M'he tornat a llevar tard. És l'avantatge de fer excursions a l'hivern, que com que el dia no comença a escalfar-se fins tard, pots aprofitar per dormir una mica més jeje. Després de la sortida d'ahir en bici, avui m'he animat a provar de pujar al cim més alt de la zona costera: le Grand Mont (1379 m). El que passa és que el destí ja tenia clar que no era el dia per arribar-hi.
Només sortir de casa, he encès el cotxe per sortir de Menton, i al final del carrer m'he trobat aturat perquè hi havia una manifestació en contra de l'atemptat contra Charlie Hebdo. En total 30' aturat mirant el mapa de la ruta al cotxe. Quan hem pogut circular, he enfilat cap a la zona d'inici de l'excursió des de la vessant francesa (també s'hi pot pujar des d'Italia). He anat fins a Castellar per Les Ciappes, passant pel camping de Menton. Des d'allà he agafat la carretera que passa per Coletta i va en direcció la carretera principal cap a Sospel.
La segona sorpresa del destí ha estat trobar-me un cartell avisant de que hi havia transhumància avui, així que la carretera podia estar plena de bestiar. He fet 500 metres i m'he trobat un ramat ben gran d'ovelles amb el seu gos pastor i els propis pastors jeje. Aturat al mig i veient com m'envoltaven un munt d'ovelles tot el cotxe. Espero que amb les fregues me l'hagin deixat ben net :P
Després he continuat i m'he passat de llarg l'inici de l'excursió ja que no hi ha cap pàrquing ni zona habilitada i senyalitzada. Quan he arribat a l'enllaç amb la carretera de Sospel m'he adonat que m'havia passat. Mitja volta i per fi he trobat la senyal d'inici i un lloc per deixar el cotxe. Amb tot això ja eren les 12:15 jeje. He revisat que ho portès tot i he enfilat el camí històric de La Penna. Aquest sender és tot descobert i puja molt empinadament fent girs i més girs. Les vistes de la Vall del Carei eren maques però a aquesta hora ja tenia el sol de cara i costava fer fotos decents. Amb una bona calorada he anat remuntant el camí sempre sota la Pointe de la Penna (831 m). En menys de 40' he remuntat 500 metres de desnivell i m'he trobat una porta de fusta que recomanava no acariciar les ovelles.
Ja m'he cagat perquè això volia dir que hi havia ramats, i per tant, gossos pastor. Aquí són molt usats per prevenir els atacs dels llops i en teoria si se t'acosten t'has de quedar tranquil mentre et reconeixen i marxaran sols, però a mi que ja em fan por els gossos de sèrie, aquest tipus m'intimiden molt. M'he atrevit a creuar la porta i he anat pujant seguint el camí principal. De cop, al tombar una corva he vist el ramat. No m'ha aparegut cap gos, però tenia por i he decidit tornar enrera i enfilar-me dalt un turó per analitzar el ramat. Estava només a 100 metres en línia recta del Col de St. Bernard, des d'on havia d'agafar un GR i no tindria més problemes amb granges i ovelles, però no m'he vist amb cor d'atravessar el ramat. He estat 5 minuts dalt el turó mirant com podia passar, i al final he decidit donar la volta. Era tard i avui no era el dia d'arribar fins al Grand Mont (encara quedava força camí).
Com que fèia bo he decidit distreure'm escalant una mica fora de camí. Al deixar la porta de fusta enrera i ben tancada, he vist que l'accès al Rocher de la Penna (757 m) semblava accessible sense cordes ni perill. He començat a enfilar-me pausadament i gaudint de cada maniobra (sempre pensant si seria factible baixar després). Poc a poc he guanyat alçada i he aconseguit trobar via per arribar a dalt de tot. Allà dalt si que estava tranquil i he dinat sota el solet. Les vistes eren fantàstiques i m'he preguntat si seria possible enfilar-se dalt de la Pointe de la Penna (831 m). El problema és que queda dins del tancat d'ovelles, així que no sé si ho intentaré algun dia o no jeje. Per tota la vall anava escoltant gossos i moviment de bestiar, així que potser la retirada ha estat la millor opció finalment.
Al cap d'una estona m'ha agafat fresca d'estar aturat i he decidit començar a baixar. He anat desfent el camí entre roques, arbustos, branques i tota mena d'obstacles fins tornar a les cabanes abandonades prop del tancat. La veritat és que m'ho he passat molt bé improvitzant aquesta activitat. Des de la porta de fusta, he agafat de nou el camí de baixada cap al cotxe. Com que ahir ja vaig fer força exercici, he baixat caminant i sense córrer ja que hi havia molta pedra solta i no volia torçar-me el turmell!
Una bonica excursió improvitzada, tot i que em queda pendent pujar al Grand Mond. Probablement ho torni a intentar acompanyat o canviant l'inici de la ruta, ja que es pot pujar per la pista que va de Castellar al Col de St. Bernard sense patir tant pels animals (a priori). Temps al temps :)
Distància: 5,77 Km
Desnivell: 502 mD+/564 mD-
Temps emprat: 3h10'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move49783381
L'Avi Salmó escoltant "La Fille d'Avril" de Laurent Voulzy
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201501RocherDeLaPenna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada