30/12/2013 - Passeig interessant abans de retornar -

Últim dia de l'estada i ha tocat fer maletes i recollir tots els utensilis de l'hotel. Ja ho vam deixar força recollit ahir però sempre queden detalls i hem acabat sortint de l'hotel a mig matí (després d'esmorzar tranquilament). Tot i que l'Astrid no en tenia masses ganes, l'he apretat una mica per fer una petita passejada abans d'abandonar la Vall, ja que el dia era esplèndid.

Així just abans d'entrar al túnel, a mà dreta hi ha l'entrada a la deixalleria amb una petita zona per aparcar-hi els cotxes. L'excursió d'avui ha començat allà. Hem resseguit una pista forestal amb prou neu que ja començava a fondre amb la caloreta. Ens ha tocat esquivar alguns obstacles (arbres caiguts, rius), però hem acabat arribant al mirador just a sobre la boca sud del túnel.

D'allà, quedava fer una forta pujada i hem pactat amb l'Astrid arribar fins la següent cabana o refugi. Els cims quedàven massa lluny avui :) Seguint unes rampes força empinades i amb algun que altre revolt, hem acabar arribant al petit replà on hi havia el refugi. El sol brillava alt al cel i s'estava perfecte, per això ens hem assegut allà a esmorzar. 

Després de fer vàries proves amb la càmera i grabar l'entorn (es veien molt bé els cims que algún altre dia faré :P), hem recollit trastos i cap avall. Havia promès que tocava passejada curta. A la baixada hem provat la tècnica de "culen-bajen" amb les raquetes alçades i ha funcionat en alguns trams, però requereix un bon pendent, sinó t'enfonses a la neu i no avances xDD

Un cop al mirador, hem retornat per la mateixa pista forestal i al cap d'una estona hem arribat de nou al cotxe. Hem recollit el material i ja definitivament, ens hem endinsat dins del tunel i hem creuat cap a l'altra banda de les muntanyes. Era l'hora de dinar, així que hem tornat a aturar-nos a Puente de Montañana a fer un mos. De nou, tot estava boníssim i amb la panxa plena hem realitzat el llarg camí de retorn a casa!!

Han estat uns dies genials a la muntanya, per seguir fent raquetes de neu i arrossegar una mica a l'Astrid a fer excursions :)

Ara toca descansar i pensar en les vacanes d'aquest any, que arriben tard, però arriben!!

L'Avi Salmó des de casa, Sabadell

29/12/2013 - Salvem el dia pujant al Tuc d'Aubas (2072 m) -

Per segon dia consecutiu el temps havia de ser dolent. Per sort, quan ens hem llevat hem vist que encara podríem aprofitar el matí. Hem decidit repetir el trajecte d'ahir. Tenia moltes ganes de fer una petita ruta sortint des del Coll del Portilló perquè segons el cansament tindriem vàries opcions.

Al arribar, el pàrquing estava força ple però encara hem pogut aparcar-hi el cotxe. Hem agafat el material i hem sortit darrere un grup nombrós d'alemanys que anaven amb guies. Com passa sempre amb els grups nombrosos, s'han aturat de seguida per reunir-se i hem aprofitat per passar-los i pujar més tranquils. Com que intuia que l'Astrid estaria cansada, hem pujat per la pista forestal en direcció al primer destí de l'excursió (les antenes de repetició). A mig camí, a mà dreta, hem deixat el camí empinat que evitava força distància però era terreny més complicat i més dur. He preferit seguir per la pista. 

Com que al arribar a la zona de les antenes l'Astrid es trobava bé, hem decidit seguir pujant. Així xino-xano hem anat fent fins al pàrquing del final de la pista forestal. Allà hi havia una caseta i ens hem tornat a trobar amb el grup d'alemanys jeje. Ells havien pujat pel camí dret i estaven descansant.

Des d'aquí fins el següent refugi calia pujar un fort pendent i com que no anàvem massa cansats ho hem fet sense aturar-nos. La neu estava prou bé, tot i que n'hi havia de nova d'ahir, i hem pogut fer una recta força directa cap al coll. Així evitàvem més corves! L'Astrid ha patit una mica perquè hem pujat força dret, però el temps era genial i de seguida hem arribat a dalt. Tal i com va passar l'altre dia al Tuc deth Miei, semblava que no arribàvem mai fins el refugi jeje.

