Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 20 de desembre de 2015

20/12/2015 - El regreso del Catón (Matilde Asensi) -


Títol original: El regreso del Catón
Editorial: Planeta
Any: 2015
Nº de Pàgines: 608





Amb l’aparició d’una petita oportunitat de finalitzar el doctorat, he hagut d’abandonar la lectura durant uns quants mesos. No és algo que m’agradi, però treballant i sacrificant les meves hores de lleure per acabar la tesi, no m’he vist amb forces de seguir llegint per plaer.

Ara amb una mica més de temps i amb la feina acabada, he tingut l’oportunitat de llegir una nova entrega d’aventures i proves gràcies a la Matilde Asensi. Seguint amb el seu estil que combina esglèsia, les aventures i els grans secrets amagats, ens ha tornat a reunir alguns dels personatges de la seva famosa obra (El Gran Catón) per fer-nos viatjar de nou a la zona aràbica intentant esbrinar secrets relacionats amb Jesús i la seva influència.

El que m’agrada de tots aquests llibres és la facilitat amb que es desenvolupa l’acció, sense perdre massa temps amb introduccions banals. Així els nostres protagonistes, tranquil·lament instal·lats a Canada i treballant com a professors, reben la visita i potserior invitació a casa d’un multimillonari. Aquest, els ofereix suficient informació i recursos per intentar convènce’ls de cara a realitzar aquesta aventura. Amb la clara negativa de la nostra protagonista, cansada ja d’aquests jocs, la llavor queda implantada al cap del seu marit, i finalment els dos accepten fer un petit estudi previ sobre el tema proposat, i sense cap compromís més enllà.

El que havia de ser una petita prospecció es converteix en un desig absolut de conèixer-ho tot, i per suposat tots entren dins del joc proposat pel multimillonari. S’uneixen a l’aventura antics companys de la primera aventura, així com altres personatges dels que no se sap si són bons o dolents. Això es manté al llarg de tot el llibre, incloent de nou aventures increïbles dins de coves a Israel seguint els passos i les trampes dels que volien protegir l’origen de Jesús.

Totalment en un entorn inverosímil, passant proves que objectivament semblen irreals, l’autora torna a fer-nos vibrar amb unes aventures a l’estil d’Indiana Jones, fins un final interessant. És un llibre molt fàcil de llegir i que recomano a tothom a qui li agradin les aventures, siguin més o menys creïbles :)

L'Avi Salmó escoltant “For You“ de Gavin James


divendres, 4 de desembre de 2015

04/12/2015 - PhD Final Stop -


Poca gent sap el que ha costat acabar aquest doctorat, ni com d’orgullòs estic d’haver-ho aconseguit després de tants anys treballant-hi. Des del seu inici hi he treballat moltíssim cremant totes les etapes possibles i gaudint-lo al màxim. He pogut anar a recollir mostres a varis indrets; he après moltes tècniques analítiques per obenir els meus resultats; he participat a xerrades amb grans científics que m’han ensenyat com presentar dades, com valorar què s’ha d’explicar i com s’han de transmetres les coses; he pogut participar a congressos internacionals; he pogut treballar a l’Àrtic; he pogut conèixer persones increïbles al llarg de totes aquestes experiències, i sobretot, gràcies a elles he pogut arribar on sóc ara mateix!



Tot i que la història es remunta uns quants anys enrera, no ha estat fins aquests darrers 6 mesos que li he pogut donar l’empenta final. Això sí, ha costat moltíssim compaginar 8 hores de feina + treballar en el doctorat + conviure en familia i fer alguna activitat d’esbarjo personal per sobreviure. Per això el meu principal agraïment ha d’anar per l’Astrid :)



A partir d’ara, s’obre una nova vida de menys estrés i tranquilitat que penso aprofitar al màxim fent tot allò que més m’omple. Simplement volia escriure aquesta petita entrada per agraïr-vos a tots el vostre suport al llarg de tots aquests anys: sí, a tu també!!



“Si los ladrillos no están bien hechos,
las paredes se caen.

Lo que he construido aquí es una pared enorme,
por lo que he necesitado montones de ladrillos.
Por suerte conozco a muchos que los fabrican,
así como a toda clase de personas útiles.

Alguien me dijo una vez que si iba a hacer algo,
debería tomarme mi tiempo y hacerlo bien.

Una vez más, mi agradecimiento
para esos buenos amigos que con tanta gentileza
pusieron a mi disposición sus conocimientos
para que mis ladrillos fueran sólidos
y de buena calidad.”

George R.R. Martin 



L'Avi Salmó ara ja Doctor, desde Sabadell

diumenge, 4 d’octubre de 2015

04/10/2015 - Triathlon de Nice Côte d’Azur (M) -


Estant a Barcelona acabant gestions del dipòsit de la tesi, el Roberto va decidir inscriure’ns a la triatló de Niça, amb el doble de distància a totes les seccions (M o Olímpica). Costava força diners, però animats amb el nostre debut, vam llençar-nos a la piscina sabent que aquest cop sí que seria només per acabar.

Fins i tot vam pagar el lloguer d’un neopré, ja que estariem el doble de temps a l’aigua i podiem guanyar força temps. Així ahir dissabte vam anar a recollir el dorsal i el neopré a la fira del corredor sense problemes. La meteo no semblava molt dolenta per demà, tot i que s’esperaven pluges ahir a la tarda-nit.

Fins i tot vaig veure la triatló dels professionals, que es va fer ahir i van televisar. El que ningú esperava eren les pluges torrencials d’aquesta nit passada. Han destrossat urbanitzacions senceres a l’oest de Niça (Cannes i Mandelieu) i hi ha hagut vàris morts, tal i com m’ha explicat el Roberto quan l’he anat a recollir. Hem hagut de quedar molt dora (5h:30) per arribar a Niça amb temps d’aparcar i anar a la zona de transició.

El dia s’ha llevat ben clar, però hi havia restes d’esllavissades a la carretera. Al arribar dora, hem pogut aparcar al pàrquing de l’organització i hem fet els preparatius de les bicis allà, calentets. Quan anàvem a pujar, ha vingut un noi dient que havien cancel·lat la cursa. Al principi ens pensàvem que era broma, però no. Ens hem quedat de pedra però hem decidit pujar amb les bicis i veure què passava.

Molta gent tampoc ho acabava d’entendre perquè el dia es llevava bé i el mar estava potable. Però l’organització havia decidit cancel·lar l’event perquè part de la policia i agents de protecció civil estaven ocupats amb temes més importants. En calent t’emprenya una mica per la quantitat de diners i esforç que et suposa anar fins allà, però després s’enten tot i crec que ha estat una bona decisió.

Ens han fet fer la cua per recollir la samarreta de finishers i hem pogut retornar els neoprens. Ens han dit que ens tornaven el 50% del lloguer, a veure si es veritat. De la inscripció cap noticia, però caldrà veure si tenim algun avantatge de cara a l’any vinent. Al final, com que el dia semblava bo hem decidit amb el Roberto fer la gran pujada del circuit de bici (Col d’Eze) i córrer. Així fèiem el test “in situ” ja que havíem matinat i anat fins allà.

Hem sortit de Niça pel port, intentant simular el circuit de la cursa i hem vist com alguns passos subterranis estaven plens de merda i aigua. Al cap d’una estona hem arribat a l’inici de l’ascens al Col d’Eze. Aquesta ruta és una clàssica ciclista del calendari internacional i té unes bones rampes, tot i que amb els meus entrenaments per la regió, ja no em fa por res jaja. Hem sortit sense jaquetes, i per la pujada ens ha anat de conya ja que hem suat de valent. Hem anat més o menys junts i hem vist que el port té dues seccions separades per un tram força planer. Les rampes més dures es troben a l’inici (passant per una urbanització) i després de la zona plana (després del trencall dels quatre camins). Ha estat en aquesta darrera zona quan ens hem separat. L’he avisat que provaria de fer la darrera part a tope i ens hem reunit a dalt del Col. La veritat és que les vistes són precioses i el dia era excepcionalment bo, llàstima que no s’hagi pogut fer la cursa. Cal dir que aquest tram de carretera estava molt bé però possiblement la baixada per la cara nord estigués força més complicada.

Un cop al col hem anat en direcció La Turbie per estirar una mica les cames i fer-nos unes fotos. Després ja hem retornat usant el mateix camí fins al pàrquing de Niça. Hem passat força fred baixant, però les vistes eren genials. Amb les bicis carregades a la furgoneta, ens hem posat les bambes i a córrer. El circuit a peu recorre tota la Promenade des Anglais fins a l’Aeroport. Hem fet tot el circuit a un bon ritme, per acabar al voltant de 47-48 minuts. Un bon entrenament de cara a futures curses :)

Distància real: 1500 m./ 40000 m. (600 mD+)/ 10000 m. (10 mD+)
Temps oficial: -
Temps seccions: -
Posició: -

L'Avi Salmó escoltant "A Place With No Name" del Michael Jackson

dilluns, 21 de setembre de 2015

21/09/2015 - 7eme Triathlon Roquebrune Cap-Martin -


Fèia 6 mesos que no competia. Ha estat un període molt dur des del mes de maig acabant la tesi cada dia després de la feina i sense caps de setmana lliures. A més, les primeres vacances que tenia en un any, les he passat treballant fins altes hores de la matinada per finalitzar-ho tot i fer el dipòsit. Però tot ha pagat la pena per poder començar a acabar aquest trajete tan llarg de la meva vida acadèmica :)

Encara haig d’acabar uns tràmits burocràtics la setmana vinent, però al més d’agost ens vam animar amb el Roberto (company d’oficina i laboratori) a entrenar per fer la nostra primera triatló al costat de casa. Les distàncies eren assequibles per a nosaltres, almenys per acabar, i podíem entrenar els circuits vàries vegades. Així hem estat entrenant als migdies natació, bicicleta i cursa a peu per intentar acabar decentment.

A causa dels meus viatges amunt i avall, al llarg de les darreres dues setmanes no he tocat per a res la natació, però com que és la meva pitjor disciplina, tenia assumit que no passava res. D’aquesta forma, avui ens hem plantat tots dos, inexperts i debutants, a la nostra primera triatló S (Sprint).

El dia s’ha llevat radiant, amb un mar pla i tranquil (perfecte per mi jeje). Ens hem trobat amb el Roberto al pàrquing de Solenzara, a Carnoles. Jo he anat fins allà en bici i ell ha baixat amb la seva furgoneta. Hem anat a recollir els dorsals i fèia una mica de rasca, tot i que el dia apuntava a ser calurós. L’estiu encara no s’ha acabat aquí a la Côte d’Azur, i s’ha notat al final.

Al ser el nostre debut, hem pecat una mica de tranquils i hem perdut molt temps preparant-nos al cotxe i amb la bici. Hem sortit a escalfar una mica amb la bicicleta abans de tancar-nos al parc de transicions. Hem deixat totes les coses preparades per les transicions 1 i 2 (T1 i T2), i hem anat cap a la platja, on tothom ja estava escalfant a l’aigua. Nosaltres ens hi hem fotut a fer unes petites passades, però de seguida hem hagut de sortir per anar a la platja a passar fred. Diria que formàvem part de l’únic terç que no portava neoprè. Vam decidir no invertir més diners fins a saber si ens agradava l’esport jeje, però avui hem entès que el neopré ajuda molt.

He deixat que el Roberto es situés al davant, ja que és molt bon nadador. Jo no volia patir i m’he quedat al mig del grup per intentar trobar una linia sense cops ni estrés (exteriors), ja tindria temps d’apretar amb la bici i la cursa a peu. Com dèia, hem passat una mica de fred, tot molls esperant el tret de sortida, però un cop ha començat la competició m’ho he passat molt bé.

He intentat agafar un ritme tranquil però de seguida m’han passat uns quants nedadors-flotants amb neopré, quasi per sobre jaja. La gent anava picant als meus peus però en cap moment m’he sentit estressat ni agafat o ofegat. Simplement tothom volia agafar la seva posició. Com que el circuit de natació consistia en fer dues voltes, trepitjant la platja una vegada, m’he près la primera volta d’escalfant per apretar després. S’ha fet un petit tap al gir de la primera boia, però a partir de llavors, he pogut nedar força tranquil. He pogut constatar que la gent comença molt fort i després mor. A la segona volta he anat remuntant posicions (i això que sóc un nedador pèssim), i fins i tot la tornada des de la darrera boia fins a la platja l’he fet avançant bastant. Sabia que el pitjor per mi havia passat i ara tocava gaudir :)

No he vist el temps que he fet a la natació. M’era igual ja que tampoc portava cap rellotge avui. Volia córrer per sensacions i prou. He fet una bona transició (T1) per agafar la bici i saltar en marxa com els professionals (ho havíem assajat amb el Roberto un parell de vegades). La veritat és que va molt bé i no és massa complicat. La idea és deixar la bici preparada amb una goma elàstica agafant les sabates de bicicleta amb el quadre de la bici, així quan fas la primera pedalada, es trenca la goma i ja pots arrencar amb els peus sobre les sabates. Després d’unes quantes pedalades, ja amb inèrcia, poses els peus nuus dins de la sabata de bici i a gaudir.

El primer tram de la bici ens fèia pujar Cap-Martin, seguint la mateixa ruta que faig cada dia que vaig en bici a la feina jaja. La conec a la perfecció així que he aprofitat per passar força gent que no anava tan bé amb la bici o que havien apretat massa a la natació. Després d’arribar a dalt, venia un tram força plà i amb baixada fins la “rotonda de casa el Roberto”, com l’anomenem nosaltres jaja. He recuperat la respiració perquè a partir d’aquí venia una bona pujada fins al Vista Palace. L’hem fet força vegades entrenant, així que també la teníem ben apamada!

Les primeres rampes són molt dures però és la zona més favorable per mi jeje. He anat guanyant posicions, tot i que també m’ha passat algun cohet. Hi ha gent molt forta amb la bici. Després de les primeres rampes, s’arriba a una zona plana d’uns 500 metres, abans d’encarar la llarga pujada sostinguda fins al túnel. Aquí cal conservar el ritme i guardar una mica d’energia perquè després del túnel hi ha una bona rampa abans de girar camí del Vista Palace.

La veritat és que m’he trobat molt bé tot l’ascens i anava mirant si atrapava al Roberto. En teoria amb la distància que m’havia de treure nedant, no el podia atrapar fins la cursa a peu, però jo anava mirant. Un cop hem tombat cap al Vista Palace, els darrers 2 Km de pujada són algo més suaus tot i que les cames ja van justetes. Aquí, gràcies a haver fet el circuit tantes vegades, tenia una referència clau. La senyal del darrer quilòmetre. He apretat molt fins a dalt ja que després tocava tot descens fins a la zona de transició. Just quan faltàven uns 500-750 metres per coronar, he vist baixar per l’altra banda al Roberto! Ens hem saludat i hem vist que tot anava sobre el previst.

La baixada és molt ràpida, i amb bon temps es pot córrer força. Cal vigilar amb el primer gir baixant del Vista Palace i un parell de corves després. La resta és força recte i ràpid. Cal recordar, que tot i que hi ha control del trànsit pels voluntaris, no està oficialment tancat. Així ens hem trobat un autobús a mitja baixada, però de seguida l’han fet parar jeje. A mi no m’ha afectat gens però al Roberto i el seu grupet, es veu que una mica. Un cop de nou a la rotonda on començava l’ascens, hem refet tot el circuit de retorn seguint el mateix trajecte. A la zona semi plana m’ha passat algun corredor més fort, però jo ja anava reservant energia per la cursa a peu. L’ensurt ha vingut al arribar a Cap-Martin, on els àrbitres ens han fet reduir la velocitat perquè hi ha hagut un accident. Per sort, he vist com aixecaven al corredor, així que suposo que ha quedat en un ensurt.

Hem baixat de Cap-Martin tranquils, i de nou a la recta cap a la Platja de Solenzara, tocava fer bé la maniobra de treure els peus de les sabates de bicicleta en marxa. Desenganxar velcros d’un peu, treure’l i posar-lo sobre la sabata. Repetir-ho amb l’altre peu, i tot això abans d’arribar a la línia de l’entrada a la zona de transició (hi ha un àrbitre controlant). No es pot entrar sobre la bici. Aquest cop he fet una transició (T2) encara millor, deixant la bici i posant-me les bambes de córrer molt ràpid. Com que eren només 5 Km, vam decidir córrer sense mitjons (ho vam entrenar abans) i a més, vam comprar els cordons elàstics que no necessiten ser cordats jeje.

La meva gran sorpresa ha estat sortir a córrer i veure a la distància al Roberto. He posat el mode caça “on”. Tots dos sabíem que sóc millor corredor, i més encara després de l’esforç acumulat, però reconec que el veure’l massa aviat m’ha fet apretar més del compte el primer quilòmetre. L’he atrapat prou ràpid, l’he saludat i ell m’ha insultat, entre amics jajaj. Fèia força calor, i el fet de sortir tan ràpid m’ha fet patir una mica al segon quilòmetre. Començava a picar cap amunt i he decidit afluixar el ritme per aguantar la gran pujada. Sí, el circuit no era pla i ho sabíem pequè el vam entrenar jaja. Té un ascens molt dur d’uns 500 metres, que deixa les cames seques. Allà, patint, he pogut matenir el ritme però no apretar més ja que anava tocadet. Després seguia pujant però amb molt menys desnivell fins arribar al punt de retorn (hi havia el bucle de penalització si havies fer trampes en algun lloc). Cal dir que el punt de retorn està una mica lluny, ja que al final hem acabat fent més de 5 quilòmetres.

Ja només quedava baixar i apretar els darrers 2,5 Km. Aquí he tornat a veure al Roberto, i no estava massa lluny, estava competint molt bé. Les forces han tornat, i tot i la calor, m’he decidit a apretar per anar caçant corredors. He atrapat una noia, un altre corredor i els he deixat enrera. Després he vist al davant una altra corredora jove i m’he proposat atrapar-la abans de meta. He agafat la meva velocitat de creuer i poc a poc he anat retallant distància. Anava amb un altre corredor ella i duien un bon ritme. Abans d’entrar al gir cap a la zona de transició els he atrapat, i he decidit pasar-los allà en comptes d’esperar a meta, que queda més lleig jaja. La noia era del club local, i anava tercera!! Ja només ens faltava girar a mà dreta i encarar la recta de meta posant una bona cara per la foto final :P

Quan he vist el crono, he flipat. Vam començar l’aventura dient que intentariem acabar. Amb els entrenos vam veure que podiem fer un temps per sota 1h30, però és que arribat per sota 1h20!!! A més, el Roberto ha fet una gran cursa i ha entrat només 3 minuts darrera meu. L’he esperat a l’arribada abans d’anar a l’avituallament i ho hem cel·lebrat plegats. Ha estat una gran cursa i ens ho hem passat molt bé. Ell ha patit a la natació, possiblement perquè tenia moltes espectatives o ha vist gent que anava molt ràpid jeje.

Un cop ben alimentats, ens hem quedat una estona al solet i fins i tot hem baixat a la platja a fer un banyet, ja que fèia molta calor. El darrer tram corrent ha estat dur per la solana. Hem tornat a la zona de podis i hem pogut veure les classificacions, amb uns resultats increïbles (58é i 76é)!! Un cop ben recuperats, hem anat a la fugoneta a agafar les meves coses, i ja hem tornat cap a casa. Ell en cotxe i jo en bici.

Ha estat una gran expieriència per debutar, i de ben segur que en farem més!!

Distància real: 750 m./ 19000 m. (330 mD+)/ 5250 m. (100 mD+)
Temps oficial: 1h19’15”
Temps seccions: 15’14” (2’02/100 m.)/ T1: 54”/ 40’44” (27,98 Km/h)/ T2: 42”/ 21’43” (4:08 min/Km)
Posició: 58 de 230 participants (31 de 87 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant “Can you hear me” de Singtank

diumenge, 12 de juliol de 2015

12/07/2015 - Lavender Fields -


Després de fer les maletes i donar una volta pel poble buscant on esmorzar, hem acabat passejant una mica abans de sortir. Teníem algunes recomanacions de zones on veure els camps de lavanda, així que hem anat fent ruta fins trobar algun on poguèssim fer fotos.

No ens ha costat molt anar trobant alguns camps de lavanda i girasols, però amb el que no comptàvem és que estarien plagats d’abelles aprofitant les flors jaja. Jo ho tolero algo millor, però me’n sé d’una que ha patit de valent avui xDD Al final, ens hem anat movent per tota la zona a l’est de Moustiers, veient molts camps però ja recollits. Hi ha unes quantes destil·leries de lavanda i ja saben com atraure els turistes, tot deixant alguns camps sense segar i així et pots aturar a fer fotos (i potencialment comprar jajaja). La veritat és que és força impressionant tota la regió, tot i no haver-la vist amb el seu potencial màxim. L’any vinent tornarem una mica abans per veure-ho en tot el seu esplendor!!

Al cap d’una estona hem anat camí de Valensole, capital de la regió i on es cel·lebra un dels festivals de la lavanda més coneguts. Hem aparcat el cotxe i hem estat passejant pels carrers sota una calor força important. Quan ens hem cansat, hem tornat al cotxe i hem decidit anar enfilant cap a casa tranquilament. Aquesta vegada hem baixat fins l’autopista direcció sud i hem fet una paradeta tècnica a Cannes. Ha estat un cap de setmana ben complet i aprofitat, però reconec que ens ho vam passar millor ahir a les gorges, que avui amb la lavanda jaja. Veurem l’any vinent :)

Al final ens hem quedat a sopar a Cannes i ja hem tornat a Menton per descansar i preparar la setmana que comença!!

L'Avi Salmó desde Menton, França

dissabte, 11 de juliol de 2015

11/07/2015 - Gorges du Verdon, Moustiers Ste. Marie, Lac de St. Croix -


Fa dies que volíem passar un cap de setmana visitant els camps de lavanda de la zona i les famoses gorges de Verdon, al bell mig de la Provença. Porto dos mesos treballant cada dia en la tesi després de la feina i és força dur, així que un descans ens venia de gust!

Així hem sortit aquest matí direcció les Gorges de Verdon, tot passant per Grasse. És un bon trós de cotxe però hem anat fent fins arribar a Castellane, on comença la carretera cap a les gorges. La carretera s’endinsa progressivament dins dels voltants del riu, i quan hem vist una zona accessible, hem aparcat per dinar al riu. La veritat és que ha estat un dels dies més calorosos de l’any, així que ens ha sentat de conya poder remullar-nos a les gelades aigües del riu abans de dinar. Hem passat una bona estona a la llera, aprofitant les zones amb menys corrent del riu sota el sol.

Un cop tips i remullats, hem seguit la nostra ruta direcció La Palud-sur-Verdon, on uns metres abans d’arribar al poble hem prés la carretera dels miradors (D23). Aquesta és una carretera pràcticament d’un sentit que s’enfila muntanya amunt amb moltíssims miradors des d’on observar les fantàstiques gorges que forma el riu Verdon. Hem trobat també molts observadors d’aus, ja que hi ha algunes parets importants just al davant i segurament hi nien rapinyaires.

Un cop n’hem tingut prou de miradors (n’hi ha més de 10 tot i que no ens hem aturat a tots jeje), hem seguit la carretera que fa un cercle per tornar a La Palud-sur-Verdon. D’allà hem seguit la D952 direcció Moustiers-Sainte Marie, on teníem l’hotel. De camí hem arribat al final de les gorges, just quan formen el Lac de St. Croix i on es pot veure el famós pont amb un munt de patins d’aigua. Avui, amb el dia que ha fet, estava plagat de patins fent cua per entrar a les gorges, semblava una autopista :P

No ens hem aturat al llac per no fer tard a l’hotel. Un cop a Moustiers, hem tingut molta sort amb l’aparcament però ens ha costat una mica trobar l’hotel, ja que no hi havia cobertura per seguir el GPS jajaj. La veritat és que l’hotel es troba sobre un bar (mateixos propietaris) però està tot reformat i l’habitació era més que correcta per ser un 2 estrelles. Tot nou i al bell mig del poble :)

Com encara teníem temps, hem voltat pel poble. Hi ha un munt d’artesans de la ceràmica però els preus són força prohibitius jeje. Els carrerons són molt macos i al final ens hem animat a pujar a l’esglèsia, que es troba amagada entre imponents penyasegats. Cal dir que les escales no són aptes per a tothom, ja que es troben inclinades i rellisquen! Hem vist unes quantes turistes en talonets que han patit força jajaja.

Com que no teníem massa gana, fèia calor i teníem temps, ens hem animat a agafar el cotxe i acostar-nos al llac (està a 5’). Ha estat un gran acert ja que no hi havia ningú i hem pogut banyar-nos tranquilament en una aigua més que calenteta jeje. Una bona forma de refrescar-nos pel vespre! De regal m’he trobat una gorra abandonada en una roca que probablement algú ha oblidat. Pel que hem vist des del cotxe a la tarda, la zona estava a tope així que algú s’ha despistat.

Un cop de nou a Moustiers, i ara sí amb gana, ens hem adonat que seria difícil trobar lloc on menjar per l’hora i perquè estava tot reservat jaja. Hem anat voltant per decidir on preguntàvem, i per atzar hem arribat a un petit restaurant amagat, amb un preciós pati decorat. Hem preguntat si podíem sopar i tenien una taula lliure: visca!! El lloc era molt maco i els preus raonables, però haig de dir que l’abundància del plat deixava una mica buida la panxa jajaj. El més important ha estat que hem pogut menjar una mica i estava bo. A més, la decoració era molt xula i hem acabat comprant una ampolla per l’aigua home-made molt maca :)

Demà toquen els camps de lavanda a veure què trobem!!

L'Avi Salmó desde Moustiers Ste. Marie, França


dilluns, 20 d’abril de 2015

20/04/2015 - El umbral de la eternidad (Ken Follet) -


Títol original: Edge of Eternity
Editorial: Plaza & Janés
Any: 2014
Nº de Pàgines: 1152





Amb aquest llibre es finalitza un gran viatge a través dels events més importants que van tenir lloc al llarg del segle XX a varis indrets del món. És la tercera i definitiva entrega de la trilogia creada pel gran escriptor Ken Follet i que ens porta als anys de la post-guerra de la II Guerra Mundial. En aquest ambient d’incertesa i grans canvis, podem gaudir de les aventures de diversos personatges pertanyents a les families que van començar la saga (50 anys abans), tot fent un repàs interessant a la història europea de l’època i el seu lligam amb altres regions com els EEUU i Rússia.

Haig de dir que m’ha agradat molt, un cop més, la forma com es connecten tots els personatges i la forma en que l’autor els fa aparèixer en escena. És veritat que si es valora de forma més objectiva, molts dels encontres es veuen com poc probables, però ja ha jugat amb tot això al llarg de molts dels seus llibres, i als lectors no ens costa acceptar-ho donat el joc que aporta a la novel·la jeje.

Amb força tram d’aventures, aquesta darrera entrega l’he notat més propera perquè els esdeveniments dels que parla són més recents per mi o els he pogut estudiar de més aprop, així que m’ha semblat excel·lent per tancar la saga. Com a bon seguidor, només em queda esperar que l’autor torni a sorprendre’ns en un futur proper :)

L'Avi Salmó escoltant “Sinner Like You“ de Parson James


dissabte, 18 d’abril de 2015

18/04/2015 - Ciudad Real -


Em tocava córrer a les 9:00 del matí, així que m’he llevat amb temps per esmorzar bé i anar a la zona d’inici. Avui era més agradable que ahir, ja que podíem seguir tota una via verda a les afores de la ciutat que ens portava cap als camps seguint les vies del tren.

Un cop tot llest, he pogut sortir. I sense tanta calor i la panxa plena del bon esmorzar de l’hotel, he pogut córrer molt bé i ràpid. He fet un trajecte força llarg tot i que amb l’emoció se m’ha escapat una mica el control del temps per tornar. He acabat corrent 1h i 10’, passant-me una mica del temps establert jeje. En teoria no serà un gran problema :)

Després de les pertinents proves, he pogut tornar passejant fins a l’hotel per dutxar-me i deixar la meva habitació abans del migdia. Com que em sobrava una mica de temps, he sortit a fer una volta ràpida per la ciutat abans de tornar a dinar. He pogut menjar amb la resta de voluntaris, parlar de com havia anat tot i just després uns quants hem sortit en direcció l’estació de l’AVE per agafar un tren de tornada a Barcelona.

La situació era una mica extranya perquè a falta de 5’ per l’arribada del tren, l’estació estava tancada sense ningú a quí dirigir-nos jaja. Han obert l’entrada a l’andana només 3’ abans de l’arribada del tren però bé, tot ha anat de conya. Estem acostumats a Barcelona, on fan més controls segurament jeje.

Al cap de 3 horetes, ja estava de nou a caseta per acabar de passar el cap de setmana i tornar cap a Menton demà :) Una visita llampec per re-establir llaços, col·laborar i intentar finalitzar la tesi!!

L'Avi Salmó desde Sabadell, Catalunya

divendres, 17 d’abril de 2015

17/04/2015 - Puertollano -


Seguint amb la meva col·laboració com a voluntari corredor per un estudi de contaminació de l’aire, m’ha tocat viatjar a Ciudad Real. He decidit acceptar anar-hi perquè era una gran oportunitat de parlar amb el meu supervisor de tesi per seguir avançant en la seva finalització!

Així, hem decidit baixar en cotxe fins a Barcelona, des d’on podia agafar un AVE fins al destí final amb la resta de participants. Al tren ja he coincidit amb alguns ex-companys de laboratori (també voluntaris) i hem xerrat una estona camí del nostre destí. A l’arribada, ha tocat caminar una mica buscant el restaurant on havíem de dinar amb els que ja havien corregut al matí. Hem arribat a temps, i l’única pega és que ens han donat tan bé de menjar, que després qualsevol corria jaja.

Entre la quantitat de menjar i la calor que fèia, ha estat una cursa durilla durant 1h al voltant de les afores de la ciutat. De totes formes, m’he trobat bé i he pogut parlar amb el tutor una estona al acabar :P

Després m’he quedat ajudant a recollir coses i hem anat tots junts fins a Ciudad Real, on teníem l’hotel per dormir avui. Instal·lació i un bon sopar de germanor amb tots els voluntaris, xerrant de tot una mica i desitjant-nos sort pel dia següent. Tenia ganes de descansar, així que he anat a l’habitació dora ja que demà em toca córrer al matí abans d’agafar un tren de tornada al migdia!!

Bona nit :)

L'Avi Salmó desde Ciudad Real, Espanya

dimarts, 7 d’abril de 2015

07/04/2015 - Monza, Torino, Menton -


Avui ja hem deixat l’hotel de Monza per retornar xino-xano cap a casa. Per fer el viatge més distret hem tornat per una altra ruta per fer parada a Torino. El dia s’ha llevat com ahir, força bo. No hem trigat molt a arribar-hi però ens ha costat trobar lloc per aparcar perquè el GPS ens volia dur al centre de la ciutat però hi estava prohibit conduir jaja.



Al final, després d’unes voltes, hem aparcat a una plaça per entrar al casc antic caminant. Haig de dir que no ens ha agradat molt la ciutat. Té unes quantes places interessants i edificis xulos, però no hi ha un veritable casc antic recollit i és tot força quadriculat i gran. Hem pogut fer unes quantes fotos divertides, amb algunes obres freaks de carrer, però la resta de passeig ha estat ben normal. Crec que al venir de tants dies de visites, estàvem cansats i potser no hem apreciat bé tot el que té la ciutat, o potser, és que no hi ha més jeje.



Un cop ens hem cansat, hem près algo abans de tornar cap a casa seguint la ruta de la muntanya. Hem enfilat fins a Cuneo i d’allà hem abandonat Itàlia anant cap a Tende, per remuntar el seu col i baixar cap a Ventimiggila. Hem tingut mala sort perquè ens ha tocat un camió lentíssim pujant fins a Limone. No l’he pogut avançar fins la pròpia ciutat perquè s’ha quedat aturat en una corva de 180ºC. Per sort, hi havia prou espai i l’hem pogut passar. Això sí, després ens ha atrapat perquè estan fent obres al túnel de Tende i només hi havia un sentit de circulació, fent esperar uns 15’ a banda i banda.


Hem aprofitat per fer fotografies i descansar del cotxe. Un cop hem pogut atravessar el túnel (molt llarg per cert), hem sortit ja a terreny conegut i ràpidament hem baixat fins a la costa i hem pogut creuar la frontera cap a casa. Han estat unes vacances molt maques i merescudes, sense estrés i visitant coses sense córrer. 



A veure quan podem fer les següents :)

L'Avi Salmó desde Menton, França

dilluns, 6 d’abril de 2015

06/04/2015 - Verona - Lago di Garda -


Avui és dilluns de Pàsqua i no hem caigut que els italians són molt religiosos. Si a això hi unim que en tota la Setmana Santa no ha fet ni un dia de sol, era llògic pensar que avui sortirien tots. Efectivament, tots camí del Lago di Garda.



La sortida de Monza ha anat prou bé, però quan hem agafat l’autopista dels llacs, ja hem vist que hi havia un munt de cotxes, i de seguida han començat les retencions. Mala senyal. No tenia ganes de passar el dia dins del cotxe. Quan ens hem acostat a la part sud del llac, estava tot col·lapsat. Volíem anar a Sirmione, una petita població en una península dins del llac, però la sortida de l’autopista estava col·lapsada, arribant la cua més d’1 Km dins de l’autopista. Hem seguit endavant.



Totes les sortides posteriors estaven igual així que hem decidit continuar fins trobar-ne una sense tanta cua. Això ens ha portat fins a Verona jaja. Després de molta estona al cotxe, teníem ganes d’aparcar-lo i caminar. Hem entrat a la ciutat, plena de gent, però hem trobat aparcament ben aprop del centre. 



Sense estar als plans inicials, hem gaudit molt de la ciutat. Hi ha moltes coses a veure i almenys el casc antic està ben arreglat per passejar i fer-ho fàcil pels turistes. Hem pogut veure el balcó dels amants Romeo i Julietta, entre d’altres edificis emblemàtics de la ciutat. Com que hem arribat tard, hem decidit dinar aquí i no ens ha costat massa trobar un racó apartat amb un bon menú. Fèia temps que no menjava un rissotto tan bo jaja.



A mitja tarda, convençuts de que el pitjor ja hauria passat, hem enfilat direccio el llac. Volíem anar a Sirmione, però la carretera ja estava col·lapsada al arribar prop del llac (Peschiera del Garda). Hem decidit girar cap al nord fins a Lazise. Allà hem pogut aparcar i passejar pel poble. La veritat és que tots aquest pobles al costat dels llacs estan molt ben arreglats i són macos. Hem berenat una mica per fer temps, i ja descartant cap altra parada ens hem posat en marxa per tornar a Monza. Quin greu error!



Hem enganxat plena operació tornada. Cal dir que el fet de que només hi hagi una autopista que atravessi tota aquesta regió no ajuda massa. El problema és que només per accedir a l’autopista, ja estàvem parats (a més de 5 km del peatge d’entrada!!!!). Després d’uns quants minuts avançant a 1 per hora, hem decidit girar per una carretera secundària i quedar-nos a sopar en un restaurant anunciat. A més, era una brasseria, però de les que fan carn a la brassa!!! :)



El problema és que molta gent ha pensat el mateix i quan hem entrat no hem vist massa clar si tindríen lloc per nosaltres. Després d’uns minuts d’indecisió entre vàries persones esperant, ens han fet passar i hem tingut la nostra taula! Bien :) Ens ha tocat esperar una mica, però com que el plan exterior anava per llarg, no ens sabia greu ja que estàvem ben calentets i tranquils. 



Hem sopat molt bé i força econòmic, així que ara sí, a les 22h, hem agafat el cotxe per anar a buscar l’autopista. La carretera cap a l’accés, semblava anar més buida però ha estat una trampa!! Només 1 Km després d’agafar-la, tornàvem a estar aturats. No ens ho podíem creure!! En aquell moment hem decidit que calia usar el GPS i buscar rutes alternatives. Hem jugat a usar les petites carreteres entre pobles (fent més quilòmetres) però almenys movent-nos. La veritat és que ha funcionat prou bé ja que hem anat avançant força en direcció sud-oest fins que hem arribat a una altra autopista que anava cap a Milan per l’est, en comptes del nord. No hi havia ni un cotxe jajaj així que encara hem salvat el dia.

Això sí, avui hem arribat tard a l’hotel, ja que quasi hem anat a dormir a la 1. Demà toca ja tornar i fer alguna parada pel camí. El veritable passeig pel Lago di Garda el deixarem per una altra vegada :)

L'Avi Salmó des de Monza, Itàlia

diumenge, 5 d’abril de 2015

05/04/2015 - Bergamo - Lago Iseo -


Bergamo és una ciutat curiosa. Avui després d’esmorzar al costat de l’hotel, un cop més, hem agafat direcció aquesta localitat. El dia estava ben gris i fins i tot ens ha plogut una mica durant el trajecte. Al arribar, hem descobert que els accessos a la ciutat alta bàsicament es resumeixen en dos: caminar o agafar el funicular. Com que el dia era molt lleig i no sabíem la distància a peu, ens hem decantat per aparcar el cotxe a la zona de ciutat nova, i agafar el funicular.



D’aquesta forma hem arribat al casc antic, ben emmurallat, usant el millor transport jeje. Un cop a dalt, els carrers són tots peatonals i hem passejat una mica sota la pluja. No hi havia massa ambient però ja hem vist que hi havia molts restaurants així que devia ser força turístic. Hem seguit les indicacions dels planells per fer les visites més importants i així hem anat a parar a la Piazza Vechia, que estava en obres jaja. Allà s’hi troben els atractius turístics més importants: El Palazzo della Ragione, la Torre Civica, el Baptisteri, la Capella Colleoni, la Basílica de Santa Maria Maggiore i el Duomo. 



Hem pogut fer unes quantes fotos abans de que arribèssin els autobusos d’estudiants jaja. Precisament eren espanyols i han ocupat totes les zones bones per fer fotos així que ens ha anat ben bé d’un pèl. Cal remarcar que les construccions són impressionants per la seva antiguitat i sobretot per com estan de treballades en uns materials espectaculars. 



Quan hem acabat amb aquesta zona, hem seguit direcció nord cap a la Piazza de la Citadella, per veure la Porta de Sant Alessandro. Creuant-la hi ha un segon funicular que puja encara més cap a San Vigilio i el seu castell però ja no hi hem anat. Com que era tard, hem decidit buscar on dinar. Avui estava tot reservat, així que ens ha costat molt trobar lloc. Finalment hem vist un restaurant amb una terrassa molt arreglada i tot i el fred, hem vist que era la nostra única opció. Ens hem assegut a fora i amb les estufes hem pogut aguantar, tot i que fèia fred. El menjar per això era força bo almenys.



Per baixar, hem resseguit la muralla per fer fotos de les vistes i les grans zones ajardinades que tenen. Aquest passeig ens ha dut ala Porta de Sant Giacomo, per on hem baixat un tram de carrer adoquinat abans de remuntar-ne un altre per anar a buscar el funicular per baixar. Així ens quedava la tarda per anar a la nostra segona localització d’avui: el Lago Iseo.



Aquest llac és el més petit dels que hi ha en aquesta regió, però és veu que només hi va gent amb força poder adquisitiu. Les urbanitzacions que hem vist tot arribant-hi eren força xules. Un cop a la població principal (Iseo), hem vist que hi havia un macro-mercadillo, així que hem aparcat per passejar una mica. Encara fèia força fred però la localització vora el llac era molt maca.



