Per segon dia consecutiu el temps havia de ser dolent. Per sort, quan ens hem llevat hem vist que encara podríem aprofitar el matí. Hem decidit repetir el trajecte d'ahir. Tenia moltes ganes de fer una petita ruta sortint des del Coll del Portilló perquè segons el cansament tindriem vàries opcions.
Al arribar, el pàrquing estava força ple però encara hem pogut aparcar-hi el cotxe. Hem agafat el material i hem sortit darrere un grup nombrós d'alemanys que anaven amb guies. Com passa sempre amb els grups nombrosos, s'han aturat de seguida per reunir-se i hem aprofitat per passar-los i pujar més tranquils. Com que intuia que l'Astrid estaria cansada, hem pujat per la pista forestal en direcció al primer destí de l'excursió (les antenes de repetició). A mig camí, a mà dreta, hem deixat el camí empinat que evitava força distància però era terreny més complicat i més dur. He preferit seguir per la pista.
Com que al arribar a la zona de les antenes l'Astrid es trobava bé, hem decidit seguir pujant. Així xino-xano hem anat fent fins al pàrquing del final de la pista forestal. Allà hi havia una caseta i ens hem tornat a trobar amb el grup d'alemanys jeje. Ells havien pujat pel camí dret i estaven descansant.
Des d'aquí fins el següent refugi calia pujar un fort pendent i com que no anàvem massa cansats ho hem fet sense aturar-nos. La neu estava prou bé, tot i que n'hi havia de nova d'ahir, i hem pogut fer una recta força directa cap al coll. Així evitàvem més corves! L'Astrid ha patit una mica perquè hem pujat força dret, però el temps era genial i de seguida hem arribat a dalt. Tal i com va passar l'altre dia al Tuc deth Miei, semblava que no arribàvem mai fins el refugi jeje.
Finalment, la casa s'ha fet visible i hem decidit aturar-nos allà a esmorzar. Després han arribat els turistes i els guies els han obsequiat amb algo de vi i formatges jaja. Com es cuiden!! L'Astrid ja en tenia prou d'excursió i hem pactat que jo pujaría ràpid al cim i baixaria en 30-45'!! Dit i fet, he sortit ben ràpid pujant els darrers 250 mD+ força recte perseguint uns esquiadors que obrien traça jeje. M'he aturat alguns moments per agafar aire ja que estava pujant molt ràpid, però el dia seguia acompanyant i això era bona senyal :)
He arribat al cim en menys de 20 minuts, just atrapant als esquiadors (això sí, ells baixarien molt més ràpid que jo jaja). Les vistes eren molt xules, amb muntanyes nevades a cada banda pertanyents a França i la Vall d'Aran. He fet alguns videos al cim, provant coses de la càmera i caminant fins al final de la cresta abans de baixar. La meteo començava a canviar i no volia que ens enganxès el mal temps!!
Cap avall he vigilat una mica més el tema d'anar recte perquè la neu es desfèia una mica. He combinat passos laterals amb rectes per encarar-me el més ràpidament possible cap a la cabana on he deixat l'Astrid. M'he creuat amb els alemanys que tot just estaven a mig camí de l'ascens final. Un cop m'ha vist arribar l'Astrid, ella ja ha començat a baixar un tram per facilitar-me l'encontre més recte. De seguida ens hem trobat i hem enfilat la baixada fins l'inici de la pista forestal. Era el tram més inclinat, i un cop superat ens hem plantejat si tornar per la pista o tallar camí per la drecera més complicada. Hem optat per la pista!
El primer tram fins les antenes ha anat prou bé i fins i tot ens hi hem acostat deixant el camí uns 200 metres. S'obre una bonica clariana just on es troben les antenes i també hi ha un petit refugi. De seguida hem retornat a la pista perquè fèia fred i encara quedava un tram per baixar. A mig camí ens ha sorprès una esquiadora sense avisar i ens hem endut un bon ensurt!!! (fins i tot hem cridat una mica jaja). La pobre s'ha disculpat i ja ens ha avisat de que en venien més al darrera :P
Haig de reconèixer que ens ha costat fer els darrers quilòmetres de pista perquè ja ens fèien una mica de mal els peus i no acabàvem d'arribar a l'inici jeje. Finalment, hem arribat a la carretera i d'allà ja hem remuntat fins a l'aparcament on estava el cotxe! Hem pogut aprofitar molt bé el dia i hem acabat fent una bona excursió avui!! Estic molt content :)
Després de la merescuda dutxa i una mica de descans, de nou hem anat a Vielha a sopar per darrer cop, ja que demà abandonem la vall! Com que pronostiquen bon temps intentaré enganyar l'Astrid per fer un petit passeig amb les raquetes per la zona de la boca sud del túnel :P
A descansar,
L'Avi Salmó des de l'Hotel Europa, Les
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada