29/06/2014 - II La Ribalera23 -

Haig de començar la crònica destacant que fèia temps que no gaudia tant d'una cursa. Suposo que amb el temps aprens a valorar més coses a part de la part estrictament competitiva, que sempre hi és ja que sinó no faríem curses!! Però bé, comencem pel principi:

Divendres a la tarda vam pujar fins a Esterri d'Àneu en un llarg viatge de cotxe per aprofitar el cap de setmana. Vam arribar més tard del desitjat i una mica més i no sopem jeje. Ahir vam aprofitar per fer una petita excursió fins a l'Estany de Sant Maurici i els voltants, ja que l'Astrid no hi havia estat mai. El temps va acompanyar, ella va pujar sense problemes i a mi em va servir d'escalfament pel que vindria avui. Tots contents!!

A la tarda vam acostar-nos a Tírvia a recollir el dorsal i escoltar el briefing de la cursa. Allà em vaig trobar amb la Montse, una coneguda dels companys del laboratori. Ens havíem vist un parell de cops però no recordava quí era jo jeje. Un cop ens vam posar al dia, cadascú va anar a seure al seu lloc i ja no la vaig tornar a veure més (he vist avui que ha estat la guanyadora de la cursa llarga: Enhorabona!). La xerrada va estar força bé per advertir dels perills o trampes del circuit (afectaven més a la cursa llarga que a la meva). 

Finalment aquest matí, m'he llevat a les 6:30 i intentant fer el mínim soroll possible, he deixat a l'Astrid dormint a l'habitació. Havia pactat amb el propietari de l'hotel que em deixaríen esmorzar en una sala comuna i he quedat bocabadat amb el que m'he trobat: codony talladet, torrades, mermelada, mantega, pasta de full, suc de taronja i llet amb colacao! Tot per mi exclusivament jaja. Ple d'energia he sortit d'Esterri amb pluja i confiant que a l'hora de la sortida haguès parat.

He arribat a Tírvia amb temps per aparcar bé i esperar dins del cotxe l'hora d'anar cap a la zona de sortida. Ha plogut fins que mancaven 10' per començar, així que he mirat les muntanyes i he decidit portar el paravents impermeable per si de cas (al final l'he dut tot el dia lligat a la cintura perquè no ha fet falta, però mai se sap jeje). Ens han fet control electrònic del dorsal i a les 8 puntuals, s'ha iniciat la cursa amb un petard. 

La gent ha sortit ràpid, com sempre, i poc a poc les primeres rampes del mateix poble ens han anat col·locant a cadascú al seu lloc. He agafat un ritme molt tranquil. No volia petar abans d'hora ja que porto massa poc entrenament a sobre. M'he decidit a fer una prova. Intentar pujar corrent el màxim de temps possible però sense disparar la respiració (tot i que haguès de baixar el ritme). M'ha anat prou bé ja que m'he unit amb un grupet de corredors que hem compartit bona part de la pujada. Un dels punts molt positius de la cursa és que hi havia un avituallament cada 3-4 Km o cada 300 mD+, amb el qual anàvem recuperant perfectament.

Hem passat pel primer control al Tallafocs, i d'allà cap al Mirador del Farró, en total uns 500-600 mD+ en 4 Km. El tram des d'aquí fins al Km 7 era força planer però per un corriol estret on calia anar amb compte per no trepitjar malament. He perdut els meus companys de viatge ja que he arriscat poc. Sabia que quedava molta pujada i ja ens tornaríem a trobar. Des d'aquí hi havia unes bones vistes de la vall, les últimes que hem tingut perquè poc a poc s'ha format una boira densa al cim on ens dirigíem i ja es preveia que no veuríem res des de dalt (una pena).

Abans del primer avituallament sòlid, hem tingut unes bones rampes on he tornat a enganxar algun company de viatge. He menjat bé a Les Bordes de la Coma per encarar el darrer ascens dur fins al Coll de Màniga. He tornat a sortir trotant amunt i poc a poc he anat caçant un altre corredor. Ens hem internat a la boira fins arribar al següent control de l'Estanyet (Km 10). D'allà s'havia de pujar en línia recta pels prats fins al Coll de Màniga però no erem capaços de veure les banderoles. Entre els dos hem anat alternant la guia fins arribar a la part més dura de la pujada. Aquí s'ha obert una mica el dia i m'he trobat molt bé d'energia. He acabat atrapant un parell de corredors més abans d'arribar al control electrònic. Ja estàvem a prop del cim de la prova (2350 m.). Hem remuntat un altre prat pedregós entre la boira, encara atrapant algun corredor fins arribar al control de la Font Negra (1h56'). Fins aquí anava perfecte en la meva previsió de temps però d'aquí a meta, era tot baixada i sabia que em tocaria patir jeje. 

Hem començat per una zona de prats pedregosos on he baixat molt el ritme i m'han avançat de nou un parell de corredors. Hem seguit baixant i baixant, atent a quant venia algú per darrera per cedir-li el pas sense problema, ja que volia baixar tranquil i sense fer-me mal a cap turmell. Al final crec que m'han avançat 7 o 8 corredors així que m'he defensat prou bé jaja. De cop hem aparegut en una fantàstica pista forestal, que m'ha anat de conya per imprimir un bon ritme i evitar més caçadors. He arribat al control del Coll de Sos amb un grupet de corredors però m'he aturat més a menjar bé (era l'últim sòlid fins a meta). Ha estat una bona decisió, ja que estava sortint el sol i algun corredor ja començava amb les rampes.

De nou, hem fet un bon tram tècnic, on m'ha avançat algú més, i un cop més hem anat a parar a una antiga pista forestal on he pogut tornar a córrer una mica fins a Farrera. Penúltim control amb uns voluntaris excel·lents que m'han animat i felicitat molt jaja. Segon aspecte importantíssim de la cursa, tota la gent involucrada ha estat excel·lent!!

Ja només faltaven 4,5 Km, però eren força tècnics. Hem baixat per un corriol de pedra molt xulo i m'he dedicat a portar un ritme còmode i evitar la lesió. De seguida hem arribat al darrer avituallament (Km 21,5) i m'he trobat amb el noi de les rampes. Hem fet junts tot el darrer tram apretant una mica tot i el terreny irregular. Finalment, després de mullar-nos els peus passant per un rierol hem entrat a Tírvia, amb la trampa d'accedir-hi per una pujada brutal. Just aquí he atrapat un altre corredor amb rampes, però s'ha "picat" una mica i m'ha fet un contra sprint per entrar a meta i caure estirat a terra. A vegades no entenc aquestes coses, comptant que no ens hi juguem res jeje. De fet, crec que a la classificació m'han posat a mi primer ja que potser no li han pogut llegir el dorsal abans que a mi amb el lector electrònic jaja.

El sol començava a apretar i he anat a la carpa amb avituallament per recuperar energia. Molta fruita, galetes i fruits secs, i per suposat l'entrepà de botifarra que no falti!! He anat a seure a l'ombra mentre anava arribant gent i he pogut veure l'entrada del podi masculí de la cursa llarga!! Després d'estirar una mica, i abans d'anar al cotxe, he acabat de menjar una mica, he parlat amb algun dels membres de l'organització i amb algun dels companys de fatigues amb els que hem compartit pujada. De seguida he contactat amb l'Astrid i he tornat cap Esterri per dutxar-me a l'hotel tranquilament i fer la bossa per marxar. La cursa donava opció de dutxes però sempre és més tranquil fer-ho a l'hotel si et deixen :)

Una gran cursa amb un circuit preciós, molt bons serveis i acumulant entrenaments llargs per Andorra. Al final fins i tot he quedat en una bona posició tot i reservar a la baixada!! A recuperar-se que toquen dues setmanes intenses.

Distància oficial: 23500 m (1490 mD+)

Distància real: 23600 m (1495 mD+)

Temps oficial: 3h14'26'' (8:16 min/Km)

Posició: 25 de 172 inscrits (152 finishers) (20 de 107 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Diamants" de Coriolà

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/IILaRibalera62014 

15/06/2014 - I Mitja Marató de La Campana -

Després de la darrera cursa, he fet dues setmanes extranyes d'entrenaments sense poder córrer els Km necessaris per arribar en òptimes condicions a la cursa d'avui. La meva tirada més llarga han estat 8 Km, amb això està tot dit jeje. Per tant, avui ha servit per anar acumulant desnivell i quilòmetres de cara a Andorra!!

De totes formes, coneixent el meu cos i sabent que la cursa rondaria les 2h, podia provar-me una mica i veure fins on podia arribar forçant la màquina. Comptava sentir-me més o menys bé fins el Km 15 aproximadament, però encara ho he pogut allargar una mica més, tot i que he patit molt al final (últims 2 Km aprox).

Comencem pel principi: he sortit de Sabadell ben d'hora sense saber exactament quanta estona trigaria a arribar a la sortida i amb un cel amenaçador en direcció BCN, però radiant en la meva direcció. Bon presagi! Després de voltar una mica per aparcar el cotxe, la recollida de dorsal ha anat com la seda, sense cues i he pogut tornar al cotxe a menjar algo més abans d'escalfar. De nou a la zona de sortida, he anat a fer la donació pel Banc dels Aliments i allà m'he trobat amb l'Esteban. Ja li he explicat les meves condicions físiques i m'ha fet 5 cèntims del recorregut de la cursa, que sempre va bé tenir informació!! 

He corregut 5 minutets per estirar les cames i ja m'he col·locat al calaix de sortida. La gent no s'acabava de posicionar fins a l'últim minut, i hem arrencat sense escoltar La Campana (almenys jo). S'ha sortit molt ràpid aprofitant que el primer tram era tot baixada. Jo he deixat fer i m'he situat amb l'Esteban i el seu company xino-xano. De seguida hem abandonat el poble i hem començat la zona de pista forestal amb una primera pujada intensa que ja ha començat a posar a lloc a la gent!

Com que m'he vist bé, he apretat una mica sense aturar-me a caminar i ja he deixat els meus companys enrera (massa aviat!!). A partir d'aquí, he anat agafant ritme i he arribat al primer avituallament en 23' (Km 5). Més ràpid del previst però amb bones sensacions. Tocàven uns quilòmetres de corriols remuntant el recorregut de la Matagalls-Montserrat però a l'inversa. Ho he reconegut pel reconeixement que vaig fer en el seu dia, ja que per allà s'hi passava de nit durant la marxa jeje. Després d'unes rampes curtes però que deixaven sense al·lè, hem sortit de nou a pista forestal i tocava remuntar uns quants metres de desnivell positiu amb força calor. He begut en tots els avituallaments per no haver de carregar material extra.

Cal destacar que abans de coronar el punt més alt de cursa, hi havia tres rampes brutals, després de l'avituallament, que et deixaven K.O. De totes formes, fins aquí encara anava molt bé i amb un temps de 53-54'! A partir d'aquest moment, la cosa s'ha complicat pels trams tècnics de baixada per corriols que ens portàven de nou a Vacarisses. He deixat passar uns quants corredors que anaven molt millor que jo, i he mirat d'arribar dignament al següent avituallament per menjar una mica. He begut i prés unes gominoles i hem enfilat de nou una rampa duríssima per remuntar un corriol dels que et fan caminar sí o sí. Estava patint força perquè no podia agafar un ritme sostingut però de seguida hem sortit de nou a un tram més corrible.

Els tobogans eren constants i anava fent marcant el ritme fins que hem coronat la Torrota de Vacarisses. Un punt amb unes vistes genials però que ens ha dut a la meva pitjor part: un descens quasi vertical, tècnic i amb pedres. Jo havia d'anar caminant i amb molt de compte, i com sempre, a falta de pocs metres per l'ansiada pista forestal, m'he torçat el turmell jeje. He arribat a la pista, he deixat passar als que venien amb mi, i a esperar que es passés el mal. No ha durat molt perquè ha estat una rebrincada fluixa, però m'ha tocat vigilar a partir de llavors!

Aquí hem iniciat un tram de descens per pista que m'ha anat molt bé per recuperar el turmell i a partir del Km 16, ha començat la darrera pujada important (portava 1h35'). Estava avisat per l'Esteban, així que l'he fet a ritme i m'ha anat prou bé, quasi tota corrent jeje. M'he aturat només a l'avituallament i un tram del final, entre roques. Això sí, com a única queixa haig de dir que en un revolt algú havia aparcat un remolc just davant les marques (o les marques s'han posat darrera un remolc) i he hagut d'aturar-me a preguntar per on es continuava jeje.

Un cop superats aquests esculls, he hagut de tirar de cap per fer el darrer tram. Entre el Km 18 i 19 ja m'he quedat sense forces (com ja esperava) i he anat fent fins arribar al cim. Just a dalt m'han atrapat l'Esteban i el seu company, amb molt més ritme que jo. He intentat seguir-los i els he mantingut a vista tota la baixada, m'han servit per apretar una mica al final, sinó haguès baixat el ritme segur. Ja he vist que era impossible baixar de les 2h així que calia intentar apropar-s'hi el màxim!!

Al arribar a Vacarisses m'han vingut les primeres amenaces de rampes als bessons i un quàdriceps i he deixat de forçar. La calor i manca d'entrenaments estaven afectant el cos i calia arribar dignament. La darrera pujada de 400 m. fins a meta s'ha fet duríssima però després de tot, he arribat força proper al temps previst amb el qual he tornat a casa molt content. He felicitat a l'Esteban i companyia per la seva gran cursa, m'he assegut a treure'm el xip oficial, i cap a dins de La Fàbrica a recollir la bossa del corredor i tota la teca que ens tenien preparada (síndria, coca, entrepà de butifarra, beguda, etc.).

M'hi he estat una bona estona, fent estiraments i recuperant el cos, ja que l'exigència ha estat alta. Un cop recuperat, cap al cotxe i a caseta a remullar les cames i gaudir del dia amb la familia!! Una gran cursa on segurament tornaré pel bon tracte, la proximitat i el bon circuit que proposen!!

Distància oficial: 21500 m (764 mD+)

Distància real: 21200 m (700 mD+)

Temps oficial: 2h04'04'' (5:51 min/Km)

Posició: 34 de 300 inscrits (246 finishers) (12 de 49 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Green Grass" de Joana Serrat

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/IMitjaMaratoLaCampana62014