27/01/2013 - XIV Mitja Marató de Terrassa -

Ja fa quasi un mes que s'ha iniciat l'any 2013 i avui he debutat en competició a la Mitja Marató de la meva ciutat. Sempre em fa especial il·lusió córrer a casa, en un circuit ben conegut, amb bons amics entre els corredors i un gran públic, on no hi falta la familia! Després d'un bon final d'any 2012 realitzant bons temps a la Cursa de Sant Andreu (el meu primer 5000 m oficial) i la Cursa de Muntanya de Terrassa (provant el meu genoll i millorant temps), tocava tornar a distàncies més llargues.

Després de tota la preparació pel Desafío Maratón de San Sebastián 2012, vaig passar un mes de desembre amb dificultats, bàsicament mentals, per sortir a córrer. La foscor ho envoltava tot al arribar a casa, començava a fer més fred, s'acostaven les festes nadalenques i els quatre mesos anteriors havien estat enfocats plenament a un únic objectiu. Per això, vaig tornar a fer entrenaments al meu aire sense planificar massa els temps ni les distàncies pensant en mantenir només la base per la primera data del 2013.

Així, no ha estat fins al mes de gener que he pogut posar-m'hi de valent amb entrenos per sobre dels 10 km entre setmana. De totes formes, una oportuna finta de grip em va tenir una setmana tocadet i vaig baixar el ritme, ja que no podia trobar bones sensacions entrenant. De totes formes, l'objectiu era clar, volia baixar d'1h30!

Amb això al cap m'he llevat aquest matí i he esmorzat amb els pares. Al final havia quedat amb un amic per trobar-nos abans de la cursa i anar junts ja que els ritmes eren semblants. Ens hem vist abans d'escalfar, però després no ens hem tornat a trobar. He anat una mica amunt i avall saludant gent i per acabar de deixar roba d'abric a la mare. Després m'he intentat col·locar en condicions a la sortida.

Com sempre, tinc massa gent al davant i em toca anar esquivant-la i agafant posicions progressivament. Em dóna la sensació de que si acabo entre els 200 primers, mai estic a la sortida entre aquests 200 sinó entre els 500-1000 primers jaja. En cap moment he trobat bones sensacions de cursa als primers quilòmetres però és normal en mi. Els 4 primers són quasi tots favorables i he anat fent fins adelantar la llebre 1h30. Volia tenir-la al darrera per dos motius: en primer lloc perquè s'acostuma a fer una "barqueta" de molta gent en aquest temps i es fa tap; i en segon lloc perquè si després em sobre-passava, la tindria controlada i m'enganxaria a ella com una lapa (ho he hagut de fer, però ho detallo més endavant jeje). 

El problema és que al començar el tram d'ascens entre els km 5 i 7 aprox. He seguit sense trobar-me al 100%. No anava malament de temps, però les sensacions eren dolentes. He remuntat posicions a tota la pujada fins l'Av. Francesc Macià, però aquí m'ha vingut el cop moral més fort, just al passar pel Km 7 m'ha superat la llebre 1h30 i és quan m'he adonat que no anava tan bé com em pensava!! He mirat el rellotge i la llebre anava força bé així que el "problema" era jo xDD M'ha tocat jugar amb la ment per no perdre posicions. Un cop superada la darrera part de pujada entre els Km 8 i 9, he tornat a agafar forces i he sobrepassat la llebre amb la intenció de no tornar-la a veure! Segons els temps de xip, els primers 5 km els he fet en 20:41 i els segons 5 km (fins al 10) en 20:56, així que estava molt bé el pas del Km 10 - 41:37.

Al km 11 he vist que el meu amic Jordi venia uns metres endarrera i ja m'ha dit que m'atraparia jeje. Del Km 12 al 17 el terreny és tot favorable i tocava recuperar temps. He passat el Km 15 en 1h02'16 (parcial de 5 Km de 20:40) i he aprofitat la pujada de la Rambla per remuntar posicions deixant enrera als cadàvers que es van acumulant. A mitja pujada m'ha atrapat el Jordi i hem tibat amb força i ganes, fins i tot a les pujades. La zona del Passeig 22 de Juliol sempre va plena de gent justeta de forces i hem recuperat moltes posicions. He passat el Km 20 en 1h22'36 (parcial de 5 Km de 20:20) i aquí m'ha deixat el Jordi per esperar un amic seu. Jo he acabat la darrera part (amb pujada matadora inclosa) fort i he arribat fàcilment per sota de l'objectiu: 1h27'34.

Hi ha hagut molta polèmica perquè aquest últim tram de 1.097 Km realment era més llarg, però a mi m'era igual. El que és important és que la distància total estigui ben mesurada jeje. Els meus aparells tecnològics m'han anat de conya i continuo tenint un bon ritme tot i la manca d'entrenament fort. A la zona d'arribada m'he trobat amb l'Oriol, aquest any ha entrat ell per davant meu, ja que sempre quedem a poca distància jeje. M'he reunit amb els pares, hem recollit les begudes i l'entrepà de botifarra i cap a casa!

