Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 8 de febrer del 2015

08/02/2015 - Pointe des 3 Communes et Mont Giagiabella -


He pogut inaugurar per fi la temporada de raquetes del 2015. Ja fèia dies que volia endinsar-me uns quilòmetres per anar a buscar la neu, però entre que ha nevat poc i que les estacions es troben a 1h30, encara no hi havia anat. Al final he anat al lloc més proper: Col de Turini. Mundialment famós per ser una de les etapes mítiques del Rally de Montecarlo, amb el seu munt de corves de 180º. Allà hi ha una petitíssima estació d'esquí (per families diria jo) i hi ha recomanades 3 o 4 excursions faciletes amb raquetes. Com que el meu proper repte serà anar des de casa fins al Col, he aprofitat per fer reconeixement de terreny amb el cotxe jeje.





No he sortit excessivament dora però sabia que en 1 horeta estaria al meu destí, si no trobava complicacions a la carretera. El tram fins a Sospel ha anat bé, però al sortir del poble i enfilar cap a Col de Turini he vist un cartell que recomanava l'ús de cadenes o pneumàtics d'hivern. He confiat que al haver-hi l'estació, la carretera estigués potable. El tram que va desde Sospel fins a Moulinet té una zona espectacular entre valls. Corves dignes d'un bon scalextric i amb la vista a la petita esglèsia des d'on hi ha un mirador excel·lent. Després, el tram de Moulinet fins a dalt del Col fa força pujada i també presenta grans corves. El dia que hi vulgui pujar amb la bici, serà dur, ho sé!



Sense massa entrebancs he arribat al Col a les 10h, i d'allà he acabat de pujar fins el pàrquing de l'estació a Camp d'Argent (1800). El dia apuntava a ser magnífic, sense núvols, sense vent i amb un sol radiant. He pogut aparcar fàcilment al petit pàrquing (els esquiadors familiars no matinen) i després de vestir-me, he sortit a buscar la ruta. No tenia massa clar per on havia de començar, però hi havia força gent iniciant excursions amb raquetes i esquís de muntanya així que els he seguit. Al no ser excessivament complicades, ni llargues a priori, volia fer 3 excursions en una.



Així he sortit en direcció a la Pointe des 3 Communes seguint la pista de l'Authion (plena de neu) fins arribar a la Cabane de Tueis (1889 m). És un ascens suau que m'ha servit per deixar enrere tota la gentada perquè he posat un bon ritme. Des de la Cabana, entrada al Parc Nacional du Mercantour, la ruta segueix ascendint resseguint tota la cresta fins arribar a l'Authion (2075 m). Les vistes a banda i banda són espectaculars, i amb un dia com el d'avui encara més. Al Nord totes les muntanyes nevades, i cap al sud, la caiguda de muntanyes fins al mar. Sense cap mena de dificultat tècnica he arribat al primer petit cim, on hi havia un grup de gent gran fent-se fotos. M'han demanat si els en podia fer unes quantes i hem parlat una estona. Eren molt simpàtics!



D'aquí hem sortit cap a les ruines de les casernes militars seguint una mena de plateau. La neu era molt pols i algunes zones s'enfonsaven fins i tot passant-hi amb les raquetes jeje. Des d'aquí hem arribat a un petit collet abans de fer la pujada final fins a la Pointe des 3 Communes (la Bollène, Breil i Saorge) a 2080 metres d'alçada. A dalt hi ha les restes del Fort de la Redoute, una construcció militar imponent i que delimitava l'antiga frontera entre Itàlia i França. Les vistes són brutals i he estat grabant-me i fent fotos una estona. He trobat unes marques que baixaven seguint la carena en direcció est, però m'ha fet por baixar a un lloc que no tocava i he continuat amb el pla inicial. La primera excursió acabava aquí, però com que això ho he fet en 1 horeta, he continuat amb el segon repte.



Per anar-hi m'he fiat dels llibrets d'excursions per raquetes i he tornat enrera fins a les Ruines de les Casernes per baixar per la zona menys perillosa fins la ruta de l'Authion. Un cop allà he vist que havia de seguir en direcció Est per una pista plena de neu pols (més d'un metre) per sota de la carena on havia vist les marques. En resum, he anat enrera per acabar sortint on haguèss arribat baixant directament des del cim. Primera volta extra del dia! Quan finalment he arribat a la zona de Plan Caval, amb les seves runes, m'he tornat a creuar amb el grup d'avis del cim (ells sí sabien on anaven jaja). Els he tornat a saludar i he seguit en direcció a les Vaqueries de l'Authion (a l'estiu plenes de vaques i fan formatges). He seguit la pista forestal obrint traça (una mica cansat) fins arribar a un coll d'on partien varis camins (1793 m). Els peus em començaven a fer mal per culpa de les raquetes i les botes. Els coixents s'estaven queixant i m'ha semblat sentir la sensació d'aparició d'una mega bullofa.



