Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 28 d’abril de 2013

28/04/2013 - I Run-Trail La Tallada d'Empordà -


No havia sortit a córrer des de dissabte passat, quan vaig fer la meva primera tirada llarga de l'any (15 km a bon ritme). Aquesta setmana, amb St. Jordi i la meteorologia en contra, no havia pogut entrenar, però em fèia il·lusió provar el cos en una cursa llarga que m'havia de servir com a test sèrio de cara als propers mesos!


Aprofitant les amistats, vam pujar ahir dissabte tarda cap a terres gironines per sopar i dormir a la zona i estar ben aprop de la sortida. Tot això, sempre pendents de la meteorologia que anava variant segons quan i on ho consultessis jeje. Finalment aquest matí ens hem llevat amb antel·lació per esmorzar bé i acabar de preparar les coses. El dia s'ha aixecat lleig, gris i plujós, tot i que sense massa intensitat. Hem preparat tot el material que necessitaríem (el Santi per la seva aventura BTT i jo per córrer), i hem sortit cap a La Tallada.

El recorregut era curt, i entre gotes minses de pluja hem arribat en 15 minutets al poble. Evidentment, al ser una cursa amb poqueta gent, no hi havia cap mena de cua per recollir el dorsal i la bossa de menudalles, tot ben fluïd i organitzat dins d'una sala polivalent, per evitar la pluja! Aquí hem rebut la primera sorpresa del dia, degut a la mala meteorologia del dia anterior, el circuit llarg de 28 km passaria a ser de 32 km, completant dues voltes al curt de 16 km. Diuen que "more Km, more fun", però amb la meva preparació, sabia que tocaria patir jaja.

M'he anat a preparar al cotxe sense tenir massa clar, què endur-me. Si plovia molt, passaria fred sense el petit para-vents impermeable, però si no plovia, després tindria calor així que finalment he optat per sortir amb maillot + manguitos i el pantalonet curt d'atletisme i les bessoneres, confiant que el temps aguantaria jeje. He encertat en relació a la pluja, però no contava que patiríem un vent de cara força pesat durant l'ascensió més llarga de la prova!

Hem sortit a escalfar quan quedaven uns 10 minuts per la sortida de la marxa de BTT i de seguida hem enfilat cap a l'arc per a que el Santi es poguès col·locar. Ens han donat el briefing i s'ha donat la sortida. En teoria els ciclistes sortien primer i 15 minuts més tard, ens tocava als corredors, però he vist que hi havia corredors sortint darrera els ciclistes. Els organitzadors els han dit que podien sortir, així que m'ha tocat arrencar de cop darrere de tot el grup (no he estat l'únic). Penso que aquest ha estat l'única errada de l'organització, perquè si han dit algo, jo no m'he assabentat!

Poc a poc he anat agafant ritme veient com es formava un grupet fort de 4 corredors al capdavant. El fet de compartir circuit curt i llarg fèia difícil saber en quina posició et trobaves, però com que sabia que la meva cursa era molt llarga, m'he dedicat a mantenir contacte visual amb un segon grupet de 3 corredors per tenir més opcions més endavant. Els primers 4-5 quilòmetres eren d'ascens continuat però tots teníem forces. De cop ha començat a ploure una mica i ens hem trobat un vent continu en contra durant tota la pujada. Realment això és el que més m'ha matat! Tenia les cames molt vermelles i he mirat d'escalfar-les amb les mans. Per sort la pluja ha durat poc!

Al coronar hi havia el primer avituallament, una mica de taronja, aigüeta i cap avall. Des d'aquí en endavant hem anat intercanviant posicions amb un parell de corredors que m'avançaven a les baixades i jo els recuperava als múltiples mini-ascensos. El paisatge era molt maco amb els camps verds i els badebadocs (amapolas en "sabadellenc") als seus marges. De totes formes, jo nomès intentava trobar alguna protecció pel vent i era impossible. Finalment, a la segona pujada intensa he deixat enrera als meus 2 perseguidors i he arribat al segon avituallament (km 7.5 aprox.) amb espai per menjar i beure abans de continuar. A partir d'aquí el circuit tornava a tenir un tram d'ascens amb vent de cara, que un cop coronat donava lloc a la part més agradable del circuit. Les pistes tenien força fang però es podia córrer sense patir ni quedar-te massa enganxat. El vent ja no molestava, i sense més entrebancs hem arribat a l'indicador del km 10 (portava 47'). Era una bona referència a tenir en compte per la segona volta, ja que voldria dir que estaria al Km 25 jeje. Entre el km 10 i el 15 m'ha acabat atrapant un dels corredors i hem estat parlant una mica per distreure'ns, mentre intentàvem caçar un corredor que teníem davant.

Mentrestant, hem passat per una masia-granja on hi havia una familia animant i fent sonar una bocina que ens ha anat molt bé per agafar energies. De cop, al girar un revolt m'he trobat al Santi aturat mirant-se la bici. Li he preguntat si tenia algun problema, però com que m'ha dit que era algo de la cadena, ni m'he aturat. Ha tingut una averia greu però ja quedarà explicat a la seva crònica!

Passat el tercer avituallament (km 15), com que el meu company fèia la cursa curta, li he dit que apretés si tenia força. Ens hem acomiadat i al final tots dos hem sobrepassat el corredor de davant just al trencall que separava la cursa curta de la llarga. Anava molt tocadet, i per això encara m'ha sorprés més que continués corrent per fer la llarga! Hem deixat el trencall, i he començat la segona volta al circuit. Portava entre 1h10 i 1h15 i em trobava prou bé, però venia la pitjor part de nou!

L'ascens a contra-vent de l'inici de la cursa no ha estat igual després de 17-18 Km jeje. Les cames començaven a fer mal, però tenia la motivació d'anar veient 2 corredors davant als que anava retallant distància. Sense obsessionar-me massa he anat acostant-me i abans de coronar els he passat. Crec que m'han intentat seguir una estona, però al arribar a l'avituallament estava sol per menjar i beure. No m'he aturat massa perquè sabia que a les baixades hem podien recuperar. He decidit apretar força fins al segon avituallament ja que encara hi havia pujades i podia treure temps. Allà m'han indicat que anava tercer, quina sorpresa!! Em tocava patir per mantenir la posició doncs. He sortit força cansat de cames, ja que començava a notar la manca d'entrenament, i he estat a punt d'haver de caminar a l'última part de la darrera pujada intensa! Per sort, un cop a dalt, començava la part més còmode de la cursa.

He anat fent, baixant clarament el ritme perquè les cames no donaven per més jeje, i quan he tornat a arribar al cartell del km 10 (en portava 25 jo), he intentat menjar una barreta energètica. Ha estat un fracàs perquè no m'entrava gens i em faltava l'aire, així que he fet dues queixalades i a seguir jeje. He continuat mantenint un ritme i controlant si venia algú per darrera, com que no era el cas m'he despreocupat una mica fins arribar al tercer avituallament de nou. Allà m'han intentat animar dient que el segon havia passat fèia menys de 2 minuts, però només quedaven uns 2 km de cursa així que era impossible recuperar jeje. He mirat enrera i al no veure ningú, he menjat i a acabar la cursa dignament.

He passat el Km 30, i en una llarga recta de pista se m'ha acudit mirar enrera. M'he endut una sorpresa al veure que a certa distància venia un dels corredors que havia adelantat. Sent honest, haig de dir que m'ha fet certa ràbia perquè implicava apretar una mica quan el cos ja portava estona queixant-se jaja, però un podi s'ha de defensar com sigui. Tenia força distància i només quedava 1 km així que he fet un canvi de ritme més i al entrar a l'asfalt, ja només quedava retornar al poble. Al final el quart ha quedat a menys d'un minut. He entrat en tercera posició amb una rebuda intensa de les poques persones que quedaven jeje!  Tots els ciclistes i corredors de la cursa curta ja havien marxat (amb el dia que fèia és normal).

Video de la prova:
M'han deixat menjar una mica i recuperar-me, i després de saludar al primer, segon i quart classificats, han fet la ceremònia d'entrega de premis. Hem pujat al podi, les fotos de rigor i després ens han servit un entrepà de truita genial cortesía de l'organització :) Hem estat comentant la jugada amb els altres corredors, els organitzadors i el Santi, i després d'estirar bé, hem tornat cap a casa per fer una bona dutxa i anar a dinar! Una bona tirada llarga a nivell competitiu en un entorn preciós i en una cursa relativament petita, però molt correcta a nivell organitzatiu. Ara toca recuperar i decidir els propers objectius!

Distància oficial: 28000 m (404 mD+)
Distància real: 31000 m (560 mD+)
Temps oficial: 2h32'20'' (4:55 minuts/km)
Temps real: 2h32'20'' (4:55 minuts/Km)
Posició: 3 de 8 (1 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Cry your heart out" de l'Olly Murs

dijous, 18 d’abril de 2013

18/04/2013 - Born to Run: A Hidden Tribe, Superathletes, and the Greatest Race the World Has Never Seen -


Títol original: Born to Run: A Hidden Tribe, Superathletes, and the Greatest Race the World Has Never Seen
Editorial: Alfred A. Knopf
Any: 2009
Nº de Pàgines: 373


Aquest viatge està format per moltes etapes repartides al llarg del continent americà. El periodista i escriptor, autor del llibre, ens descriu d'una forma molt ben lligada la seva persecució d'un icona quasi mística que viu dins d'unes muntanyes mexicanes allunyades de tota civilització: ell és en Caballo Blanco. El que comença sent una persecució d'un mite, acaba amb un repàs exhaustiu a la història dels ultra-trails als Estats Units. Incloent com a fil conductor l'existència d'un poble amagat que depèn de les seves qualitats físiques per sobreviure: els Tarahumara. 

Basant-se en la teoria de que l'ésser humà està dissenyat per córrer, ens va transportant a varis escenaris mentre evoluciona la història central: fer una gran cursa en territori Tarahumara entre locals i els millors, i més bojos, corredors d'ultra-trails americans. Aquest era el gran somni de Caballo Blanco, i gràcies al llibre, s'ha pogut explicar com es va organitzar tot per a que fós real. Sense càmeres, sense premsa, sense premis, simplement una competició de tu a tu, respectant el medi i combatint pràcticament en igualtat de condicions!

El llibre s'ha convertit en una icona per als corredors, i haig de dir que m'ha agradat com està escrit, però tampoc el trobo espectacular. Sí que m'ha anat bé per entendre d'on sorgeix el concepte dels grans ultra-trails i altres fenòmens històrics com l'aparició de les sabatilles de córrer i veure'n la seva evolució. Descobreix moltes coses que pels corredors novells poden ser interessants, però el fil argumental balla massa pel meu gust :) De totes formes, en recomano la seva lectura a tots aquells corredors novells!

L'Avi Salmó escoltant "Quin dia feia, amics" de Manel

diumenge, 7 d’abril de 2013

07/04/2013 - Monsterrat Skyrace -


Avui tocava matinar per arribar al meu primer gran test de muntanya de la temporada. Després de l'experiència de l'any passat he decidit anar pujant progressivament en quant a distància a les curses per arribar bé a l'Andorra Trail (gran objectiu abans de l'estiu). No ha sigut una bona setmana d'entrenos ja que només vaig sortir a córrer dijous al vespre, però porto uns bons primers mesos d'any!



Mai havia corregut cap cursa per Montserrat i amb la d'avui se m'obria l'oportunitat de fer-ho ben aprop de casa, per això m'hi vaig apuntar amb força temps d'antel·lació. Vaig fer bé perquè les inscripcions es van acabar fa unes quantes setmanes! Per acabar-ho de fer més interessant, resulta que bona part dels membres de Corremonts ens hem reunit per primer cop en aquesta cursa, amb el que ens hem pogut conèixer en persona!!



Així, he enganyat als pares per a que vinguèssin de supporters i hem sortit dora de Terrassa per arribar a recollir el dorsal a Monistrol de Montserrat. Hem pogut aparcar bé al camp de futbol (encara no estava ple) i no he fet cap mena de cua per recollir el dorsal i la bossa del corredor. He repassat el recorregut, que l'organització tenia penjat al pavelló, i com que fèia una rasca important, hem decidit tornar al cotxe abans de baixar al pavelló de nou. La cursa d'avui bàsicament tenia 10 km d'ascens directe de Monistrol fins a St. Jeroni (punt més alt de Montserrat) i després uns 11-12 km de baixada.



A les 8:15/8:30 ens hem trobat amb l'Albert, el Mia, el Pep, la Irene i el Lluís i després de saludar-nos i parlar una mica, hem sortit a escalfar. Quan portes públic és més fàcil, ja que pots dur roba d'abric fins ben bé l'últim moment i no passes fred jeje. Ràpidament, abans de les 9 ens han cridat cap a l'arc de sortida. S'ha fet una petita presentació dels grans corredors que hi participaven (hi havia moltíssim nivell avui) i s'ha donat la sortida "neutralitzada". Més que neutralitzada s'hauria de dir sortida pel poble per estirar el grup, però tothom ha sortit a tope per agafar posicions. A mi, com sempre, em costa agafar ritme i no ha estat ben bé fins a la zona del cremallera que no he pogut posar la directa. Possiblement massa tard, ja que de seguida ens han fet entrar en corriols i he enganxat algun que altre petit embús. De totes formes, tampoc anava sobrat de forces i uns segons per agafar aire també s'agraeixen. Amb tot això hem acabat el primer sector d'ascens (600 mD+) al arribar a Sta. Cecilia. 



Allà hi havia el primer avituallament i he aprofitat per menjar i beure ja que fins el Km 16 no tornàvem a tenir res. Tocava la segona part de l'ascens (600 mD+), més curta en quant a distància però més directe i empinada, usant la canal de St. Jeroni. Aquesta és una via amb algun pas no apte per córrer però que tampoc requereix de material especial, això sí, amb tanta gent s'ha fet un gran embús i hi havia corredors que vigilaven poc amb les pedres soltes. A mi me n'ha caigut una al genoll dret i tinc un bon blau! Per sort, un cop superat el pas pel taulell de fusta ja hem apretat de valent cap amunt amb un parell de corredors fins arribar a dalt. Cent metres de descans i faltaven les darreres escales fins a St. Jeroni! En un dia bonic i clar com avui és un ascens espectacular :) A dalt hi havia el controlador de pas, l'Irene fent fotos (gràcies) i una japonesa amb una mena de xandall que semblava un pijama i que s'ha espantat a veure tanta gent corrent amunt i avall, jaja!! Aquí portava 1h23' aproximadament.



Després d'agafar aire uns segons i gaudir de les vistes, començava el descens! Primer compartint camí amb els que anaven pujant, i més endavant ja en solitari. Molta gent s'ha queixat de que faltaven marques, però jo no m'he perdut en cap moment, potser perquè no baixo tan ràpid com la resta jeje. Després de fer un parell de corves de 180º ja ens han avisat que havíem d'agafar un corriol a mà esquerra i per allà ens hem trobat un veritable trenca-cames. No podia agafar bé el ritme i he anat fent xino-xano fins que ha començat el veritable descens (abans del Pla de la Trinitat).



Un cop estàvem en ple corriolatge i disfrutant camí de Sta. Cecília, he tornat a tenir una rebrincada al turmell dret (que ja tenia tocat) amb una arrel. No ha estat massa greu, però ja m'ha fet baixar el ritme de descens ja que no em volia fer mal i era força tècnic. He deixat passar alguns corredors i m'he dedicat a disfrutar! Poc a poc he pogut tornar a córrer prou bé i a Sta. Cecília he tornat a menjar i beure. Les cames ja anaven cansades i encara quedava tram intens de baixada! M'han passat uns quants corredors aquí però m'ha estat impossible atrapar-los de nou en quant he vist com era la resta de la baixada jaja. A 2 km hem passat per un nou avituallament a St. Benet, però ja no m'he aturat perquè només quedaven 4 km fins a meta. De nou un corriol tècnic i complicat cap al poble, on per fi de nou amb terreny més compacte i asfalt he pogut fer un darrer quilòmetre a tope. 



Això sí, els últims 300 metres, amb un canvi dràstic de descens per ascens han estat a punt de provocar-me una rampa als bessons jaja. S'ha quedat en un avís i he pogut arribar fort a l'arribada. Sense baixar de les 2h30' que havia pensat però entrant en 2h38'31 i acabant entre els 100 primers d'una cursa amb molt nivell :) Les cames han respost bé, no hi ha traces del mal de genoll de l'any passat i toca seguir plantejant el calendari de la temporada després d'haver superat el test!





Distància oficial: 22000 m (1200 mD+)
Distància real: 20500 m (1250 mD+)
Temps oficial: 2h39'04'' (7:14 minuts/km)
Temps real: 2h38'31'' (7:43 minuts/Km)
Posició: 96 de 450 (396 finishers) (68 de 253 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Awake my Soul" de Mumford & Sons

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/MontserratSkyrace42013 

Arxiu del diari