Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dilluns, 30 de desembre de 2013

30/12/2013 - Passeig interessant abans de retornar -



Últim dia de l'estada i ha tocat fer maletes i recollir tots els utensilis de l'hotel. Ja ho vam deixar força recollit ahir però sempre queden detalls i hem acabat sortint de l'hotel a mig matí (després d'esmorzar tranquilament). Tot i que l'Astrid no en tenia masses ganes, l'he apretat una mica per fer una petita passejada abans d'abandonar la Vall, ja que el dia era esplèndid.



Així just abans d'entrar al túnel, a mà dreta hi ha l'entrada a la deixalleria amb una petita zona per aparcar-hi els cotxes. L'excursió d'avui ha començat allà. Hem resseguit una pista forestal amb prou neu que ja començava a fondre amb la caloreta. Ens ha tocat esquivar alguns obstacles (arbres caiguts, rius), però hem acabat arribant al mirador just a sobre la boca sud del túnel.



D'allà, quedava fer una forta pujada i hem pactat amb l'Astrid arribar fins la següent cabana o refugi. Els cims quedàven massa lluny avui :) Seguint unes rampes força empinades i amb algun que altre revolt, hem acabar arribant al petit replà on hi havia el refugi. El sol brillava alt al cel i s'estava perfecte, per això ens hem assegut allà a esmorzar. 



Després de fer vàries proves amb la càmera i grabar l'entorn (es veien molt bé els cims que algún altre dia faré :P), hem recollit trastos i cap avall. Havia promès que tocava passejada curta. A la baixada hem provat la tècnica de "culen-bajen" amb les raquetes alçades i ha funcionat en alguns trams, però requereix un bon pendent, sinó t'enfonses a la neu i no avances xDD



Un cop al mirador, hem retornat per la mateixa pista forestal i al cap d'una estona hem arribat de nou al cotxe. Hem recollit el material i ja definitivament, ens hem endinsat dins del tunel i hem creuat cap a l'altra banda de les muntanyes. Era l'hora de dinar, així que hem tornat a aturar-nos a Puente de Montañana a fer un mos. De nou, tot estava boníssim i amb la panxa plena hem realitzat el llarg camí de retorn a casa!!



Han estat uns dies genials a la muntanya, per seguir fent raquetes de neu i arrossegar una mica a l'Astrid a fer excursions :)



Ara toca descansar i pensar en les vacanes d'aquest any, que arriben tard, però arriben!!

L'Avi Salmó des de casa, Sabadell

diumenge, 29 de desembre de 2013

29/12/2013 - Salvem el dia pujant al Tuc d'Aubas (2072 m) -



Per segon dia consecutiu el temps havia de ser dolent. Per sort, quan ens hem llevat hem vist que encara podríem aprofitar el matí. Hem decidit repetir el trajecte d'ahir. Tenia moltes ganes de fer una petita ruta sortint des del Coll del Portilló perquè segons el cansament tindriem vàries opcions.



Al arribar, el pàrquing estava força ple però encara hem pogut aparcar-hi el cotxe. Hem agafat el material i hem sortit darrere un grup nombrós d'alemanys que anaven amb guies. Com passa sempre amb els grups nombrosos, s'han aturat de seguida per reunir-se i hem aprofitat per passar-los i pujar més tranquils. Com que intuia que l'Astrid estaria cansada, hem pujat per la pista forestal en direcció al primer destí de l'excursió (les antenes de repetició). A mig camí, a mà dreta, hem deixat el camí empinat que evitava força distància però era terreny més complicat i més dur. He preferit seguir per la pista. 



Com que al arribar a la zona de les antenes l'Astrid es trobava bé, hem decidit seguir pujant. Així xino-xano hem anat fent fins al pàrquing del final de la pista forestal. Allà hi havia una caseta i ens hem tornat a trobar amb el grup d'alemanys jeje. Ells havien pujat pel camí dret i estaven descansant.



Des d'aquí fins el següent refugi calia pujar un fort pendent i com que no anàvem massa cansats ho hem fet sense aturar-nos. La neu estava prou bé, tot i que n'hi havia de nova d'ahir, i hem pogut fer una recta força directa cap al coll. Així evitàvem més corves! L'Astrid ha patit una mica perquè hem pujat força dret, però el temps era genial i de seguida hem arribat a dalt. Tal i com va passar l'altre dia al Tuc deth Miei, semblava que no arribàvem mai fins el refugi jeje.


Finalment, la casa s'ha fet visible i hem decidit aturar-nos allà a esmorzar. Després han arribat els turistes i els guies els han obsequiat amb algo de vi i formatges jaja. Com es cuiden!! L'Astrid ja en tenia prou d'excursió i hem pactat que jo pujaría ràpid al cim i baixaria en 30-45'!! Dit i fet, he sortit ben ràpid pujant els darrers 250 mD+ força recte perseguint uns esquiadors que obrien traça jeje. M'he aturat alguns moments per agafar aire ja que estava pujant molt ràpid, però el dia seguia acompanyant i això era bona senyal :)



He arribat al cim en menys de 20 minuts, just atrapant als esquiadors (això sí, ells baixarien molt més ràpid que jo jaja). Les vistes eren molt xules, amb muntanyes nevades a cada banda pertanyents a França i la Vall d'Aran. He fet alguns videos al cim, provant coses de la càmera i caminant fins al final de la cresta abans de baixar. La meteo començava a canviar i no volia que ens enganxès el mal temps!!



