Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 27 d’agost de 2016

27/08/2016 - Road Bike to Ventimigglia, Soldano, Perinaldo, San Romolo, Ospedaletti, Menton -



Darrera sortida llarga en bici amb la Rachel abans de concentrar-nos amb l’Astrid en l’arribada de la nostra filla al món!! Hem quedat a Menton per tornar a explorar la zona italiana i descobrir noves rutes, així que hem anat de Menton fins a Ventimigglia per la carretera de la costa. Un cop hem sortit de la ciutat, hem seguit fins a Vallecrosia i avui hem enfilat per la carretera més directa a Perinaldo, passant per Soldano.

A partir d’aquest últim poble hem fet la primera pujada del dia fins a Perinaldo. És bastant exigent i va bé per escalfar també jeje. Un cop al poble, hem parat a esmorzar una mica al mirador com fem sempre, i de seguida hem continuat amunt en direcció a San Romolo. La veritat pensava que aquest darrer tram seria més intens, però ja havíem fet quasi tota la pujada. Hem passat algun ciclista i de seguida ens hem adonat que començàvem a baixar jeje.

Al arribar al trencall de les tres carreteres hem decidit acabar d’anar fins a San Romolo i pujar pels seus carrers ben empinats. És com una petita illa de cases i amb zona de pícnic per passar-hi el dia. Al arribar a dalt, a la zona de l’església, hem vist que hi havia un caminet on podíem passar passejant i connectar de nou amb la carretera. Dit i fet, hem fet una mica de duatló i després de caminar 5’ hem sortit a prop del creuament de les tres carreteres jeje.

Un cop allà, hem fet les fotos de rigor i hem baixat per la carretera en direcció sud cap al mar. Quina preciositat de carretera, estreta però sense trànsit i amb unes vistes brutals tot baixant. Veus el mar tota l’estona i és molt agradable!! Poc a poc hem anat perdent alçada fins arribar a Colidirodi, des d’on hem baixat direcció San Remo per ensenyar-li a la Rachel el famós túnel de quasi 1 Km de la via verda.

Just abans d’entrar a San Remo, hem girat cap a Ospedaletti per agafar la Pista Ciclable i fer el túnel. És molt impressionant i maco de veure. Un cop atravessat, hem sortit a Ospedaletti i hem retornat a la carretera de la vora del mar per tornar cap a Ventimigglia via Bordighera i tancar el cercle. La veritat és que és una bonica sortida per canviar una mica d’entorn.

Distància: 76,58 Km
Desnivell: 1208 mD+/1208 mD-
Temps emprat: 4h08’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Fullar sempre” de les Oques Grasses


diumenge, 14 d’agost de 2016

14/08/2016 - Road Bike to Col de la Bonnette -



Ens hem posat d’acord amb la Rachel i el Vlad per visitar al Roberto a Auron i fer el famós Col de la Bonnette en bicicleta. La carretera està reconeguda com la més alta (asfaltada) d’Europa, tot i que hi ha molta controvèrsia al respecte jaja. Aquesta setmana vam estar reservant habitacions d’hotel, i després de passar el dia allà ahir, hem sortit aquest matí amb la Rachel, mentre el Roberto i el Vlad feien descens de BTT i l’Astrid es quedava amb la Manu i els nens.

Després d’esmorzar, hem baixat tota la carretera d’Auron a St. Étienne de Tinée molt ràpid. Són 7 Km que haurem de pujar després de tota la dura jornada d’avui, però cap avall són molt divertits, tot i que fresquets jaja. Un cop al poble, l’hem creuat i hem enfilat la carretera que va pujant lleugerament direcció Saint-Dalmàs-Le-Selvage (uns 4 Km al 4.5% aprox.). La caloreta ja anava apareixent tot i que hem posat un ritme suau en aquest tram.

Finalment, hem arribat al trencall, després d’un pont (Pont Haut), des d’on per mi comença oficialment el Col. La carretera continua cap a Saint-Dalmàs, i trencant a mà dreta, hem enfilat cap al Col de la Bonnette. Els primers quilòmetres fins a Le Pra, van pujant però sense grans corbes ni desnivells brutals. El dia era preciós avui, i un cop passat el petit grup de cases (amb mini baixada inclosa), ha començat la part més maca (i dureta jeje). Hem deixat el riu, i hem anat pujant corbes de ferradura, tombant en direcció est i passant per les antigues casernes militars abandonades. Aquests 5 Km tenen pendents per sobre el 8% tota l’estona, i són dures però per sort es troben prou al principi per passar-les bé.

Just al final d’aquesta secció, hem aprofitat per prendre un gel i agafar energia. Poc a poc anàvem sobrepassant els 2000 metres d’alçada i el cos ho podia notar. Al final d’aquesta secció, la carretera té més rectes amb unes bones pendents puntuals que no surten als perfils jaja (8-9%), amb un pic al voltant del 10%, que amb vent de cara es pot fer molt dur. Aquí ja havíem tornat a virar en direcció oest, veient al fons el cim on ens dirigíem. Per sort la Rachel m’anava indicant el que ens esperava, ja que va fer la pujada fa dues setmanes.

Tota aquesta part final (5 Km) és molt més oberta i les vistes de la vall i les muntanyes del voltant són espectaculars. Amb el dia d’avui, sense núvols, era tot un espectacle però hem deixat les fotos per la baixada. Finalment, hem arribat als darrers 2-3 Km, i les cames ja feien una mica de mal. L’ascens té més de 20 Km des del pont, i quasi 26 si es compta des del poble, així que són gairebé 2h pujant sense parar.

Com a regal final, un cop arribes al primer col, el que permet baixar cap a l’altra vall (2704 m.), queda remuntar els darrers 750 metres de carretera asfaltada que permeten fer el cercle al cim de la Bonnette. Aquí la rampa té entre un 12 i un 15% i es fa duríssima després de tota la pujada. Hem donat tot el que ens quedava, i aprofitant la força de les cames hem arribat a dalt sense haver de baixar de la bici jajaj. Allà hi havia molta gent...cotxes, motos i moltes bicis. Realment gent molt gran amb bici que deu estar molt en forma perquè és una pujada molt exigent (tot i que he vist algunes e-bikes jajaj). Hem deixat les bicis per fer algunes fotos amb el monument i al cap d’una estona hem anat baixant per l’altra banda del cercle fins al Col original. Allà hem anat fent fotos i hem començat el llarg descens sense anar massa ràpid per aturar-nos de tant en tant.

La veritat és que ens ho hem passat molt bé baixant fins a St. Étienne, on hem parat a recollir aigua per encarar el retorn fins Auron jaja. La veritat és que ho volíem fer suaument, però un cop en plena pujada, ens hem escalfat i hem acabat competint jajaj. Per un dia que la puc deixar enrere, he aprofitat tot i que s’ha emprenyat una mica :P La pujada sembla que no hagi de ser complicada però després dels dos primers quilòmetres al voltant del 6%, agafa 4 Km més entre el 7 i el 9% que fan mal. Un cop passada aquesta secció, he decidit afluixar i esperar-la (només estava uns metres darrera meu) per entrar al poble junts.

Al final hem decidit acostar-nos fins a les pistes d’esquí (2 Km extres de suau pujada) per trobar-nos amb el Vlad abans de tornar al poble jo sol (la Rachel s’ha quedat allà). M’he reunit amb l’Astrid i la família del Roberto a la piscina i hem dinat junts.

Una pujada espectacular i molt maca si el temps acompanya com ha estat el cas, ara a afinar per les triatlons de setembre J

Distància: 73,79 Km
Desnivell: 2116 mD+/2116 mD-
Temps emprat: 4h43’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Boig per tu” de Lax’n’Busto


diumenge, 7 d’agost de 2016

07/08/2016 - Road Bike Castillon, Sospel, Col de Vescavo, Porra, Latte, Menton -



Avui he sortit amb el Santi a fer una ruta nova i ensenyar-li la banda italiana secreta jaja. Hem enfilat tranquil·lament la pujada fins a Castellar per la D24, evitant la sortida brutal des de casa per l’altra carretera. Un cop allà, hem seguit la carretera que ens ha dut de nou a la carretera de Sospel, per acabar l’ascens a Castillon. Com a bon escalfament no té preu, així que hem arribat amb energia a dalt.

Hem fet una parada tècnica amb foto inclosa, i hem enfilat la baixada cap a Sospel per la carretera curta. Un cop al poble, hem enfilat direcció a Itàlia per fer el Col de Vescavo. És un ascens tranquil al principi però amb unes rampes dures (i curtes) a la seva part més alta. De totes formes, crec que és molt pitjor quan es ve de l’altra banda, ja que normalment és al final de les sortides i té unes pujades dures pel poble d’Olivetta i abans de la frontera. Avui, xino-xano, l’hem fet molt bé abans de baixar a la carretera principal del país veí.

Un cop allà, l’hem resseguit en baixada direcció Ventimigglia fins arribar a Porra. Allà, li he ensenyat al Santi la ruta alternativa per evitar cotxes. Just quan trencàvem cap Bevera, ens ha passat un scooter amb el Giorgio (gelader de confiança) i ens ha saludat jajaja. Hem resseguit la vall fins al darrer pont, on hem trencat per anar camí de San Antonio. He avisat al Santi de la dura pujada inicial i l’hem fet cadascú al seu ritme. És cert que és molt dura (rampes del 16% a trams), però sense cotxes i sabent que després és tot baixada es fa bé.

Des del cim de la urbanització hem anat baixant per la carretera fins arribar al supermercat de Latte i la seva famosa rotonda. D’allà només calia seguir la carretera de la costa pels petits túnels fins a la frontera i entrar a Menton. Una bonica ruta amb bona companyia J

Distància: 62,97 Km
Desnivell: 1200 mD+/1200 mD-
Temps emprat: 4h23’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Camins” de Sopa de Cabra

dissabte, 6 d’agost de 2016

06/08/2016 - Road Bike Ste. Agnés, Col de la Madone, Peille, La Turbie, Menton -



Després de les grans sortides durant les vacances, avui ha tocat una volta per casa jeje. Així per no estar fora de casa massa temps, he fet la tradicional volta curta pujant de casa a Ste. Agnés directament (parant al mirador) i d’allà a Col de la Madone. L’ascens ha anat molt bé, i en comparació amb els grans ports dels Alps, se m’ha fet fins i tot curt jajaj. Un cop a dalt, petita parada per menjar una mica i cap avall per l’altra vessant camí de Peille.

Al arribar al Col de St. Pancrace, he trencat a mà esquerra cap a La Turbie, i tota la baixada fins a Roquebrune Cap Martin. Un cop allà, he aprofitat per agafar la ruta de baixada de Cap Martin per practicar el circuit de la triatló de setembre jeje. Un cop al passeig marítim, he seguit vora el mar direcció Menton. La clàssica volta curta per entrenar un bon ascens al costat de casa i tornar ràpid per estar amb la família.

Bon entrenament J

Distància: 48,60 Km
Desnivell: 1021 mD+/1021 mD-
Temps emprat: 3h51’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Kygo” de Firestone feat Conrad Sewell

dimecres, 3 d’agost de 2016

03/08/2016 – Avignon -



Hem deixat l’hotel de Lyon a mig matí per enfilar autopista avall fins a Avinyó. És una ciutat de la que tothom en parla i mai hi havíem estat, així que hem aprofitat que no ens desviàvem massa per fer-hi una paradeta abans d’anar cap a Menton.

Quan hi hem arribat, hem trobat una mica de trànsit per entrar a la ciutat, però de seguida hem aconseguit arribar a un dels pàrquings de la ciutat propers al centre. Per l’estona que pensàvem estar-hi, i amb el cotxe carregat, era millor deixar-lo ben guardat. Així, hem emergit a la superfície just a la Place du Palais, on es troba el famós Palais des Papes. Feia molta calor i ja era l’hora de dinar així que ens hem assegut al bar-restaurant amb terrassa de la plaça a dinar. Quan hem vist que hi havia plaga de vespes, hem decidit menjar a dins jajaja.

Un cop amb la panxa plena, hem anat a passejar. Tot el casc antic està ple d’edificis emblemàtics i d’estil burgès com l’Hotel de Ville, el Théatre, la Bibiloteca i altres edificis universitaris, a part dels relacionats amb l’església. La zona peatonal és maca i amb botiguetes de tota la vida interessants. El problema és que feia molta calor i l’Astrid estava molt cansada. Així, al cap de poca estona hem tornat cap a la zona del Palais des Papes i ella s’ha quedat asseguda a l’ombra mentre jo visitava l’edifici i els jardins de la Rocher des Doms. Cal dir que tota aquesta zona és molt maca, però avui estava plena de turistes ocupant tots els jardins jeje. Les vistes són molt xules cap a totes direccions i permeten entendre la riquesa de l’església en aquesta població als darrers segles.

He tornat el més aviat possible amb l’Astrid i ja hem agafat el cotxe per tornar cap a casa. Han estat unes grans vacances compaginant esport, descans i turisme per desconnectar una mica i preparar-nos per la nostra nova vida com a pares J

A seguir gaudint!!

L’Avi Salmó des de Menton

dimarts, 2 d’agost de 2016

02/08/2016 – Lyon



Avui tocava passar el dia a Lyon, però hem decidit agafar el cotxe perquè l’Astrid ja no està per caminades quilomètriques jaja. El primer que hem fet és pujar amb el cotxe a la famosa Notre Dame de Fourviere, situada al cim del turó que domina tot el casc antic de Lyon entre els rius Saône i Rhône.

Hem pogut aparcar al pàrquing gratuït i fer la visita dins de l’edifici sense problema. És força impressionant pensar com ho van construir a la seva època sense tanta tecnologia i està molt ben conservat. Un cop allà dalt, hem pogut veure també la Torre Metàl·lica, imitant a la Tour Eiffel abans de passejar fins a les restes del Gran Teatre, on estaven muntant uns escenaris per algun festival d’estiu.

Quan ens hem cansat, hem agafat el cotxe i hem baixat cap al casc antic, amb la gran sort d’aparcar molt a la vora i sense pagar, just abans del Pont Juin. Hem deixat el cotxe allà i hem passejat cap al nord fins al Museu de les Belles Arts i l’Ajuntament, al costat del Gran Teatre. Començava a fer calor i hem anat tornant cap al sud per buscar on dinar, dins de la zona de restauració. Avui no l’hem encertat massa, ja que el local era molt maco i típic (petitó), però hem triat plats que no ens han agradat, hem de ser sincers, l’hem cagat jajaja. No sempre es pot encertar J

Després, ja hem passat la tarda per tota la zona comercial combinant els carrers peatonals amb els de botigues fins a l’hora de sopar. Teníem gana força d’hora (ja que no hem dinat massa) i hem acabat trobant un restaurant que feia descompte als menús si entraves abans de les 19:30 jajajaj. Dit i fet, a les 19:15 estàvem asseguts i ens han confirmat que ens farien un descompte.

Hem sopat de meravella, dos menús ben complets i bons, i hem acabat pagant menys de 30 euros. Almenys després d’una mala tria, a la nit l’hem clavat jaja. Al final ens volien convidar a licor però com no bevem esperem que no s’ho hagin pres malament!

Un cop amb la panxa plena, hem fet una volta més per la ciutat tranquil·la, gaudint del calorós vespre i hem anat a buscar el cotxe per tornar a l’hotel. Demà ja toca marxar i hem decidit amb l’Astrid parar a Avinyó a mig camí per fer la jornada més relaxada camí de casa.

Bona nit,

L’Avi Salmó des de Lyon

dilluns, 1 d’agost de 2016

01/08/2016 – Lyon -



Aquest matí he fet una sortida llarga en bici mentre l’Astrid m’esperava a la piscina de l’hotel. Abans de sortir he preguntat si em podria dutxar i deixar l’habitació a la 13h en comptes de a les 12h i no m’han posat cap pega. Així hem fet el darrer bany, dutxa i tancament de maleta per sortir d’Aix-les-Bains cap a Lyon.

Al cap d’un parell d’horetes hem arribat a Lyon i seguint el GPS hem arribat a l’hotel amb molta sort perquè no hem enganxat un embús gegant entrant a la ciutat. Hi havia dos hotels de la mateixa cadena i he entrat al que no tocava jajaj. Però de seguida m’han dirigit a l’altre (100 metres més avall) i ens hem registrat sense problema.

Hem decidit sortir a passejar per la tarda i després de tant de cotxe, hem anat al centre caminant. El barri de l’hotel no tenia res, però un cop superada una de les estacions de tren (Gare de Perrache), ha anat millorant fins la zona cèntrica. Hem recorregut un dels carrers que sortia de la Place Carnot fins a la de Bellencour entrant en algunes botigues.

Un cop hem superat la plaça, estàvem cansats de caminar (sobretot l’Astrid, pobre) i hem arribat a la zona de restaurants. Cal dir que a Lyon, els restaurants es troben sobretot en una zona concreta del centre i dóna gust poder caminar i anar veient els menús per triar. Era d’hora però hem anat mirant i al final n’hem trobat un que ens ha agradat i ens hem assegut a sopar.

Hem menjat molt bé, en una terrasseta fresqueta i per tornar a l’hotel hem agafat un taxi (l’Astrid estava petada jeje). Bé, millor dit, hem intentat trobar un taxi jaja. Hem anat a varies parades de taxi i no n’hi havia ni un jajaj. Al final hem caminat fins la Place Bellencour, on n’hem trobat alguns a la parada de taxi (els del centre anaven massa buscats jajaj).

D’allà a l’hotel, en 5’ i per 6€, tot un èxit per descansar jaja.

Demà més :)

L’Avi Salmó des de Lyon


Arxiu del diari