Finalment, la casa s'ha fet visible i hem decidit aturar-nos allà a esmorzar. Després han arribat els turistes i els guies els han obsequiat amb algo de vi i formatges jaja. Com es cuiden!! L'Astrid ja en tenia prou d'excursió i hem pactat que jo pujaría ràpid al cim i baixaria en 30-45'!! Dit i fet, he sortit ben ràpid pujant els darrers 250 mD+ força recte perseguint uns esquiadors que obrien traça jeje. M'he aturat alguns moments per agafar aire ja que estava pujant molt ràpid, però el dia seguia acompanyant i això era bona senyal :)

He arribat al cim en menys de 20 minuts, just atrapant als esquiadors (això sí, ells baixarien molt més ràpid que jo jaja). Les vistes eren molt xules, amb muntanyes nevades a cada banda pertanyents a França i la Vall d'Aran. He fet alguns videos al cim, provant coses de la càmera i caminant fins al final de la cresta abans de baixar. La meteo començava a canviar i no volia que ens enganxès el mal temps!!

Cap avall he vigilat una mica més el tema d'anar recte perquè la neu es desfèia una mica. He combinat passos laterals amb rectes per encarar-me el més ràpidament possible cap a la cabana on he deixat l'Astrid. M'he creuat amb els alemanys que tot just estaven a mig camí de l'ascens final. Un cop m'ha vist arribar l'Astrid, ella ja ha començat a baixar un tram per facilitar-me l'encontre més recte. De seguida ens hem trobat i hem enfilat la baixada fins l'inici de la pista forestal. Era el tram més inclinat, i un cop superat ens hem plantejat si tornar per la pista o tallar camí per la drecera més complicada. Hem optat per la pista!

El primer tram fins les antenes ha anat prou bé i fins i tot ens hi hem acostat deixant el camí uns 200 metres. S'obre una bonica clariana just on es troben les antenes i també hi ha un petit refugi. De seguida hem retornat a la pista perquè fèia fred i encara quedava un tram per baixar. A mig camí ens ha sorprès una esquiadora sense avisar i ens hem endut un bon ensurt!!! (fins i tot hem cridat una mica jaja). La pobre s'ha disculpat i ja ens ha avisat de que en venien més al darrera :P

Haig de reconèixer que ens ha costat fer els darrers quilòmetres de pista perquè ja ens fèien una mica de mal els peus i no acabàvem d'arribar a l'inici jeje. Finalment, hem arribat a la carretera i d'allà ja hem remuntat fins a l'aparcament on estava el cotxe! Hem pogut aprofitar molt bé el dia i hem acabat fent una bona excursió avui!! Estic molt content :)

Després de la merescuda dutxa i una mica de descans, de nou hem anat a Vielha a sopar per darrer cop, ja que demà abandonem la vall! Com que pronostiquen bon temps intentaré enganyar l'Astrid per fer un petit passeig amb les raquetes per la zona de la boca sud del túnel :P

A descansar,

L'Avi Salmó des de l'Hotel Europa, Les

28/12/2013 - Intent fallit, canvi de plans per fer turisme -

Dia gris i ombrívol el que ens hem trobat al llevar-nos. Amenaçava pluja però com que tampoc semblava molt intensa, hem intentat pujar fins el Port del Portilló a veure si podíem fer alguna excursió. A mitja pujada ha començat a ploure amb intensitat i fins i tot nevar un xic. Hem arribat fins a dalt i hem esperat dins del cotxe una bona estona per veure l'evolució.

Com que el temps no ha millorat gens, finalment ens hem decidit per baixar i creuar cap a França a visitar alguns pobles que recomanaven en un blog. Així, hem anat fins a Saint Gaudens, on hem donat una volta després d'aparcar el cotxe. Plovia una mica però es podia passejar sense paraigües, tot i que el fred era força intens! Hem vist l'esglèsia local, el casc antic amb les tendes (tancades per hora de dinar) i també algunes de les torres antigues que conserva la ciutat. 

Finalment, abans de tornar al cotxe, hem passejat per uns bonics parcs amb vistes de la plana, on hem aprofitat per fer alguns videos de prova amb la càmera. Havíem de matar el temps jeje. Després, hem agafat el cotxe en direcció a la Vall d'Aran de nou, per acostar-nos a Saint Bertrand de Comminges. Aquesta vila és curiosa perquè està ubicada dalt d'un turó, i perquè té una Catedral gegant que domina tot el poble. És tot molt bufó, però hem tingut la mala sort d'arribar quan tancaven. Una dona molt amablement ens ha tancat la porta a la cara i ens ha dit algo que no hem entès (després ha tingut sentit).

Total, que veient l'hora que era i olorant menjar...hem acabat seient a la última taula lliure d'una creperia, on hem aprofitat per dinar jeje. Millor algo calent, que els entrepans que dúiem preparats per l'excursió :P Era un local curiós, ben petit i cassolà...on fins i tot el gos rondava pel menjador (sempre comportant-se eh? jeje). Al acabar, de camí al cotxe el sol ha volgut sortir i hem aprofitat per fer més videos de prova corrent per les rodalies jaja. Hem tornat directament a l'hotel a dutxar-nos i fer temps fins l'hora d'anar a Vielha a passejar i sopar alguna cosa!

A veure demà com ens llevem, que tampoc han pronosticat massa bon temps :)

A descansar,

L'Avi Salmó des de l'Hotel Europa, Les

27/12/2013 - Dia esplèndid: Tuc deth Miei (2258 m.) -

Després de la nevada d'ahir, el dia s'ha llevat fantàstic. Un cel blau impressionant ens ha acompanyat tot el dia. Com que ho teníem tot preparat i tampoc ens calia matinar molt, ens hem llevat tranquilament per esmorzar a l'hotel i sortir amb energia cap a la zona de Baqueira. Al ser divendres esperàvem trobar menys gent que els propers dies. Ha estat un encert :)

El tram de cotxe ha anat fluïd i sense massa trànsit fins arribar al Pla de Beret, on hem aparcat. Quan ens estàvem preprant, just al costat ha deixat la seva furgoneta l'Edurne Pasaban, una crack mundial de la muntanya jaja. Té una empresa d'activitats outdoor aquí, ho hem vist a la furgoneta :P Com que l'any passat l'Astrid es va quedar a mig camí, i aquest any es troba millor, he decidit repetir ruta i fer-la pujar fins dalt del Tuc deth Miei!

Hem sortit des del pàrquing seguint la pista que porta fins a Montgarri (aquest any ben plena de neu), però de seguida hem trencat a mà esquerra seguint traces d'esquiadors de muntanya. La neu era força tova (caiguda ahir), però seguint les traces es podia trepitjar bé. Aquest cop hem passat per sota de la Cabana de Gessa (referència) i hem seguit pujant pel mig del bosc fent grans ziga-zagues. Començava a fer calor i ja es vèia que el dia seria genial!

Després de fer algunes parades tècniques per recuperar energia, hem arribat al final del bosc i només quedava l'última remuntada per assolir el cim. És una carena totalment oberta i empalada que no presenta cap dificultat, però no hi ha referències de quant et queda per arribar al cim i l'Astrid s'anava posant nerviosa jeje. Estava força cansada i no acabàvem d'arribar!! Finalment, hem assolit el cim i hem buscat on seure a dinar, ja que la temperatura era assumible :) No bufava vent, com el darrer cop que hi vaig pujar jeje!!

Les vistes des d'aquest punt són genials, amb el Pla de Beret als peus, les pistes al davant i al darrere altres cims més elevats encara. Jo m'haguès animat a seguir pujant o buscar una ruta alternativa per baixar, però l'Astrid havia fet un gran esforç per pujar i la via més ràpida era tornar pel mateix lloc, així que un cop recuperats, muntanya avall!! Realment hem fet uns 450 m. de desnivell positiu que no està gens malament per ella :) (d'uns 1800 fins a 2258 m)!!

A la baixada, hem innovat ruta obrint traça en alguna pala i ens hem enfonsat una mica jeje. Fins i tot diria que hem fet una mica de volta fins a trobar el tram que deixa el bosc i s'obre cap al pàrquing. Com que no té cap pèrdua no he patit gens i hem anat fent per on ens semblava més segur :) L'última part l'hem retallat respecte el nostre ascens, perquè hem seguit les traces d'uns esquiadors que han baixat una mica més rectes cap a l'aparcament! 

En definitiva, una bona primera jornada i ara a seguir les previsions, ja que no són massa bones pels següents dies :) A descansar a l'hotel i gaudir d'un bon sopar!

Fins demà,

L'Avi Salmó des de l'Hotel Europa, Les

26/12/2013 - Esquivant la gran nevada -

Hem sortit a mig matí sense presses, però amb tot el material preparat per passar uns quants dies d'excursió per la Vall d'Aran. Ahir ja ho vam deixar tot preparat i només faltava carregar el cotxe. Com que el camí era llarg, ens hem aturat a dinar al Puente de Montañana per veure si teníem sort i hi havia taules lliures. N'hem ocupat una de les últimes i per tant no ens ha tocat esperar gens jeje.

El dinar, com sempre genial i amb un preu raonable per a ser dia festiu. Hem acabat sortint d'allà cap a les 4 de la tarda, i amb el temps canviant. Durant el matí el sol havia aguantat però a mesura que ens acostàvem al Pirineu, l'amenaça de neu es fèia més patent. Jo no volia aturar-me a posar les cadenes perquè sabia que si entràvem al túnel de Vielha, a l'altra banda en teoria la cota de nivell era més baixa i per tant, amb menys neu. A uns 10 Km de la boca Nord del túnel, ha començat a nevar força fort i hem vist els primers cotxes aturant-se a posar-les. Nosaltres hem vist que la gent seguia marcant roderes a la carretera i per tant no hem parat. En cap moment hem patinat ni res, i per tant suposem que ho hem fet prou bé jeje. Molta gent de la que ha posat les cadenes, les ha perdut després pel túnel perquè hem trobat cadenes de tela al llarg de tot el túnel (tot i que en teoria està prohibit circular-hi per dins amb elles posades).

Al sortir, ja a la Vall d'Aran, seguia nevant i la baixada l'hem fet molt a poc a poc, seguint els cotxes de davant. Les màquines lleva-neus ja havien començat a actuar i almenys no nevava com abans. Això sí, el trajecte des del restaurant fins a l'hotel ens ha portat quasi 2 hores jeje. Aquesta vegada, hem trobat una bona oferta a Les (més lluny de Vielha) i provarem el nou hotel que ens surt molt bé de preu per les dates que són!! El tram de Vielha a Les estava molt bé i hem pogut circular més ràpid per arribar al destí abans de les 18h. Ens hem instal·lat en una habitació més que correcta i hem decidit descansar de cotxe fins l'hora de sopar!

El temps ha anat millorant i hem pogut acostar-nos fins a Vielha a sopar. Hi havia força neu acumulada al pàrquing però hem pogut aparcar bé. Un cop amb la panxa plena, hem tornat a l'hotel per descansar! Demà farem la primera excursió per la zona de Baqueira-Beret, ja que hi haurà menys gent que al cap de setmana :)

Bona nit,

L'Avi Salmó des de l'Hotel Europa, Les

25/12/2013 - 31ª Pujada a La Mola per Nadal -

Per segon any consecutiu he decidit acostar-me a Matadepera per córrer aquesta bonica cursa, pel nostre entorn, i just abans d'un dels primers àpats de les festes nadalenques!! Fins a darrera hora he estat decidint si corria o no perquè havien pronosticat força mal temps, però com que em tocava anar a Terrassa sí o sí pel dinar familiar, no costava res provar.

M'he llevat bé i amb temps. Ho tenia tot ben preparat per no molestar massa a l'Astrid i només faltava fer-me l'esmorzar. Com que no volia menjar tan dora, he decidit preparar-ho tot per emportar i com a conseqüència, m'ho he deixat tot preparadet a sobre el marbre de la cuina jaja. Quan estava a mig camí de Matadepera hi he caigut, massa tard. Tocava córrer sense res al cos, però al ser una cursa curta i explosiva he pensat que no era massa greu.

Al arribar, m'ha tocat aparcar lluny i m'he acostat a fer l'inscripció trotant, ja que volia tornar a cotxe a preparar-me. Per sort, els que repetíem, ja teníem una llista amb el nostre nom i no he trigat ni 1 minut a fer l'inscripció. Amb el meu dorsal en mà, he tornat al cotxe i ja m'he trobat als companys de l'equip Corremonts, l'Albert, l'Aina i el Mia! He agafat tot el necessari del cotxe i he deixat l'abric. Tocava escalfar amb fred per no arrossegar capes de roba durant la cursa jeje, tot no es pot tenir :P

El meu repte era baixar de 27' i superar el temps de l'any anterior, però sense haver pogut entrenar. Encara no he aconseguit establir una rutina d'entrenaments dins de tots els meus nous horaris! Per això, m'he unit a l'Albert i el Mia per sortir força endavant i no patir embussos. Dit i fet, a l'hora puntual, s'ha donat la sortida i hem sortit tots com a bales. La forta pujada de Can Robert fins a Can Pobla, seguint la pista, ja ens ha fet alentir a tots jeje.

El Mia i jo hem anat a bon ritme veient l'Albert al cap davant fins a la meitat d'aquest primer tram de pujada. No em volia ofegar massa i els he deixat fer, apropant-me progressivament a l'Albert. A diferència de l'any passat, no he anat guanyant moltes posicions ja que de seguida estava força endavant. Per això, a partir de Can Pobla he acabat d'assolir posicions i poc a poc superar algun corredor més. El Mia ja havia fet via cap a les primeres posicions, i jo he avançat a l'Albert a l'inici dels corriols, quan hem hagut de combinar el córrer amb el caminar algun tram. El cor anava a tope, però he necessitat caminar menys trams que l'any passat!!

Un cop superat el primer mur, hem arribat al petit descans on es pot córrer abans d'enfilar la darrera ascensió. No tenia referències de temps de l'any passat, així que no sabia si anava bé o no. Només he vist que portava uns 22' aquí i he decidit apretar al màxim. Les últimes corves se m'han fet llargues perquè anava justet de forces, i un cop hem abandonat el bosc per sortir al capdamunt de la muntanya, ja no tenia més marxes per posar jeje.

He acabat donant-ho tot fins al control d'arribada i quan he vist que havia baixat de 27' m'he posat molt content. He escoltat que algú em cridava, era l'Irene, també de l'equip, que estava fent fotografies (totes les imatges són seves). Allà ens hem reunit amb el Mia, que ha fet un temps estratosfèric de 25' i poc després ha arribat l'Albert! Com que fèia fred, tan bon punt m'he recuperat, m'he acomiadat i he baixat fins a la zona de sortida per gaudir de la coca que ens havíem guanyat tots :)

Volia esperar a la resta de membres per acomiadar-me, però no han baixat ràpid i havia de marxar a dutxar-me i posar-me a punt pel dinar de Nadal. Amb les bones vibracions d'haver aprofitat el matí pujant a l'emblema del costat de casa, he començat les festes nadalenques i he tancat un any esportiu molt interessant :)

El 2014 ens espera!!

Distància real: 3750 m. (470 mD+)
Temps real: 26'53'' (7:10 min/km)
Posició: 30 de 296 participants

L'Avi Salmó escoltant "Love away" de Capital Cities

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/31PujadaALaMolaPerNadal122013  

15/12/2013 - V Cursa de Muntanya de Terrassa -

Els darrers tres mesos han estat ben atrafegats i plens de noves experiències personals que no m'han deixat entrenar com havia fet fins ara (finalització de la casa, mudança, nova vida en parella, noves feines, etc.). Avui, per això, tocava retornar a la competició amb els dubtes de saber com respondria el cos i amb l'avantatge de jugar a casa!

Em sé el recorregut d'aquesta cursa de memòria i la vaig venir a fer un parell de cops molt suaument darrerament per ensenyar de nou al cos al que s'havia d'enfrontar jeje. Així que després de deixar l'Astrid a casa preparant-se pel seu dia intens com a venedora de pastissos, he passat per casa els meus pares a recollir-los com a públic incondicional. De regal, he descobert que també vindria la Maria, així que no podia fallar :)

Hem arribat més tard del normal i ha costat trobar aparcament. Al final he recollit el dorsal només 20 minuts abans de la sortida, amb el temps just de tornar al cotxe a deixar l'abric i escalfar suament. Això sí, he coincidit amb el Miguel (blog que podeu trobar més avall) agafant el dorsal i hem xerrat uns minutets!! Més o menys tenim ritmes semblants, i ha quedat reflectit al final de la cursa jeje. Al final m'he decantat per córrer amb les malles curtes d'Sport-HG i la samarreta corremonts de màniga curta ja que es preveia solet. He patit fred tot escalfant, però després ha anat de conya, són molt comfortables!!

