Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dilluns, 20 d’abril de 2015

20/04/2015 - El umbral de la eternidad (Ken Follet) -


Títol original: Edge of Eternity
Editorial: Plaza & Janés
Any: 2014
Nº de Pàgines: 1152





Amb aquest llibre es finalitza un gran viatge a través dels events més importants que van tenir lloc al llarg del segle XX a varis indrets del món. És la tercera i definitiva entrega de la trilogia creada pel gran escriptor Ken Follet i que ens porta als anys de la post-guerra de la II Guerra Mundial. En aquest ambient d’incertesa i grans canvis, podem gaudir de les aventures de diversos personatges pertanyents a les families que van començar la saga (50 anys abans), tot fent un repàs interessant a la història europea de l’època i el seu lligam amb altres regions com els EEUU i Rússia.

Haig de dir que m’ha agradat molt, un cop més, la forma com es connecten tots els personatges i la forma en que l’autor els fa aparèixer en escena. És veritat que si es valora de forma més objectiva, molts dels encontres es veuen com poc probables, però ja ha jugat amb tot això al llarg de molts dels seus llibres, i als lectors no ens costa acceptar-ho donat el joc que aporta a la novel·la jeje.

Amb força tram d’aventures, aquesta darrera entrega l’he notat més propera perquè els esdeveniments dels que parla són més recents per mi o els he pogut estudiar de més aprop, així que m’ha semblat excel·lent per tancar la saga. Com a bon seguidor, només em queda esperar que l’autor torni a sorprendre’ns en un futur proper :)

L'Avi Salmó escoltant “Sinner Like You“ de Parson James


dissabte, 18 d’abril de 2015

18/04/2015 - Ciudad Real -


Em tocava córrer a les 9:00 del matí, així que m’he llevat amb temps per esmorzar bé i anar a la zona d’inici. Avui era més agradable que ahir, ja que podíem seguir tota una via verda a les afores de la ciutat que ens portava cap als camps seguint les vies del tren.

Un cop tot llest, he pogut sortir. I sense tanta calor i la panxa plena del bon esmorzar de l’hotel, he pogut córrer molt bé i ràpid. He fet un trajecte força llarg tot i que amb l’emoció se m’ha escapat una mica el control del temps per tornar. He acabat corrent 1h i 10’, passant-me una mica del temps establert jeje. En teoria no serà un gran problema :)

Després de les pertinents proves, he pogut tornar passejant fins a l’hotel per dutxar-me i deixar la meva habitació abans del migdia. Com que em sobrava una mica de temps, he sortit a fer una volta ràpida per la ciutat abans de tornar a dinar. He pogut menjar amb la resta de voluntaris, parlar de com havia anat tot i just després uns quants hem sortit en direcció l’estació de l’AVE per agafar un tren de tornada a Barcelona.

La situació era una mica extranya perquè a falta de 5’ per l’arribada del tren, l’estació estava tancada sense ningú a quí dirigir-nos jaja. Han obert l’entrada a l’andana només 3’ abans de l’arribada del tren però bé, tot ha anat de conya. Estem acostumats a Barcelona, on fan més controls segurament jeje.

Al cap de 3 horetes, ja estava de nou a caseta per acabar de passar el cap de setmana i tornar cap a Menton demà :) Una visita llampec per re-establir llaços, col·laborar i intentar finalitzar la tesi!!

L'Avi Salmó desde Sabadell, Catalunya

divendres, 17 d’abril de 2015

17/04/2015 - Puertollano -


Seguint amb la meva col·laboració com a voluntari corredor per un estudi de contaminació de l’aire, m’ha tocat viatjar a Ciudad Real. He decidit acceptar anar-hi perquè era una gran oportunitat de parlar amb el meu supervisor de tesi per seguir avançant en la seva finalització!

Així, hem decidit baixar en cotxe fins a Barcelona, des d’on podia agafar un AVE fins al destí final amb la resta de participants. Al tren ja he coincidit amb alguns ex-companys de laboratori (també voluntaris) i hem xerrat una estona camí del nostre destí. A l’arribada, ha tocat caminar una mica buscant el restaurant on havíem de dinar amb els que ja havien corregut al matí. Hem arribat a temps, i l’única pega és que ens han donat tan bé de menjar, que després qualsevol corria jaja.

Entre la quantitat de menjar i la calor que fèia, ha estat una cursa durilla durant 1h al voltant de les afores de la ciutat. De totes formes, m’he trobat bé i he pogut parlar amb el tutor una estona al acabar :P

Després m’he quedat ajudant a recollir coses i hem anat tots junts fins a Ciudad Real, on teníem l’hotel per dormir avui. Instal·lació i un bon sopar de germanor amb tots els voluntaris, xerrant de tot una mica i desitjant-nos sort pel dia següent. Tenia ganes de descansar, així que he anat a l’habitació dora ja que demà em toca córrer al matí abans d’agafar un tren de tornada al migdia!!

Bona nit :)

L'Avi Salmó desde Ciudad Real, Espanya

dimarts, 7 d’abril de 2015

07/04/2015 - Monza, Torino, Menton -


Avui ja hem deixat l’hotel de Monza per retornar xino-xano cap a casa. Per fer el viatge més distret hem tornat per una altra ruta per fer parada a Torino. El dia s’ha llevat com ahir, força bo. No hem trigat molt a arribar-hi però ens ha costat trobar lloc per aparcar perquè el GPS ens volia dur al centre de la ciutat però hi estava prohibit conduir jaja.



Al final, després d’unes voltes, hem aparcat a una plaça per entrar al casc antic caminant. Haig de dir que no ens ha agradat molt la ciutat. Té unes quantes places interessants i edificis xulos, però no hi ha un veritable casc antic recollit i és tot força quadriculat i gran. Hem pogut fer unes quantes fotos divertides, amb algunes obres freaks de carrer, però la resta de passeig ha estat ben normal. Crec que al venir de tants dies de visites, estàvem cansats i potser no hem apreciat bé tot el que té la ciutat, o potser, és que no hi ha més jeje.



Un cop ens hem cansat, hem près algo abans de tornar cap a casa seguint la ruta de la muntanya. Hem enfilat fins a Cuneo i d’allà hem abandonat Itàlia anant cap a Tende, per remuntar el seu col i baixar cap a Ventimiggila. Hem tingut mala sort perquè ens ha tocat un camió lentíssim pujant fins a Limone. No l’he pogut avançar fins la pròpia ciutat perquè s’ha quedat aturat en una corva de 180ºC. Per sort, hi havia prou espai i l’hem pogut passar. Això sí, després ens ha atrapat perquè estan fent obres al túnel de Tende i només hi havia un sentit de circulació, fent esperar uns 15’ a banda i banda.


Hem aprofitat per fer fotografies i descansar del cotxe. Un cop hem pogut atravessar el túnel (molt llarg per cert), hem sortit ja a terreny conegut i ràpidament hem baixat fins a la costa i hem pogut creuar la frontera cap a casa. Han estat unes vacances molt maques i merescudes, sense estrés i visitant coses sense córrer. 



A veure quan podem fer les següents :)

L'Avi Salmó desde Menton, França

dilluns, 6 d’abril de 2015

06/04/2015 - Verona - Lago di Garda -


Avui és dilluns de Pàsqua i no hem caigut que els italians són molt religiosos. Si a això hi unim que en tota la Setmana Santa no ha fet ni un dia de sol, era llògic pensar que avui sortirien tots. Efectivament, tots camí del Lago di Garda.



La sortida de Monza ha anat prou bé, però quan hem agafat l’autopista dels llacs, ja hem vist que hi havia un munt de cotxes, i de seguida han començat les retencions. Mala senyal. No tenia ganes de passar el dia dins del cotxe. Quan ens hem acostat a la part sud del llac, estava tot col·lapsat. Volíem anar a Sirmione, una petita població en una península dins del llac, però la sortida de l’autopista estava col·lapsada, arribant la cua més d’1 Km dins de l’autopista. Hem seguit endavant.



Totes les sortides posteriors estaven igual així que hem decidit continuar fins trobar-ne una sense tanta cua. Això ens ha portat fins a Verona jaja. Després de molta estona al cotxe, teníem ganes d’aparcar-lo i caminar. Hem entrat a la ciutat, plena de gent, però hem trobat aparcament ben aprop del centre. 



Sense estar als plans inicials, hem gaudit molt de la ciutat. Hi ha moltes coses a veure i almenys el casc antic està ben arreglat per passejar i fer-ho fàcil pels turistes. Hem pogut veure el balcó dels amants Romeo i Julietta, entre d’altres edificis emblemàtics de la ciutat. Com que hem arribat tard, hem decidit dinar aquí i no ens ha costat massa trobar un racó apartat amb un bon menú. Fèia temps que no menjava un rissotto tan bo jaja.



A mitja tarda, convençuts de que el pitjor ja hauria passat, hem enfilat direccio el llac. Volíem anar a Sirmione, però la carretera ja estava col·lapsada al arribar prop del llac (Peschiera del Garda). Hem decidit girar cap al nord fins a Lazise. Allà hem pogut aparcar i passejar pel poble. La veritat és que tots aquest pobles al costat dels llacs estan molt ben arreglats i són macos. Hem berenat una mica per fer temps, i ja descartant cap altra parada ens hem posat en marxa per tornar a Monza. Quin greu error!



Hem enganxat plena operació tornada. Cal dir que el fet de que només hi hagi una autopista que atravessi tota aquesta regió no ajuda massa. El problema és que només per accedir a l’autopista, ja estàvem parats (a més de 5 km del peatge d’entrada!!!!). Després d’uns quants minuts avançant a 1 per hora, hem decidit girar per una carretera secundària i quedar-nos a sopar en un restaurant anunciat. A més, era una brasseria, però de les que fan carn a la brassa!!! :)



El problema és que molta gent ha pensat el mateix i quan hem entrat no hem vist massa clar si tindríen lloc per nosaltres. Després d’uns minuts d’indecisió entre vàries persones esperant, ens han fet passar i hem tingut la nostra taula! Bien :) Ens ha tocat esperar una mica, però com que el plan exterior anava per llarg, no ens sabia greu ja que estàvem ben calentets i tranquils. 



Hem sopat molt bé i força econòmic, així que ara sí, a les 22h, hem agafat el cotxe per anar a buscar l’autopista. La carretera cap a l’accés, semblava anar més buida però ha estat una trampa!! Només 1 Km després d’agafar-la, tornàvem a estar aturats. No ens ho podíem creure!! En aquell moment hem decidit que calia usar el GPS i buscar rutes alternatives. Hem jugat a usar les petites carreteres entre pobles (fent més quilòmetres) però almenys movent-nos. La veritat és que ha funcionat prou bé ja que hem anat avançant força en direcció sud-oest fins que hem arribat a una altra autopista que anava cap a Milan per l’est, en comptes del nord. No hi havia ni un cotxe jajaj així que encara hem salvat el dia.

Això sí, avui hem arribat tard a l’hotel, ja que quasi hem anat a dormir a la 1. Demà toca ja tornar i fer alguna parada pel camí. El veritable passeig pel Lago di Garda el deixarem per una altra vegada :)

L'Avi Salmó des de Monza, Itàlia

diumenge, 5 d’abril de 2015

05/04/2015 - Bergamo - Lago Iseo -


Bergamo és una ciutat curiosa. Avui després d’esmorzar al costat de l’hotel, un cop més, hem agafat direcció aquesta localitat. El dia estava ben gris i fins i tot ens ha plogut una mica durant el trajecte. Al arribar, hem descobert que els accessos a la ciutat alta bàsicament es resumeixen en dos: caminar o agafar el funicular. Com que el dia era molt lleig i no sabíem la distància a peu, ens hem decantat per aparcar el cotxe a la zona de ciutat nova, i agafar el funicular.



D’aquesta forma hem arribat al casc antic, ben emmurallat, usant el millor transport jeje. Un cop a dalt, els carrers són tots peatonals i hem passejat una mica sota la pluja. No hi havia massa ambient però ja hem vist que hi havia molts restaurants així que devia ser força turístic. Hem seguit les indicacions dels planells per fer les visites més importants i així hem anat a parar a la Piazza Vechia, que estava en obres jaja. Allà s’hi troben els atractius turístics més importants: El Palazzo della Ragione, la Torre Civica, el Baptisteri, la Capella Colleoni, la Basílica de Santa Maria Maggiore i el Duomo. 



Hem pogut fer unes quantes fotos abans de que arribèssin els autobusos d’estudiants jaja. Precisament eren espanyols i han ocupat totes les zones bones per fer fotos així que ens ha anat ben bé d’un pèl. Cal remarcar que les construccions són impressionants per la seva antiguitat i sobretot per com estan de treballades en uns materials espectaculars. 



Quan hem acabat amb aquesta zona, hem seguit direcció nord cap a la Piazza de la Citadella, per veure la Porta de Sant Alessandro. Creuant-la hi ha un segon funicular que puja encara més cap a San Vigilio i el seu castell però ja no hi hem anat. Com que era tard, hem decidit buscar on dinar. Avui estava tot reservat, així que ens ha costat molt trobar lloc. Finalment hem vist un restaurant amb una terrassa molt arreglada i tot i el fred, hem vist que era la nostra única opció. Ens hem assegut a fora i amb les estufes hem pogut aguantar, tot i que fèia fred. El menjar per això era força bo almenys.



Per baixar, hem resseguit la muralla per fer fotos de les vistes i les grans zones ajardinades que tenen. Aquest passeig ens ha dut ala Porta de Sant Giacomo, per on hem baixat un tram de carrer adoquinat abans de remuntar-ne un altre per anar a buscar el funicular per baixar. Així ens quedava la tarda per anar a la nostra segona localització d’avui: el Lago Iseo.



Aquest llac és el més petit dels que hi ha en aquesta regió, però és veu que només hi va gent amb força poder adquisitiu. Les urbanitzacions que hem vist tot arribant-hi eren força xules. Un cop a la població principal (Iseo), hem vist que hi havia un macro-mercadillo, així que hem aparcat per passejar una mica. Encara fèia força fred però la localització vora el llac era molt maca.



Cal dir que l’estil de mercadillos és diferent al que estem acostumats. Avui hem vist  com aquí, tots els venedors fan demostracions dels seus productes al més pur estil: la tienda en casa jajaj. És divertit veure com realment funciona i la gent compra coses que possiblement no necessiti o no li funcionin en el seu cas. Hem fet tot el recorregut aprofitant per fer algunes fotos del llac amb les muntanyes nevades al fons. Llàstima que el dia no acompanyava massa i fèia fred, així que el passeig ha anat prou ràpid jeje.



D’aquí ja hem decidit tornar a Monza a sopar. Ara que ja coneixem el carrer dels restaurants, cal explotar-lo. Avui però, hem aconseguit sopar a la pizzeria més famosa del centre. Sempre hi havíem vist cua així que ens hi hem acostat a preguntar si podiem sopar (era força dora). Ens han dit que sí, i ha estat genial! Realment un lloc a recomanar.



Amb la panxa plena, camí del cotxe i cap a l’hotel, demà últim dia complet a la regió per veure el Lago di Garda i les seves poblacions.

L'Avi Salmó desde Monza, Itàlia

dissabte, 4 d’abril de 2015

04/04/2015 - Milan -


Sense matinar massa, ens hem llevat i esmorzat prop de l’hotel abans d’anar cap a Milan. Seguint les recomanacions del Roberto, hem agafat el cotxe fins a la ciutat de Sesto San Giovanni, a les afores de la corona de Milan. Allà hem pogut aparcar el cotxe sense pagar i hem agafat el metro (que comença allà) cap al centre. Així teníem el cotxe per tornar a Monza al vespre :)



El trajecte ha anat prou bé i hem decidit aprofitar el viatge de metro per passar de llarg el centre històric i anar directament a visitar el Castello Sforzesco. Hem baixat a la parada de Cairoli i de seguida hem sortit a la superfície davant del castell. El dia estava una mica gris, però així les fotos sortíen millor jaja. 



És curiós com la ment recorda coses totalment oblidades. En quant he vist el pati del castell, he recordat la visita que vam fer amb els pares. Està molt bé que es pugui visitar tota la zona oberta de patis per fotografiar les imponents estructures. A l’interior hi ha vàris museus, però com que no anàvem amb aquesta idea, no hi hem entrat. Al fer mal temps, hi havia poca gent passejant i hem pogut fer unes fotos prou decents. 



Un cop atravessada la zona del castell, anant cap al nord, hem fet una visita als grans jardins que hi ha al voltant, on s’hi troba un circ (Arena), un petit palau (Triennale) i un arc de triomf. La zona és molt maca per passejar. Després, de baixada cap al centre per la Via Dante, hem vist com estava decorada la ciutat de cara a l’EXPO que organitzen aquest any. Tots els fanals estaven plens de banderes de cada país. Hem jugat una mica a encertar-ne algunes (he perdut molta pràctica jaja).



Finalment hem arribat al que considero el més bonic d’aquesta ciutat: la Piazza del Duomo, amb l’espectacular Catedral de Milano. A la mateixa zona s’hi troba el Palazzo Reale i la famosa Galleria coberta. La veritat és que val la pena estar-s’hi una estona per gaudir dels edificis. Hem fet les visites de rigor i quan ens hem cansat, hem decidit anar a passejar una mica més lluny del centre. Volia anar a trobar unes restes romanes i hem acabat trobant un carrer de botigues alternatives que l’Astrid ha trobat perfectes jajaj. 



Hem acabat la tarda per aquesta zona, entrant a vàries botiguetes d’artistes locals i amb coses més treballades que a les grans superfícies. La veritat es que és un carrer força llarg i quan hem arribat al final, ens ha costat una mica de temps retornar a fer-lo tot direcció el centre jeje. Ens hem quedat una mica més per la Piazza del Duomo, i després ja hem agafat el metro camí del cotxe.



Un cop al cotxe, hem anat a l’hotel ja que estàvem molt cansats. Vam veure que hi havia un parell de restaurants al centre comercial del costat i un d’ells era una barra mòbil japonesa en format buffet lliure, així que hem sopat allà. No podíem haver fet una elecció millor. Fa molt, molt temps que no rèia tant com avui, us ho asseguro. I és que el sopar ha transcorregut amb normalitat, agafant platets de la barra a mesura que anaven arribant i gaudint de l’atmosfera. Al ser preu tancat, hem anat menjant amb calma i repetint tant com volíem. Quan jà estavem atacant els darrers plats per nosaltres, s’ha assegut una parella just a l’altre costat de la barra, en direcció contrària. No us podeu imaginar com ens han fet riure. I és que l’home semblava que no havia menjat en 10 dies. Passaven els plats i els agafava de 5 en 5. Girant el cos enrera de forma contorsionista per no deixar passar-ne ni un que portés gambes o marisc jajaj. Com que nosaltres ja estàvem ben tips ens hem dedicat a observar-los i ens ho hem passat d’allò més bé jajaj. El detall clau ha estat quan han agafat una safata amb salsa, de la qual se suposa que et serveixes una culleradeta al teu plat per anar sucant el teu menjar i la tornes a la barra giratòria, i l’han tastat directament de la cullera TORNANT-LA després a la barra tota xupadeta jajajaja. Espero que ningú més l’hagi agafat després. Bé, hem estat una estona més gaudint de l’espectacle, que semblava no tenir fi (l’home pixarà àcid úric durant un segle perquè es deu haver fotut 100 gambes jaaja) i hem pujat a l’habitació de l’hotel a descansar.



Ha estat un bon dia de poc cotxe. Demà, en vista de la previsió provarem d’anar a Bergamo i al Lago Iseo.

L'Avi Salmó desde Monza, Itàlia

divendres, 3 d’abril de 2015

03/04/2015 - Lago di Como -


El dia s’ha llevat agradable i hem decidit seguir amb la previsió de visitar el Lago di Como tranquilament. Hem deixat l’hotel ben esmorzats i després d’enfilar l’autopista cap al nord, hem anat a parar a la zona del llac.



Aquest llac té forma de Y invertida, així que calia triar per quina de les dues “potes” volíem començar la visita. Finalment ens hem decantat per pujar per la banda de l’est, però resseguint la riva oest. Ens hem acostat cap a Lecco però sense accedir al poble, i hem remuntat la petita carretera a la vora del llac fins arribar al nostre primer destí: Bellagio.



Apuesta població es troba just a la punta on el llac se separa en dues potes i ens ha sorprès per la seva tranquilitat i bellesa. De fet és un poble petitó però es nota que hi arriba gent amb nivell de vida alt jeje. Les petites botiguetes i restaurants es veuen de qualitat i amb preus no econòmics. 



Nosaltres hem deixat el cotxe a l’entrada del poble perquè hem vist un pàrquing de zona blava i ja hem intuït que seria impossible aparcar a dins així que hi hem deixat el cotxe. Menys mal perquè després hem vist alguns casos de caos circulatori pels petits carrerons jeje. Hem fet una volta tot gaudint de l’entorn i abans de marxar ens hem acostat al mirador-espigó amb vistes de tot el llac. Realment està una mica amagat i cal caminar per un carrer poc indicat, però un cop allà val la pena :)



Ens hem estat fent fotos abans de tornar al cotxe i proseguir amb la ruta. Ens quedava la segona visita del dia: Como. Per arribar-hi, hem resseguit la riva est però de la pota oest del llac, passant per Lezzeno i Torno abans d’arribar a Como. Haig de reconèixer que m’ha sorprès la ciutat perquè m’esperava un poblet i en realitat és una ciutat mitjana. De nou hem pogut aparcar en zona blava prou aprop del centre peatonal i hem anat directament a buscar on dinar. Després de fer alguna volta hem trobat un lloc amb un menú que incloia Rissoto 4 formatges!!! Un dels nostres plats favorits i que costa de trobar a Barcelona últimament :( Total, que hem fet el menú allà i hem dinat molt bé. Era un restaurant petit però hem agafat lloc a la terrasseta i a menjar bé!



Un cop de nou amb energies, hem anat a voltar per la ciutat. La zona peatonal és molt gran i totes les botigues s’hi troben a dins. Realment està força enfocat al shopping i ens ha recordat una mica al centre de St. Cugat. Carrers plans i peatonals amb moltes botiguetes, combinant les grans marques amb les més particulars.



Quan ens hem cansat, hem intentat arribar al funicular que puja fins un mirador sobre el llac, però ha estat impossible acostar-nos-hi amb el cotxe. De fet havíem llegit que les vistes no eren molt maques i era millor anar a una mena de far, però tampoc hem aconseguit trobar cap carretera o camí que hi pugés així que hem decidit moure’ns a Lecco, al final de l’altra pota del llac.



Aquesta si que ha estat una grata sorpresa. Una altra ciutat mitjana, possiblement més petita que Como i on ja hem arribat tardet (mitja tarda). Hem pogut passejar i aparcar sense problemes i ens ha encantat el lloc on ens hem aturat a descansar. Fèien unes combinacions de cafés, xocolates i nutelles interessants jaja. Després de les fotos de rigor i un petit passeig final amb la llum del dia acabant-se, hem marxat.



De retorn a Monza hem decidit inspeccionar una mica més per intentar trobar més restaurants. Com que era dora, hem anat caminant pel carrer principal fins arribar al final i gràcies a veure un restaurant japonès que fèia bona pinta, hem decidit creuar una riera i sortir del centre. Allà no tenien lloc sense reserva, però el fet d’acostar-nos-hi ens ha permès descobrir que AQUELL era el carrer dels restaurantets de la ciutat!!!



L’hem fet tot buscant algun que tinguès bona pinta i finalment, com que volíem carn, hem acabat en un que fèien unes hamburgueses gegants i ben bones. Hem tingut sort perquè sense reserva ens han donat una taula, i al final el que ha costat ha estat finalitzar els plats jeje. Per acabar la jornada, hem tornat al cotxe tot passejant i a descansar, demà toca Milano :)

L'Avi Salmó desde Monza, Italia

Arxiu del diari