Cal dir que l’estil de mercadillos és diferent al que estem acostumats. Avui hem vist  com aquí, tots els venedors fan demostracions dels seus productes al més pur estil: la tienda en casa jajaj. És divertit veure com realment funciona i la gent compra coses que possiblement no necessiti o no li funcionin en el seu cas. Hem fet tot el recorregut aprofitant per fer algunes fotos del llac amb les muntanyes nevades al fons. Llàstima que el dia no acompanyava massa i fèia fred, així que el passeig ha anat prou ràpid jeje.



D’aquí ja hem decidit tornar a Monza a sopar. Ara que ja coneixem el carrer dels restaurants, cal explotar-lo. Avui però, hem aconseguit sopar a la pizzeria més famosa del centre. Sempre hi havíem vist cua així que ens hi hem acostat a preguntar si podiem sopar (era força dora). Ens han dit que sí, i ha estat genial! Realment un lloc a recomanar.



Amb la panxa plena, camí del cotxe i cap a l’hotel, demà últim dia complet a la regió per veure el Lago di Garda i les seves poblacions.

L'Avi Salmó desde Monza, Itàlia

dissabte, 4 d’abril de 2015

04/04/2015 - Milan -


Sense matinar massa, ens hem llevat i esmorzat prop de l’hotel abans d’anar cap a Milan. Seguint les recomanacions del Roberto, hem agafat el cotxe fins a la ciutat de Sesto San Giovanni, a les afores de la corona de Milan. Allà hem pogut aparcar el cotxe sense pagar i hem agafat el metro (que comença allà) cap al centre. Així teníem el cotxe per tornar a Monza al vespre :)



El trajecte ha anat prou bé i hem decidit aprofitar el viatge de metro per passar de llarg el centre històric i anar directament a visitar el Castello Sforzesco. Hem baixat a la parada de Cairoli i de seguida hem sortit a la superfície davant del castell. El dia estava una mica gris, però així les fotos sortíen millor jaja. 



És curiós com la ment recorda coses totalment oblidades. En quant he vist el pati del castell, he recordat la visita que vam fer amb els pares. Està molt bé que es pugui visitar tota la zona oberta de patis per fotografiar les imponents estructures. A l’interior hi ha vàris museus, però com que no anàvem amb aquesta idea, no hi hem entrat. Al fer mal temps, hi havia poca gent passejant i hem pogut fer unes fotos prou decents. 



Un cop atravessada la zona del castell, anant cap al nord, hem fet una visita als grans jardins que hi ha al voltant, on s’hi troba un circ (Arena), un petit palau (Triennale) i un arc de triomf. La zona és molt maca per passejar. Després, de baixada cap al centre per la Via Dante, hem vist com estava decorada la ciutat de cara a l’EXPO que organitzen aquest any. Tots els fanals estaven plens de banderes de cada país. Hem jugat una mica a encertar-ne algunes (he perdut molta pràctica jaja).



Finalment hem arribat al que considero el més bonic d’aquesta ciutat: la Piazza del Duomo, amb l’espectacular Catedral de Milano. A la mateixa zona s’hi troba el Palazzo Reale i la famosa Galleria coberta. La veritat és que val la pena estar-s’hi una estona per gaudir dels edificis. Hem fet les visites de rigor i quan ens hem cansat, hem decidit anar a passejar una mica més lluny del centre. Volia anar a trobar unes restes romanes i hem acabat trobant un carrer de botigues alternatives que l’Astrid ha trobat perfectes jajaj. 



Hem acabat la tarda per aquesta zona, entrant a vàries botiguetes d’artistes locals i amb coses més treballades que a les grans superfícies. La veritat es que és un carrer força llarg i quan hem arribat al final, ens ha costat una mica de temps retornar a fer-lo tot direcció el centre jeje. Ens hem quedat una mica més per la Piazza del Duomo, i després ja hem agafat el metro camí del cotxe.



Un cop al cotxe, hem anat a l’hotel ja que estàvem molt cansats. Vam veure que hi havia un parell de restaurants al centre comercial del costat i un d’ells era una barra mòbil japonesa en format buffet lliure, així que hem sopat allà. No podíem haver fet una elecció millor. Fa molt, molt temps que no rèia tant com avui, us ho asseguro. I és que el sopar ha transcorregut amb normalitat, agafant platets de la barra a mesura que anaven arribant i gaudint de l’atmosfera. Al ser preu tancat, hem anat menjant amb calma i repetint tant com volíem. Quan jà estavem atacant els darrers plats per nosaltres, s’ha assegut una parella just a l’altre costat de la barra, en direcció contrària. No us podeu imaginar com ens han fet riure. I és que l’home semblava que no havia menjat en 10 dies. Passaven els plats i els agafava de 5 en 5. Girant el cos enrera de forma contorsionista per no deixar passar-ne ni un que portés gambes o marisc jajaj. Com que nosaltres ja estàvem ben tips ens hem dedicat a observar-los i ens ho hem passat d’allò més bé jajaj. El detall clau ha estat quan han agafat una safata amb salsa, de la qual se suposa que et serveixes una culleradeta al teu plat per anar sucant el teu menjar i la tornes a la barra giratòria, i l’han tastat directament de la cullera TORNANT-LA després a la barra tota xupadeta jajajaja. Espero que ningú més l’hagi agafat després. Bé, hem estat una estona més gaudint de l’espectacle, que semblava no tenir fi (l’home pixarà àcid úric durant un segle perquè es deu haver fotut 100 gambes jaaja) i hem pujat a l’habitació de l’hotel a descansar.



Ha estat un bon dia de poc cotxe. Demà, en vista de la previsió provarem d’anar a Bergamo i al Lago Iseo.

L'Avi Salmó desde Monza, Itàlia

Arxiu del diari