25/01/2015 - Le Grand Mond/Gramondo -

Després de la pallissa d'ahir no sabia com tindria les cames avui, però anant a dormir dora, m'he posat el despertador a una hora potable per intentar fer una bona excursió. El pronòstic de temps era bo i cal aprofitar els caps de setmana, que entre setmana només treballo i cap a casa! M'he llevat prou bé i he decidit seguir amb el pla inicial: segon intent a Le Grand Mond, variant l'inici per intentar evitar gossos i ramats d'ovelles.

He esmorzat bé i he preparat tot el material necessari. He sortit en cotxe cap a Castellar per la carretera del Camping de nou i en 10' estava aparcat. Està tot tan aprop :) Avui he fet l'ascens al Col de St. Bernard des de Castellar, seguint la pista forestal que porta a la Ferme homònima. Així esperava evitar possibles ramats d'ovelles i gossos xungos. En principi ha funcionat tot prou bé. He agafat l'empinada pista per remuntar tota la vall amb les seves casetes i en ben poc temps he arribat a la Ferme de St. Bernard. Una granja-restaurant on mai hi veig clientela jaja. Em van dir a la feina que pots reservar lloc i et venen a buscar en jeep a Castellar, per no haver d'entrar el cotxe en aquesta pista tan petita jaja.

Cap rastre de gossos, bona senyal. Després de la granja, he deixat a mà dreta el trencall que vaig usar per fer el Tour du Roc d'Orméa, i que porta cap al Vieux Castellar. Jo he seguit a l'esquerra per arribar finalment al Col de St. Bernard, amb la seva capella (769 m). Una bona pujada de 400 mD+ des de Castellar! Fins aquí estava content perquè tot anava com la seda. He trobat la senyal per iniciar la ruta cap a Le Grand Mond a través de la vall de Fayche Fonda, i al cap de 200 metres, he entrat en una zona de banquisses planes amb moltes petjades d'ovelles. Mala senyal! He obert bé les orelles per escoltar picarols o gossos bordant i res. He seguit el camí fins unes runes de cases (Morga) i aquí calia trencar a mà esquerra per remuntar la vall seguint el GR-52. 

He seguit, una mica neguitós esperant-me el pitjor i finalment he arribat a una mena de "xabola" amb uns horts on m'he trobat un gos empipat. Això sí, el granger propietari ha deixat un cartellet molt divertit dient que si el gos bordava i ell no hi era, no passava res, podiem passar. Quina gràcia! El GR passava just per allà al mig, i no m'he atrevit. El gos realment no ha sortit d'una zona i no sé si estava tancat, però al no fiar-me'n, he creuat els horts en una altra direcció  intentant trobar una manera de rodejar-ho tot. Al final m'he trobat caminant entre bardisses, arbres i banquisses sense cap indicació i escoltant de tant en tant picarols d'ovelles que m'anaven posant nerviós. M'he aturat dues vegades a consultar el meu mapa i intentar trobar alguna referència i buscar com arribar-hi. Res, sabia aproximadament la direcció a prendre però no hi havia manera de trobar un camí clar. Hi ha hagut un mili segon en que m'he plantejat tornar enrera, però sóc un tossut i no pensava deixar que per segona vegada m'impedissin arribar al cim que volia. 

Al final, he aconseguit remuntar totes les banquisses i arribar a una segona "xabola" sense gos aquest cop. L'he creuat seguint un intent de camí i finalment m'he trobat amb l'entrada de la finca. Allà hi havia una pista forestal molt rocosa i fangosa, però he decidit seguir-la ja que remuntava la vall en la direcció que tocava. Al cap d'una estona he arribat a una zona boscosa i la pista s'ha unit al GR. Bien!! Ja estava a la meitat de la Baisse de Fayche Fonda. Aquí ha començat a bufar un vent molt fort i el bosc fèia por. He començat a trobar neu més o menys consistent i la pista seguia pujant obrint-se camí entre la vall. Al cap d'una estona el bosc ha desaparegut i les vistes han estat brutals. Estava ja a 1000 m d'alçada però no fèia gens de fred. Només portava una bona tèrmica i la jaqueta paravents, avui n'he extret totes les prestacions realment.

 

 

He arribat per fi a la Colla Bassa i he trobat dues persones! Almenys algun signe de vida humana jaja. Ens hem saludat i he fet alguna foto de la quantitat de neu que hi havia. Aquí ja estava content perquè sabia que no trobaria masses més entrebancs per coronar el pic. Només algun fenomen natural ho podria impedir :P He deixat el coll i he seguit les marques remuntant tota la carena per la vessant Oest de Le Grand Mond. Ha tocat pujar unes parets força verticals, però el contrast de caminar envoltat de neu i veient el mar blau de la Côte d'Azur era espectacular. No sé si es reflexarà la intensitat de colors a les fotos, però les vistes eren brutals.

Per acabar l'ascens he remuntat, quasi grimpant, un caminet de marques fet a la neu sota la protecció d'una paret rocosa i per fi he arribat al cim unes 2h després d'haver sortit. Allà hi he trobat un monument de pedres amb una creu al damunt. He fet el cim més alt del Pays Mentonnais (1379 m). Les vistes des de dalt són brutals, ja que permet fer un recorregut de 360º! Al nord muntanyes nevades, a l'est els turons italians que baixen fins al mar, al sud el Roc d'Orméa (es veu petit des d'aquí) i el mar de la Côte d'Azur, i a l'oest tota la vall remuntada. Hi he trobat dues persones més a dalt que estaven dinant, però ha començat a bufar força vent i he decidit deixar-los i anar a buscar recer. He fet les fotos de rigor cap a tots els angles possibles i finalment, després d'analitzar d'on bufava el vent, he caminat fins un segon pic situat ja a la frontera amb Itàlia. 

He estat assegut uns 10' esmorzant a recer del vent, però de cop s'ha posat molt violent i ha aixecat força neu. M'he abrigat bé i quan s'ha aturat una mica, he decidit començar a baixar. Encara no sabia quines sorpreses em trobaria per la ruta de baixada, ja que era diferent a la de l'ascens. He seguit el camí traçat en direcció a Itàlia (est) fins arribar a la Punta Renuit. Aquí s'unia el camí a un corriol molt maco que portava als peus de la frontera entre els dos països pel Pas de Scaralourche. Encara hi havia neu a l'obaga i he vist molts rastres d'ovelles/cabres també. He seguit tot aquest balcó sota la cresta que divideix els dos estats passant per sota del Rocher de la Corne. A mig camí m'he creuat amb 3 italians que portaven 4h d'excursió des de Latte carregant una mena d'instrument musical gegant. No sé quin plan tenien, però de moral no els faltava jeje.

Finalment he arribat a la senyalització per remuntar el Pas de la Corne (1045 m) i creuar de nou a França. El meu problema ha estat que just aquí m'han aparegut 2 gossos pastor gegants o "Patou" bordant des de dalt del coll. Tenia un problema perquè havia de passar per allà si o sí per tornar al cotxe. He passat una mica de llarg el coll i he pujat poc a poc camp a través intentant no fer massa soroll. He consultat el mapa per veure en quina direcció continuava el meu camí i si podia tallar camp a través i esquivar els gossos. En principi sí, així que he saltat una valla elèctrica baixeta i he començat a baixar per una vessant d'arbustos cremats. A mig camí, un dels gossos m'ha tornat a veure i ha començat a bordar de nou. He seguit baixant fins que m'ha perdut de vista i només he desitjat que no baixès la pista per trobar-me. He esperat pacientment a veure la seva reacció, i al no notar cap rastre m'he incorporat a la pista uns 500 m més avall i he començat a baixar. Poc m'ha durat l'alegria, a 100 metres un altre Patou estava ajagut a la següent corva de la pista. No m'ha bordat, però no he volgut temptar la sort acostant-m'hi. Segona vegada que m'ha tocat baixar recte camp a travès fins la següent corva. M'ha tocat fotre'm per mig d'arbres i arbustos però he pogut deixar els gossos enrera.

He arribat a la senyalització de la ruta del Roc d'Orméa i he agafat el camí avall. A mig camí m'he trobat una dona i li he explicat el tema dels gossos. M'ha dit que en avall només hi havia ramat d'ovelles i la granja, però sense gossos jaja. He continuat i he creuat pel mig del ramat d'ovelles, atrapant una familia nombrosa francesa. Almenys no estava sol entre els animalets jaja. Després de rodejar un parell de granges més per la pista forestal principal, he arribat de nou a l'alçada de la pista que porta fins a Col St. Bernard. Aquí ja estava segur i només he hagut de baixar per on havia iniciar la sortida. Ben content del repte assolit i amb unes bones vistes de la Pointe i el Rocher de la Penna! 

La pista que baixa fins a Castellar és ben empinada i a trams he hagut de córrer per no patir dels genolls. El dret està tocat d'ahir amb la bici jeje. He pogut fer una bona foto del poble penjat a dalt del turó i el mar al fons. M'encanta aquesta vista! Tot baixant m'he creuat amb algunes persones passejant per aquí, i de seguida he arribat al pàrquing on havia deixat el cotxe. Per fi he pogut completar l'excursió més completa de la zona :)

Distància: 14,53 Km
Desnivell: 1059 mD+/1098 mD-
Temps emprat: 4h08'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move51121861

L'Avi Salmó escoltant "All of Me" de John Legend

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201501LeGrandMond02

24/01/2015 - Road bike to Sospel and Sta Agnes -

Tot i arribar a finals de setmana cansat perquè estic anant a dormir tard, avui volia sortir en bici de carretera per provar les prestacions en ports de muntanya. Ahir vaig estar mirant les opcions que tenia, i sent jo un novatillo tampoc em volia emocionar massa. Vaig revisar els trams del Rally Montecarlo, ja que n'hi ha un parell que passen prop de Sospel, però no tocaven fins demà diumenge així que perfecte.

A diferència de la darrera vegada, avui portava entrepans, fruita i beguda per tot el trajecte. La idea era tornar a dinar a casa però un esmorzar per recuperar energia sempre va bé. He sortit de casa i he enfilat directament la pujada fins a Castellar seguint la carretera del Camping. Una mica més amunt ja m'he unit a la D-24 en direcció a Castellar. Sense escalfar ni res, 5 Km de pujada intensa per remuntar des del nivell del mar fins a 350 m, on es troba el bonic poble medieval. Hi he arribat en una mitja horeta.

Per descansar una mica les cames, la carretera de La Coletta, per on vaig passar l'altre dia per iniciar l'excursió al Rocher de la Penna, fa una mica de baixada fins que arriba a connectar amb la carretera principal de Menton a Sospel (D-2566). Allà de nou a seguir pujant en direcció a Castillon. Primer he passat pel costat de la pista de Motocross mentre seguia guanyant metres de desnivell. Després he fet uns quants "lacets" o corves de 180º admirant les parets verticals del meu voltant, incloent la Pointe de la Penna, el Rocher de la Penna, el Roc d'Orméa, etc. Una mica abans d'arribar al Viaduct du Caramel, per on passava un antic tren o cremallera, he arribat a l'entrada del Bosc de Menton, un espai verd protegit on es pot anar a passejar i fer pícnic.

M'he sentit molt còmode perquè realment no m'he trobat gens de trànsit. Em fèia por que al seguir carreteres més o menys principals hi haguès molt volum de cotxes, agreujat pel tema del Rally, però res, moltes estones he pogut escoltar el soroll de la natura i la meva pròpia bici! Finalment, després d'un nou tram de pujada intensa he visualitzat el poble de Castillon, ben il·luminat pel sol. Com que no recordava exactament per on havia de trencar per agafar la carretera vella que puja fins al Col de Castillon, he entrat al poble i he consultat el mapa. Havia de seguir uns quants metres més i abans d'agafar el tunel principal de la carretera, trencar a mà dreta.

Amb el túnel evites ben bé uns 200 mD+, però sembla molt llarg i no em volia arriscar havent-hi rutes més maques, així que he seguit amunt, fent més lacets fins arribar a Le Muret, les últimes cases abans de coronar el Col de Castillon (728 m). Duia 1h30 aprox i uns 800 mD+ ja. Aquí he atravessat un petit túnnel i ja he pogut encarar la baixada per la carretera fins a Sospel. Quina ha estat la meva sorpresa en notar dues coses: primer un canvi força abrupte de temperatura entre la vessant sud i la nord; i segon, restes de neu i gel als vorals i al mig de la carretera a només 700 m d'alçada!! He vigilat al llarg de tot el descens perquè no em volia fotre una nata però m'ha encantat el paisatge. He vist les primeres muntanyes nevades al fons i en poc temps he arribat a Sospel (350 m). Com canvia la cosa entre pujar i baixar amb la bici jeje. Al final en només 1h45 ja estava al meu destí.

Sospel és la població més gran de la zona i té un bonic casc antic amb un pont medieval que atravessa el riu Bevéra. He voltat caminant per la zona i finalment he trobat un lloc per aturar-me al solet i esmorzar. He menjat 2 entrepanets, una mandarina i he begut força per encarar la tornada per una altra ruta cap a Menton. He vist ja part de la preparació pel Rally de Montecarlo de demà, amb algunes valles i indicacions pels espectadors. Una de les etapes estrella és el famós Col de Turini, amb un munt de corves de 180º. Quan tingui més rodatge amb la bici vull anar-hi, però em manca més entrenament. 

Bé, per no repetir carretera, he aprofitat una altra carretera (D-2204) que puja fins al Col de Castillon passant per un altre port de muntanya primer. M'ha costat una mica agafar de nou el ritme després de menjar, i l'ascens al Col de St. Jean (650 m) se m'ha fet duret. Aquí ja he sumat uns altres 300 mD+ i al girar un parell de corves més, he prés el desviament que duia de nou fins al Col de Castillon per la carretera D-54. És un circuit més llarg i es fa una bona volta a tota la vall, però les vistes i la tranquilitat de la carretera no té preu. Això sí, tot aquest segon tram transcorre per l'obaga de la muntanya, i tota aquesta carretera estava ben plena de restes de neu i gel. En un parell d'ocasions m'he tret les cales dels pedals per si em patinaven les rodes jeje. Al cap d'una estona ha vingut la darrera pujada, una recta infinita que picava amunt i semblava no acabar-se mai jeje. M'ha fet suar de valent, però quan he arribat a dalt, sabia que tocava un bon tros de baixada. La carretera ha tornat a encarar-se cap al nord, i he gaudit d'unes vistes brutals!

Al arribar de nou al Col de Castillon, tocava baixar tot el que havia pujat. Postura de descens i a passar-ho bé. Encara no sé agafar molt bé la forma per no patir de l'esquena i sempre que baixo força estona m'acaba fent mal, així que vaig combinant posició ciclista professional amb posició relaxada jeje. He deixat Le Muret i he arribat a Castillon. Allà m'he incorporat a la carretera principal amb algo més de trànsit però res greu. En tota la baixada crec que no m'han passat més de 3-4 cotxes! Ara les vistes eren molt millors perquè tenia el mar i tota la costa al davant. Des del Viaduct du Caramel es veia tot molt xulo. De seguida he arribat al circuit de Motocross i estava a tope. L`he deixat enrere i he arribat al trencall per anar cap a Castellar. Per no repetir la ruta, he seguit per la mateixa carretera que anava en direcció Menton. 

 

Com que sóc un capgrós i masoca, estava tan eufòric que m'he posat a fer càlculs per ampliar la meva ruta. Així a l'alçada de l'autopista, en comptes d'entrar a Menton, he trencat a mà dreta per anar a buscar la carretera de Sta. Agnes. Ahir vaig deixar aquesta segona part a l'aire en vista de les sensacions i l'hora que fós. Com estava al límit de confort de totes dues, m'he aventurat. Ha estat un error perquè he patit força. Són 9 Km d'ascensió pura, i amb les forces tocades de tot el dia, se m'ha fet força llarg. L'única recompensa eren les vistes, però la carretera no afluixava el seu desnivell en cap moment jeje. Estic segur però, que si la faig un dia com a primer port del dia, em semblarà molt més fàcil!

Per fer aquesta segona part he agafat la carretera D-22A, que tot i tenir unes rampes matadores (he hagut de posar tot el "desarrollo" de la bici), també tenia trams plans o de baixada per les urbanitzacions. D'aquí m'he unit a la D-22, que puja desde Menton per la vall de Borrigo, i finalment he arribat al trencall del Col de Garde (200 m), per enfilar cap amunt. El meu únic entreteniment era anar trobant les fites de la carretera que indiquen el tram recorregut i el que falta fins a dalt. Anava controlant el temps que trigava entre marca i marca per saber a quina hora aproximada seria a dalt, però tot era per no pensar en el desnivell que faltava ni les rampes matadores jeje. Després de moltes corves i de passar per la zona estreta del rocam, la carretera ha fet el darrer gir i quedava un llarg Km i mig fins al poble. Des d'aquí ja es veu perfectament, però semblava que no hi arribava mai!

Al cap d'uns quants minuts eterns, he arribat al coll de la carretera (600 m). Això ja sumava un total d'uns 1800 mD+ acumulats. Estic boig! Per acabar-ho d'adobar, el sol s'ha tapat i ha començat a fer fred, però ja que havia arribat fins aquí no podia deixar de pujar fins al pàrquing-mirador de dalt del poble. He agafat el carrer principal amb una rampa més fins assolir el poble. Després de 2 lacets més, he arribat al pàrquing on vam aparcar amb els meus pares i he pogut baixar de la bici per gaudir de les impressionants vistes que hi ha. Eren ja les 14:50h i no m'he volgut entrenir massa. He fet les fotos de rigor, he begut una mica i m'he abrigat per la baixada. Començava a fer fred i no volia agafar res de pluja baixant. He fet tota la carretera avall fins al Col de Garde, on he trencat de nou per la D-22 per entrar a Menton per la Vall de Borrigo. Totes les carreteres et porten al mar, però volia optimitzar el meu retorn jaja. He entrat per l'avinguda principal d'aquesta vall, i al arribar a la costa he trencat a mà esquerra per anar cap al casc antic i arribar a casa.

Una sortida brutal per provar les cames, la bici i saber fins on puc fer en una jornada matinal :P Al final ben bé unes 5h per fer quasi 70 Km amb força desnivell. No està malament! A pensar en nous circuits :)

Distància: 68,84 Km
Desnivell: 1900 mD+/1900 mD-
Temps emprat: 4h56'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move50983270

L'Avi Salmó escoltant "Mark Ronson" d'Uptown Funk ft. Bruno Mars

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa: https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201501RoadBikeToSospelAndStaAgnes

18/01/2015 - XVI Mitja Marató de Terrassa -

Aprofitant que volia baixar a visitar l'Astrid cada 15 dies fins que vingui a viure a Menton definitivament. He pogut participar un any més a la mitja marató de la meva ciutat. Amb aquesta van ja 6/7 edicions!! És l'excusa perfecte per visitar els pares, ja que la sortida està ben bé al costat del que ha estat casa meva durant mitja vida.

Aquest any vaig baixar divendres amb l'avió del vespre per no haver de demanar-me festa. El que passa és que em va tocar patir una mica perquè van suprimir el tren que volia agafar fins l'aeroport i el següent anava una mica tard, així que finalment vaig arribar justet a l'aeroport. Sort que no és molt gran i que no hi ha mai cues al control policial. Així que tot i les combinacions (tren + caminar + bus entre terminals), vaig arribar just quan obrien les portes del meu vol.

Avui al matí, després de dormir només 6h perquè ahir vam tenir sopar, he agafat el tren de Sabadell a Terrassa ben dora aprofitant que l'organització paga el bitllet. Així a les 9 ja estava a casa els pares i he pogut deixar la roba per després de la cursa. Precisament aquest cap de setmana ha fet força fred i estàvem a menys de 5 graus al carrer. Per sort el dia apuntava a assoleiat així que m'he decidit a córrer sense manguitos, buff o guants. He sortit cap a dos quarts per escalfar i he quedat amb el meu pare a mig camí per deixar-li la jaqueta paravents. Almenys durant l'escalfament he pogut estar calentet jeje.

Uns deu minuts abans de la sortida, m'he dirigit cap a l'arc, aquest any situat 300 metres més enrera, just a la cantonada del carrer dels meus pares. He intentat col·locar-me bé però respectant el meu dorsal verd és complicat sortir davant. El primer calaix està reservat als dorsals vermells (sub 1h25) i per molt que jo rondo aquesta xifra, corrent a Terrassa mai he aconseguit baixar-la jeje. El problema del dorsal verd és que agafa temps entre 1h25 i 1h50, i la gent sempre vol anar més endavant d'on li toca. Haig de dir que no hi ha control de calaixos i si haguès volgut em podria posar davant, però m'agrada respectar les normes a mi. Bé, dit això, sense posar-se nerviós a l'inici, amb el temps he après que després hi ha molta estona corrents per buscar el teu ritme quan les curses són llargues jeje.

Hem agafat una mica de fred esperant la sortida, però un cop s'ha donat el tret hem sortit tots pel Passeig 22 de Juliol a començar l'aventura. Tot i que el xip no ho reflecteix, he passat per l'estora uns 5-6 segons després de la sortida, tot i que als temps finals m'han donat el temps com si haguès sortit de primeríssima fila jajaj. Bé, el primer Km he sortit tranquil i amb ganes de saludar els meus supporters i fotògrafs oficials (els meus pares). Un cop els he saludat al punt acordat, canvi de ritme i a rodar segons les sensacions fins el Km 5. Cada cop més miro menys el rellotge i em dedico a córrer segons com em trobo, penso que ajuda molt a descansar el cap i amb el temps conec el meu cos força bé. Això sí, he deixat enrera la llebre d'1h30 per intentar mantenir a vista la d'1h25, tot i que sabia que no la podria seguir.

La idea era mirar el rellotge als Km 5, 10 i 15 i segons les marques anar ajustant l'esforç. La meva sorpresa ha estat arribar al Km 5 i adonar-me que el rellotge se m'havia aturat al segon 14 de cursa jajaj. Mai el bloquejo perquè no he tingut mai cap problema i just avui m'ha passat (Llei de Murphy :P). Total que la meva cursa ha començat al Km 5 segons el rellotge (no el GPS per sort :P). He begut una mica d'aigua al primer avituallament i a seguir. En resum, els primers 5 Km ens han dut cap a l'estació de RENFE, la Biblioteca per fer la volta i retornar cap a la RENFE. D'allà hem baixat pel carrer del Nord cap a la Mútua de Terrassa, i sense voler-ho ja estàvem al Km 3 aprox. Ens han fet girar per la Pl. del Dr. Robert abans d'agafar un tram de l'Av. Jaquard. Al passar el pont de la Mútua, hem trencat a mà dreta per baixar fins el Parc Vallparadís i tornar a pujar cap a l'Av. Jaquard. Un cop a les escoles industrials, gir a la dreta per fer el llarg carrer de Colón fins arribar a la Crta de Martorell. En aquest tram he saludat a la casa que cada any posa la tradicional música pels corredors :)

El dia començava a despertar, i després de les petites pujades per la Crta, hem arribat al punt de control del Km 5. Aquí és quan he hagut de re-iniciar la cursa sense saber quant de temps havia guanyat/perdut al primer tram jaja. A continuació venia la part més dura de la cursa, en la que ens han fet remuntar desde la Crta per dins del barri de Ca N'anglada abans d'agafar la temuda Av. del Vallès. Aquest any no he trobat cap grupet de bon ritme i he anat patint jo solet el vent de cara a trams. Finalment hem arribat a l'Av. Francesc Macià i hem tornat a gaudir de bon públic animant a banda i banda. Remarco, com cada any, que el corriolet que es fa al final d'aquesta avinguda per pujar per la Crta de Matadepera, dóna un plus d'energia pel darrer tram de pujada fins l'Av. Bejar. Allà ja estava tot força més solitari i anàvem tots els corredors molt estirats. 

Així hem arribat al Km 10, i tot el que sabia és que havia trigat uns 21'. No estava gens malament per ser la part més dura. Després del segon avituallament, m'he unit a un noi que portava un ritme semblant al meu, però cada cop que el volia passar per fer algun relleu, canviava el ritme per no deixar-me passar. L'he deixat fer perquè he vist que s'estava picant i fins i tot un moment quan l'he passat al Km 12 ha fet un petit sprint per tornar-se a posar davant meu. A la baixada cap al Club Natació tampoc hi ha hagut manera així que quan finalment l'he pogut avançar, m'ha acabat tocant les cames per darrera i quasi em tira a terra!

M'he emprenyat una mica així que he fet un canvi de ritme per obrir espai i que em deixès tranquil. He apretat força tot aquest tram sabent que només quedava una rampa dureta a la Ronda Ponent abans d'arribar al Km 15. Em trobava molt bé de cames i cardio així que he anat atrapant corredors. Al tercer control hi he arribat en 20' clavats des de l'anterior (41' marcava el meu rellotge). Allà hi havia les meves dues tietes, que m'han animat molt i han fet alguna foto. Ha estat el darrer estímul energètic per encarar la darrera part de la cursa. He apretat les dents tot baixant la llarga Av. d'Angel Sallent (km 15-17) sabent que al arribar a La Rambla, s'havia de tornar a pujar tot. Més o menys al arribar a la Crta de Martorell, un dels bessons ha avisat de que estava cansat. M'ha preocupat perquè encara estàvem lluny de meta i no volia patir rampes així que n'he estat pendent durant una estona.

Al veure que no es queixava més, he encarat la pujada entre els Km 17 i 19 com la de la cacera. Per fortuna, he vist una gorra vermella famosa pels corredors de Terrassa, i he anat a atrapar al Pep Moliner. Sé que tenim temps de curses molt similars en general, així que sabia que anava prou bé. L'he passat tot pujant La Rambla donant-li ànims i he seguit apretant. El gir cap al Passeig 22 de Juliol és força dur, però els locals ja sabem què ens hi trobarem. Finalment, quan el terreny es posa una mica més pla a l'alçada de la RENFE, he apretat una mica més tot sabent que ja quedava poc. Al passar per costat de l'arc d'arribada, he vist que el temps oficial marcava just 1h20 i em quedava algo més d'1 Km. Podia estar al voltant del temps de l'any passat. No m'ho podia creure. Com cada any, crec que el control del Km 20 està situat massa tard (hi he arribat en 20' des de l'anterior). Probablement perquè els caigui just a sota la rotonda, però no puc haver fet el darrer Km de cursa en 3' i 20 segons amb la pujada que hi ha. Bé, he seguit corrent fort tota la baixada per sota el Monument de la Dona Treballadora, i al creuar cap a l'altra banda, he patit, com tots, amb la dura pujada que et deixa les cames clavades. Són els pitjors 20 metres de cursa jaja. A sobre, un cop ets a dalt, encara cal remuntar uns 500 metres de pujada fins tornar al Passeig 22 de Juliol. 

Aquest any he arribat a la zona final sense esprintar i super content de veure al marcador oficial que havia baixat d'1h26! Increïble. Pràcticament igual que l'any passat i entrenant molt menys específicament. Poc a poc estic baixant consistentment d'1h30 en aquesta prova tan difícil a Terrassa. De seguida m'he dirigit a la recollida de botifarres i un corredor amablement m'ha regalat el seu val, així que he pogut convidar als meus pares :P Hem estat asseguts al solet esperant a les meves tietes, que s'han animat a venir caminant per saludar-me, ja que a la tarda tornava a volar relativament dora cap a Niça. Després de parlar una mica, m'estava pelant de fred i ja hem anat cap a casa per celebrar dinar familiar amb la meva germana, el cunyat i la meva neboda!

Una gran jornada amb l'única pega d'haver de marxar relativament dora cap a França. Després d'uns dies ben acompanyat, m'espera la soletat de la feina i la vida de solter jaja.

Distància real: 21097 m. (520 mD+)
Temps oficial: 1h25'58'' (4:04 min/Km)
Temps real: 1h25'58'' (4:03 min/km)
Posició: 122 de 1635 participants (74 de 659 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "A Place With No Name" del Michael Jackson

P.D: tots els noms dels carrers s'han escrit de memòria, que per algo és la meva ciutat :P
  
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201502MitjaMaratoTerrasa