Ara a descansar aquesta setmana, de cara a la temporada de muntanya que comença!! Amb ganes de diversió :)

Distància oficial: 21097 m. (390 mD+)
Temps oficial: 1h27'51''
Temps real: 1h27'34'' (4:08 minuts/km)
Posició: 178 de 1934 finishers (113 de 838 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Ho Hey" de The Lumineers

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XIVMitjaMaratoDeTerrassa12013 
 

14/01/2013 - El Abuelo que Saltó por la Ventana y se Largó (Jonas Jonasson) -

Títol original: Hundraaringen som klev ut genom fönstret och försvann
Editorial: Salamandra
Any: 2012
Nº de Pàgines: 416

 

Després d'un llibre místic, i contrastat, d'aventures com El Hobbit, què millor que iniciar un nou viatge amb una aventura de la que no havia escoltat pràcticament res! És una lectura fàcil i ràpida que ens porta a viatjar, inicialment, per la Suècia més profunda amb un rerefons de relacions personals una mica subrealista.

Tot comença amb la fuga d'un avi de 100 anys d'una residència de Suècia. Un fet tan simple com aquest es va complicant quan d'una forma totalment inverosímil aconsegueix robar-li una maleta plena de diners a un sicari. Seguint la seva filosofia de vida, el nostre avi protagonista, Allan, es deixa portar pel destí, perquè el que hagi de passar, passarà! D'aquesta manera, els aconteixements es van desenvolupant en un caos d'accions totalment subrealistes que transporten als personatges de poble en poble, sempre un pas per davant dels seus perseguidors: els sicaris i la policia!

Entremig de totes les peripècies, coneixem nous personatges que s'uniran a l'aventura i se'ns va transportant i desvetllant tota la llarga vida del nostre protagonista. Així els viatges ens porten per tot el planeta repassant la història mundial del darrer segle, lligant totes les històries entre si fins arribar a un final divertit! Haig de confessar que gran part del llibre m'ha recordat a la pel·lícula de Forrest Gump, pel fet de seguir la mateixa fil·losofia de deixar el món córrer i fer les coses bé, que segur que tot rutlla. D'altra banda, la senzillesa amb que està escrit i la forma d'explicar les coses més inverosímils d'una forma potencialment real, enganxa!

L'Avi Salmó escoltant "Lover's Eyes" de Mumford & Sons

07/01/2013 - The Hobbit (J.R.R. Tolkien) -

 
Títol original: The Hobbit
Editorial: HarperCollins
Any: 2009
Nº de Pàgines: 320



Amb l'arribada de la pel·lícula a les cartelleres, vaig decidir tornar-me a llegir aquest llibre després de molts anys. Recordo que me'l va regalar un bon amic en una festa d'aniversari quan encara anàvem a l'escola i que em va costar de llegir (tenia 10-12 anys). El temps passa, les històries es fan conegudes, i després de les pel·lícules del Senyor dels Anells, les obres fantàstiques han arribat a més gent. A més, el meu nivell d'anglès ha millorat molt i m'he atrevit a llegir-lo en la seva llengua original jeje.

Parlant estrictament del viatge literari, la història ens situa a la tranquila vila del nostre protagonista: Bilbo Baggins. Ell és un hobbit de pura raça, relaxat i que gaudeix de la vida, quan de sobte es troba envoltat per una companyia de nans a casa seva, bebent-se i menjant-se les seves provisions mentre parlen d'un gran viatge ple d'aventures per recuperar un tresor que els pertany. Tot això amb l'ajuda del mag Gandalf, que és qui els ha portat fins allà.

Cansat de la motonia, en una arrancada sense reflexió, el Bilbo decideix apuntar-se a l'aventura just el dia en que el grup parteix. Arrán d'aquesta decisió precipitada, tota la tropa es veurà envoltada en mil i una aventures que els portaran a enfrontar-se a tota mena de criatures bones i dolentes al llarg del camí que els ha de portar fins al seu destí: rescatar el tresor dels avantpassats dels nans! Aquest es troba actualment en poder del drac Smaug i serà necessària tota la pericia disponible per recuperar-lo.

Trols, goblins, muntanyes, wargs, homes-fera, aranyes gegants, boscos impenetrables, elfs, humans i fins i tot dracs seran els amics i enemics de la tropa. Aquesta, es veurà immersa en una batalla final per defensar totes les riqueses aconseguides i que donaran lloc a l'establiment de certa pau a la regió. En global una bonica història d'aventures que ha de servir per introduir als lectors menys avessats en el món fantàstic del senyor Tolkien. Molt recomanable llegir-lo abans que la gran trilogia del Senyor dels Anells!

L'Avi Salmó escoltant "Until One" de Sweet House Mafia