Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 15 de març de 2015

15/03/2015 - Riviera Classic Run -


La cursa més llarga de la regió es ven com la única cursa local que creua 3 països diferents. Comença a Itàlia, creua per França i acaba a Mónaco. La veritat és que em venia molt de gust fer-la perquè conec tot el recorregut de la cursa, ja sigui perquè l’he fet en bici, corrents o amb el cotxe :)



A diferència de les curses de Niça, que cada cop més em recorden al fenomen Barcelona, aquesta té un preu correcte i, a més, em va atraure l’opció que van donar de dorsals preferencials als atletes amb marques per sota d’1h30 a qualsevol mitja marató. D’aquesta forma, m’he pogut assegurar sortir del primer calaix i poder córrer sense problemes des del principi.



El  dia s’ha llevat complicat, amb una lleugera pluja i sobretot força vent fresquet.  Finalment he anat en cotxe fins a Ventimigglia perquè avui hi havia una gran vaga de trens. Un cop ben aparcat, he anat a recollir el dorsal (sense cues) i he decidit tornar al cotxe per estar calentet. Fèia força fred i he començat a dubtar com córrer. Evidentment, l’he cagat jaja. Com que anava sol i no volia quedar-me molta estona sense jaqueta (tant abans de sortir com sobretot a l’arribada), he deixat tota la roba al cotxe menys la jaqueta. He decidit córrer amb ella.



De seguida he entrat al calaix dels primers dorsals però he deixat que els cracks de veritat es col·loquèssin davant. La sortida ha estat còmica. Han tingut problemes per tancar el circuit i possiblement d’algun altre caire, així que l’han endarrerit uns 10-15 minuts. A sobre, quan tocava sortir, hi ha hagut algun fallo electrònic amb el rellotge i s’ha produit una sortida nula jajaj. Bàsicament hem corregut 10 metres i han aturat la cursa. Realment no ha estat res greu, però alguna gent s’ha posat nerviosa.



Finalment, la sortida bona s’ha fet i hem avançat per la ciutat italiana, començant amb el primer quilòmetre ben dur d’ascens pel casc antic. Era la primera de les dues grans pujades del circuit. Un cop hem enllaçat amb la carretera, el terreny era més favorable amb només algun tobogan a superar. Així hem començat a agafar ritme de cursa i he prés com a referència una corredora veterana que duia un bon ritme.


Tan bon punt hem iniciat el pas pels diferents túnels de la carretera he vist que l’elecció de la jaqueta 
ha estat errònia. Fèia una calor terrible i he començat a suar força. La part positiva és que a l’exterior, amb el vent fresquet, no notava res jeje. Seguint la carretera hem arribat a Latte, darrer poble italià i hem creuat vora el mar cap a Menton. Aquí ja portàvem un terç de la cursa aproximadament i anava bé.



Hem recorregut tota la costa de Menton Garavan, jugant a casa em sentia molt còmode. M’he forçat a guardar algo d’energia per la gran pujada que venia després, ja que la majoria de corredors d’asfalt patirien força. Així hem passat vora el casc antic, i seguint tota la Promenade du Solei fins a Carnoles.

Al arribar al final de passeig, començava la gran pujada de la cursa: remuntar tot el Cap-Martin. L’he fet tantes vegades entrenant per anar a la feina, que estava ben preparat i he pogut avançar força gent en aquest tram. Sabia que podia apretar força perquè tot i ser 3 Km de pujada, després tot el terreny fins a meta era favorable. Dit i fet, des de la primera rotonda he canviat una mica el ritme i poc a poc la gent s’anava quedant endarrera. He aprofitat per passar la dona que fèia servir de referència. Tenia forces i havia d’apretar. Hem passat el túnel que fa la corva de 180ºC i hem seguit pujant fins la segona rotonda. D’allà, encara quedava la pitjor rampa fins al Parc de Cap-Martin. Allà dalt, teníem una petita zona de descans abans de la darrera rampa per sortir a la carretera que enllaça amb la Baisse Corniche camí de Monaco.

La veritat és que poc a poc m’he anat acostant a un grupet on hi havia una noia jove que corria molt bé. M’hi he quedat i hem anat junts tota la baixada de la Baisse Corniche fins a l’entrada de Monaco per St. Roman. Baixant, el grupet se m’escava una mica, però un cop hem deixat el Club de Tennis enrera i hem arribat al Monte-Carlo Beach Club, vora el mar, tot era pla i els he tornat a enganxar.

A la zona dels hotels ens han posat un rellotge just a la mitja marató per tenir una referència. M’he sorprès gratament al veure que passava al voltant 1h26’ :) Ja només quedava aguantar els darrers 2-3 Km. A partir d’aquí he començat a patir per la manca d’entrenaments llargs i les cames m’han fet mal. A més, la panxa també es queixava una mica.

Hem seguit el Boulevard de Larvotto per arribar al túnel de la F1, que ens portava directament al port de Monaco. Aquí ja era tot baixada i només calia apretar per arribar bé a meta. He intentat atrapar la noia jove, però en un cert moment s’ha girat i ha canviat de ritme i se m’ha escapat uns metres. Al arribar a meta l’he felicitat i he entès el seu canvi de ritme. La dona més veterana que havia fet servir jo de referència, ha entrat només 20” darrera nostre jaja. Estava defensant la seva posició de podi!!

Quan he vist el temps final també m’he quedat ben sorprés, ja que sense tirades llargues pensava que patiria més per estar al voltant d’1h40-1h45. En canvi he arribat en 1h37’, en una fantàstica posició. Aprofitant que no hi havia cues, he anat directament a la zona de massatges, on m’ha atès una noia portuguesa molt simpàtica. Hem pogut parlar una mica en espanyol i tot jaja.

En aquells moments he agraït la jaqueta, ja que fèia fred. Això sí, per córrer no ha estat una bona idea jeje. Després d’avituallar-me bé, com que no tenia res més a fer i el dia estava molt lleig, he aprofitat l’únic tren que sortia direcció Itàlia (i Menton) en tot el dia per tornar cap a casa. Aquí han començat els meus problemes. He hagut de córrer per agafar-lo i la panxa s’ha començat a queixar. M’ha fet tant mal que he decidit baixar a Menton per anar a casa i deixar la recollida del cotxe per un altre moment. L’esforç m’havia descomposat tant la panxa que fins que no he arribat a casa, no m’he recuperat.

A causa de la vaga de trens, he hagut d’esperar a les 23h per anar a l’estació, agafar un tren cap a Ventimigglia i tornar a casa amb el cotxe jeje. Un final de dia divertit després d’una cursa intensa i dura, que l’any vinent vull fer més preparat :)

Distància real: 23920 m. (250 mD+)
Temps oficial: 1h37’08” (4:05 min/Km)
Temps real: 1h37’02” (4:05 min/km)
Posició: 53 de 500 participants (31 de 169 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant “Give it away” de The Shoes, Postaal

Arxiu del diari