Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 23 de març del 2013

23/03/2013 - V Cursa Nocturna dels Mussols -


Córrer de nit és totalment diferent al que havia provat fins ara. No ho havia fet mai ni sabia exactament com em trobaria, però sempre hi ha una primera vegada, i gràcies a aquesta cursa, ho he pogut fer a nivell competitiu. Així avui a mitja tarda he sortit de casa i he arribat amb molt de temps a St. Quirze del Vallès. Hi havia un ambient digne de ressaltar amb música, curses infantils, força gent i un bon speaker! És un bon sistema per atraure a més públic per la cursa dels adults :)



He recollit el dorsal i la bossa del corredor sense cap mena de cua i he tornat al cotxe per preparar tot el que necessitava per la cursa. He fet algunes fotos ja que al ser una cursa nocturna no tindré masses imatges de la competició jeje. Finalment he sortit a escalfar, encara amb una mica de llum, seguint el camí de la cursa per fer-me a la idea de què ens trobaríem. Pel que havia vist al perfil ben bé es podia fer tota corrent, però millor si s'escalfa sobre el terreny. Poc a poc hem anat perdent la llum del sol, i m'he anat col·locant a la zona de sortida. M'he posat relativament davant perquè tot i ser novell, el primer quilòmetre era de pista ampla i volia anar agafant bona posició per la pujada. He comprovat que el frontal funcionava bé i a esperar el tret de sortida!



Puntualment, a les 19:30 hem començat a córrer força ràpid al llarg del primer quilòmetre. M'ho he prés amb calma i m'he col·locat darrere un corredor que havia vist en alguna cursa d'asfalt de l'any passat. Hem anat adelantant un munt de corredors a mesura que anàvem pujant i pujant fins al primer avituallament (Km 4). Fins aquí ja havíem acumulat un ascens d'uns 150 mD+ i les cames han arribat cremadetes a l'avituallament jeje. Haig de dir que durant tot l'ascens, el fet de ser fosc i anar amb frontal no m'ha reduit la velocitat ja que era fàcil veure on calia posar el peu. Hi havia molt ambient a l'avituallament, fent soroll i xerinola per animar a tots els corredors. He agafat un got d'aigua i cap avall, que la cursa continuava! 



Aquí s'ha complicat la cursa nocturna jeje. El primer tram de descens l'he fet perfectament atrapant algun corredor més, però al primer descens tècnic (km 5 aprox.) m'he torçat el turmell i he hagut d'afluixar el ritme perquè no podia fer força amb el peu dret. He deixat passar uns quants corredors que portava al darrera (4 o 5) fins que m'ha atrapat una noia i m'he decidit a intentar seguir-la. La coneixia d'altres curses (sobretot de duatlons de muntanya) i el peu s'havia recuperat una mica, així que he canviat la meva visió de la cursa per fer-la "defensiva". És a dir, evitar perdre moltes posicions, ja que el turmell em fèia mal jeje. A les baixades anava molt lent però a les pujades he corregut moltíssim. D'aquesta forma hem anat jugant al gat i al ratolí amb la Laia (la noia que he comentat abans). He passat pel punt de control 2 just davant d'ella, però a la següent baixada m'ha tornat a passar amb un altre corredor jeje. Finalment, la darrera gran pujada del circuit (km 8) l'he fet amb gran potència i els he tornat a adelantar mentre els dèia que ja m'atraparien a la baixada final jeje. Era un ascens molt empinat per corriol fins arribar a una pista forestal ampla que ens ha portat de nou a l'avituallament (ja que el circuit de la cursa tenia forma de 8) i d'aquí a meta només quedava una bona baixada per pista ampla.



A partir d'aquí, amb un bon frontal i sense mal al turmell es podia haver corregut moltíssim fins a l'arribada. Com que no era el meu cas, ràpidament m'han tornat a atrapar, primer un corredor i després la Laia amb un altre noi. He intentat seguir-los com podia, però el peu es queixava i poc a poc se m'han escapat. Per sort de seguida hem arribat al final de la baixada i hem tornat a fer el mateix recorregut de l'inici de cursa. He notat com se m'acostava gent per darrera, però gràcies a que hi havia una bona rampa abans d'arribar a St. Quirze els he deixat enrera. Fins i tot m'he animat al tocar l'asfalt i he apretat per arribar just darrere dels que m'havien passat baixant jeje. Al final he arribat en 55', el qual m'ha sorprés fins i tot a mi!! He entrat a recollir l'entrepà de botifarra i la beguda i després he estat parlant una estona amb la Laia sobre la cursa i el meu peu. M'ha dit que ja m'ha vist que baixava força coix però que li he anat molt bé per les pujades ja que anava com una moto jaja. Bueno està bé que ens haguem pogut ajudar mútuament!



En global una bonica experiència, amb un circuit que es pot fer pràcticament corrent tota l'estona si estàs fort i que se m'ha donat prou bé. La pega és que amb els turmells de vidre i sense un frontal d'alta categoria, hi ha riscos grans i m'ha tocat patir durant una bona part de la cursa. La cursa està molt ben organitzada i és molt recomanable per iniciar-se en córrer de nit, imagino que per això s'havien esgotat les inscripcions un mes abans!! Finalment he acabat en la posició 39 d'uns 450 inscrits (408 finishers), disfrutant molt tot i el patiment de la lesió :) Ara a recuperar-se pels pròxims events!!

Distància oficial: 11800 m (350 mD+)
Distància real: 11500 m (433 mD+)
Temps real: 55'03'' (4:47 minuts/Km)
Posició: 39 de 450 (408 finishers) (26 de 215 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "I follow rivers" de Lykke Li

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VCursaNocturnaDelsMussols32013 

dijous, 21 de març del 2013

21/03/2013 - Col·lecció d "Asterix i Obèlix" (René Goscinny i Albert Uderzo) -

 
Editorial: Grijalbo
Anys: 1961-2009
Nº de Pàgines: -



Darrer viatge a la infància amb la tercera col·lecció de còmics de quan era petit. Les aventures de l'irreductible poblat de la Gàl·lia que sempre portava de cap a l'Imperi Romà. En aquest cas sí que hi havia molts viatges que no havia gaudit quan era petit (la col·lecció és més gran) i els he pogut recuperar ara d'adult. El format acostuma a ser semblant sempre, amb l'aparició d'algun fet que provoqui l'aventura per als nostres protagonistes. S'evoluciona en la història (sempre repartint una mica de castanyes als romans) fins que s'arriba al desenllaç!

Reconec que el fet de llegir-los tots seguits m'ha fet veure més clarament aquest guió repetitiu i al final se'm va fer una mica pesat i tot. De totes formes, les diferents ubicacions i motius de les aventures permeten anar canviant una mica d'estil i fer-ho més entretingut. Vaig recuperar personatges mítics i clàssics que fèia temps que tenia oblidats, però al veure'ls de nou el cervell els reconeix jeje. Suposo que d'això es tracta quan es parla de bons records, de ser capaços de recuperar-los!

Amb això tanco el cicle de còmics de la meva infància, deixant clar que m'ha fet molta il·lusió poder-los llegir tots! 

L'Avi Salmó escoltant "Anna Sun" de Walk the Moon

diumenge, 17 de març del 2013

17/03/2013 - II Cursa de Muntanya d'Ullastrell -


Aquest cap de setmana hi havia moltes curses de muntanya que es solapaven (a part de la Marató de Barcelona). Finalment em vaig decidir per repetir aquesta cursa per dos motius bàsicament. En primer lloc perquè l'any passat la vaig fer en la seva primera edició i es troba aprop de casa (tot per una inscripció molt econòmica), i d'altra banda perquè el tipus de cursa i els serveis que ofereix són excel·lents (a hores d'ara una de les millors bosses del corredor que he vist).



Però bé, tornant al tema de a la cursa, el dia es preveia tal i com ha estat finalment, gris i amb alguna goteta d'aigua caient del cel. Almenys no fèia tan fred com l'any passat, on a l'escalfament estava geladet! Cap a les 8:45 hem sortit de casa amb els meus pares (avui tenia reporters gràfics) i en pocs minuts hem arribat a Ullastrell. Hem hagut d'aparcar lluny del pavelló perquè ja estava tot a tope, però així he pogut trotar per escalfar abans de recollir el dorsal jeje.



A mig camí m'he trobat amb els meus tiets i m'han presentat un amic seu (que ha acabat guanyant la cursa jeje). Els he deixat acabant-se de preparar i he baixat a la pista polivalent a recollir el dorsal. Sense cues i ràpid. He aprofitat per participar en una iniciativa, que fèia un restaurant, amb la qual et pesaven abans de córrer i al acabar, i la diferència de pes (en grams) te la regalaven en un val per anar-hi a menjar. Si més no, era interessant!



Un cop a dalt de nou, m'he reunit amb el tiet i l'amic i hem anat a escalfar per la zona de sortida (no és al mateix lloc que l'arribada). L'avantatge d'haver vingut l'any passat és que sabia cap a quina direcció del carrer sortíem ja que molta gent no ho tenia clar jeje. M'he tornat a col·locar relativament al davant (entre els 100 primers) però tot i així he tornat a viure escenes dignes de NO corredors: gent lentíssima a primera fila i gent fent un "sprint" al més pur estil Usain Bolt per trobar-me'ls morts al Km 1, 2 o 3!!! M'ha sorprés una mica que encara es puguin veure aquestes coses, però bé, és el que hi ha :)



Jo he sortit tranquil amb el record dels dos últims quilòmetres finals que són molt durs si arribes trinxat. He anat agafant posicions còmodes al llarg dels primers 2,5 km de baixada (aquí la gent s'emociona massa i avui calia vigilar amb el fang!) i quan entre els km 3 i 4, la cursa ens fèia pujar de nou, he apretat recuperant moltes posicions. Just abans d'arribar a l'avituallament (km 5,5 aprox.), m'he trobat a dos corredors que ja tinc vistos d'altres curses però amb els que no havia parlat mai. He aprofitat per saludar-los ja que al final ens tenim tots vistos, així entre comentaris d'ànims i records de curses compartides hem deixat enrera la zona del "bolet" per començar el descens fins a la riera.



Aquest darrer tram l'organització el va batejar amb la "U d'Ullastrell", i ben bé que té molt sentit. Des de l'avituallament hi ha un petit tram planer amb tendència a baixar (pista ampla) i després hem entrat a la zona de corriols tècnics i estrets que ens han portat fins a la riera. Aquí se m'han escapat 2 o 3 corredors perquè he estat prudent per no caure i ells han baixat molt ràpid. De totes formes, a la riera els he tornat a trobar, i després de fer uns quants salts entre aigües i roques, s'ha acabat la meitat de la "U" i tocava pujar tot el desnivell fins al poble!!!



Primer hem pujat una mena de sorral fins enganxar un corriol ascendent que m'ha deixat tocat. Era la part nova del circuit, que era una mica més llarg que l'any passat, per evitar pujar una pista ampla però brutal on et quedaves sense aire totalment! Avui he hagut de caminar uns metres, però de seguida he pogut tornar a córrer suau i atrapar als corredors que m'havien passat de baixada. Aquesta part final de la cursa es pot dividir en tres parts: una primera ascensió dura de 100 m de desnivell vertical, seguida d'un tram de baixada per recuperar l'alè abans d'encarar la segona ascensió d'uns altres 100 m de desnivell. Aquest darrer tram l'he pogut fer corrents tota l'estona amb passetes curtes i he recuperat algunes posicions més. Finalment, després d'un gir a mà esquerra, hem enfilat l'últim tram de pista que ens ha pujat fins al poble i allà teníem tot el públic animant (en el meu cas fent fotos i video també jeje).



He arribat a dalt amb força per avançar un corredor més dins de l'asfalt del poble, i un cop al punt més alt, als darrers 300 metres de baixada m'he acostat al següent corredor per entrar junts a l'arribada en 51'44''!! Un gran temps i disfrutant molt de la cursa un any més. La recollida de la bossa del corredor sense cues, amb un bon sortit de fruites i llaminadures per recuperar-se. M'he dirigit a pesar-me de nou i recollir el val pel menjar jeje. Després una botifarra boníssima i si volies oferien un ou ferrat :) He aprofitat per parlar una mica més amb els nous corredors que he conegut avui i amb algún coincidirem en properes curses així que continuaré ampliant les amistats esportives!



Finalment, hem deixat als tiets i el seu amic (campió de la prova) per marxar cap a casa i recuperar-se bé per iniciar la setmana amb força! Una bona cursa per gaudir per tots els nivells, molt recomanable.



Distància oficial: 11000 m. (370 mD+)
Distància real: 10700 m. (440 mD+)
Temps real: 51'44'' (4:50 minuts/Km)
Posició: 22 de 381 finishers (400 inscrits)

L'Avi Salmó escoltant "The A Team" d'Ed Sheeran

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/IICursaDeMuntanyaDUllastrell32013 

diumenge, 10 de març del 2013

10/03/2013 - V Cursa de Muntanya Pic de l'Àliga -


Avui tocava completar la segona cursa de la combinada del cap de setmana. L'Astrid s'ha quedat descansant a l'apartament i he pujat jo sòl fins a Canyelles. Gràcies a ja tenir el dorsal d'ahir he pogut arribar més just de temps, però m'ha costat molt més que ahir aparcar jeje.

Era una incògnita com respondrien les cames després de l'esforç d'ahir a la tarda, però tan bon punt he començat a escalfar he vist que estava prou bé. A més, fèia dues setmanes que no fèia cap tirada llarga de cap de setmana, així que veuríem com responía el cos durant la cursa. M'he plantejat no sortir molt fort sabent que tocava tornar a pujar fins al Pic de l'Àliga de nou i després acumular fins a 800 metres de desnivell positiu.



M'agraden les curses on la gent no s'estressa a l'hora de sortir. Avui n'era un exemple perquè a falta de 2 minuts no hi havia ningú col·locat sota l'arc de sortida jaja. Ens han indicat des de l'organització que ens preparèssim i amb un petard han donat per iniciada la cursa. Ens han fet fer una petita volta pel poble per estirar el grup abans d'enfilar cap a la muntanya. M'he col·locat a la meitat del grup pensant que l'ascens tenia un bon trós en fila d'un i sense poder adelantar, però tampoc volia arribar a dalt ofegat perquè la cursa era molt llarga.



En definitiva hem fet tot l'ascens amb el noi que vaig conèixer ahir (en Marçal), passant a la gent tan bon punt podíem. Personalment crec que m'ha anat bé fer trams caminant darrera gent més lenta per no malbaratar energia. A la part final de la pujada, que ja coneixia d'ahir, he fet un canvi de ritme i he coronat el Pic de l'Àliga en 27'aproximadament (el camí era diferent que el d'ahir així que tampoc es podia comparar al 100%). Allà hi havia el primer avituallament abans de començar un bon tram de descensos pedregosos on m'ha adelantat algun corredor (amb els meus turmells delicats no li puc fotre més canya). Això sí, cada cop que tornava a venir una pujada dura, els tornava a atrapar jeje. Hem anat fent aquest estira i arronsa fins el segon avituallament (km 8) on hem arribat a un dels punts més baixos de la cursa. Aquí m'ha atrapat de nou el Marçal i hem fet un tram junts.

A partir d'aquí el circuit ens ha dut per una sèrie de corriols preciosos i plens de vegetació, fang i pedres. Exceptuant algun tros de camí més ample, on he pogut posar un ritme fort i atrapar algun corredor, ens hem passat l'estona saltant, esquivant pedres i plantes i gaudint amb el terreny. En tots aquests quilòmetres he anat veient un corredor davant al que no he pogut atrapar però per darrera he anat veient com tampoc ningú em seguia. Al final, just abans del darrer avituallament (km 12), ens han fet pujar un tram de bosc ben dur on t'havies d'ajudar de les mans i tot jeje. Aquí he sobre passat un parell de corredors més que anaven tocats. Fèia força calor i tocava fer un bon tros de pista forestal que pujava progressivament. Aquest terreny m'ha anat molt bé per posar el meu ritme i anar-me acostant als de davant. 



Finalment, després d'1.5 Km ens han fet entrar de nou al bosc i fer l'últim ascens pronunciat. Les cames aquí ja anaven tocades però en general tenia força a tot el cos així que he apretat de valent per atrapar els dos corredors que escoltava al davant jeje. Aquest últim ascens ens ha portat a la meitat del caminet de pujada al Pic de l'Àliga, amb el qual ja només mancaven 2.5 Km de baixada per arribar a meta. Tot just a dalt he caçat a la primera noia i el primer juvenil. Tan bon punt hem iniciat el descens, se m'han escapat una mica fins que hem arribat a la part asfaltada, on els he tornat a atrapar. Un cop s'han assegurat de que no competia amb ells (no era ni noia ni juvenil jeje), els he passat i tampoc m'han apretat el ritme jeje. He intentat atrapar algun corredor més en aquest darrer tram de corriol, però les forces ja anaven justes i m'he dedicat a disfrutar del camí que vam fer ahir de pujada, però corrent fort.



L'entrada a la plaça del poble ha estat ben maca, amb força públic animant i un bon ambient. Ràpidament sense aturar-me massa he anat a buscar el cotxe (dalt d'una rampa jeje) per agafar els tickets d'entrepà i beguda. Just quan hi anava, he vist que arribava el Marçal, l'he animat i hem quedat per veure'ns a la zona d'avituallament final. La recollida de menjar ha anat com la seda i hem estat menjant amb en Marçal i altres corredors reconeguts com en Xevi Guinovart. Després he aprofitat per dutxar-me ja que ahir ja vaig usar les instal·lacions i estaven molt bé (punt a favor per l'organització). Al sortir, havien penjat les classificacions i després de mirar-les he tornat cap a l'apartament per acabar de passar la jornada amb l'Astrid :) Una bona cursa de muntanya, amb molts corriols tècnics i bons paisatges!!