Cap avall he vigilat una mica més el tema d'anar recte perquè la neu es desfèia una mica. He combinat passos laterals amb rectes per encarar-me el més ràpidament possible cap a la cabana on he deixat l'Astrid. M'he creuat amb els alemanys que tot just estaven a mig camí de l'ascens final. Un cop m'ha vist arribar l'Astrid, ella ja ha començat a baixar un tram per facilitar-me l'encontre més recte. De seguida ens hem trobat i hem enfilat la baixada fins l'inici de la pista forestal. Era el tram més inclinat, i un cop superat ens hem plantejat si tornar per la pista o tallar camí per la drecera més complicada. Hem optat per la pista!



El primer tram fins les antenes ha anat prou bé i fins i tot ens hi hem acostat deixant el camí uns 200 metres. S'obre una bonica clariana just on es troben les antenes i també hi ha un petit refugi. De seguida hem retornat a la pista perquè fèia fred i encara quedava un tram per baixar. A mig camí ens ha sorprès una esquiadora sense avisar i ens hem endut un bon ensurt!!! (fins i tot hem cridat una mica jaja). La pobre s'ha disculpat i ja ens ha avisat de que en venien més al darrera :P



Haig de reconèixer que ens ha costat fer els darrers quilòmetres de pista perquè ja ens fèien una mica de mal els peus i no acabàvem d'arribar a l'inici jeje. Finalment, hem arribat a la carretera i d'allà ja hem remuntat fins a l'aparcament on estava el cotxe! Hem pogut aprofitar molt bé el dia i hem acabat fent una bona excursió avui!! Estic molt content :)



Després de la merescuda dutxa i una mica de descans, de nou hem anat a Vielha a sopar per darrer cop, ja que demà abandonem la vall! Com que pronostiquen bon temps intentaré enganyar l'Astrid per fer un petit passeig amb les raquetes per la zona de la boca sud del túnel :P

A descansar,

L'Avi Salmó des de l'Hotel Europa, Les

dissabte, 28 de desembre de 2013

28/12/2013 - Intent fallit, canvi de plans per fer turisme -



Dia gris i ombrívol el que ens hem trobat al llevar-nos. Amenaçava pluja però com que tampoc semblava molt intensa, hem intentat pujar fins el Port del Portilló a veure si podíem fer alguna excursió. A mitja pujada ha començat a ploure amb intensitat i fins i tot nevar un xic. Hem arribat fins a dalt i hem esperat dins del cotxe una bona estona per veure l'evolució.



Com que el temps no ha millorat gens, finalment ens hem decidit per baixar i creuar cap a França a visitar alguns pobles que recomanaven en un blog. Així, hem anat fins a Saint Gaudens, on hem donat una volta després d'aparcar el cotxe. Plovia una mica però es podia passejar sense paraigües, tot i que el fred era força intens! Hem vist l'esglèsia local, el casc antic amb les tendes (tancades per hora de dinar) i també algunes de les torres antigues que conserva la ciutat. 




Finalment, abans de tornar al cotxe, hem passejat per uns bonics parcs amb vistes de la plana, on hem aprofitat per fer alguns videos de prova amb la càmera. Havíem de matar el temps jeje. Després, hem agafat el cotxe en direcció a la Vall d'Aran de nou, per acostar-nos a Saint Bertrand de Comminges. Aquesta vila és curiosa perquè està ubicada dalt d'un turó, i perquè té una Catedral gegant que domina tot el poble. És tot molt bufó, però hem tingut la mala sort d'arribar quan tancaven. Una dona molt amablement ens ha tancat la porta a la cara i ens ha dit algo que no hem entès (després ha tingut sentit).




Total, que veient l'hora que era i olorant menjar...hem acabat seient a la última taula lliure d'una creperia, on hem aprofitat per dinar jeje. Millor algo calent, que els entrepans que dúiem preparats per l'excursió :P Era un local curiós, ben petit i cassolà...on fins i tot el gos rondava pel menjador (sempre comportant-se eh? jeje). Al acabar, de camí al cotxe el sol ha volgut sortir i hem aprofitat per fer més videos de prova corrent per les rodalies jaja. Hem tornat directament a l'hotel a dutxar-nos i fer temps fins l'hora d'anar a Vielha a passejar i sopar alguna cosa!




A veure demà com ens llevem, que tampoc han pronosticat massa bon temps :)




A descansar,

L'Avi Salmó des de l'Hotel Europa, Les

divendres, 27 de desembre de 2013

27/12/2013 - Dia esplèndid: Tuc deth Miei (2258 m.) -



Després de la nevada d'ahir, el dia s'ha llevat fantàstic. Un cel blau impressionant ens ha acompanyat tot el dia. Com que ho teníem tot preparat i tampoc ens calia matinar molt, ens hem llevat tranquilament per esmorzar a l'hotel i sortir amb energia cap a la zona de Baqueira. Al ser divendres esperàvem trobar menys gent que els propers dies. Ha estat un encert :)



El tram de cotxe ha anat fluïd i sense massa trànsit fins arribar al Pla de Beret, on hem aparcat. Quan ens estàvem preprant, just al costat ha deixat la seva furgoneta l'Edurne Pasaban, una crack mundial de la muntanya jaja. Té una empresa d'activitats outdoor aquí, ho hem vist a la furgoneta :P Com que l'any passat l'Astrid es va quedar a mig camí, i aquest any es troba millor, he decidit repetir ruta i fer-la pujar fins dalt del Tuc deth Miei!



Hem sortit des del pàrquing seguint la pista que porta fins a Montgarri (aquest any ben plena de neu), però de seguida hem trencat a mà esquerra seguint traces d'esquiadors de muntanya. La neu era força tova (caiguda ahir), però seguint les traces es podia trepitjar bé. Aquest cop hem passat per sota de la Cabana de Gessa (referència) i hem seguit pujant pel mig del bosc fent grans ziga-zagues. Començava a fer calor i ja es vèia que el dia seria genial!



