Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 25 de desembre de 2016

25/12/2016 - Mountain Bike to Castellar del Vallès -



Després de l’ensurt que hem tingut amb l’Astrid, avui hem decidit sortir amb el Santi a escampar la boira amb la bici de muntanya fent una ruta curteta a prop de casa. He sacrificat la tradicional pujada a La Mola, però sempre va bé desconnectar una mica sabent que algú està al càrrec de l’Astrid i l’Alexia, així que m’he llevat i he sortit corrent des del centre cap a casa seva.

Un petit escalfament per sortir després amb les bicis des d’allà. Hem enfilat direcció Can Puiggener, per baixar a la riera el més ràpid possible. De seguida hem arribat a la pujada de Togores, on he atrapat un grup de ciclistes que ens havia passat abans i algun s’ha picat una mica, tot esprintant-me jajaj. L’he deixat fer, que jo estic de vacances i havia d’esperar al Santi al cim J

Hem gaudit tota la plana de dalt, entre els camps verds i sentint-me de nou a casa. Quins bons records dels meus inicis en bici i corrent per la muntanya per tots aquests boscos. Poc a poc hem anat remuntant cap a Castellar passant el camp d’aviació i arribant a la carretera de la urbanització. Avui, per variar, hem fet la pujada dura per entrar a Castellar per més amunt i poder retornar pel cementiri.

Hem fet la tornada per l’altra banda de la riera, passant per moltes zones conegudes i amb els records dels arbres gegants caiguts després de les ventades de fa pocs anys. És impressionant veure-ho en persona realment! Seguint la pista forestal, hem arribat a La Salut, i hem agafat la carretera per creuar el pont i fer la pujada final fins a Sabadell.

La veritat és que m’ho he passat molt bé i ara el Santi està molt més fort, així que ho hem fet tot en aproximadament 1hora, tornant a temps per seguir fent vida familiar i anar a celebrar el Nadal a Terrassa amb la meva família J Des de casa dels sogres, he tornat a baixar corrents fins al centre, per acabar l’entrenament de duatló jajaj.

Bon Nadal i Molt Bones Festes!!

Distància: 18,52 Km
Desnivell: 348 mD+/348 mD-
Temps emprat: 1h06’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Cul” de les Oques Grasses


diumenge, 18 de desembre de 2016

18/12/2016 - Road Bike to Vallecrosia, Perinaldo, Apricale, Isolabona, Dolceacqua and Menton -



Un dia que deixo triar la ruta a la Rachel, i hem passat un fred que pelava jaja. L’Astrid no es troba bé, després de la seva costella trencada quasi espontàniament, els últims dies té molt mal d’esquena i estem una mica mosca perquè no entenem què passa. Tot i això, com que queden 4 dies per baixar cap a Sabadell per unes bones vacances nadalenques amb l’Alexia per primer cop, avui hem pactat que podia sortir unes 3 horetes amb la Rachel.

Ha vingut un cop més ella a Menton (pobre, sempre li toca) i hem anat a fer el bucle curt italià. Hem sortit de Menton cap a Ventimigglia, passant la frontera sota control militar :S Un cop al poble, hem seguit camí de Vallecrosia, on hem girat a mà esquerra cap al nord, camí de Soldano. És la mateix carretera que vam fer a l’estiu, i va pujant amb una bona pendent fins a Perinaldo.

De nou hem fet paradeta al seu mirador (per seguir amb la tradició), i de seguida hem agafat la carretera que baixa per l’altra banda (cara nord) cap a Apricale. Greu error! Amb el fred que feia i la nit gelada, ens hem trobat una carretera ombrívola plena de glaç, on hem hagut d’anar a menys de 10 Km/h frenant i vigilant de no caure...patint dels dits gelats!!! Jjajaj, ens ho hem pres amb alegria queixant-nos molt i rient, però la veritat és que s’ha fet molt dur!

Quan finalment hem arribat a la fondalada de la vall, ens hem aturat una mica al solet per escalfar les mans. Quin fred!!! De seguida hem arribat a Apricale, on hem tombat a l’esquerra, tot baixant cap a Isolabona. Aquí ja hem vist una mica més de sol, però teníem tant fred dins del cos, que ha costat recuperar-se.

Hem continuat carretera avall fins a Dolceacqua (per fi he vist el poble jajaj), on hem passat prop del seu pont espectacular per unir la ciutat del riu amb la part alta. Després d’alguna foto de rigor, hem seguit carretera avall cap a Ventimigglia i hem retornat a Menton per la costa agafant caloreta.

Una gran sortida per tancar l’any a França i anar a celebrar les festes nadalenques amb la familia :)

Distància: 63,20 Km
Desnivell: 906 mD+/906 mD-
Temps emprat: 3h17’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Velocitat del Lluç” de les Oques Grasses


dilluns, 28 de novembre de 2016

28/11/2016 – El secreto de tener bebés tranquilos y felices (Tracy Hogg y Melinda Blau) -

-->

Tïtol original: Secrets of the Baby Whisperer
Editorial: RBA Libros
Any: 2006
Nº de Pàgines: 366



A casa no som massa fans de llegir molts llibres sobre bebès, així que em vaig fiar totalment de la recomanació que em va donar la meva germana (més experimentada en aquest camp que nosaltres jeje). Em va recomanar només un llibre, i haig de dir que a nosaltres ens ha anat molt bé.

Aquest viatge no pretén descriure massa què diu el llibre sinó explicar que moltes vegades, amb el tema dels nouvinguts, com que no sabem a qui preguntar, volem aplicar massa normes que hem vist, llegit o escoltat sense parar atenció al que nosaltres creiem. És per això que després de llegir aquest llibre, penso que està molt ben enfocat a donar un consell recurrent al llarg de totes les pàgines: apliqueu el sentit comú!!

És evident que nosaltres no estem d’acord amb tot el que proposen les autores i hem fet coses de forma molt diferent, però sí és veritat que seguint alguns dels consells en relació a com reaccionar davant els bebès, hem aconseguit portar una vida sense complicacions i dormint després de 2 mesos amb la nostra filla al costat.

Nosaltres ens quedem amb varis consells molt generals que ens han agradat i que recordem sovint quan les coses es compliquen. Aquesta nova aventura que comença al ser pares no es pot explicar amb llibres teòrics, i és per això que cal informar-se però també mantenir uns criteris en els que creus per poder avançar sense retrets J

Si teniu l’oportunitat, recomano el llibre per tots els consells que dóna i les explicacions del mètode que proposen segons el tipus de fill/a que tingui cadascú. Un bon lloc on buscar alguna resposta quan els pares es troben perduts!

L'Avi Salmó escoltant “Coses“ dels Amics de les Arts

dissabte, 19 de novembre de 2016

19/11/2016 - Road Bike to La Turbie, La Trinité, Drap, La Grave, L’Escarene, Col des Banquettes, Ste. Agnés and Menton -



Dos mesos després de la darrera triatló, he tornat a fer una sortida llarga en bici amb la Rachel. Entre les curses i l’adaptació a l’Alexia, crec que l’Astrid mereixia una mica d’ajuda per part meva i he aprofitat per descansar tot aquest temps de sortides de cap de setmana.

Avui per guanyar temps hem quedat a La Turbie (més o menys mig camí de cadascú). He sortit amb temps perquè no sabia ni la meva forma física i el temps exacte fins a dalt jeje. Al final, he arribat uns minuts tard però ens hem trobat pràcticament sense esperes. Per variar la ruta, he decidit portar-la per la baixada de la triatló de Niça, que baixa fins a La Trinité per una carretera maca. Un cop allà, hem tombat cap a Drap i d’allà cap a La Grave (el nostre territori jajaja).

El meu pla era seguir tranquil·lament la pujadeta camí de l’Escarene, però quan més estàvem gaudint, he punxat jajaj. Quin desastre! Un dia que volia tornar d’hora a casa i em toca averia. Per sort, com que vaig punxar la setmana passada a la feina, tenia pràctica i ho he arreglat en menys de 20 minuts (un èxit per mi :P).

De nou en marxa, hem arribat a l’entrada de l’Escarene i avui no ens hem aturat sinó que ens hem perdut intentant trobar la pujada cap al Col des Banquettes jajaj. Hem fet una pujada dura, que un cop iniciada no he reconegut com el camí de sempre (al fer-ho sempre cap avall, no ho tenia gens fresc). Així que ha tocat baixar de nou i buscar el bon camí jaja. Resulta que ens l’havíem passat (estava 50 metres més avall a la carretera).

Un cop en la bona direcció, hem fet tot l’ascens cap a la vall de darrera Peille. Com canvia quan es fa cap amunt jajaj, té unes bones rampes de pujada. Fins i tot ens han perseguit una mica uns gossos d’una masia, però sense conseqüències...més enllà de que la Rachel s’enriues de mi per tenir-los por :P Poc a poc hem anat resseguint la vall, i quan ja hem tombat camí de Peille, hem arribat al trencall que puja cap al Col des Banquettes per anar directament a Ste. Agnés. És una carretera que no havia fet mai i la volia provar de pujada per saber si s’hi pot baixar des de l’altra banda.

La veritat és que està molt ben arreglada fins arribar a dalt del Col. Allà han deixat l’espai quasi sense asfaltar (deu ser una zona massa gran), així que només hem travessat uns 250 metres amb un asfalt penós jaja. D’allà ja només quedava fer tota la baixada de Ste. Agnés a Menton, relaxant cames i sabent que ja anàvem cap a casa jaja. Aquesta és una altra carretera que sovint només faig de pujada i avui l’he vist amb una altra perspectiva. Té unes grans vistes del mar amb tot Menton als peus a mesura que vas baixant!!

Un cop a nivell de mar, ens hem separat i hem tancat la jornada esportiva ben contents del que hem pogut fer. M’ha tocat disculpar-me amb l’Astrid pel retard, però avui ha estat culpa de la punxada J

Distància: 71,05 Km
Desnivell: 1331 mD+/1331 mD-
Temps emprat: 4h18’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Velocitat del Lluç” de les Oques Grasses


divendres, 11 de novembre de 2016

11-19/12/2016 - 17th No Finish Line -



Amb l’experiència de l’any passat, en aquesta edició volia ser més progressiu per intentar arribar el més a prop possible a les 100 voltes una vegada més però sense fer-me mal. Des del naixement de l’Alexia no havia entrenat i competit massa, així que volia fer servir d’excusa aquesta cursa benèfica per anar acumulant quilòmetres.

Un cop més, aquest any l’han tornat a organitzar a la zona de Fontvielle (menys convenient perquè cal anar fins allà), però han allargat el circuit, fent-lo més amè i evitant tants embussos. De totes formes, per córrer bé calia sortir de la feina puntual al migdia per aprofitar els primers 30 minuts sense gent jaja.

El cap de setmana no vaig anar a córrer perquè estava amb l’Astrid i l’Alexia, així que el dilluns vam anar amb la Rachel i el Charlie a començar a acumular voltes. Em vaig deixar el xip a la feina, així que vaig córrer 6 voltes (8 Km) sense que comptessin (quina ràbia jajaj).  Dimarts i dimecres però, vaig començar a acumular més quilòmetres (22 Km i 18 Km, respectivament). Aquest any volia començar fort i anar baixant distància a mesura que avançava la setmana. Tots dos dies vaig aprofitar tot el descans del migdia, tornant en autobús jeje. Tot anava bé, així que el quart dia vaig baixar a 14 Km, ja amb les cames molt cansades i adolorides. El divendres vaig estar amb l’Astrid perquè es va fer mal i l’havia d’ajudar, i al final ja no vaig córrer més durant el cap de setmana perquè no hi va haver opció.

De nou ha estat una experiència interessant, amb millors sensacions que l’any passat, i ajudant a l’equip de la feina a gairebé aconseguir 1000 Km aquest any!! :)

Voltes: 40
Dist‡ncia: 54.000 m.
Dies emprats: 4
Ritme: 13500 m/dia

L'Avi Salmó escoltant "La nineta dels meus ulls" de Pepet i Marieta


diumenge, 25 de setembre de 2016

25/09/2016 – 25éme Triathlon de Cap d’Ail (S) -



Tot just una setmana després de la darrera competició, tocava la segona prova local a Cap d’Ail. Sí, les concentren totes al mes de setembre jaja. Amb una mica més de descans al cos, avui m’he llevat bé i amb menys pors per competir. Per evitar problemes de transport, he decidit anar en tren amb la bici i de l’estació de Mònaco acostar-me fins a Cap d’Ail, no hi havia esforç i m’estalviava desmuntar la bici per posar-la al cotxe!



He arribat prou d’hora i amb temps de muntar tota la paradeta a la zona de transició. Com que vam poder recollir el dorsal el divendres tarda, no hi havia problemes de cues. Cal destacar que la cerimònia de presentació de divendres va ser molt completa, amb xerrada, pica-pica i xampany jeje. Un cop ens hem trobat amb el Roberto i la Rachel, ens tocava deixar les coses a la zona de transició i esperar que la Rachel pogués participar, ja que estava a la llista d’espera per si hi havia baixes. Hem tingut sort, ha entrat la penúltima jaja. 



Sense massa temps per passejar ni escalfar, ens han fet anar amunt i avall de la platja a la zona de transició per fer-nos xerrades tècniques, i de seguida ens han posat al calaix de sortida. De nou, he deixat als dos bons nedadors a davant i jo a la meitat del grup. Avui però, m’he posat a un lateral per intentar nedar sense tanta gent barallant-se jaja. Crec que ha funcionat més o menys bé. Personalment penso que m’he trobat més còmode nedant amb bons trams d’espai tot i que tard o d’hora acabes xocant amb gent. Hi havia avís d’alguna medusa però per sort, ni n’he vist, ni n’he notat al cos (avui almenys anàvem amb neoprè jeje). 



Cal dir que he intentat fer el mateix de sempre, primera volta més suau que la segona, però avui m’he trobat fluixet al final de la segona. De totes formes, el meu temps ha estat força bo, al voltant de 14’30”. He sortit amb calma amb la bici, perquè sabia que patiria a la primera pujada sortint de Mònaco. L’hem fet vàries vegades entrenant i em costa sempre jaja. Just aquí m’ha passat un corredor que la setmana passada va compartir gairebé tot el circuit amb mi, així que he intentat no perdre’l de vista.



El problema ha estat l’ascens sostingut abandonant Cap d’Ail, durant el qual em trobava molt bé però ens hem trobat un autobús gegant barrant el pas, ja que ocupen tota l’amplada de la petita carretera L He hagut de posar el peu a terra i tot, però no he volgut arriscar-me a passar ocupant l’altre carril com alguns altres corredors (uns segons no valen la pena a canvi d’un possible accident!!). Un cop hem pogut passar el bus, he posat la directa sabent tot el que venia. Avui era dia de posar-se en posició aerodinàmica amb les extensions de manillar i a fer treballar les cames. 



He fet una molt bona baixada fins a Beaulieu i no he vist ni al Roberto ni la Rachel venir de cara. Ens hem degut creuar en algun punt sense massa visibilitat. Tota la tornada ha estat dura però amb unes vistes genials del mar. He apretat tot el que he pogut i no ha estat fins l’ascens final que m’han passat alguns corredors (incloent el nostre amic desconegut jeje). A l’entrada de Mònaco, els he deixat fer per no tenir accidents baixant a canvi de perdre uns segons, i de pas he respirat una mica abans de començar la cursa a peu. 



Avui he pogut constatar dues coses, la primera és que segons on estiguis de la zona de transició pots anar més ràpid que mai (ha estat el meu cas avui), i la segona, que si no vaig marejat, no em cal cap gel jajaja. Millors sensacions al començar a córrer avui que la setmana passada! Només sortir, he vist que anava darrera el meu “amic”, però he vist que avui ell no anava tan bé. L’he pogut passar abans del primer ascens per les temudes escales. Sí amics, la triatló d’avui tenia un circuit a peu molt dur amb dues passades per unes escales llargues seguides d’una rampa brutal abans de començar la part suau i en baixada. 



Per sort, també l’havíem pogut entrenar vàries vegades i estava preparat. La primera pujada l’he feta ràpid però sense ofegar-me, per tenir forces per la resta del circuit. He anat passant molta gent durant la cursa a peu, sentint-me molt fort i sense patir més del compte. He pogut passar al Roberto al final de la primera volta i anava tocadet. A la segona pujada d’escales, m’ha costat una mica més però he aguantat el ritme mentre la majoria anava caminant jeje. Un cop a dalt, he apretat a mort els darrers 2 Km per anar recollint corredors fins pràcticament la línia d’arribada. De nou he aconseguit entrar en podi “femení” entre la segona i la tercera noia, acabant amb molt millors sensacions que la setmana passada.



Al final avui m’he quedat a poc més d’un minut de la Rachel, així que estic ben orgullós del meu esforç i sembla que poc a poc el cos va responent jeje. Ara toca esperar a veure com anirà la de Niça, que dobla les distàncies J Les anècdotes del dia han estat que la Rachel ha batut al Roberto a la natació; que el Roberto i jo hem CALCAT el temps de la bici (17 centèssimes de diferència jajaja); i que he fet el 9é millor temps TOTAL de la part de córrer, increïble :)



Un cop a meta, hem menjat, ens hem refrescat i de nou hem esperat la recollida de premis per la Rachel, que ha tornat a guanyar jeje. De nou li han fet entrevista en francès, però s’han adonat que era estrangera i han fet l’esforç de parlar en anglès una estona jeje. Entremig, hem pogut veure els fills del Roberto competir en una mini versió d’Aquathlon (Nedar i Córrer) molt ben organitzat i totalment gratuït pels nens. Una molt bona iniciativa!! Un cop tot finalitzat, he tornat a Menton amb la bici tot xino-xano per deixar anar cames :)

En general ha estat una bona cursa i ara ja entrem a la darrera setmana de preparació per Niça!!

Distància real: 750 m./ 18700 m. (207 mD+)/ 5000 m. (84 mD+)
Temps oficial: 1h11’08”
Temps seccions: 14’37” (1’57/100 m.)/ T1: 1’12”/ 34’09” (32,2 Km/h)/ T2: 30”/ 20’40” (4:08 min/Km)
Posició: 40 de 250 participants (233 finishers) (20 de 68 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant “Amiga de ningú” de les Oques Grasses

diumenge, 18 de setembre de 2016

18/09/2016 – 8éme Triathlon de Roquebrune Cap Martin (S) -



Després de descobrir que sóc diabètic insulino-dependent, amb molt poc temps d’adaptació, no he volgut deixar de participar a l’emblemàtica triatló de casa. Això ha comportat una càrrega d’entrenaments molt alta, nivells de sucre baixos, entendre el meu “nou” cos, i sobretot perdre la por a caure desmaiat per manca de sucre al cos.  Per sort, amb la companyia dels amics de la feina, no he perdut la motivació per seguir entrenant i assolir la fita.



Per mi avui era una data molt important, ha estat la primera cursa amb la nova situació i simplement ha estat com començar de zero. Si bé recentment, després de moltes participacions a curses, em sentia molt tranquil abans de competir perquè sabia què esperar, avui ha estat totalment diferent. No sabia què esmorzar, quan fer-ho, quines quantitats prendre, com reaccionaria el cos després de la primera hora d’exercici, i una llarga llista de dubtes que tenia en ment. Si a tot això hi sumem l’aparició fa menys de dues setmanes de la nostra estimada Alexia, tenia un bon còctel davant les mans jejeje.









He dormit poc més de 4h avui, però amb tota la motivació possible he sortit de casa amb tot el material necessari per reunir-me amb el Paul davant el Casino de Menton i anar junts fins la zona de sortida. Després d’esperar-lo uns 10 minuts, he decidit enviar-li un sms i resulta que s’havia adormit jajaj. Hem quedat que ja ens veuríem a la zona de sortida així que he enfilat cap a la Platja de Solenzara per trobar-me amb el Roberto i la Rachel.









Aquest any no volia anar corrents així que he recollit el dorsal i he deixat la bicicleta dins del parc de transició abans de reunir-me amb ells. M’he trobat al Cyrille, el cuiner de l’Hospital de Monaco que també és diabètic i que va venir a xerrar amb mi un parell de cops durant la meva hospitalització!! Ens hem saludat i desitjat sort mútuament. Després, ja hem fet tots els preparatius i des de l’organització ens han fet saber que degut a l’alta temperatura de l’aigua (>24ºC) no es podia usar el neoprè jaja. Mala sort per mi, com a mal nedador se suposa que m’ajuda més. Total, que un cop llestos hem anat a escalfar a l’aigua una mica abans de col·locar-nos a la zona de sortida. Ells dos a davant i jo a la meitat del grup, per no molestar els bons nedadors.






La meva pitjor part és la natació, així que sempre intento sobreviure sense desgastar massa. Avui estava nerviós per veure com reaccionaria el cos i he posat dos gels al mallot per si de cas. Un cop estava tot a punt, ens han apinyat a tots per donar la sortida i ha començat l’aventura. Descriure una sortida de triatló de curta distància des dins es pot fer en una paraula: caos! Tothom vol avançar per on no hi ha lloc, hi ha cops, aigua que t’entra a la boca quan respires i en realitat no es pot nedar jaja. Per sort, no dura molt i al cap d’una estona pots anar-te movent però sempre tocant gent. M’ho he près amb calma i he intentat anar per fora per no embussar-me massa al primer gir de la boia (l’any passat es va fer un gran tap). Realment he pogut més o menys nedar fins tornar a la platja per fer la sortida a l’australiana i tornar a entrar a l’aigua. La segona volta sempre va millor, hi ha més espai i pots trobar el teu ritme. El retorn a la zona de transició crec que l’he fet molt bé seguint una línia més recta que la majoria de gent, que s’encaparra en seguir els de davant sense mirar on van jaja. Estic content perquè he millorat més de 30” el meu temps de l’any passat en aquest segment.






Un cop a terra ferma, venien les meves millors parts. He saltat a la bici amb ganes de fer-ho bé i poc a poc he anat atrapant gent (evidentment me n’han passat també uns quants jeje). El fet de conèixer cada centímetre del recorregut ajuda molt, i tots els entrenaments durs amb la Rachel i el Roberto també jaja. Tota la pujada he anat regulant i quan hem tombat l’últim gir cap al Vista Palace, la Rachel ja venia de baixada. És una màquina jeje i de fet estava competint per la primera plaça. Una mica més amunt, he vist passar el Roberto. Aquest any anava més endavant que l’anterior, així que tindria més feina per atrapar-lo corrent.














Al coronar el Vista Palace, he vist el Santi fent fotos i l’he saludat. Ja només quedava tota la baixada, amb alguna zona plana on apretar, i alhora reservar energies per fer una bona cursa. Començava a fer calor i el cos anava ja cansadet però he baixat ràpid i no m’ha passat gairebé ningú (bona senyal). La nova bici ha ajudat a fer una bona secció però he comès un error: prendre un gel a la zona plana. Per por a patir una hipoglucèmia, l’he près tot i anar bé, i m’ha destrossat la panxa.








L’arribada a la zona de transició ha anat bé, fent un canvi molt ràpid a les sabates de córrer. Ara sí que començava la meva secció, i he sortit com un llamp amb un home molt alt que anava a un ritme fort. El gel ha començat a fer-me molt mal de panxa i m’ha costat moltíssim seguir el ritme. Possiblement he sortit massa fort i m’hagués calgut un primer tram progressiu. Sempre s’aprèn! De totes formes, he anat seguint fins l’inici de l’ascens. La dura pujada de Cap Martin normalment em serveix per passar gent, però avui no tenia forces. La panxa em matava i el cos anava  ja a tope, millor deixar-se anar i agafar un ritme correcte.




Just a la meitat de l’ascens he passat el Roberto, quasi 1 Km més tard que l’any passat, bona senyal de que feia una bona cursa ell jejej. Quan arribava a la zona semi-plana de Cap Martin, la Rachel ja venia de baixada i portava avantatge a la segona dona. L’he animat donant-li alguna referència i ja he vist que si no passava res, guanyaria i que de cap manera la podria atrapar jo jejeje.



Finalment he arribat al punt de retorn i aquest any han instaurat la famosa goma elàstica del cabell en comptes d’una catifa pel xip. Si no tenies la goma a la meta, quedaves desqualificat jeje. He agafat una aigua i m’he llençat a acabar els últims 2,5 Km el millor possible. L’any passat vaig passar molta gent en aquesta secció, però avui ha costat més. Anava més cansat i més amunt a la classificació, així que tot era més complicat jaja. He posat la directa, i finalment he acabat a l’arribada millorant en més de 2’ la marca de l’any passat. Estava super content, i la Rachel ja m’esperava com a flamant guanyadora femenina!!! M’ha tret quasi 3 minuts en total jajaj, quina fera :)






Al cap de poquet també ha arribat el Roberto, millorant també força la seva marca en quasi 3’. Tots hem fet una cursa molt bona i s’ha notat els entrenaments de tot l’estiu! Al acabar m’he pogut mirar els nivells de sucre, i estaven força alts així que he decidit aguantar-me per menjar jeje. Hem xerrat tots sobre la cursa i se’ns ha unit el Paul, que ha arribat una mica després. Mentre fèiem cua pel massatge, ha aparegut en Takahiko, un noi japonès que ha vingut d’any sabàtic a la feina i ens ha fet una foto de grup...força dolenta per cert jajaja. Finalment no he esperat al massatge ja que anaven molt lents i he anat a pels entrepans de la barbacoa. Necessitava menjar alguna cosa mentre esperàvem el podi de la Rachel. La part més divertida ha estat l’entrevista en francès que li han fet entre boxes i que la pobre no sabia què respondre...i li seguien parlant en francès tot i que estava clar que ella no l’entenia bé jajaja.



Una estona més tard, s’ha fet la cerimònia de premis i hem pogut animar a la Rachel quan recollia el seu premi com a gran guanyadora de la prova. El Santi se’ns ha unit també i hem estat tots plegats una estona abans de tornar cap a Menton per trobar-nos amb la familia :)


Una gran jornada, per tornar a gaudir de l’esport i esperant aprendre com reacciona el cos amb la diabetis!!

Sense por :)

Distància real: 750 m./ 19800 m. (346 mD+)/ 5500 m. (48 mD+)
Temps oficial: 1h16’34”
Temps seccions: 14’55” (1’59/100 m.)/ T1: 51”/ 38’45” (30,7 Km/h)/ T2: 34”/ 21’29” (3:54 min/Km)
Posició: 43 de 300 participants (284 finishers) (24 de 112 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant “Si et quedes amb mi” de la Blaumut
 

dimarts, 6 de setembre de 2016

06/09/2016 - Alexia -



Si el 2016 em va donar la ingrata sorpresa d’una diabetis insulino-dependent, també ens ha portat a iniciar un gran viatge juntament amb l’Astrid: el naixement de la nostra primera filla, l’Alexia i això ho compensa tot!!

Amb una puntualitat exquisida, aquesta matinada, ha nascut l’Alexia a l’Hospital de Monaco. L’entrada va ser ahir al vespre, i de seguida vam passar a la sala de part on l’Astrid va poder “descansar” fins que va arribar l’hora de l’expulsió :) Ens han atès molt bé durant tot el part, i a les 5:38 de la matinada hem pogut dir hola a l’Alexia. Tot ha anat bastant fluid i a partir d’ara només ens queda començar aquest gran viatge que ens durà a una nova dimensió de ben segur.



Benvinguda al món i que la força ens acompanyi a tots :)


Arxiu del diari