Bé, tot aquest tram l'he fet en solitari i des d'aquí tocava seguir una pista obrint traça sobre la neu. Això cansa bastant quan és neu pols i m'ha costat arribar al següent punt balisat (la marca 151). Suposadament des d'aquí s'havia de pujar totalment recte per la carena, seguint el GR52, dins del bosc fins assolir el cim del Mont Giagiabella (1911 m), el meu segon obejectiu, però com que no hi havia traces i per la dreta seguia una pista forestal, jo he seguit per aquí. Com he patit! Neu super pols, obrint camí i veient que no arribava mai al cim. Tenia gana i no volia aturar-me fins arribar a dalt, però la pista anava vorejant el cim per la base fins que he rodejat la muntanya. Segon tram extra del dia!



Al final, quan he vist que m'estava passant de llarg, he vist l'opció de pujar al cim des de la cara oest i he enfilat amunt, arribant a dalt de seguida. No té unes vistes tan clares com l'anterior, però és maco caminar entre arbres veient encara el paisatge al darrera. A dalt, per fi, m'he assegut una estona a esmorzar! Anava una mica endarrerit respecte la meva previsió per fer la tercera excursió i els peus fèien mal, però encara ho tenia en ment! Quan m'he recuperat una mica he començat a baixar per on se suposa que havia d'haver pujat.


Quina ha estat la meva sorpresa al trobar-me de nou el grup d'avis jaja. Ens hem saludat per tercer cop i m'han felicitat per ja estar de tornada. Jo els he donat ànims dient que ja els quedaven menys de 5' fins al cim i he seguit baixant alegrement. Havia de tornar pel mateix recorregut fins arribar a la balissa 151 i d'allà fins al coll amb diferents pistes forestals. D'allà he seguit per la ruta de l'Authion per creuar el riu (tot sota la neu avui) i fer una corva de 180º resseguint l'altra banda de la vall. Segurament es podia haver retallat camí baixant una mica abans bosc a través (he vist traces) però anava prou cansat per fer invents jeje.


De seguida he arribat a unes altres Vaqueries i aquí ha esdevingut la tragèdia. Amb els peus força tocadets hi havia dos camins a seguir. La pista de l'Authion (D.68), que remontava suaument fins la Cabana de Tueis un altre cop per tancar el cercle de les excursions. O bé, seguir un GR que indicava que arribaves directament al Camp d'Argent, on tenia el cotxe. La ruta del llibre portava per dalt, però al veure aquest nou camí directe, he pensat, perfecte en 1h estic al cotxe. Quin gran error. He seguit el camí que anava uns 20 metres per sota la pista, resseguint igualment la falda de la muntanya. El problema és que era tot neu pols i costava obrir traça. Quan portava ja una mitja hora, cansat i amb força gana, he perdut les marques i el camí no era tan evident. He baixat una estona més veient el meu objectiu al fons i no he vist clar com arribar-hi. Tercera tongada extra d'exercici!


Després de reflexionar-hi una mica, he decidit fer el que he après amb el temps: rectificar és de savis, i més val perdre 1 hora i saber on ets, que anar fent voltes. En contra de la meva voluntat, perquè estava cansat i volia arribar, he donat la volta. Torna a remuntar el que ja havia baixat, per una neu complicada i amb molt mal de peus. Finalment, he optat per treure'm les raquetes i anar directament amb les botes. Molt millors sensacions als coixinets tot i haver de fer més esforç. Abans d'arribar al final del tram, he provat de pujar tot recte fins la pista de dalt i així evitar anar més enrera, però la pendent era molt gran i no ho he vist clar. Al final, he hagut de fer de nou els 30' enrera fins a les Vaqueries. 


M'he assegut una estona a recuperar-me, ja que estava molt cansat. Entre el tute d'ahir i les voltes d'avui, estava mort. Han passat dos raquetaires i els he deixat fer. Necessitava seure i beure una mica abans de continuar. Quan m'he refet una mica, he carregat tot a l'esquena i he seguit amb les botes només per la pista que havia d'haver agafat inicialment. He posat un ritme fort i he anat força ràpid. He sobre passat als raquetaires a mig camí i després de fer varies voltes resseguint la muntanya, he pogut arribar a la Cabana de Tueis un altre cop. D'aquí ja només mancava baixar per la pista de l'Authion fins a Camp d'Argent. Em fèien molt mal els peus i tenia clar que la tercera petita excursió (la més fàcil de totes) quedaria pendent per un altre dia :) Avui no portava menjar suficient tampoc.


Més o menys havia calculat bé el temps total (3h30/4h), però amb les caminades extres he acabat arribant al cotxe a les 15h15 aprox. Derrotat mental i físicament. Això sí, els darrers trams de pista els he fet corrent per descansar una mica les cames i les plantes dels peus jeje. Són unes excursions precioses amb unes vistes genials! No tenen cap dificultat tècnica i sé que les repetiré aviat perquè queden molt aprop de casa! Al tornar, no hi havia ningú a la carretera i he pogut gaudir del descens de tota la carretera! Un dia impressionant :)

Distància: 18,14 Km
Desnivell: 853 mD+/853 mD-
Temps emprat: 4h50'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move52402412

L'Avi Salmó escoltant "All of Me" de John Legend


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201502PointeDes3CommunesEtMontGiagiabella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari

Sobre el viatger