Després de fer algunes parades tècniques per recuperar energia, hem arribat al final del bosc i només quedava l'última remuntada per assolir el cim. És una carena totalment oberta i empalada que no presenta cap dificultat, però no hi ha referències de quant et queda per arribar al cim i l'Astrid s'anava posant nerviosa jeje. Estava força cansada i no acabàvem d'arribar!! Finalment, hem assolit el cim i hem buscat on seure a dinar, ja que la temperatura era assumible :) No bufava vent, com el darrer cop que hi vaig pujar jeje!!



Les vistes des d'aquest punt són genials, amb el Pla de Beret als peus, les pistes al davant i al darrere altres cims més elevats encara. Jo m'haguès animat a seguir pujant o buscar una ruta alternativa per baixar, però l'Astrid havia fet un gran esforç per pujar i la via més ràpida era tornar pel mateix lloc, així que un cop recuperats, muntanya avall!! Realment hem fet uns 450 m. de desnivell positiu que no està gens malament per ella :) (d'uns 1800 fins a 2258 m)!!



A la baixada, hem innovat ruta obrint traça en alguna pala i ens hem enfonsat una mica jeje. Fins i tot diria que hem fet una mica de volta fins a trobar el tram que deixa el bosc i s'obre cap al pàrquing. Com que no té cap pèrdua no he patit gens i hem anat fent per on ens semblava més segur :) L'última part l'hem retallat respecte el nostre ascens, perquè hem seguit les traces d'uns esquiadors que han baixat una mica més rectes cap a l'aparcament! 



En definitiva, una bona primera jornada i ara a seguir les previsions, ja que no són massa bones pels següents dies :) A descansar a l'hotel i gaudir d'un bon sopar!



Fins demà,

L'Avi Salmó des de l'Hotel Europa, Les

dijous, 26 de desembre de 2013

26/12/2013 - Esquivant la gran nevada -



Hem sortit a mig matí sense presses, però amb tot el material preparat per passar uns quants dies d'excursió per la Vall d'Aran. Ahir ja ho vam deixar tot preparat i només faltava carregar el cotxe. Com que el camí era llarg, ens hem aturat a dinar al Puente de Montañana per veure si teníem sort i hi havia taules lliures. N'hem ocupat una de les últimes i per tant no ens ha tocat esperar gens jeje.

El dinar, com sempre genial i amb un preu raonable per a ser dia festiu. Hem acabat sortint d'allà cap a les 4 de la tarda, i amb el temps canviant. Durant el matí el sol havia aguantat però a mesura que ens acostàvem al Pirineu, l'amenaça de neu es fèia més patent. Jo no volia aturar-me a posar les cadenes perquè sabia que si entràvem al túnel de Vielha, a l'altra banda en teoria la cota de nivell era més baixa i per tant, amb menys neu. A uns 10 Km de la boca Nord del túnel, ha començat a nevar força fort i hem vist els primers cotxes aturant-se a posar-les. Nosaltres hem vist que la gent seguia marcant roderes a la carretera i per tant no hem parat. En cap moment hem patinat ni res, i per tant suposem que ho hem fet prou bé jeje. Molta gent de la que ha posat les cadenes, les ha perdut després pel túnel perquè hem trobat cadenes de tela al llarg de tot el túnel (tot i que en teoria està prohibit circular-hi per dins amb elles posades).

Al sortir, ja a la Vall d'Aran, seguia nevant i la baixada l'hem fet molt a poc a poc, seguint els cotxes de davant. Les màquines lleva-neus ja havien començat a actuar i almenys no nevava com abans. Això sí, el trajecte des del restaurant fins a l'hotel ens ha portat quasi 2 hores jeje. Aquesta vegada, hem trobat una bona oferta a Les (més lluny de Vielha) i provarem el nou hotel que ens surt molt bé de preu per les dates que són!! El tram de Vielha a Les estava molt bé i hem pogut circular més ràpid per arribar al destí abans de les 18h. Ens hem instal·lat en una habitació més que correcta i hem decidit descansar de cotxe fins l'hora de sopar!

El temps ha anat millorant i hem pogut acostar-nos fins a Vielha a sopar. Hi havia força neu acumulada al pàrquing però hem pogut aparcar bé. Un cop amb la panxa plena, hem tornat a l'hotel per descansar! Demà farem la primera excursió per la zona de Baqueira-Beret, ja que hi haurà menys gent que al cap de setmana :)

Bona nit,

L'Avi Salmó des de l'Hotel Europa, Les

dimecres, 25 de desembre de 2013

25/12/2013 - 31ª Pujada a La Mola per Nadal -


Per segon any consecutiu he decidit acostar-me a Matadepera per córrer aquesta bonica cursa, pel nostre entorn, i just abans d'un dels primers àpats de les festes nadalenques!! Fins a darrera hora he estat decidint si corria o no perquè havien pronosticat força mal temps, però com que em tocava anar a Terrassa sí o sí pel dinar familiar, no costava res provar.



M'he llevat bé i amb temps. Ho tenia tot ben preparat per no molestar massa a l'Astrid i només faltava fer-me l'esmorzar. Com que no volia menjar tan dora, he decidit preparar-ho tot per emportar i com a conseqüència, m'ho he deixat tot preparadet a sobre el marbre de la cuina jaja. Quan estava a mig camí de Matadepera hi he caigut, massa tard. Tocava córrer sense res al cos, però al ser una cursa curta i explosiva he pensat que no era massa greu.

Al arribar, m'ha tocat aparcar lluny i m'he acostat a fer l'inscripció trotant, ja que volia tornar a cotxe a preparar-me. Per sort, els que repetíem, ja teníem una llista amb el nostre nom i no he trigat ni 1 minut a fer l'inscripció. Amb el meu dorsal en mà, he tornat al cotxe i ja m'he trobat als companys de l'equip Corremonts, l'Albert, l'Aina i el Mia! He agafat tot el necessari del cotxe i he deixat l'abric. Tocava escalfar amb fred per no arrossegar capes de roba durant la cursa jeje, tot no es pot tenir :P



El meu repte era baixar de 27' i superar el temps de l'any anterior, però sense haver pogut entrenar. Encara no he aconseguit establir una rutina d'entrenaments dins de tots els meus nous horaris! Per això, m'he unit a l'Albert i el Mia per sortir força endavant i no patir embussos. Dit i fet, a l'hora puntual, s'ha donat la sortida i hem sortit tots com a bales. La forta pujada de Can Robert fins a Can Pobla, seguint la pista, ja ens ha fet alentir a tots jeje.

El Mia i jo hem anat a bon ritme veient l'Albert al cap davant fins a la meitat d'aquest primer tram de pujada. No em volia ofegar massa i els he deixat fer, apropant-me progressivament a l'Albert. A diferència de l'any passat, no he anat guanyant moltes posicions ja que de seguida estava força endavant. Per això, a partir de Can Pobla he acabat d'assolir posicions i poc a poc superar algun corredor més. El Mia ja havia fet via cap a les primeres posicions, i jo he avançat a l'Albert a l'inici dels corriols, quan hem hagut de combinar el córrer amb el caminar algun tram. El cor anava a tope, però he necessitat caminar menys trams que l'any passat!!



Un cop superat el primer mur, hem arribat al petit descans on es pot córrer abans d'enfilar la darrera ascensió. No tenia referències de temps de l'any passat, així que no sabia si anava bé o no. Només he vist que portava uns 22' aquí i he decidit apretar al màxim. Les últimes corves se m'han fet llargues perquè anava justet de forces, i un cop hem abandonat el bosc per sortir al capdamunt de la muntanya, ja no tenia més marxes per posar jeje.

He acabat donant-ho tot fins al control d'arribada i quan he vist que havia baixat de 27' m'he posat molt content. He escoltat que algú em cridava, era l'Irene, també de l'equip, que estava fent fotografies (totes les imatges són seves). Allà ens hem reunit amb el Mia, que ha fet un temps estratosfèric de 25' i poc després ha arribat l'Albert! Com que fèia fred, tan bon punt m'he recuperat, m'he acomiadat i he baixat fins a la zona de sortida per gaudir de la coca que ens havíem guanyat tots :)



Volia esperar a la resta de membres per acomiadar-me, però no han baixat ràpid i havia de marxar a dutxar-me i posar-me a punt pel dinar de Nadal. Amb les bones vibracions d'haver aprofitat el matí pujant a l'emblema del costat de casa, he començat les festes nadalenques i he tancat un any esportiu molt interessant :)

El 2014 ens espera!!

Distància real: 3750 m. (470 mD+)
Temps real: 26'53'' (7:10 min/km)
Posició: 30 de 296 participants

L'Avi Salmó escoltant "Love away" de Capital Cities

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/31PujadaALaMolaPerNadal122013  


diumenge, 15 de desembre de 2013

15/12/2013 - V Cursa de Muntanya de Terrassa -


Els darrers tres mesos han estat ben atrafegats i plens de noves experiències personals que no m'han deixat entrenar com havia fet fins ara (finalització de la casa, mudança, nova vida en parella, noves feines, etc.). Avui, per això, tocava retornar a la competició amb els dubtes de saber com respondria el cos i amb l'avantatge de jugar a casa!



Em sé el recorregut d'aquesta cursa de memòria i la vaig venir a fer un parell de cops molt suaument darrerament per ensenyar de nou al cos al que s'havia d'enfrontar jeje. Així que després de deixar l'Astrid a casa preparant-se pel seu dia intens com a venedora de pastissos, he passat per casa els meus pares a recollir-los com a públic incondicional. De regal, he descobert que també vindria la Maria, així que no podia fallar :)



Hem arribat més tard del normal i ha costat trobar aparcament. Al final he recollit el dorsal només 20 minuts abans de la sortida, amb el temps just de tornar al cotxe a deixar l'abric i escalfar suament. Això sí, he coincidit amb el Miguel (blog que podeu trobar més avall) agafant el dorsal i hem xerrat uns minutets!! Més o menys tenim ritmes semblants, i ha quedat reflectit al final de la cursa jeje. Al final m'he decantat per córrer amb les malles curtes d'Sport-HG i la samarreta corremonts de màniga curta ja que es preveia solet. He patit fred tot escalfant, però després ha anat de conya, són molt comfortables!!



A l'hora de sortida, han fet una mini sortida neutralitzada per obrir el grup i m'he trobat situat a segona fila, al costat del Miguel, perfecte. He saludat a la Maria, que estava amb la meva mare i han donat el tret de sortida amb la música d'AC/DC a tope. El grup s'ha estirat i he vist que anava força endavant així que m'he dedicat a agafar un ritme que no em desgastés massa i poguès respirar per quan arribés la part dura de veritat. Hem avançat pels camins de la zona del Club de Hockei Egara i he anat guanyant alguna posició més a costa dels primers cadàvers.







A la rampa duríssima de l'EUNCET, hem enxampat algun altre corredor però les posicions han variat poc, ja que anàvem força endavant i la gent està molt forta. Tan bon punt hem fet el corriol que ens portava al trosset final d'asfalt, abans d'iniciar la pujada al Turó de la Roca Blanca, he vist que anava justet d'aire així que tocava controlar bé els esforços. He recuperat en els següents 500 m per poder fer una bona pujada a les 6 corves de l'antic abocador!! Aquí m'he trobat molt millor (la pujada és menys explosiva) i he mantingut el ritme amb el grup que anava. Entre 2 o 3 corredors hem acabat caçant alguns cadàvers més (no masses la veritat) i ens hem plantat al punt més alt de la cursa en poc més de 25'!! El temps era molt bo, i només quedava fer un bon retorn a meta per acabar. Com que la cursa era curta i no quedaven massa esforços, he decidit no aturar-me a l'avituallament :)



A la baixada tècnica del principi se m'han escapat una mica els corredors capdavanters però com que quedava un altre petit ascens, m'hi he tornat a acostar. Això sí, al entrar als corriols del bosc del Llac Petit, només he pogut mantenir a la vista a un corredor jove. He intentat no perdre'l i de cop he notat com m'atrapaven per darrera. Era el Miguel, que quan ha vist el forat bo, m'ha passat com una bala!! Al tram final del descens, ja tocant a l'antic Hospital de Tuberculosos (actual escola de cinema) també m'han sobrepassat dos corredors que baixaven molt bé. M'he guardat el darrer cartutx pel tram final de pista a veure si els podia caçar.



Ens han fet baixar per la torrentera xula, on ens fan algunes fotos, i al arribar a baix, he decidit donar-ho tot. Portàvem 38' i sabia que quedaven menys de 2 Km a meta: l'objectiu sub-45 era possible. Ràpidament he atrapat al corredor jove, que anava perdent força, i un dels grups capdavanters que s'havia lesionat els isquios. A l'última rampa trampa, he apretat les dents veient a 3 corredors davant meu (el Miguel i els 2 baixadors bons). Me'ls he marcat d'objectiu i he anat fent una aproximació progressiva. A poc menys d'1 Km he atrapat al primer d'ells, però tant el Miguel com l'altre corredor em treien 5-10 metres d'avantatge que no aconseguia reduir jeje. Al final, tot entrant a la ciutat de nou, m'hi he acostat una mica però no he pogut atrapar-los, així que he xocat la mà amb la Maria, que m'esperava, i hem entrat per l'ordre que portàvem :) 



Quan he mirat el rellotge he vist que he fet un temps magnífic, pràcticament calcat al de les dues edicions anteriors (2011: 44'25''; 2012: 44'08''), així que realment crec que he fet una gran cursa donada la preparació. Ara toca tornar-se a posar les piles i anar agafant forma pels nous reptes!!



Amb il·lusió :)

Distància oficial: 10000 m. (350 mD+)
Distància real: 9800 m. (350 mD+)
Temps real: 44'15'' (4:31 min/km)
Posició: 21 de 343 participants (15 de 137 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Love into the Light" de Kesha

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VCursaDeMuntanyaDeTerrassa122013 

dissabte, 5 d’octubre de 2013

05/10/2013 - La bibliotecaria de Auschwitz (Antonio G. Iturbe) -


Títol original: La bibliotecaria de Auschwitz
Editorial: Planeta
Any: 2012
Nº de Pàgines: 488


 
Un viatge de supervivència i imaginació a l'època de la II Guerra Mundial. La nostra guia és una nena jueva, Dita, que és tancada en un camp de concentració amb tota la seva família i no enten tot el que està passant. Envoltada d'altres nens en una zona quasi "normal" dins del camp, pot assistir a una escola clandestina creada per en Fredy Hirsch i gaudir de certa llibertat. Després d'una inspecció sorpresa, la Dita decideix tenir cura dels pocs llibres que tenen a l'abast per seguir ensenyant. Amb aquesta excusa de rerefons, ens explica tota la història de com va arribar al camp, com va ser la vida allà i els perills que va haver de passar per poder mantenir la petita escletxa de llum i esperança que li donava l'imaginació mentre llegia llibres!

Basat en una història real, el viatge ens permet copsar com eren les condicions de vida en aquells camps atestats de gent que van significar l'escenari de grans matances per part dels nazis. Tot i contenir parts de duresa, manté una línia argumental d'inocència representada per la Dita, i que el fa fàcilment llegible :) 

L'Avi Salmó escoltant "Oh Jennifer" dels Catarres

diumenge, 15 de setembre de 2013

14/09/2013 - 34ª Matagalls-Montserrat (85 Km) -


Dotze anys després de descobrir aquesta travessa, avui per fi l'he pogut realitzar. Aquesta història comença molts anys enrera, quan amb 18 anyets vaig saber que es podien caminar tants quilòmetres jeje. El problema és que durant molts anys, la data de la travessa coincidia amb el primer partit de bàsquet de la temporada i mai vaig poder ni plantejar-me fer-la.



Uns quants anys després, concretament l'any passat, vaig tenir l'oportunitat d'inscriure'm però la inoportuna lesió de genoll fent el Trail de Els Bastions ho va impedir. Aquest any, però, després d'aconseguir plaça en un segon sorteig, era el gran objectiu de l'any: demostrar-me que fent les coses bé, podia acabar-la sense patir en excés!!



Compaginant els entrenaments per a curses més ràpides del mes d'agost, vaig voler realitzar el recorregut complet dividint-lo en 3 etapes. Així, entre finals d'agost i principis de setembre vaig enganyar a la parella i als pares per a poder fer la travessa en tres trams (32Km/30Km/21Km) i veure el recorregut de dia. Havia escoltat que hi havia gent que es perdia durant la nit el dia de cursa i volia veure el recorregut in-situ abans de l'aventura. A hores d'ara puc dir que no hi ha grans pèrdues i que en el meu cas, no vaig anar mai sol més de 500 metres durant la cursa jeje.



Amb els deures fets, i amb algunes anotacions als mapes i perfil del recorregut (sobretot el tema de gossos de masies, que el dia de la cursa estaven ben lligats jeje), l'Astrid em va acostar a Collformic ahir al migdia. Per evitar embussos, vam anar-hi prou dora i no vam trobar cap problema. Em va deixar allà per dinar i fer temps fins l'hora de la meva sortida (17:38). Des de fa uns anys, els organitzadors han optat per limitar el número de participants (3000) i fer-los sortir en grups de 30 cada minut. Així s'eviten alguns embuts a l'inici i tot transcorre amb més normalitat. Se suposa que els que volen fer un bon temps demanen sortir davant (més hores de llum i menys embussos), però com que el meu repte era acabar, vaig deixar que el destí del sorteig determinés l'hora de sortida. Haig de dir que té coses bones sortir quasi al final, ja que per una banda vas avançant força gent durant el recorregut i això anima, i d'altra banda que amb la meva previsió de temps, arribava a Montserrat dora al matí per no patir calor ni problemes pels meus pares per venir :P



Em va tocar esperar força a Collformic perquè a les 15h ja estava ben dinat. Vaig buscar una pedra a l'ombra i vaig estar assegut molta estona veient a tots els grups de gent comentant les impressions, nervis, etc. És la pega d'anar solet jeje. Després, poc a poc, cadascú va anar acostant-se a la sortida segons la seva hora i vaig decidir canviar de lloc perquè tenia fred. Vaig trobar un racó lliure en un tram d'herba i vaig estirar-me per intentar dormir uns minutets sota el sol, la nit seria llarga. Finalment, a les 17:30 vaig enfilar cap a la sortida i vaig esperar la meva hora per sortir. Com que erem dels últims grups, ja no hi havia un control massa estricte del grupet de sortida i no em van demanar explícitament la targeta dorsal. Un cop sortits, ens donaven la tassa reciclable de la cursa per tots els avituallaments i passàvem per la catifa de control de xip.

El primer tram tenia una petita pujada que molta gent s'atreveix a fer-la corrents. Jo només em vaig imposar una norma, córrer exclusivamnet a les baixades evidents, conservant el màxim d'energies i forces a la resta de terreny. Així que vaig sortir caminant ràpid fins assolir el Pla de la Calma amb una boira força densa que ens va limitar l'espectacle visual de la zona. Anava avançant gent en tots els terrenys, suposo que més conservadors que jo. Abans del primer control al Trencall del Bellit (C1- Km 8) ja començava la baixada cap a Aiguafreda, així que tocava córrer durant uns quants quilòmetres. Aquí si que vaig avançar força gent i vaig trobar-me per primer cop a l'Esteban, un amic del meu tiet amb el que hem compartit altres curses. Havia sortit abans amb uns altres 3 companys. Sense cansar-me en excés, em vaig trobar a l'entrada d'Aiguafreda amb uns minutets d'avantatge respecte el meu temps previst. Per això vaig decidir aguantar sense beure ni menjar fins el primer avituallament a la sortida del poble (A1-Km 17). Allà m'ho vaig prendre amb calma per recuperar energia i de cop em vaig trobar amb l'Oriol, que estava fent la travessa amb la seva parella. Ens vam saludar i després de parlar una estona, em va portar fins a la Teresa, una ex-companya de l'escola amb la que hem anat coincidint des de sempre, i una altra amiga! També fèien la cursa :)



Vaig esperar-los per sortir plegats i vam anar xerrant mentre afrontàvem les dures rampes de la primera gran pujada fins al control del Pla de la Garga (C2-Km 20). A meitat de pujada, van veure que el meu ritme era més alt i em van dir que tirés endavant. Al final els vaig fer cas, ja que volia seguir el meu plànning de ruta per no fer anar malament els meus avitualladors nocturns. Ens vam acomiadar amb ànims per tothom i vaig assolir el cim encara amb llum per passar per la masia dels gossos (lligats) a temps :P Al deixar-la enrera vaig fer una petita aturada per treure el frontal, eina indispensable pel que quedava de ruta!

Vam acabar de coronar l'ascens per corriol abans d'empalmar amb una pista ampla que ens duria al primer creuament de carretera. Allà no hi havia avituallament oficial, però hi havia força cotxes i furgonetes esperant als seus herois. Jo vaig passar de llarg seguint un Corredor.cat amb el que portàvem un bon ritme. Tocava la segona part d'ascensió per la zona de Can Joanot. Aquí ens vam endur una bona sorpresa, perquè un cop coronada tota l'ascensió per corriol, el descens es va taponar totalment. Hi havia 2 o 3 arbres caiguts que fèien passar a poc a poc a la gent i es va produïr un embús important. Em vaig dedicar a menjar una mica i beure aigua mentre esperàvem (la gent es va posar força impacient jeje). També vam poder disfrutar de les vistes de milers de frontals formant una fila d'un a baix a la pista que duia a la carretera que acabàvem de passar, era espectacular. Quan finalment vam tornar a trepitjar pista ampla, vaig tornar a apretar, caminant ràpid amunt i corrent tota la baixada fins al punt de control tres (C3-Km 29), a la Casa de la Rovireta. Fins aquí, tots els controls eren de xip, així que no hi havia cues de cap tipus. La pista seguia baixant ràpidament cap a la carretera de St. Quirze Safaja, on vam arribar sense problemes. D'allà només ens mancava una pujada per corriol de bosc i un camí darrera una urbanització per arribar a Coll de Poses, final de la meva primera etapa i on hi havia el segon gran avituallament (A2-Km 33). 



Vaig reomplir l'aigua i menjar força. No volia tenir cap mena de problema amb la panxa i s'havia de recuperar l'energia gastada. De moment, les cames les tenia molt bé i només pensava en arribar a St. Llorenç Savall per gaudir del meu avituallament personalitzat. Vaig aturar-me poc perquè sabia que en 13 Km pararia bé. Aprofitant el tram d'asfalt abans de la pujada, vaig trucar a la Júlia i l'Olga per avisar-les de que anava una mica avançat respecte l'horari. Després vaig començar l'ascens fins a Matafaluga, que el recordava més curt jeje. Al arribar al control (C4-Km 38) ens van informar que a partir d'allà tots es fèien amb lector d'etiquetes a la nostra targeta dorsal. Quedava un petit ascens i de seguida vam formar una fila d'un un altre cop. No anàvem aturats, però encara hi havia massa gent. Això sí, un cop a la pista forestal, el descens el vaig fer tot corrent i pensant en el caldo de brou que m'esperava a baix. Reconec que se'm va fer una mica més llarga del normal la baixada, perquè no es pot córrer igual amb la llum de dia que amb el frontal (almenys jo, que haig de vigilar amb els turmells jeje). De totes formes, vaig entrar al tercer avituallament de St. Llorenç (A3-Km 46) uns 10 minuts abans del previst.

Vaig recarregar l'aigua i vaig agafar algo de fruita i un entrepà abans de reunir-me amb la Júlia i l'Olga. Elles portaven el que els havia donat uns dies abans: un tupper amb pasta, brou i sindria (entre d'altres coses). Vaig menjar una mica de tot, per recuperar energies i sense pressa. La intenció era acabar i en aquest tipus d'esforços s'ha de menjar molt bé. Un cop ben recuperat, vaig sortir de l'avituallament 25 minuts després per acostar-nos al nostre territori: El Parc Natural de St. Llorenç del Munt i l'Obac :) Al deixar el poble es combinaven corriols amb pistes forestals amples i ja hi havia gent patint. Suposo que també hi va haver alguns abandonaments a l'avituallament. Si arribes tocat aquí, és fàcil plegar perquè encara falten 3 grans pujades fins a meta.



Com que ja passàvem de mitja nit passaré a usar un altre temps verbal. El tram cap al següent punt de control l'he fet prou ràpid, aprofitant les baixades per seguir corrent. He tornat a atrapar a l'Esteban i companys, que s'han aturat algo menys a St. Llorenç. Els he deixat enrera en una pujada però ens hem anat trobat més endavant. En tot aquest tram, m'anaven adelantant un grupet de nois a les pujades (corrien) i jo els avançava baixant (jo era el que corria jeje). Així hem passat per la segona masia on tenia apuntat el perill de gos, i tampoc hi ha hagut problema ja que estava tota la familia animant als corredors :) Per aquesta zona teníem dues petites pujades amb les seves respectives baixades (forma de dents de serra al perfil), que al ser curtes no s'han fet pesades. D'aquesta manera hem arribat al punt de control de la Pista del Dalmau (C5-Km 52). De seguida hem baixat fins la riera de Les Arenes, per on hem circulat una estona. Aquí m'ha tornat a atrapar l'Esteban i els he intentat seguir pel corriol cap al Sabater Vell. S'ha format un petit tap amb un grupet nombrós de davant, però al trobar de nou una mica de pista, els hem passat fàcilment.

Arribàvem al terreny conegut, la tercera pujada important de la cursa camí de Matadepera. He menjat una mica de xuxeries, que em venien de gust, i hem començat a pujar. Poc a poc he anat superant a gent amb un ritme constant, ja que hi havia unes rampes força dures. Al arribar a la zona del Coll de la Grua, em sabia el recorregut de memòria i he indicat a alguns corredors per on s'havia d'anar. Finalment hem arribat a la petita baixada que precedia el següent control, al Torrent de les Saleres (C6-Km 60). Hem fitxat i tocava la última pujada intensa abans de l'avituallament de Matadepera. La petita pista pedregosa que vam baixar durant la Cursa del Mont-Rodon d'aquest any, però en sentit contrari. Aquí m'he trobat gent força tocada, que he deixat enrera tan bon punt hem coronat. Quedava menys d'un quilòmetre per arribar a l'urbanització i fèia baixada, així que he tornat a córrer. Al final cap a les 3:40 he arribat a l'avituallament del Camí Moliner (A4-Km 61,5), també conegut com l'avituallament dels Donuts jeje. Me n'he menjat mig per no faltar a la tradició :P He arribat una mica abans que les meves supporters així que les he trucat i he esperat pacientment menjant i recuperant. De seguida han aparegut i he pogut continuar devorant síndria i altres coses que em veníen de gust :P He aprofitat per beure mitja coca-cola perquè la son començava a notar-se! He agafat una mica de fred, i després de fer tota la travessa només amb els manguitos, m'he posat la jaqueta pensant que la necessitaria més estona.



