Nadal -

L'any passat vaig descobrir aquesta cursa no competitiva. Vaig veure que un amic havia penjat una fotografia al Facebook i em vaig dir que la faria l'any següent. És una cursa curta, dura, al costat de casa i en un entorn plenament conegut. El que no esperava és que m'agradés tant l'ambient!

I és que durant les festes nadalenques estem habituats a menjar i menjar, sortir d'un àpat i pensar en el següent. Per tant, què millor que començar el matí del dia de Nadal compartint un ascens a la mítica muntanya de La Mola (1104 m.). Suposo que pels que no són nous els semblarà extrany, però el que he trobat a faltar sobre aquesta caminada/cursa no competitiva és informació. A la web dels organitzadors no hi havia res fins el darrer cap de setmana, ni circuit, ni directrius, ni preus, etc. Buscant per altres vies vaig trobar informació de l'horari de sortida, el possible circuit i un preu d'inscripció. Imagino que qui vol venir, ja sap com fer-ho :)

Les inscripcions es fan el mateix matí a la zona de sortida (Can Robert) i cal anar-hi amb temps per agafar dorsal (no conec ningú que es quedès sense, però per si de cas). Jo al final he enganyat al meu pare per a que vinguès i així fés una mica d'exercici abans d'anar al dinar familiar. Hem aparcat a l'urbanització i un cop feta la cua del dorsal, encara sobrava temps per començar a escalfar.

M'he trobat amb l'Àngel, el seu germà i l'Oriol, que m'ha dit que venia perjudicat de la nit anterior jaja. Hem escalfat una mica tard per agafar ritme. No fèia fred i es preveia un dia genial per córrer muntanya amunt. Com que tampoc anava amb l'esperit 100% competitiu (no havia entrenat res), m'he col·locat força enrera a la sortida i els primers minuts per la pista forestal, he anat avançant gent a tort i a dret. Crec que m'ha anat bé no sortir davant per no petar abans d'hora!

Després de 2 revolts, el grup de gent ja estava estirat i cadascú anava agafant el seu ritme sense problemes. He anat passant gent i just abans del primer descanset abans d'arribar a Can Pobla, he atrapat a l'Oriol. Ens hem saludat i l'he deixat enrere prou ràpid. Em trobava bé i ell no, però de totes formes, li he dit que m'atraparia si petava més amunt :) Al arribar a la cadena de Can Pobla, hi havia el meu pare fent les fotografies, hem quedat que m'esperava allà per quan baixès!

En aquell moment ha arribat l'únic tram de baixadeta que té la cursa, per unir Can Pobla amb el Camí dels Monjos per la pista forestal. Un cop allà, gir a l'esquerra i començaven les rampes dures de veritat. A mi se m'ha acabat el córrer allà. He fet trams caminant ràpid, mans als genolls i esbufegant de valent jeje. Quan el cos tenia un respir, fèia un trosset al trot. Hem anat enfilant amunt, amb tota mena de trams (pedra, arrels, escales...) fins superar el primer tram de pedres amb revolt. Allà he pogut tornar a córrer una mica en el tram dins del bosc i he atrapat algun altre corredor. Finalment, quedava l'últim ascens per la corva de pedres llises on fan caca els ases (mítica zona en la pujada a la Mola jeje). Allà he mirat avall a veure si vèia l'Oriol, però res. 

Ja només quedava l'últim tram cap al cim. Les forces anaven justes i simplement m'he dedicat a seguir caminant-corrent seguint el noi que portava davant. Realment no queden masses forces quan arribes a dalt jeje. La millor sorpresa ha estat veure l'ambient que hi havia a l'arribada! Tot just mirant cap a l'Ermita hi havia un canal/passadís de gent formada per organitzadors i animadors que fèien de l'arribada un lloc preciós. He creuat la zona d'arribada en uns 27' aprox. Mai havia intentat pujar corrents a La Mola, així que no sé quines eren les meves possibilitats reals, però estic molt content amb el temps! Fèia moltíssim temps que no pujava allà dalt :)

De seguida he recuperat l'esma (és una cursa curta) i m'he posat al passadís de gent per animar els que seguien pujant. Al cap d'una estoneta ha aparegut l'Oriol, i una mica més tard el germà de l'Àngel i ell mateix. Arribant una mica ofegats però complint l'objectiu de fer cim en un bon temps :) A mi m'ha encantat l'experiència, i a poc que pugui, repetiré l'any vinent!!

