Després de la pallissa d'ahir no sabia com tindria les cames avui, però anant a dormir dora, m'he posat el despertador a una hora potable per intentar fer una bona excursió. El pronòstic de temps era bo i cal aprofitar els caps de setmana, que entre setmana només treballo i cap a casa! M'he llevat prou bé i he decidit seguir amb el pla inicial: segon intent a Le Grand Mond, variant l'inici per intentar evitar gossos i ramats d'ovelles.
He esmorzat bé i he preparat tot el material necessari. He sortit en cotxe cap a Castellar per la carretera del Camping de nou i en 10' estava aparcat. Està tot tan aprop :) Avui he fet l'ascens al Col de St. Bernard des de Castellar, seguint la pista forestal que porta a la Ferme homònima. Així esperava evitar possibles ramats d'ovelles i gossos xungos. En principi ha funcionat tot prou bé. He agafat l'empinada pista per remuntar tota la vall amb les seves casetes i en ben poc temps he arribat a la Ferme de St. Bernard. Una granja-restaurant on mai hi veig clientela jaja. Em van dir a la feina que pots reservar lloc i et venen a buscar en jeep a Castellar, per no haver d'entrar el cotxe en aquesta pista tan petita jaja.
Cap rastre de gossos, bona senyal. Després de la granja, he deixat a mà dreta el trencall que vaig usar per fer el Tour du Roc d'Orméa, i que porta cap al Vieux Castellar. Jo he seguit a l'esquerra per arribar finalment al Col de St. Bernard, amb la seva capella (769 m). Una bona pujada de 400 mD+ des de Castellar! Fins aquí estava content perquè tot anava com la seda. He trobat la senyal per iniciar la ruta cap a Le Grand Mond a través de la vall de Fayche Fonda, i al cap de 200 metres, he entrat en una zona de banquisses planes amb moltes petjades d'ovelles. Mala senyal! He obert bé les orelles per escoltar picarols o gossos bordant i res. He seguit el camí fins unes runes de cases (Morga) i aquí calia trencar a mà esquerra per remuntar la vall seguint el GR-52.
He seguit, una mica neguitós esperant-me el pitjor i finalment he arribat a una mena de "xabola" amb uns horts on m'he trobat un gos empipat. Això sí, el granger propietari ha deixat un cartellet molt divertit dient que si el gos bordava i ell no hi era, no passava res, podiem passar. Quina gràcia! El GR passava just per allà al mig, i no m'he atrevit. El gos realment no ha sortit d'una zona i no sé si estava tancat, però al no fiar-me'n, he creuat els horts en una altra direcció intentant trobar una manera de rodejar-ho tot. Al final m'he trobat caminant entre bardisses, arbres i banquisses sense cap indicació i escoltant de tant en tant picarols d'ovelles que m'anaven posant nerviós. M'he aturat dues vegades a consultar el meu mapa i intentar trobar alguna referència i buscar com arribar-hi. Res, sabia aproximadament la direcció a prendre però no hi havia manera de trobar un camí clar. Hi ha hagut un mili segon en que m'he plantejat tornar enrera, però sóc un tossut i no pensava deixar que per segona vegada m'impedissin arribar al cim que volia.
Al final, he aconseguit remuntar totes les banquisses i arribar a una segona "xabola" sense gos aquest cop. L'he creuat seguint un intent de camí i finalment m'he trobat amb l'entrada de la finca. Allà hi havia una pista forestal molt rocosa i fangosa, però he decidit seguir-la ja que remuntava la vall en la direcció que tocava. Al cap d'una estona he arribat a una zona boscosa i la pista s'ha unit al GR. Bien!! Ja estava a la meitat de la Baisse de Fayche Fonda. Aquí ha començat a bufar un vent molt fort i el bosc fèia por. He començat a trobar neu més o menys consistent i la pista seguia pujant obrint-se camí entre la vall. Al cap d'una estona el bosc ha desaparegut i les vistes han estat brutals. Estava ja a 1000 m d'alçada però no fèia gens de fred. Només portava una bona tèrmica i la jaqueta paravents, avui n'he extret totes les prestacions realment.
He arribat per fi a la Colla Bassa i he trobat dues persones! Almenys algun signe de vida humana jaja. Ens hem saludat i he fet alguna foto de la quantitat de neu que hi havia. Aquí ja estava content perquè sabia que no trobaria masses més entrebancs per coronar el pic. Només algun fenomen natural ho podria impedir :P He deixat el coll i he seguit les marques remuntant tota la carena per la vessant Oest de Le Grand Mond. Ha tocat pujar unes parets força verticals, però el contrast de caminar envoltat de neu i veient el mar blau de la Côte d'Azur era espectacular. No sé si es reflexarà la intensitat de colors a les fotos, però les vistes eren brutals.
Per acabar l'ascens he remuntat, quasi grimpant, un caminet de marques fet a la neu sota la protecció d'una paret rocosa i per fi he arribat al cim unes 2h després d'haver sortit. Allà hi he trobat un monument de pedres amb una creu al damunt. He fet el cim més alt del Pays Mentonnais (1379 m). Les vistes des de dalt són brutals, ja que permet fer un recorregut de 360º! Al nord muntanyes nevades, a l'est els turons italians que baixen fins al mar, al sud el Roc d'Orméa (es veu petit des d'aquí) i el mar de la Côte d'Azur, i a l'oest tota la vall remuntada. Hi he trobat dues persones més a dalt que estaven dinant, però ha començat a bufar força vent i he decidit deixar-los i anar a buscar recer. He fet les fotos de rigor cap a tots els angles possibles i finalment, després d'analitzar d'on bufava el vent, he caminat fins un segon pic situat ja a la frontera amb Itàlia.
He estat assegut uns 10' esmorzant a recer del vent, però de cop s'ha posat molt violent i ha aixecat força neu. M'he abrigat bé i quan s'ha aturat una mica, he decidit començar a baixar. Encara no sabia quines sorpreses em trobaria per la ruta de baixada, ja que era diferent a la de l'ascens. He seguit el camí traçat en direcció a Itàlia (est) fins arribar a la Punta Renuit. Aquí s'unia el camí a un corriol molt maco que portava als peus de la frontera entre els dos països pel Pas de Scaralourche. Encara hi havia neu a l'obaga i he vist molts rastres d'ovelles/cabres també. He seguit tot aquest balcó sota la cresta que divideix els dos estats passant per sota del Rocher de la Corne. A mig camí m'he creuat amb 3 italians que portaven 4h d'excursió des de Latte carregant una mena d'instrument musical gegant. No sé quin plan tenien, però de moral no els faltava jeje.
Finalment he arribat a la senyalització per remuntar el Pas de la Corne (1045 m) i creuar de nou a França. El meu problema ha estat que just aquí m'han aparegut 2 gossos pastor gegants o "Patou" bordant des de dalt del coll. Tenia un problema perquè havia de passar per allà si o sí per tornar al cotxe. He passat una mica de llarg el coll i he pujat poc a poc camp a través intentant no fer massa soroll. He consultat el mapa per veure en quina direcció continuava el meu camí i si podia tallar camp a través i esquivar els gossos. En principi sí, així que he saltat una valla elèctrica baixeta i he començat a baixar per una vessant d'arbustos cremats. A mig camí, un dels gossos m'ha tornat a veure i ha començat a bordar de nou. He seguit baixant fins que m'ha perdut de vista i només he desitjat que no baixès la pista per trobar-me. He esperat pacientment a veure la seva reacció, i al no notar cap rastre m'he incorporat a la pista uns 500 m més avall i he començat a baixar. Poc m'ha durat l'alegria, a 100 metres un altre Patou estava ajagut a la següent corva de la pista. No m'ha bordat, però no he volgut temptar la sort acostant-m'hi. Segona vegada que m'ha tocat baixar recte camp a travès fins la següent corva. M'ha tocat fotre'm per mig d'arbres i arbustos però he pogut deixar els gossos enrera.
He arribat a la senyalització de la ruta del Roc d'Orméa i he agafat el camí avall. A mig camí m'he trobat una dona i li he explicat el tema dels gossos. M'ha dit que en avall només hi havia ramat d'ovelles i la granja, però sense gossos jaja. He continuat i he creuat pel mig del ramat d'ovelles, atrapant una familia nombrosa francesa. Almenys no estava sol entre els animalets jaja. Després de rodejar un parell de granges més per la pista forestal principal, he arribat de nou a l'alçada de la pista que porta fins a Col St. Bernard. Aquí ja estava segur i només he hagut de baixar per on havia iniciar la sortida. Ben content del repte assolit i amb unes bones vistes de la Pointe i el Rocher de la Penna!
La pista que baixa fins a Castellar és ben empinada i a trams he hagut de córrer per no patir dels genolls. El dret està tocat d'ahir amb la bici jeje. He pogut fer una bona foto del poble penjat a dalt del turó i el mar al fons. M'encanta aquesta vista! Tot baixant m'he creuat amb algunes persones passejant per aquí, i de seguida he arribat al pàrquing on havia deixat el cotxe. Per fi he pogut completar l'excursió més completa de la zona :)
Distància: 14,53 Km
Desnivell: 1059 mD+/1098 mD-
Temps emprat: 4h08'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move51121861
L'Avi Salmó escoltant "All of Me" de John Legend
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201501LeGrandMond02
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada