Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 28 de febrer de 2015

28/02/2015 - Road Bike to Col de Braus -


Ahir nit vaig decidir provar per segon cop consecutiu l'arribada a Col de Turini en bici. No hi havia nevat des de dimarts i comptava que la carretera ja estaria bé per accedir al coll. Per no repetir el camí de l'altre dia he decidit seguir la ruta recomanada a la guia, que si bé és més llarga, va pujant més progressivament. Així podia intentar fer un bucle pujant per unes carreteres i baixant per on vaig intentar pujar l'altre dia. Així sempre puc fer-ho al revés i la ruta també serà diferent.





M'he llevat més o menys a l'hora desitjada, i després de preparar-m'ho tot, he sortit de casa a les 9h aprox. No volia carregar motxilla, ja que realment molesta molt i es nota, així que he carregat tot a les butxaques del maillot i la jaqueta: 2 mandarines, 2 sneakers, 2 entrepans de pa bimbo, 1 suc, 1 pain de chocolat, la cartera bàsica, les claus i el mòbil. Increïble la capacitat de les butxaques dels maillots jajaj. Quan ja sortia pel carrer de darrera de casa m'he enrecordat que m'havia oblidat els guants. Com que és algo imprescindible ara a l'hivern pels ports de muntanya, he fet la volta i he tornat a buscar-los jeje.




Amb l'equipació completa he sortit de nou de Menton cap a Sospel per la via més ràpida. La carretera directa que puja cap a l'autopista. He deixat el trencall de l'incorporació i he seguit direcció Monti i Castillon. Hi havia control policial més amunt, però vigilaven només l'accès a Menton així que he pogut passar sense problemes. Avui m'he trobat millor pujant cap a Castillon, i tot i no fer més esforç, em notava més lleuger i patint menys. He deixat Monti, la zona industrial de Menton i he arribat fins al trencall cap a Castellar i el Motocross. D'allà, he enfilat cap al Viaduc du Caramel amb les rampes més dures abans d'arribar a Castillon. He passat el poble, i com sempre, he hagut de trencar per força cap a l'antiga carretera que puja fins al Col, ja que no puc passar pel túnel. En 1h20, com l'altre dia, he arribat a dalt. Primers 700 mD+!




Un cop a dalt, seguint el pla traçat ahir, en comptes de baixar a Sospel i seguir la ruta de l'altre dia, he agafat l'altra direcció cap al Col de St. Jean (642 m.) en lleugera baixada. Al arribar-hi, m'he incorporat a la carretera del Col de Braus, famós per unes rampes dures segons havia llegit. De bon principi no m'ho han semblat. M'he incorporat a la carretera i he anat pujant sense problemes els primers 2-3 Km. Quan ja anava ben confiat, he arribat a una zona amb força neu a la muntanya, però sense restes a la carretera. El sol ha sortit i les vistes eren molt xules. Això sí, les famoses rampes dures han començat a aparèixer i els darreres 2 Km són ben potents. Fins i tot al final he hagut de posar tot el "desarrollo" de la bici per pujar sense patir. 





Un cop a dalt del coll (1002 m.), he fet un petit tram de baixada abans d'agafar el trencall cap a Peïre Cava i Col de Turini. La carretera era molt petita i seguia pujant una mica. Havia de remuntar uns 150 mD+ fins al Plan Constant (1185 m.). Poc a poc he anat guanyant desnivell i m'he trobat alguna clapa de neu a la carretera. Amb l'experiència de l'altre dia, he posat peu a terra i l'he passat caminant. Res de caigudes avui! A mesura que anava fent, cada cop estava més vegades caminant que a sobre la bici, fins que he arribat a un tram amb força neu acumulada i on m'he trobat una familia (pare, mare i filla) amb el cotxe encallat a la neu. Hem parlat una mica com bonament he pogut i m'ha tocat ajudar-los perquè he vist que no fèien res. 




No sóc cap expert, però pel que he vist i puc imaginar, calia posar grip a la roda. He anat a trencar branques del bosc i netejar una mica de neu/gel la zona de sota la roda. No sé quanta estona portaven allà, però que no haguèssin provat de treure la neu de sota la roda m'ha semblat GRAVÍSSIM :P Hem fet algunes proves i tot i millorar, no acabava d'agafar bé el grip perquè els troncs eren petits i mullats relliscaven. Llavors els he demanat el gat de canviar la roda i he fet que l'home aixeques una mica el cotxe. Així he pogut posar sota la roda una estora dels peus i algunes branques i ha tingut grip. Ha arrencat i ha pogut avançar uns 10 metres fins una zona sense neu. La dona li ha dit que fés la volta però l'home ha tornat caminant tranquilament dient que després. Crec que estava ferit d'orgull que hagi aparegut un guiri tirilles amb una bici i l'hagi ajudat a rescatar el seu cotxe jaja. Realment eren força panolis tots dos i la pobre filla allà jugant a la neu mentrestant jaja. Almenys la dona m'ha ajudat amb els troncs i m'ha agraït molt l'ajuda!




Bé, els he deixat allà i jo he donat mitja volta perquè el tema de la neu a la carretera empitjorava i estava massa lluny dels colls on volia arribar. A més, havia de guanyar encaram és alçada i ja he vist que al ser carreteres secundàries, no les havien netejat, nova lliçó apresa. He baixat de nou, passant cada clapa de neu/gel a peu un altre cop fins al Col de Braus, on m'he aturat a esmorzar. Era ja la 13h, ja que amb l'intervenció tècnica de rescat se m'ha fet tard. Aquí tenia dues opcions, baixar per l'altra vall fins a Touet de l'Escarene i anar a buscar Peille (una ruta que vull fer completa un altre dia), o tornar a baixar pel Col de Braus arribant a Sospel i provar de creuar cap a Itàlia, baixant a Vintimigglia per la Vall del Roya. Finalment m'he decidit per aquesta segona opció per vàris motius. Primer, l'altra ruta la vull fer completa un altre dia, la volia deixar "intacta". Segon, baixar a Sospel i pujar el Coll cap a Olivetta era l'opció de tornar a casa amb menys desnivell (sense comptar retornar per on havia pujat). I tercer, si anava fins a Ventimigglia, podia fer un reconeixement in-situ de la cursa a peu que tinc pròximament i que anirà d'aquesta ciutat fins a Monaco, recorrent quasi 24 Km resseguint el litoral jeje.




Dit i fet, m'he posat en marxa i he baixat tota la carretera i les dures rampes del Col de Braus. Te n'adones que eren dures quan pots baixar a 50 Km/h. Avui he trenat el meu rècord arribant a 54 Km/h jaja. No és molt pels ciclistes de veritat, però pels cagats i nous com jo sí :P De seguida m'he plantat a Col de St. Jean, i he seguit baixant cap a Sospel en comptes de trencar cap a Col de Castillon (per on havia vingut al matí). Quan finalment he arribat a Sospel, l'he creuat completament i he enfilat direcció la vall del Roya. Al deixar el poble tenia dues opcions, fer la ruta llarga cap a Bévera sur Roya (loop per fer un altre dia), o pujar cap a Olivetta pel Col de Vescavo. He agafat aquesta opció, la més directa ja que no sabia quants quilòmetres hauria de fer fins a Ventimigglia després. 




Aquest petit port m'ha sorprés perquè esperava menys duresa i tenia alguna pujada potent. Les vistes de la gorja i la línia de tren a sota eren impressionants. És una d'aquestes carreteretes petites que tenen cert encant i quan he arribat a dalt del Col de Vescavo (477 m.), pensava que ja seria tot baixada. Mentida! Primer he baixat unes rampes molt empinades (el dia que pugi al revés serà divertit) i després m'he trobat que la carretera tornava a pujar una mica. Per sort no ha durat molt i de seguida ha començat la baixada de veritat fins a Olivetta-San Michele. Aquest poble petitó està mig colgat a la muntanya i té cert encant. De totes formes, com que el dia portava lleig des de feia 2h i estava cansat, no m'he aturat a passejar. Queda pendent per un altre dia :)

Poc a poc he anat perdent alçada gaudint amb la carretereta sense trànsit, fins que finalment he arribat a la carretera principal que porta a Bévera i Tende cap al nord i a Ventimigglia cap al sud. Jo l'he agafat de baixada, però no era molt pronunciada i havies d'anar pedalant jeje. Amb les cames cansadetes se m'ha fet pesat aquest tram perquè és una carretera amb força trànsit, estreta i encaixada. A més he hagut de passar un MEGA VIADUCTE-TUNEL de 3 Km on sort que hi havia parts obertes de llum i que jo portava les meves llums a la bici, perquè impressiona. Crec que al final ha estat després d'uns 10 Km des del trencall que he arribat a Ventimigglia, a plena costa. L'accés és una mica complicat perquè hi ha trencalls per l'autopista i no em volia equivocar, però seguint la nacional he acabat arribant on volia.

He decidit no passar el llarg tunel de la nacional així que m'he acostat fins al casc antic del poble, i m'he aturat a berenar la resta de provisions que em quedaven. Després de la parada tècnica i alguna foto, he remuntat la dura pujada cap al casc antic (millor que el tunel, sens dubte) i he començat el reconeixement de la cursa. Tindrem un primer quilòmetre ben duret per agafar temperatura jaja. Un cop a dalt, el carrer/carretera suavitza fins arribar a enllaçar a la sortida del túnel de la carretera principal. M'he incorporat i he anar còmodament fins a Latte. Al sortir de la població, la ruta costera trenca cap a l'esquerra (que és per on correrem), seguint el Corso Europa, però m'he animat a provar la ruta superior (Corso Mentone) ja que no hi havia anat mai.

He seguit en direcció Mortola per arribar a Menton per la carretera superior. Una bonica alternativa sobretot quan hi hagi trànsit a l'estiu però que en bici és dureta jaja. M'ha tocat pujar força per remuntar l'alçada que es requereix per passar els rocs entre Itàlia i França. En aquesta pujada m'ha passat un ciclista a tota llet. No sé com poden matentenir aquests ritmes pujant. Aquest matí anant cap a Col de Castillon també m'ha adelantat un ciclista que quasi ni el veig passar. Bé, un cop superada la pujada he arribat al Control Fronterer de Pont Saint-Louis i he arribat a un nou trencall. Amunt per anar al casc antic de Menton per sobre de Garavan (ho vaig fer un dia tornant d'excursió) o avall per tornar a sortir al Port de Garavan. He agafat la segona opció ja que em volia acostar a la platja abans d'arribar a casa.

Dit i fet, he arribat al passeig marítim i he trencat on hi ha el supermercat U, per acostar-me a la platja tranquila des Sablettes. He estat una estona allà fent algunes fotos i buscant plastic pellets (no n'he trobat). Quan m'he cansat, he agafat de nou la bici i he tornat al passeig marítim de dalt, per enfilar cap a casa per la via més ràpida atravessant el pont de sota el Casc Antic. Imaginava que la ruta del centre (més maca) estaria plena de cotxes per la Fête du Citron, ja que és el darrer cap de setmana. Una gran excursió i cada cop amb menys mal de cames i sense patiment. L'únic a pega és l'ajornament del meu repte del Col de Turini, ara sí fins a ben entrada la primavera perquè no vull més problemes amb la neu jeje.

Seguim gaudint i descobrint nous indrets, que és el més important :)

Distància: 83,48 Km
Desnivell: 2270 mD+/2292 mD-
Temps emprat: 7h12'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move54195648

L'Avi Salmó escoltant "Cool Kids" d'Echosmith


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201502RoadBikeToColDeBraus

dimarts, 24 de febrer de 2015

24/02/2015 - Fête du Citron a Menton -


Fa dues setmanes que va començar aquesta tradicional i gran festa al meu nou poble. Cada any, durant les dues darreres setmanes de febrer el poble s'omple de turistes (principalment jubilats) que busquen gaudir de la proposta cultural de Menton. Es celebra la Festa de la Llimona, per promocionar aquestes fruites tan típiques de la ciutat i cada any es tria una temàtica per enfocar totes les activitats. Aquest any el títol oficial era: Les Tribulacions d'una llimona a la Xina. L'Organització ofereix bàsicament 4 grans espectacles i altres complements per atraure al públic. Aquests són:





1. Visita als jardins decorats amb figures fetes íntegrament amb cítrics.
2. Visita als jardins decorats amb figures fetes íntegrament amb cítrics de nit i amb una gran il·luminació de colors, afegint-hi alguns espectacles a cada zona segons la temàtica de l'any.
3. Desfilada diurna de carruatges i disfresses fetes amb cítrics.
4. Desfilada nocturna de carruatges i disfresses fetes amb cítrics.









Ho tenen tot molt ben muntat perquè s'ha de pagar per cada espectacle. Uns només són de dia, altres només de nit i concretament uns dies a la setmana així que mai se solapa res i si ho vols veure tot has d'anar pagant jeje. Fins i tot les desfilades, tanquen tot el recorregut i no es pot veure res si no pagues. A més, hi ha l'opció de veure-ho ben assegut en unes graderies o a peu de terra (varia el preu també clar).







A mi el que em fèia gràcia realment era veure els jardins decorats i il·luminats de nit, així que ahir dilluns vaig consultar el programa i vaig veure que només podia anar-hi avui dimarts! Vaig comprar l'entrada per Internet, a priori 2€ més barata, i a l'hora de pagar em van reclamar els 2€ com a concepte de gestió ja que havia d'anar a l'oficina de turisme  a recollir-la. Vaia tela! Pel proper any ja ho sé, si vull estalviar diners, cal comprar-ho amb temps perquè llavors t'ho envien a casa i no et cobren els 2€ (crec). El que passa és que t'arrisques a triar un dia de pluja i llavors l'has cagat. Com ha passat els 2 primers caps de setmana, que no han pogut sortir les desfilades per mal temps!








D'aquesta forma, avui he plegat a la meva hora de la feina i he tornat a Menton amb temps per recollir l'entrada abans d'anar a sopar a casa. No sabia si ja me la donarien però he provat per estalviar-me problemes a l'hora d'entrar després. Efectivament no m'han posat cap pega i he pogut venir a casa amb el ticket vàlid. Se m'ha fet extrany sopar a les 19h, però no tenia ganes de cuinar a les 23h quan tornès. En comptes de berenar, avui he sopat :P






L'entrada s'obre a les 20:30, així que a les 20h, i després de fer algunes proves amb la càmera reflex gran i el trípode a casa, he sortit xino-xano cap a l'entrada. Aquesta es troba ubicada just davant el Casino, a peu dels Jardins Bioves, que és on posen les escultures fetes amb cítrics. La veritat és que la presentació imposa. Els jardins els vallen per totes bandes i només es veuen les grans escultures que sobresurten per dalt. A l'entrada hi havia un cap de drac xinès inmens que anava llençant fum de tant en tant. La gent ha fet pinya a l'entrada en comptes d'una fila i ha estat una mica caòtic poder entrar. A més, tot eren avis, i tots sabem com es comporten en aquestes situacions :P Per acabar-ho d'adobar, hi havia control de bosses i motxilles així que tot anava força lent. Crec que he trigat 10' a poder entrar.






Això sí, un cop a dins, l'espectacle era impressionant. Tot està molt ben cuidat i presentat, les construccions i escultures són increïbles i entenc que porten una feinada al darrera brutal. Jo he anat a un racó a muntar la meva càmera i el trípode, i quan ho tenia tot a punt he anat buscant bones ubicacions per fer les fotos amb qualitat. El que m'ha sorprès força és que la gent era MOLT respectuosa quan fèia les fotos i s'esperaven sense passar per davant ni molestar massa. A Catalunya tots sabem que no hauria pogut! A més, molta gent al veurem amb el trípode i la càmera més o menys bona, pensaven que era fotògraf professional i encara em fèien més lloc jajaj. Fins i tot un home m'ha preguntat si era el fotògraf oficial dels organitzadors jaja.





Bé, veient el bon ambient de respecte i armonia, he anat buscant llocs xulos per fer les fotos i he intentat no fer-ne masses ja que usava la qualitat màxima i no tenia tant espai a la targeta. A més, després tens masses fotos iguals i pesen molt per traspassar-les a l'ordinador. En general he acabat molt content perquè les fotos han quedat molt decents per ser un fotògraf MÉS QUE AFICIONAT jajaj. He pogut veure quasi tots els espectacles que anaven fent: tai-chi; equilibris de plats; ball amb focs; ombres xineses; concerts, etc. Per sort els jardins no són tan grans com per avorrir i després de superar la primera meitat i traspassar les escales gegants cap a la segona meitat he vist que tindria temps de sobres per fer les fotos abans de que tanquèssin. Fins i tot he fet una segona volta al segon tram de jardins per fer algunes fotos amb el mòbil i poder-les enviar a la familia jeje.

Després ja he anat enfilant cap a la sortida i ha estat quan m'he adonat que molta gent ja havia marxat. Eren les 22:30, i tot i no fer massa fred, l'humitat es fèia notar i ja eren hores intempestives per molts avis :P A mi m'ha anat de conya perquè he pogut fer unes bones fotos de tota la primera meitat sense gent. Absolutament solet estava jeje. El truc pels propers anys: venir entre setmana com avui, arribar tard per evitar cua d'entrada, i sortir l'últim per acabar de fer fotos amb tranquilitat jeje. De tot s'aprèn :P

Al final he sortir a les 22:45 perquè ja tenia fresca i he aprofitat per fer fotos del drac de l'entrada sense gent també. Quan he quedat satisfet amb el resultat, ho he desat tot a la motxilla de nou i cap a casa. La meva intenció era aprofitar per fer proves de fotos nocturnes al Museu de Jean Cocteau i el Fort del Port, però com que havia desat tot l'equip i tenia fred, ho he deixat per més endavant!

Una gran visita a aquest espectacle de Menton i crec que no caldrà anar a veure les desfilades ni els jardins de dia perquè de nit tenen molta més diversió. Això sí, he acabat cansat i amb mal d'esquena de les posturetes i de carregar tot l'equip jeje. Ara a descansar que demà toca treballar :)

L'Avi Salmó desde Menton, França


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201502FeteDuCitronAMenton

Arxiu del diari