Distància oficial: 16300 m. (790 mD+)
Distància real: 16300 m. (790 mD+)
Temps real: 1h43'28'' (6:21 minuts/Km)
Posició: 37 de 170 finishers (11 en la combinada per punts Sprint+Cursa)

L'Avi Salmó escoltant "Maybe Tomorrow" de Stereophonics

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VCursaDeMuntanyaPicDeLAliga32013 

dissabte, 9 de març del 2013

09/03/2013 - II Sprint Vertical Pic de l'Àliga -



L'any passat vaig descobrir aquesta cursa quan començava a debutar en curses de muntanya. Al igual que aquest any, hi havia l'opció d'apuntar-se a dues proves relacionades en un mateix cap de setmana a un preu reduït (Sprint Vertical + Cursa de Muntanya). Em fèia gràcia poder realitzar un ascens cronometrat perquè no ho havia fet mai, però per tema de calendari no va ser possible. Aquest any, en principi, també havia d'estar fora aquest cap de setmana, però canvis de darrera hora han permés que m'apunti a córrer i a gaudir d'aquesta nova experiència (doble).

La cursa d'avui ens ha condicionat una mica el matí de dissabte perquè calia dinar força dora per arribar bé a Canyelles. Per sort, al ser una prova relativament petita, no en termes organitzatius, que ha estat de 10,  sinó en quant a participants, hem aparcat, recollit el dorsal i escalfat en molt poc temps. La cursa curta és cronometrada i els corredors hem anat sortint amb una diferència d'1 minut per cobrir els 3,3 Km del recorregut que ens ha fet ascendir uns 360 mD+ fins assolir el Pic de l'Àliga.




M'han assignat el dorsal 23, així que no he sortit fins ben bé les 16:20. Ens han anat cridant a mesura que ens tocava sortir, i després d'intercanviar algunes paraules amb el corredor posterior a mi (dient-li que no s'hi valia atrapar-me jeje), m'ha tocat sortir! Com que la meva única experiència de cursa vertical va ser la Pujada a La Mola per Nadal, he sortit conservador sense donar-ho tot al principi perquè sabia que la part més dura era el darrer quilòmetre (segons el perfil).

Haig de reconèixer que a mi em costa agafar el ritme i per això no m'he acabat de trobar còmode en cap moment perquè de seguida ha començat a faltar l'aire. De totes formes ni he vist al corredor de davant, ni el de darrera s'ha acostat, així que tots hem competit en temps similars. L'ascens ha estat dur perquè han estat 3 km picant amunt sense cap descans (mitjana de l'11%) i com ja he comentat el darrer quilòmetre s'ha fet llarg perquè tenia rampes ben dures (35%). Ens hem trobat varis fotògrafs i gent animant al llarg del recorregut, que sempre va bé!! Per suposat els primers corredors que ja baixaven també aportaven el seu granet de sorra amb algunes indicacions.



Als últims 500 metres de cursa hi havia les rampes més dures i a falta de 100 metres he atrapat una noia que havia sortit uns minuts davant meu. De totes formes, com que ja quedava només l'últim tram rocós fins al cim, l'he animat de valent per a que entrés davant meu!! M'havia proposat acabar entre 22 i 23 minuts (agafant la referència de temps de La Mola) i l'he clavat: 22:29 :P Un cop a dalt ha vingut el millor de tot, unes galetes, unes xuxeries i gaudir de les vistes, poder fer alguna grabació amb la càmera i parlar amb els altres corredors i organitzadors.

De cop s'ha tapat el cel i ens ha caigut una petita pluja ventosa que gairebé s'endú la carpa que tenien muntada al cim. Entre uns quants corredors i organitzadors l'hem salvat i desmuntat. A part d'aquesta anècdota, només em queda comentar que a la baixada pel mateix camí, i sense la pressió de la competició, he pogut fer una mica de video (amb un bon arc de sant martí) i quasi caure amb alguna pedra molla! De pas he conegut al noi que sortia darrere meu, ja que hem compartit bona part del descens i com que ens havíem de veure demà, sempre és agradable conèixer gent :)



Al arribar a la zona de sortida anaven penjant classificacions i mentre esperàvem amb l'Astrid a que baixés tothom, he aprofitat per recollir la bossa del corredor i dutxar-me. Després hem disfrutat d'uns talls de coca i beguda per acabar el tastet esportiu i pensar ja en la prova "reina" de demà!

Distància real: 3300 m. (360 mD+)
Temps real: 22'29'' (6:49 minuts/Km)
Posició: 20 de 45 finishers

L'Avi Salmó escoltant "Lust for Life" de Iggy Pop


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VCursaDeMuntanyaPicDeLAliga32013 

 

Arxiu del diari

Sobre el viatger