Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 25 de maig del 2014

25/05/2014 - I Xtrem Coll de Pal -


L'any passat vaig debutar, convidat pel meu tiet i un amic, a fer la tradicional Pujada de Bagà al Coll de Pal. Una cursa d'asfalt amb molta història que remunta tot el coll amb un pendent sostingut i un gran desnivell acumulat (1300 mD+). Aquest any, i després de la meva aturada d'entrenaments forts durant un mes i mig, vaig veure que incloien una nova prova: la Xtrem Coll de Pal.


Amb el bon sabor de boca de l'any passat, on vaig disfrutar amb una cursa d'organització petita però cuidada, vaig decidir fer aquesta nova versió de l'ascens per camins de muntanya. La cursa era significativament més curta (12 Km) per pujar el mateix desnivell, així que havia de ser força més empinada!!


Sabent que no he entrenat gens ni mica el desnivell encara, m'ho he prés com un test fort i on no volia patir més del compte. M'ha tocat matinar per arribar a Bagà amb temps per recollir el dorsal i deixar les coses a l'autobús que l'organització posa a la teva disposició per tenir-les un cop arribes a meta. La meva primera sorpresa ha estat veure que hi havia molt poca gent apuntada a la nova cursa de muntanya (20).


Un cop tot preparat, he anat al cotxe a agafar la bossa i deixar tot el necessari al bus. No fèia gens de fred, com l'any passat a la sortida, així que m'he decantat per no dur res d'abric a la pujada. El temps semblava que aguantaria. Ens han fet un petit briefing de les dues curses i a les 9h hem sortit tots junts per desviar-nos als 100 m. Els de l'Xtrem, ja hem enfilat unes dures rampes d'asfalt per abandonar el poble i poc a poc endinsar-nos als prats i boscos.


De seguida s'ha format un grup de corredors molt forts al davant i m'he quedat pràcticament amb els últims. Al cap d'un quilòmetre aproximadament, he acabat d'agafar el meu ritme i passar un parell de corredors, deixant enrere les meves referències (fèmines). Des d'aquí a meta, pràcticament no he vist a ningú més jeje.


Els tres primers quilòmetres ens han portat per dins del bosc amb unes rampes brutals que impedien trotar, ha tocat caminar el més ràpid possible i he intentat obrir forat amb la primera dona que portava darrera (hem pujat gairebé 400 mD+). Finalment, hem arribat a uns zig-zags per una pista on he pogut trotar i agafar un ritme còmode per mantenir. És on m'he trobat millor!! Finalment hem arribat al primer replà, on ens esperava el primer avituallament d'aigua.


De nou hem entrat dins de bosc i continuava escoltant els meus "perseguidors" relativament aprop. Per davant, de tant en tant albirava un corredor però estava fora del meu abast. Ens ha tocat remuntar uns 300 mD+ en només 1,5 Km, i per tant caminava bonament com podia mentre escoltava com se m'acostava un corredor. L'he mantingut al darrere fins arribar a la carretera, on teníem el segon avituallament. Ja portàvem més de 50' i sabia que el pitjor havia passat.


D'allà ens tocava remuntar encara abans de baixar cap al refugi. M'ha tocat una mica la moral veure que ja estàvem per sobre els 1700 m d'alçada i que ens fèien baixar fins als 1600 jeje. Hem passat el refugi entre ànims del públic per tornar a pujar unes rampes molt dures. A la baixada, he deixat passar el corredor de darrera, no volia castigar les cames i ell anava més ràpid. La meva idea a partir de llavors ha estat no perdre'l de vista!! En aquesta dura pujada m'ha tret un bon tros perquè anava a molt bon ritme amb uns pals, i al arribar al següent avituallament l'he perdut una mica. 