A l'hora de sortida, han fet una mini sortida neutralitzada per obrir el grup i m'he trobat situat a segona fila, al costat del Miguel, perfecte. He saludat a la Maria, que estava amb la meva mare i han donat el tret de sortida amb la música d'AC/DC a tope. El grup s'ha estirat i he vist que anava força endavant així que m'he dedicat a agafar un ritme que no em desgastés massa i poguès respirar per quan arribés la part dura de veritat. Hem avançat pels camins de la zona del Club de Hockei Egara i he anat guanyant alguna posició més a costa dels primers cadàvers.

A la rampa duríssima de l'EUNCET, hem enxampat algun altre corredor però les posicions han variat poc, ja que anàvem força endavant i la gent està molt forta. Tan bon punt hem fet el corriol que ens portava al trosset final d'asfalt, abans d'iniciar la pujada al Turó de la Roca Blanca, he vist que anava justet d'aire així que tocava controlar bé els esforços. He recuperat en els següents 500 m per poder fer una bona pujada a les 6 corves de l'antic abocador!! Aquí m'he trobat molt millor (la pujada és menys explosiva) i he mantingut el ritme amb el grup que anava. Entre 2 o 3 corredors hem acabat caçant alguns cadàvers més (no masses la veritat) i ens hem plantat al punt més alt de la cursa en poc més de 25'!! El temps era molt bo, i només quedava fer un bon retorn a meta per acabar. Com que la cursa era curta i no quedaven massa esforços, he decidit no aturar-me a l'avituallament :)

A la baixada tècnica del principi se m'han escapat una mica els corredors capdavanters però com que quedava un altre petit ascens, m'hi he tornat a acostar. Això sí, al entrar als corriols del bosc del Llac Petit, només he pogut mantenir a la vista a un corredor jove. He intentat no perdre'l i de cop he notat com m'atrapaven per darrera. Era el Miguel, que quan ha vist el forat bo, m'ha passat com una bala!! Al tram final del descens, ja tocant a l'antic Hospital de Tuberculosos (actual escola de cinema) també m'han sobrepassat dos corredors que baixaven molt bé. M'he guardat el darrer cartutx pel tram final de pista a veure si els podia caçar.

Ens han fet baixar per la torrentera xula, on ens fan algunes fotos, i al arribar a baix, he decidit donar-ho tot. Portàvem 38' i sabia que quedaven menys de 2 Km a meta: l'objectiu sub-45 era possible. Ràpidament he atrapat al corredor jove, que anava perdent força, i un dels grups capdavanters que s'havia lesionat els isquios. A l'última rampa trampa, he apretat les dents veient a 3 corredors davant meu (el Miguel i els 2 baixadors bons). Me'ls he marcat d'objectiu i he anat fent una aproximació progressiva. A poc menys d'1 Km he atrapat al primer d'ells, però tant el Miguel com l'altre corredor em treien 5-10 metres d'avantatge que no aconseguia reduir jeje. Al final, tot entrant a la ciutat de nou, m'hi he acostat una mica però no he pogut atrapar-los, així que he xocat la mà amb la Maria, que m'esperava, i hem entrat per l'ordre que portàvem :) 

Quan he mirat el rellotge he vist que he fet un temps magnífic, pràcticament calcat al de les dues edicions anteriors (2011: 44'25''; 2012: 44'08''), així que realment crec que he fet una gran cursa donada la preparació. Ara toca tornar-se a posar les piles i anar agafant forma pels nous reptes!!

Amb il·lusió :)

Distància oficial: 10000 m. (350 mD+)
Distància real: 9800 m. (350 mD+)
Temps real: 44'15'' (4:31 min/km)
Posició: 21 de 343 participants (15 de 137 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Love into the Light" de Kesha

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VCursaDeMuntanyaDeTerrassa122013