Uns minuts abans de les 4h ens hem acomiadat i s'han posat en contacte amb els pares per aproximar l'hora d'arribada a Montserrat. Aquí ja tenia clar que anava molt bé de forces i si no hi havia problemes greus, arribaria a meta. De totes formes, la baixada per l'urbanització asfaltada i amb inclinacions bèsties ha estat fatal pels meus genolls. Hi ha hagut un moment que he hagut de deixar de trotar perquè m'estava començant a venir una molèstia semblant a la que em va lesionar l'any passat. No he volgut riscos! Ha estat una decisió acertada, ja que de seguida he arribat a la deixalleria i tocava tornar a pujar. Era la quarta i penúltima pujada llarga de la travessa, per un camí molt conegut en direcció a la Casa de l'Obac. El més dur ha estat el primer tram per l'urbanització de Les Pedritxes, ja que els carrers fan molta pujada. Ha estat una alegria arribar al camí de terra, ja que suavitzava una mica. Allà he tornat a atrapar a l'Esteban i companyia, que de nou, s'havien aturat menys que jo al darrer avituallament jeje. Hem parlat una mica i hem arribat junts al següent control del Coll del Queixal (C7-Km 67). La jaqueta ja em sobrava, així que m'he aturat a guardar-la bé i ells han seguit, però com que tot el que venia era baixada, els he tornat a sobre-passar camí de la Casa de l'Obac.

Allà em vaig perdre quan vaig fer el reconeixement del camí, així que he anat amb calma i he vist per on calia anar. Tenia poques referències davant però he trobat el camí correcte per sortir a la carretera de Rellinars. Després de fer uns quants metres, calia agafar un corriol a mà esquerra per baixar fins el següent control a Les Vendranes (C8-Km 72). La baixada per corriol s'ha convertit en un altre tap que no em podia creure tan avançada la travessa jeje. He notat com poc a poc perdia força i m'he obligat a menjar cacahuets mentre fèia cua. Sabia que em donarien set, però l'avituallament no estava lluny jeje. M'ha anat de conya :) Hem arribat en grup pràcticament al darrer avituallament a l'entrar a Vacarisses (A5-Km 74). Com que era l'últim punt de menjar, també m'ho he prés amb calma i he aprofitat per menjar algo sòlid i recarregar l'aigua. Just quan anava a marxar, han entrat l'Esteban i companyia. Hem parlat una mica i els he deixat, ja només mancaven 10-11 Km fins a meta i tenia ganes d'arribar!



Aquest darrer tram passava per diverses urbanitzacions de Vacarisses, amb el qual eren trams asfaltats i es podia córrer bé quan fèia baixada. He anat atrapant gent que anava totalment caminant i de seguida hem atravessat l'autopista i la carretera per diversos passos subterranis. La gent arriba força tocada a aquest tram, i a més, el fet de ser asfalt tampoc ajuda. Jo m'he trobat molt bé i ràpidament he arribat a la petita pujada de la Carena de l'Hostal de la Creu, acompanyat de molta gent. Al coronar, he fet un petit sprint per passar el penúltim control (C9-Km 79) i enfilar la baixada divertida fins a Monistrol de Montserrat! M'he trobat amb molta força i he anat aprofitant els salts per les pedres per arribar prou ràpid al punt més baix de tota la travessa!

S'olorava l'arribada però mancava la darrera i possiblement més dura pujada de totes: l'ascens fins al Monestir de Montserrat. He atravessat el poble de Monistrol a bon ritme i he decidit aturar-me a la plaça on comencen les primeres escales. Alguns corredors han decidit fer-ho tot seguit, però jo sabia que calia tenir forces per arribar bé a dalt. He begut un suc de taronja, he menjat una mica i he fet una darrera xarrupada a la beguda isotònica que he dut a sobre des de l'inici de la travessa jeje. Llavors he iniciat l'ascens i m'ha costat una mica agafar bon ritme. Les primeres pujades intenses les he fet bé però al cor li costava portar el ritme, així he arribat al darrer control (C10-Km 82). A partir d'aquí, l'esmorzar ha fet efecte i han tornat les energies al 100%. He començat a apretar el ritme, tot avançant gent molt tocada. He aconseguit fer l'ascens a un ritme molt bo, tot i que les cames ja notaven que fèia hores que treballaven. Les darreres corbes que duien a la petita baixada abans d'empalmar amb les escales del camí de les aigües, m'han costat una mica. Això sí, amb la baixada he tornat a recuperar-me i he arribat a les escales en plena forma per pujar fins al Cremallera! Allà hi havia molta gent animant sobre el pont i he vist als pares fent fotos i gravant. Els he saludat i encara he pujat les primeres escales al trot! Estava molt content, ens hem saludat perquè fèia una setmana que estaven de vacances fora i he acabat la travessa amb el darrer tram d'escales fins la plaça del monestir. 



He entrat feliç a l'estora final, aconseguint baixar de les 15h, que era la segona motivació, a part de finalitzar. La veritat és que m'he aturat força als avituallaments i he enganxat algun que altre tap, però suposo que el temps com a molt l'haguès pogut acostar una mica més a les 14h com a màxim. Ha estat una experiència genial que m'ha permés constatar que amb il·lusió i cap, els reptes es poden aconseguir, per molt durs que semblin. Ara ja m'he demostrat que puc amb distàncies més llargues :) Toca descansar uns dies i gaudir de la fita abans de continuar amb nous reptes!!

Vull agraïr la col·laboració inestimable de l'Astrid, la Júlia, l'Olga i els meus pares, ja que sense ells, segur que no haguès pogut fer la travessa :)

Salut a tothom!

Distància oficial: 85000 m. (2725 mD+/3148 mD-)
Distància real: 83750 m. (2790 mD+/3160 mD-)
Temps real: 14h44'36'' (10:33 min/km)
Posició: 408 de 3000 participants (408 de 2534 finishers)

L'Avi Salmó escoltant "Banda de Rock" de Manel

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/34MatagallsMontserrat92013  

Arxiu del diari