Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 21 de desembre de 2014

21/12/2014 - Road Bike to Roquebrune Vieux Village -


Avui he pogut estrenar el meu regal de reis en avançat. Com que tinc una família política que no me la mereixo, van aprofitar les mudances cap a Menton per enviar-me una bici de carretera!! Una de les coses que sempre havia volgut provar i que finalment, amb la trentena celebrada ho he aconseguit. Té un disseny ben xulo i unes grans prestacions per a poder explotar aquest nou esport per la zona!


Com que m'he llevat molt tard, he decidit dinar dora i aprofitar les darreres hores de llum del dia per fer una volta. Al no tenir massa experiència amb els pedals automàtics tampoc he volgut anar massa lluny, així que he fet un recorregut improvitzat intentant evitar zones de molt trànsit. M'havien avisat que amb la bici de carretera costaven més les pujades, però fins que no et trobes amb el primer mur, no te n'adones com de bé van els plats petits de les mountain bikes jeje. L'avantatge de la de carretera és que al ser molt lleugera i amb rodes tan fines, permet córrer molt al pla i baixades.


Finalment m'he animat a resseguir tot el passeig marítim des de Menton fins a Carnoles, per rodejar Cap Martin i pujar per l'urbanització amb cases més grans de la zona. Quines rampes que hi he trobat, m'han deixat les cames tocadetes però almenys no hi havia cotxes i estava gaudint de debó. Un cop a dalt, he anat en direcció Monaco per la Basse Corniche per girar cap a Roquebrune Vieux Village.

Ja em vaig quedar amb les ganes de pujar-hi un dia corrent però era fosc i hi havia moltes escales mal il·luminades així que avui he aprofitat. He sortit a la carretera principal de la Moyenne Corniche durant 1 Km abans de trencar cap a la ciutat medieval de Roquebrune. No està lluny, però quina bona pujada de 2 o 3 Km a bon ritme que he fet. Les carreteres no tenen vorals aquí (s'ha de maximitzar l'espai) així que has de perdre la por als cotxes de seguida.


He anat fent fins arribar al trencall, on encara quedava una gran i llarga rampa que porta al pàrquing del poble i posteriorment a l'inici del casc antic. Des d'allà hi ha un bonic mirador des d'on es veu perfectament Monaco i tota la costa. He arribat allà just després de la posta de sol i els colors eren preciosos. Com que tot el poble té escales, he passejat poquet tot i que hi havia una exposició de pessebres per tot el casc antic. Cada casa en munta un al seu estil i hi ha veritables currades. Amb sensor de moviment i quan arribes sona música i s'encenen llums; altres amb figures a mida real; altres amagats; altres ocupant tot un local, etc. La veritat és que és força maco per donar-hi una volta!


No m'he entretingut massa perquè m'estava quedant sense llum i havia de tornar a Menton. He gaudit al màxim de la baixada amb la bici nova a tota velocitat fins retrobar la Moyenne Corniche, i d'allà he trencat cap a Cap Martin per evitar el màxim possible els cotxes. Tot el que m'havia costat de pujar, ara era baixada i la veritat és que m'ho he passat de conya. Al entrar al passeig marítim de Carnoles, hi havia força trànsit cap a Menton així que m'ha tocat anar parant al costat dels cotxes de tant en tant. Per acabar la sortideta de prova m'he acostat al Mercat de Nadal, que estava ple de gent, i d'allà cap a casa.

Una bona pressa de contacte per encarar reptes més grans poc a poc :)

Distància: 16 Km
Desnivell: 650 mD+/650 mD-
Temps emprat: 1h30'

L'Avi Salmó escoltant "I'm a bitch" de Meredith Brooks

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201412RoadBikeToRoquebruneVieuxVillage

dissabte, 20 de desembre de 2014

20/12/2014 - Tour du Roc d'Orméa -


Després de la cursa de la setmana passada a Mónaco, em venia de gust intentar pujar al cim més alt que hi ha a la vora de Menton: el Roc d'Orméa. Ara que ja he aconseguit els llibrets amb totes les excursions que dónen gratuitament a les oficines de turisme, tinc diversió per força temps. Això sí, no són fàcils de trobar. M'ha costat varis intents per aconseguir-los tots. N'hi ha un per cada tipus d'activitat (BTT, barranquisme, raquetes de neu, excursions de la costa, de l'interior i d'alta muntanya, etc...). La veritat és que estan molt bé.





Doncs bé, he sortit de nou caminant des de Menton (encara no tinc cotxe) i he anat a buscar el camí que l'altre dia volia fer de baixada per pujar fins a Castellar. L'ascens pel cementiri i el Ponny Club el coneixia de l'altre dia baixant, però cap amunt és molt dur! No pares de pujar per tota La Colle fins el club d'hípica. Allà he anat a buscar el camí nou i m'he trobat amb una mena de riera força bruta i amb bardisses per on havia de passar. M'hi he aventurat i poc a poc ha millorat el camí, això sí, quan he arribat a l'autopista, l'he hagut d'atravessar per sota usant un túnel molt estret i amb poca llum. No m'ha agradat massa ja que hi he trobat restes de botellons i roba tirada, no em volia trobar amb cap mena de personatge!! 



Després, he començat a pujar per un camí que combinava trams asfaltats amb escales fins entrar plenament dins del bosc. És un bon trajecte pels dies de calor perquè tot l'ascens va per dins de bosc, ben tancat i tranquil. Poc a poc he anat guanyant alçada i he acabat entrant a Castellar per un corriol molt petit entre cases (uns 50'). No m'extranya que l'altre dia no trobés el camí per baixar jeje. Un cop a Castellar, he tornat a passar pel trencall cap a les Granges de St. Paul i les dues capelles abans d'enfilar camí amunt cap al Col de St. Bernard.



L'ascens és força empinat i es fa costerut, però és senzill perquè es va seguint una pista forestal per on de tant en tant passen cotxes tot i el mal estat. Una mica abans d'arribar al coll he trobat la primera granja/masia i resulta que és un restaurant però no ho sembla jeje. Des d'aquí he seguit en direcció al coll fins que uns 500 metres abans he tombat a mà dreta camí de La Merle. Per aquesta nova pista he arribat fins les ruines del Vieux Castellar, que he atravessat seguint uns corriols entre el bosc. Avui també hi havia batuda de caça, i de cop he començat a escoltar un gos amb picarol una mica per darrera. He fotut la directa i he atrapat un grup d'italians i els he sobrepassat, deixant-los amb el gos trepitjant-los els talons jeje.





Al cap de poca estona he arribat per fi al Col du Berceau que atravessa els dos cims d'aquesta muntanya semblant al Pedraforca. Des d'allà, un petit desviament m'ha permès arribar al cim del Roc d'Orméa (1132 m) en poc més de 2h des de casa. El dia era fantàstic i no fèia gens de fred. He estat prenent el sol gaudint de les vistes d'Itàlia, Menton i Mónaco. Fins i tot es pot identificar casa nostra, ja que des del nostre menjador veiem el cim! He decidit esmorzar una mica i al cap d'uns minuts, els italians han acabat de pujar on jo estava. Ja es passaven el cim, però m'han vist i s'han animat a pujar.


Hem estat parlant una bona estona, i com que eren molt simpàtics i ens enteníem (jo parlant castellà poc a poc i ells italià jeje), he acabat quedant-me amb ells quasi 30'. Eren dels caminants clàssics, sense gran equipament modern i simplement usant xiruques i xàndalls vells jeje. S'han fotut un bon esmorzar i jo els he deixat per començar a baixar i no arribar massa tard a casa. El descens es fa directament pel mig de les dues muntanyes, resseguint un camí en zig-zag que per pujar es deu fer pesadet perquè no hi ha ni una ombra. He pogut córrer una mica i finalment he entrat al bosc, on la pendent es reduia considerablement. Per tancar el Tour, calia seguir el camí que vaig fer l'altre dia des del Plan du Lion cap a Castellar, però com jo havia de tornar a Menton, he seguit en direcció al Plan du Leuze i he baixat per la ruta del Mont-Carpano. 



Les vistes eren precioses i de seguida he deixat enrera el trencall cap al cim i he baixat fins les Granges de St. Paul. Tenia ja les cames una mica cansades de baixar i se m'ha fet llarg el descens potent fins les urbanitzacions. Després de creuar l'autopista, m'he despistat un moment i he acabat baixant per unes escales diferents a les de l'altre dia, arribant a un passeig que m'ha dut per sobre els jardins de Pian fins al casc antic de Menton sense haver de baixar fins la platja. Una gran jornada abans de tornar a casa per Nadal :)




Distància: 16,19 Km
Desnivell: 1236 mD+/1255 mD-
Temps emprat: 4h09'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move47929409#table-year=2015 

L'Avi Salmó escoltant "Montaña Rusa" d'Amaral

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201412TourDeLeRocDOrmea

diumenge, 14 de desembre de 2014

14/12/2014 - 20th U Giro de Natale 2014 -


Inscrit a ultíssima hora perquè no sabia si acceptarien el meu certificat mèdic català, avui he pogut córrer per un circuit ben dur i emblemàtic a Mónaco sortint pràcticament des del costat de la feina. En una de les visites de l'Astrid, vam descobrir que hi havia aquesta cursa prèvia al Nadal, però no ha estat fins aquesta setmana que m'he plantejat córrer. Per fi he aconseguit posar-me al dia amb la feina i tenir una mica lliures les tardes de gestions a fer. Així, dijous vaig enviar el meu certificat i divendres em van autoritzar a inscriure'm (últim dia possible).


Per sort durant aquest mes i mig aquí he anat corrent més o menys amb regularitat un parell o tres de vegades a la setmana, i em trobo força bé de forma física. Confiava en poder baixar de 42' en una cursa de 10 Km tan dura (té dues pujades importants) i almenys el recorregut me'l coneixia després de passejar per bona part del país fent turisme. La pega va ser ahir a la nit, quan vaig descobrir que per vaga de transport a Itàlia, m'havien suprimit els trens del matí per anar a Mónaco. Tocava provar l'autobús, una bona opció però desconeguda per mi i m'ha fet dormir algo malament. Almenys, com que vaig poder recollir el dorsal i la bossa del corredor ahir a la tarda, no calia arribar molt dora a l'inici de la cursa (10:30).




Al final he pogut descansar les 8h de rigor i he sortit de casa més o menys esmorzat cap a la parada de bus de Menton. No em puc queixar perquè el viatge ha anat de conya, assegut, tranquil i prou ràpid (sense trànsit avui). L'única pega és que ens ha deixat força amunt per evitar entrar al circuit de la prova (tallat) i ha tocat baixar a peu una mica per dins de Mónaco. De totes formes, he arribat amb mitja hora de temps per canviar-me i deixar la bossa sota custòdia. M'ha costat trobar el lloc (no hi havia indicacions) però un cop allà no he fet gens de cua i ha estat molt ràpid el deixar les coses.



Amb tot això, ja eren les 10:15 així que he aprofitat per escalfar molt suaument prop de la línia de sortida i col·locar-me en una posició decent a la sortida. Hi havia espai reservat pels primers 200 dorsals i la resta era oberta a tothom. Com que ja tinc certa experiència amb les sortides, m'ho he près amb calma perquè sabia que tindríem quasi 2,5 Km per estirar el grup abans d'arribar a les escales (on es podien fer taps). Just 10 minuts abans de començar, s'ha posat a ploure una mica. Per sort no picava molt fort i no hem agafat fred. A l'hora puntual, s'ha donat el tret de sortida i hem començat a córrer seguint el Boulevard Albert 1er (en sentit contrari als cotxes). Hem fet la primera pujada per darrera de l'edifici on treballo amb un petit alentiment però sense aturar-nos i hem seguit l'Avinguda de la Quarantaine en direcció al dic. Just abans del túnel hem girat a l'esquerra per entrar al port i retornar pel Quan Antoine 1er, passant per davant la feina. Aquí el grup ja s'havia estirat una mica i cadascú ha pogut agafar el seu ritme. De nou hem usat el Boulevard Albert 1er, ara en sentit dels cotxes fins girar a l'esquerra pel Grimaldi. Aquí començava la primera gran pujada del dia. El carrer pica força cap amunt de forma progressiva fins a la Place d'Armes, i a partir d'allà hem hagut de pujar les escales de la Rampa Major fins al Palau de la Roché. Aquí s'ha fet una mica d'embut per la diferència de ritmes pujant, però fent algun zig-zag no m'he hagut d'aturar i he anat passant gent a la que li costava pujar.



No és una escala molt llarga però es pugen 50 mD+ en molt poc temps i costava respirar jeje. Finalment hem sortit a la Plaça del Palau i ha començat la llarga baixada per l'Avinguda de St. Martin i la de la Porte Neuve que ens ha dut de nou a la Place d'Armes. Aquí m'han passat alguns corredors amb millor tècnica o més força de baixada, però jo m'he reservat perquè sabia que encara quedava una dura pujada fins al Casino. A la Place d'Armes ens han fet fer un gir de 180º pràcticament per tornar a passar per darrera la feina en direcció al dic i tornar a remuntar el port (on hi havia l'avituallament) passant un cop més pel Boulevard Albert 1er. Una cosa que poden millorar és la recollida d'ampolles, no he vist brosses per llençar així que suposo que ho recullen tot del terra.



Finalment, quedava la dura pujada per l'Avinguda d'Ostende fins arribar a l'Avinguda de Monte-Carlo, on ja suavitza una mica i he pogut tornar a agafar aire. He pujat seguint un home que anava força fàcil així que ja imaginava que baixant em deixaria enrera. Hem passat per davant del famós Casino i hem seguit el circuit de la Fórmula 1 baixant per l'Avinguda des Spélugues amb la seva famosa corva de 180º on els cotxes de F1 han de reduir tant la velocitat. Portàvem 7 Km i sabia que ja no hi havia grans dificultats, així que he intentat mantenir el ritme quan he vist que portava un bon crono (uns 29'). Al arribar al nivell de la platja, hem hagut de girar a mà esquerra seguint l'Avinguda de la Princesse Grace en direcció a les platges de Larvotto, tot pla i on les cames ja s'anaven queixant. Al arribar a La Poste, hem fet gir de 180º tornant per la Promenade du Larvotto (el camí que va al costat del mar). Hi havia una zona que relliscava força i calia mirar bé on posaves el peu (segons el tipus de rajola jeje). En aquests últims 2-3 Km més o menys t'anaves adelantant i unint amb els mateixos corredors i encara hem caçat algun cadàver mentre passàvem per darrera el Grimaldi Forum.


Per fi ens han fet sortir al tunnel del Boulevard Louis II, per on també passen els F1, ja de baixada cap a la meta, situada al Port Hercule. Quedava algo més d'1 Km i he apretat les dents per fer un petit canvi de ritme i avançar alguns corredors que arribaven justets al darrer tram. M'he deixat anar a la baixada fins a la "chicane", on ja hem entrat al Quai des États-Unis per esprintar fins a meta. En tot aquest tram he vist que anava bé per intentar acostar-me als 40', un temps impensable si realment el circuit té 10 Km amb aquestes grans pujades. He donat ja tot el que tenia de forces per entrar a meta just davant la Piscine i aturar el crono real en 39'55"!! No m'ha donat temps a veure la posició final a la pantalleta on sortia el teu nom però estava dins dels 150 primers segur, he quedat ben sorprès :)


He caminat fins la zona d'avituallament, recollint propagandes de properes curses i he agafat coses de menjar sense perdre massa temps. Començava a ploure de nou i no volia agafar fred. He anat a recollir la bossa ràpid, per evitar cues, i no hi havia ningú jeje. Me l'han donat ràpidament i he pogut pujar a una zona coberta a canviar-me. He menjat una mica, i quan ha deixat de ploure he tornat per fer algunes fotos de l'ambient i auto-regalar-me un Goffre avec chocolate noir, d'una paradeta de Nadal que ja coneixia de la visita dels meus pares amb l'Astrid jeje. Al final, com que començava a ploure de nou, he mirat si tenia trens i he vist que sortia un en 5'. Per si no havia corregut prou, he fet sprint pujant les escales i he aconseguit arribar al tren just quan avisaven de que marxava jeje.


Un tancament rodó per tornar a casa dora i havent gaudit molt de la cursa! Ara a seguir entrenant pels propers reptes :)

Distància oficial: 10000 m. (250 mD+/250 mD-)
Distància real: 10000 m. (250 mD+/250 mD-)
Temps oficial: 40'11'' (4:01 min/km)
Temps real: 39'53'' (3:59 min/km)
Posició: 121 de 1659 finishers (62 de 391 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Dos curiosos viatgers" de Cybee

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/20thUGiruDeNatale12201404

dissabte, 13 de desembre de 2014

13/12/2014 - Sentier de Cap d'Ail -


Avui, aprofitant que havia de fer les compres nadalenques i recollir el dorsal per la cursa de demà a Mónaco, he fet una de les passejades del litoral recomanades pel llibre: el Sentier de Cap d'Ail. He sortit de casa per agafar el tren i anar fins al port de Mónaco a recollir el dorsal i la cosa ha anat prou ràpida. M'han donat la bossa del corredor amb la seva samarreta i he fet un parell de fotos del que serà l'arribada de la cursa (just davant de la feina).





Per aprofitar una mica la tarda, he anat al centre comercial de Fontvielle a veure si trobava alguns dels regals que buscava i m'estalviava anar fins a Niça. No he tingut sort, així que he decidit seguir amb el pla inicial d'anar a la gran ciutat. Això sí, per caminar una miqueta he sortit del país passant pel costat de l'Estadi de Louis II en direcció a la Plage de Marquet, que ja pertany a Cap d'Ail.



Des de pàrquing que hi ha al seu final comença aquest famós camí de ronda que ressegueix el litoral en direcció sud passant per la Pointe des Douaniers, el Cap Rognoso i el Cap Mala, abans de finalitzar a la platga homònima. El camí serpenteja entre grans blocs de roques i fins i tot hi ha algun pas estret per superar els esculls. Al arribar al Cap Rognoso, es troba la villa "The Rock", famosa per pertànyer o haver siguit propietat de Tina Turner! Tota aquesta zona es troba plena de villes de principis de segle XX, ben encarades al mar. 



Al arribar a la zona de Cap Mala, he trobat una valla avisant que el camí estava tallat pel perill de caure al mar per mal temps. Hi ha vàries portes d'aquestes al llarg del recorregut però la gent se les passa pel forro. Jo primer no he volgut passar, però quan he vist que tothom continuava, he decidit seguir i fer el recorregut complet. Al tombar cap a la Platja Mala, he entès on estava el perill. El camí es convertia en unes escales ben estretes a sota del penyasegat i que baixava fins poc més de 50 cm del nivell del mar. Amb mala mar, no es pot passar sense arriscar-se molt. Com que no era el cas, he pogut continuar sense més entrebancs. Hi ha vàries cabanes o cases de pescadors penjades de la roca força impressionants.



Finalment, al arribar a la Platja Mala, he remuntat per unes escales cap al famós Eden Palace, un antic hotel que fou residència de Greta Garbo, Winston Churchill entre d'altres. Continuant pel carrer que hi passa per davant s'arriba a l'entrada dels jardins de Sacha Guitry abans de baixar per l'urbanització fins l'estació de tren. Si es vol tornar al punt de partida, només cal retornar al sender litoral i fer el camí de volta. Jo com que volia anar a Niça, he anat a l'estació i m'ha tocat esperar força fins que ha vingut el tren. Un bonic passeig per a tots els nivells i que es pot fer tranquilament quan es pon el sol, per gaudir bé de les llums :)




Distància: 3 Km
Desnivell: 120 mD+/125 mD-
Temps emprat: 30'

L'Avi Salmó escoltant "Pas les Saisons" de Mina Tindle


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201412SentierDeCapDAilINica

diumenge, 16 de novembre de 2014

16/11/2014 - Menton - Mont Carpano - Castellar - Menton -


Aprofitant que estic sol i que han pronosticat bon temps per aquest cap de setmana, he anat a buscar un mapa topogràfic de la zona a veure si puc fer alguna excursió sortint directament des de casa. No ha estat fàcil aconseguir el maleït mapa i al final he trobat la última unitat al Carrefour gegant de Mónaco, amagat en unes prestatgeries mòbils. És l'escala més petita que existeix (1:25000) així que m'haurà de servir jeje. 




Així, equipat amb la meva nova motxilla petita per portar el més bàsic he sortit corrents des de Menton cap a Menton-Garavan seguint la platja, per intentar trobar el GR que m'havia de portar muntanya amunt. La veritat és que ràpidament he trobat les marques blanques i vermelles internacionals que m'han dut pels empinats barris de la zona. He pujat moltes escales i molts carrers amb gran inclinació, i és que aquí es puja del nivell del mar a gran alçada molt ràpidament. He atravessat el barri de Les Colombieres i he passat per sota l'autopista per abandonar per fi les zones urbanitzades. Tot això sense deixar de pujar i intentant agafar un ritme que em deixès respirar jeje.





El camí s'enfila recte cap a la zona final dels Alps del Sud-Est, i és que just a la frontera entre França i Itàlia, és on acaba aquesta gran cordillera que atravessa vàris paísos europeus. Al llarg de tota la pujada, les vistes de la costa han estat magnífiques. El dia era ben clar i es podia veure tot Menton, Roquebrune-Cap Martin i fins i tot Mónaco al fons. Seguint el petit camí que pujava fent zig-zags, he arribat al primer gran mirador, just a l'alçada de les Granges de St. Paul (446 m). Des d'allà es veia la gran zona d'oliveres de Pian, amb més de 400 exemplars multi-centenaris. Aquí podia trencar a mà esquerra seguint una pista forestal directament cap a Castellar o seguir pujant. Jo volia seguir pujant però m'he trobat un cartell avisant que hi havia batuda de caça per la zona. He dubtat una mica però finalment he decidit continuar fent algo de soroll a mesura que caminava jeje. De seguida he vist alguns caçadors equipats amb armilles fosforecents que vigilaven els camins i he vist que la caça anava més cap a la banda italiana. El camí continuava pujant entre pedra calcària perdent cada vegada més l'inclinació i amb algun tros més planer dins d'un bosc de pi. 




He continuat fins arribar al Plan de Leuze, on he trobat un pal indicador i dues excursionistes veteranes. Hem parlat una mica i m'han recomanat pujar fins al Mont Carpano seguint el trencall, així que les he seguit. Una d'elles parlava anglès i més o menys ens hem pogut anar entenent. De fet, m'ha recomanat uns llibrets gratuïts amb un munt d'excursions que pots recollir a les oficines de turisme. Hauré de buscar-ne informació! Total, que hem acabat de fer cim al Mont Carpano (772 m) i per acabar de rematar l'ascens, m'han portat fins un dels Bornes que hi ha més amunt (800 m). Els Bornes, són indicadors de pedres que marcaven (i encara ho fan) la frontera entre França i Itàlia i estaven col·locats cada certa distància entre ells. Avui en dia encara se'n poden trobar alguns i estan numerats! Des d'aquí teníem vistes del Castel del Lupo (864m) i de tota la zona italiana. He preguntat si es podia continuar amunt però hem vist que hi havia caçadors i el camí tampoc estava molt indicat així que ho deixarem per una altra vegada.



Des d'aquí, he baixat amb les meves dues companyes de nou fins al trencall del Plan de Leuze i elles han baixat per on jo havia pujat, i jo he continuat per on elles havien vingut en direcció a Castellar. El camí ja no pujava massa més i de seguida he arribat al Plan du Lion, on m'he trobat un altre excursionista. Des d'allà es pot pujar al Roc de l'Orméa (1135 m), un dels cims més alts de la zona, però hi havia força caçadors i he decidit baixar ja cap a Castellar seguint el GR 51 i deixant el GR 52 per un altre dia. A partir d'aquí, el camí anava per l'obaga de la muntanya i s'estava bé, no fèia gens de calor i hi havia zones humides després de tants dies de pluja. M'he creuat amb algunes persones pujant i de seguida he anat a parar a una pista forestal ampla (pista de l'Orméa) des d'on es vèia ja Castellar. 



Sempre que passo per aquestes zones vaig molt atent per si hi ha gossos sense lligar de les masies, granges o cases. No vull problemes :) Per sort avui no he trobat res d'això i al arribar al reservori d'aigua, on començava la ruta cap al Col de St. Bernard, he trencat carrer avall per entrar al bonic poble de Castellar. No he pujat fins al casc antic perquè el camí que volia provar estava abans, però si he passat per la capella de St. Sebastien (segle XIV) i la capella de St. Roch (restaurada al 2000) abans de veure l'indicació del camí cap a les Granges de St. Paul. No l'he agafat perquè jo volia seguir per un altre sender, i al final seguint unes marques m'he adonat que no anava per on jo volia. He baixat per uns caminets a la vora d'una urbanització, i quan m'he adonat de que no era el camí, havia baixat massa per tornar enrera així que he continuat endavant. Així he baixat per Balmettes, Sorgio i finalment Le Baousset, on gràcies al mapa he pogut anar a buscar el camí que volia inicialment. Tot i això, la pèrdua m'ha costat fer uns quants quilòmetres de més baixant per una vall que no era la meva jeje.



Quan he retrobat el camí al Ponny-Club, encara faltaven algunes pujades i baixades per La Colle, la muntanya que separa les dues parts de Menton. Finalment, una mica cansat i amb caloreta, he arribat de nou al casc antic de Menton, entrant pel cementiri. D'aquí m'he acostat a les esglèsies del casc medieval, i he baixat per unes escales fins a casa directament. Una bonica sortida per anar estrenant les rodalies, i tot sense agafar cap vehícle!!!



Distància: 14,92 Km
Desnivell: 892 mD+/902 mD-
Temps emprat: 3h25'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move46724545#table-year=2015

L'Avi Salmó escoltant "Tinc fam de tu" de Lax'n'Busto


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201411MontCarpano

Arxiu del diari