M'ha anat genial trobar taronja en aquest punt. Ja em va passar l'any passat que just en aquest avituallament (Patrol Blanc), em va anar de conya el poder beure una mica de suc de taronja! Des d'aquí hem enfilat una petita pujada que ens ha dut a uns prats alpins preciosos on he pogut veure de nou al corredor que em precedia. M'hi he anat acostant i de cop m'he trobat que ens tornaven a fer baixar per accedir al Xalet (punt de referència mític d'aquest port de muntanya). Aquí hi havia el darrer avituallament i ens hem creuat amb els corredors de la cursa d'asfalt. He agafat una mica de taronja i sense perdre temps, he mirat de recuperar la posició de cursa.


Des d'aquí sabia que podia arribar a meta corrents tota l'estona pràcticament, així que he agafat ritme i he anat retallant distància. Finalment, entre el Km 10 i el 11, he pogut tornar a avançar una posició, tot donant ànims al meu company. Ja quedava poquet per arribar al final de la cursa! He apretat força sabent que només quedava remuntar el final de la vall i pujar a la carretera.


M'ha costat una mica el darrer ascens fins a l'asfalt, però un cop allà, encara tenia forces per córrer fins a meta i marcar un bon temps per l'entreno que duc. He rebaixat 10' el temps respecte l'any passat corrent per l'asfalt, el que demostra que tot i ser força més curta, la cursa Xtrem és molt dura!! 



Un cop a meta, un bon avituallament amb coca, begudes, entrepans i altres menudalles. Poc a poc ha anat bufant un vent fred i he decidit posar-me roba d'abric. M'he canviat a peu de bus i a disfrutar i animar la resta de corredors. He aprofitat per fer algunes fotos i abans de pujar a l'autobús que ens havia de dur de baixada, ens han regalat la samarreta commemorativa!



Quan tornes cap al poble te n'adones de la gran pujada que has fet i la veritat és que impressiona. He tornat a disfrutar molt amb aquesta nova edició i el més important és que les cames no estan massa destrossades, bona senyal! Toca seguir preparant les curses de l'estiu :)



Distància oficial: 12000 m (1300 mD+)
Distància real: 11750 m (1450 mD+)
Temps oficial: 1h47'47'' (8:37 min/Km)
Posició: 10 de 17 (8 de 10 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Boig per tu" de Shakira

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/IXtremCollDePal52014 
 

divendres, 9 de maig del 2014

09/05/2014 - Mieses Karma (David Safier) -


Títol original: Mieses Karma
Editorial: Rowohlt Taschenbuch Verlag GmbH
Any: 2008
Nº de Pàgines: 288



Últim llibre voluntari per llegir del curs d'alemany. Personalment crec que era força més senzill que l'anterior, que tenia un rerefons més dens i per això es va anar fent al llarg del curs, comentant-lo a classe.

Aquest viatge ens porta a descobrir, de forma força irònica, la vida d'una presentadora famosa de TV després de la seva mort accidental. La Kim no té una vida feliç a nivell personal. És una triomfadora en l'àmbit laboral però té conflictes familiars i problemes personals greus. Per això, quan a causa de la mala fortuna, mor sobtadament, comença el seu viatge per recuperar la seva vida. Primer es re-encarna en una formiga i poc a poc va descobrint la dura vida dels insectes i de quina manera pot anar-se acostant a la seva família.

A base d'anar acumulant bon Karma i preocupar-se cada cop menys només d'ella mateixa, aconsegueix escalar dins del rang de re-encarnacions a mesura que va morint. D'aquesta forma, amb l'ajuda d'altres personatges, finalment arriba a acostar-se al seu ex-marit i la seva filla, tornant-se a sentir ben feliç. El desenllaç succeeix una mica massa ràpid pel meu gust, però deixaré a l'aire que cada lector ho veig a la seva manera!! És una bona lectura ràpida i lleugera, ja que cada capítol no té més de 4 pàgines i es pot anar deixant la lectura sempre que es vulgui.

L'Avi Salmó escoltant "Burning Bridges" de One Republic

Arxiu del diari

Sobre el viatger