Un cop al cim, he acabat de pujar fins l'ermita a gaudir de les vistes i per no agafar fred, he començat a baixar corrents suau (no vull fer-me mal al genoll). Ells anaven amb amics/familiars així que ens hem acomiadat! Molta gent baixava corrent de forma intensa i els he deixat passar a tots, jo anava ben tranquil jeje. A Can Pobla, m'he trobat amb el meu pare i hem baixat a peu cap a Can Robert. A mitja baixada ens hem trobat amb l'Oriol, que ha baixat pel camí més recte, i ens hem fet unes fotos!

A la zona de sortida ens esperaven unes coques ben bones, una mica de cava i refrescos. Hem menjat una mica i de seguida hem anat a buscar el cotxe per dutxar-nos i posar-nos a punt pel dinar de Nadal. Un matí ben aprofitat i amb excusa per poder menjar de tot :)

Distancia real: 3750 m. (465 mD+)
Temps oficial: 27'05'' (7:13 minuts/Km)
Posició: 51 de 475 finishers

L'Avi Salmó escoltant "De Novo Adagio" de Alicia Keys

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/30PujadaALaMolaPerNadal122012 

17/12/2012 - El Invierno del Mundo (Ken Follet) -

Títol original: Winter of the World
Editorial: Plaza & Janes
Any: 2012
Nº de Pàgines: 960

 

Com a lector habitual d'aquest autor, estava esperant amb ganes aquesta segona entrega de la seva trilogia: The Century! Continuant amb la saga creada al primer volum (La caída de los gigantes), el viatge ens porta, en aquesta ocasió, a la següent generació de cada una de les famílies que apareixien a la seva última obra. La majoria dels personatges que lligaven tota la trama del primer llibre apareixen també aquí, però amb menys importància que els seus descendents, marcant clarament una diferència d'èpoques.

El viatge comença a principis dels anys 30, amb tots els paísos recuperant-se de la I Guerra Mundial i mirant d'establir-se un ordre mundial per evitar més conflictes. La gent de l'alta societat disfruta de la seva vida d'opulència i les classes treballadores defensen els seus drets. En aquest ambient de certa convulsió, avancem històricament fins l'arribada de Hitler al poder i de com la societat alemana veu en ell la sortida del seu país com a potència mundial! Mentrestant a d'altres racons com els EEUU, Gran Bretanya o Rúsia es plantegen com evolucionarà tot i quins passos cal seguir. Espionatge i contra-espionatge estan a l'ordre del dia!

Al llarg de tot el llibre, es van barrejant les històries, els personatges es mouen d'un lloc a l'altre, es troben, es separen i tot això sense tenir cap mena de problema per seguir on es troba cadascú. És una característica d'aquest autor que m'agrada molt. Cada personatge té el seu rol determinat dins del conjunt bèlic general i la finalització de la saga ens portarà a l'època de la post-guerra i la guerra freda m'imagino, i allà alguns dels nostres personatges seran de vital importància!

Tocarà esperar a que surti :)

L'Avi Salmó escoltant "Don't Rush" de Kelly Clarkson

16/12/2012 - IV Cursa de Muntanya de Terrassa -

Portava des del mes de juliol sense fer curses/entrenaments de muntanya. Després de la lesió/sobre càrrega del genoll dret al Trail dels Bastions, vaig participar en un parell d'events més (Cursa dels Minyons i Trail d'Andorra) però en males condicions. A hores d'ara encara estic esperant que l'especialista de la seguretat social em truqui per concertar visita, però el dolor va desaparèixer durant la preparació pel Desafío Maratón!

Per això, la cursa d'avui encara era més especial. No només pel fet de córrer a casa, sinó per comprovar com tenia les cames sense entrenar res de muntanya. De fet, amb només un petit entrenament de 6 km al Parc Vallparadís durant la setmana, em vaig obligar a trencar una de les meves normes: córrer una mica el dia abans de la cursa jeje. 

Després de tant de temps allunyat de la muntanya, volia repassar el circuit de la cursa in-situ i de pas corroborar que el meu cos estava bé. Per això vaig agafar el cotxe ahir al matí i vaig fer part del circuit trotant molt suaument (des de l'Argemí, pujant a ESADE i l'antic abocador, i fent tot el descens fins l'última pujada, abans de retornar al cotxe pels camps de conreu). No sé quants quilòmetres van ser, però m'ho vaig passar molt bé!

Tornant a la cursa d'avui, ens hem llevat ben aviat i tenia les cames un xic pesades (normal). He esmorzat amb els pares i hem marxat plegats cap a la zona de sortida. La recollida de dorsals ha estat immediata i a diferència de l'any passat, avui no hi havia una temperatura gèlida jeje. L'ambient s'ha anat animant progressivament i he sortit a escalfar suament. Quan em dirigia a la sortida m'he topat amb el Pol, un conegut que arribava tard a recollir el dorsal jeje. Després ens hem trobat dins del grup de corredors i li he dit que no sabia com em trobaria però que aniria a tope!

Com sempre, he sortit al centre del grup i he intentat recuperar posicions als primers quilòmetres per arribar ben col·locat a la travessa de camps de conreu. Anava una mica ofegadet però l'experiència et fa regular de forma que no acabis destrossat abans d'hora. En aquest tram molta gent ja va fossa i només es porten 3 Km!! No entenc com s'auto-anomenen corredors si no se saben ni regular!!

 A la pujada d'ESADE (la més dura de la cursa) he passat uns quants cadàvers i m'he adonat que tenia a la favorita en categoria femenina uns metres per davant. M'he dit que no la podia perdre de vista i segur que faria una boníssima cursa! Tot l'ascens a l'antic abocador l'he fet amb un noi jove (Nil) i he arribat a dalt disfrutant de les vistes. He begut una mica d'aigua, i sense temps per respirar, baixada tècnica i a seguir per la pista arreglada. Aquí ja s'han recuperat poques posicions perquè més o menys tothom va igual, però calia guardar forces pel descens i sobretot la part final!

Al baixar el primer tram de pista del descens he vist els meus dos objectius: la primera dona (Mónica Ardid) i un conegut del meu tiet a qui vaig superar per poc temps l'any passat jeje. Sabia que era molt millor que ell en els tramps tècnics de pedres i arrels, però comptava que a la Mònica em costaria més agafar-la. A l'hora de la veritat ha estat al revés xD He enganxat a la dona just abans d'arribar a l'antic Sanatori (ara Escola d'Imatge i So crec), ens hem animat mútuament i no ha estat fins després de la última baixada tècnica que he atrapat a l'home.

Des d'allà ja només faltava una última rampa trenca-cames i la part final plana amb lleuger descens fins a l'arribada. Ho he donat tot i m'he acostat al Nil i un altre corredor amb el que havíem coronat l'antic abocador, però quan han esprintat l'un contra l'altre a uns 300 m de meta, m'han deixat enrera. Ja anava justet de forces i m'he deixat portar fins l'arribada entrant amb un fantàstic temps, uns 20 segons inferior a l'any passat! Increïble, quan he mirat el rellotge no m'ho acabava de creure jeje.

He parlat amb alguns coneguts, he felicitat als corredors amb qui he compartit més tram de la cursa i he recollit un seguit de teca que sempre vé de gust. M'he reunit amb els pares i hem anat veient com arribaven la resta de corredors. No m'ha tocat res al sorteig de premis així que he agafat el meu gotet de xocolata calenta i coca, i a estirar!

Per acabar la jornada matinal, ens hem quedat amb el meu pare per veure la sortida de la duatló de muntanya. Hem vist els corredors fer el primer tram de cursa i després de la primera transició a la bici hem marxat cap a casa. Una bonica jornada d'esport i una plena recuperació per tornar a fer calendari de curses de muntanya 2013! Estic molt animat :)

Distancia real: 10000 m. (350 mD+)
Temps oficial: 44'08'' (4:25 minuts/Km)
Posició: 30 de 366 finishers (14 de 158 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Killing me" de The Kooks

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/IVCursaDeMuntanyaDeTerrassa122012

09/12/2012 - 34ª Cursa de Sant Andreu -

En teoria havia de descansar dues setmanes completes després de la Marató de Donosti. Això posava el plà d'entrenament jeje. El problema és que al laboratori ja portàvem des de l'any passat amb les ganes de participar en aquesta cursa del barri de l'Óscar. Quan encara era gratuïta (és a dir tots els anys anteriors) les inscripcions s'acabaven de seguida i per això no ens havíem pogut inscriure a temps l'any passat. Per fortuna o per desgràcia, segons com es miri, aquest any s'havia de pagar per cobrir despeses de cronometratge (7€ si tens xip propi). Això ens ha permés apuntar-nos a uns quants membres del laboratori que hem anat a córrer amb l'excusa de tastar després els famosos xurros/porres de la Marisa (local conegut al barri es veu :P).

Després de tot el que havia burxat l'Óscar amb la cursa, resulta que no s'ha apuntat a córrer! Això sí, no li hem perdonat i l'hem fet matinar per reunir-se amb nosaltres, els corredors, a les 8:20/8:30 a la zona de sortida. La Lou tenia el meu dorsal, ja que em va fer el favor de recollir-lo dimecres passat. Al final, l'Astrid i jo hem anat en tren a BCN per evitar problemes d'aparcament, i el que no esperàvem és que estiguèssim només a 3/4ºC! Fèia una rasca important. Un cop reunits, hem començat a escalfar i uns 15 minuts abans de l'inici, ja m'he quedat desabrigat! Hem descobert que tenia un dorsal de color vermell, i preguntant als organitzadors m'he assabentat que sortiria d'un calaix "especial" de corredors ràpids (devíem ser uns 200). Fantàstic!

A cinc minuts de l'inici ja m'he col·locat a la zona de sortida i he deixat a la Lou a la part de darrera. Hem sortit ràpid, com ha de ser en una cursa curta i m'ha costat agafar el ritme (sempre em passa). Això sí, no he tingut ni un sòl entrebanc ni problema d'espai. M'he posat com a referència un grupet amb un nen d'un club local que sabia que em portarien a bon ritme. En una de les avingudes he vist al grupet d'animadors (Ed, Óscar i Astrid) que anaven a buscar lloc a la xurreria. Amb el pas dels quilòmetres m'he anat trobant millor i poc a poc la gent anava perdent forces. Entre el km 3 i el 4 he sobrepassat el crack jove i he vist el que he suposat que seria la primera noia al davant. M'he decidit a atrapar-la i mantenint la velocitat l'he acabat sobrepassant abans del darrer gir des del carrer Gran de Sant Andreu cap a l'arribada (resulta que era la guanyadora de la Cursa de la Mercè!). Aquest darrer tram se m'ha fet llarg perquè picava lleugerament cap amunt. De totes formes, no he fet un darrer sprint mortal per atrapar 3 corredors que portava davant, anava justet i no calia forçar més del compte. El temps ja era molt millor del que volia (sub-20'), ja que he acabat en 18'19''. Impressionant!

He recollit la bossa del corredor i he anat a buscar una zona on fer algunes fotos a la resta de gent que coneixia. El primer en passar ha estat el Víctor, germà de la Laura (que ha arribat després). Finalment, tancant la cursa venia la Lou amb una altra noia. Resulta que la Marta, que també havia de córrer, venia justa amb el metro, li han parat i ha arribat amb la cursa començada, així que no ha pogut participar. Almenys ha pogut bescanviar el xip-blanc per la bossa amb el tiquet per la botifarrada :)

He parlat una mica amb la Laura, que fèia molt que no quedàvem i després hem anat a preguntar quan es podia recollir la botifarra. Resulta que ja s'estaven servint a dins del club! Hem anat directament allà i ens ha anat de conya ser dels últims perquè no hi havia gens de cua i ràpidament hem aconseguit una taula on seure (els del primer torn ja marxaven jaja). Això sí, fèia un fred important i la roba d'abric la teníen el grupet que estava a la xurreria xD Tan bon punt hem menjat la botifarra, hem anat caminant cap al local de la xocolata i xurros. Allà ens hem reunit amb la resta i hem fet el tercer esmorzar jaja. Se'ns ha unit l'Ester, que ha vingut a esmorzar amb nosaltres! 

Per acabar la jornada matinal, hem fet un passeig pel barri, la seva fira, alguna paradeta i la visita a la fábrica que donava treball a tot el barri en els seus inicis. Ha estat interessant! Ara toca preparar-se per disfrutar la setmana vinent a la cursa de muntanya de la meva ciutat, amb un circuit conegut i que no entreno des d'abans de l'estiu jeje, aniré a disfrutar i prou!

Salut,

Distància real: 5.000 m. (36 mD+)
Temps oficial: 18'21''
Temps real: 18'19'' (03:40 minuts/Km)
Posició: 36 de 882 finishers (36 de 565 en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "The Lucky One" de Taylor Swift

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/34CursaDeSantAndreu122012