Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dilluns, 28 de novembre de 2016

28/11/2016 – El secreto de tener bebés tranquilos y felices (Tracy Hogg y Melinda Blau) -

-->

Tïtol original: Secrets of the Baby Whisperer
Editorial: RBA Libros
Any: 2006
Nº de Pàgines: 366



A casa no som massa fans de llegir molts llibres sobre bebès, així que em vaig fiar totalment de la recomanació que em va donar la meva germana (més experimentada en aquest camp que nosaltres jeje). Em va recomanar només un llibre, i haig de dir que a nosaltres ens ha anat molt bé.

Aquest viatge no pretén descriure massa què diu el llibre sinó explicar que moltes vegades, amb el tema dels nouvinguts, com que no sabem a qui preguntar, volem aplicar massa normes que hem vist, llegit o escoltat sense parar atenció al que nosaltres creiem. És per això que després de llegir aquest llibre, penso que està molt ben enfocat a donar un consell recurrent al llarg de totes les pàgines: apliqueu el sentit comú!!

És evident que nosaltres no estem d’acord amb tot el que proposen les autores i hem fet coses de forma molt diferent, però sí és veritat que seguint alguns dels consells en relació a com reaccionar davant els bebès, hem aconseguit portar una vida sense complicacions i dormint després de 2 mesos amb la nostra filla al costat.

Nosaltres ens quedem amb varis consells molt generals que ens han agradat i que recordem sovint quan les coses es compliquen. Aquesta nova aventura que comença al ser pares no es pot explicar amb llibres teòrics, i és per això que cal informar-se però també mantenir uns criteris en els que creus per poder avançar sense retrets J

Si teniu l’oportunitat, recomano el llibre per tots els consells que dóna i les explicacions del mètode que proposen segons el tipus de fill/a que tingui cadascú. Un bon lloc on buscar alguna resposta quan els pares es troben perduts!

L'Avi Salmó escoltant “Coses“ dels Amics de les Arts

dissabte, 19 de novembre de 2016

19/11/2016 - Road Bike to La Turbie, La Trinité, Drap, La Grave, L’Escarene, Col des Banquettes, Ste. Agnés and Menton -



Dos mesos després de la darrera triatló, he tornat a fer una sortida llarga en bici amb la Rachel. Entre les curses i l’adaptació a l’Alexia, crec que l’Astrid mereixia una mica d’ajuda per part meva i he aprofitat per descansar tot aquest temps de sortides de cap de setmana.

Avui per guanyar temps hem quedat a La Turbie (més o menys mig camí de cadascú). He sortit amb temps perquè no sabia ni la meva forma física i el temps exacte fins a dalt jeje. Al final, he arribat uns minuts tard però ens hem trobat pràcticament sense esperes. Per variar la ruta, he decidit portar-la per la baixada de la triatló de Niça, que baixa fins a La Trinité per una carretera maca. Un cop allà, hem tombat cap a Drap i d’allà cap a La Grave (el nostre territori jajaja).

El meu pla era seguir tranquil·lament la pujadeta camí de l’Escarene, però quan més estàvem gaudint, he punxat jajaj. Quin desastre! Un dia que volia tornar d’hora a casa i em toca averia. Per sort, com que vaig punxar la setmana passada a la feina, tenia pràctica i ho he arreglat en menys de 20 minuts (un èxit per mi :P).

De nou en marxa, hem arribat a l’entrada de l’Escarene i avui no ens hem aturat sinó que ens hem perdut intentant trobar la pujada cap al Col des Banquettes jajaj. Hem fet una pujada dura, que un cop iniciada no he reconegut com el camí de sempre (al fer-ho sempre cap avall, no ho tenia gens fresc). Així que ha tocat baixar de nou i buscar el bon camí jaja. Resulta que ens l’havíem passat (estava 50 metres més avall a la carretera).

Un cop en la bona direcció, hem fet tot l’ascens cap a la vall de darrera Peille. Com canvia quan es fa cap amunt jajaj, té unes bones rampes de pujada. Fins i tot ens han perseguit una mica uns gossos d’una masia, però sense conseqüències...més enllà de que la Rachel s’enriues de mi per tenir-los por :P Poc a poc hem anat resseguint la vall, i quan ja hem tombat camí de Peille, hem arribat al trencall que puja cap al Col des Banquettes per anar directament a Ste. Agnés. És una carretera que no havia fet mai i la volia provar de pujada per saber si s’hi pot baixar des de l’altra banda.

La veritat és que està molt ben arreglada fins arribar a dalt del Col. Allà han deixat l’espai quasi sense asfaltar (deu ser una zona massa gran), així que només hem travessat uns 250 metres amb un asfalt penós jaja. D’allà ja només quedava fer tota la baixada de Ste. Agnés a Menton, relaxant cames i sabent que ja anàvem cap a casa jaja. Aquesta és una altra carretera que sovint només faig de pujada i avui l’he vist amb una altra perspectiva. Té unes grans vistes del mar amb tot Menton als peus a mesura que vas baixant!!

Un cop a nivell de mar, ens hem separat i hem tancat la jornada esportiva ben contents del que hem pogut fer. M’ha tocat disculpar-me amb l’Astrid pel retard, però avui ha estat culpa de la punxada J

Distància: 71,05 Km
Desnivell: 1331 mD+/1331 mD-
Temps emprat: 4h18’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Velocitat del Lluç” de les Oques Grasses


divendres, 11 de novembre de 2016

11-19/12/2016 - 17th No Finish Line -



Amb l’experiència de l’any passat, en aquesta edició volia ser més progressiu per intentar arribar el més a prop possible a les 100 voltes una vegada més però sense fer-me mal. Des del naixement de l’Alexia no havia entrenat i competit massa, així que volia fer servir d’excusa aquesta cursa benèfica per anar acumulant quilòmetres.

Un cop més, aquest any l’han tornat a organitzar a la zona de Fontvielle (menys convenient perquè cal anar fins allà), però han allargat el circuit, fent-lo més amè i evitant tants embussos. De totes formes, per córrer bé calia sortir de la feina puntual al migdia per aprofitar els primers 30 minuts sense gent jaja.

El cap de setmana no vaig anar a córrer perquè estava amb l’Astrid i l’Alexia, així que el dilluns vam anar amb la Rachel i el Charlie a començar a acumular voltes. Em vaig deixar el xip a la feina, així que vaig córrer 6 voltes (8 Km) sense que comptessin (quina ràbia jajaj).  Dimarts i dimecres però, vaig començar a acumular més quilòmetres (22 Km i 18 Km, respectivament). Aquest any volia començar fort i anar baixant distància a mesura que avançava la setmana. Tots dos dies vaig aprofitar tot el descans del migdia, tornant en autobús jeje. Tot anava bé, així que el quart dia vaig baixar a 14 Km, ja amb les cames molt cansades i adolorides. El divendres vaig estar amb l’Astrid perquè es va fer mal i l’havia d’ajudar, i al final ja no vaig córrer més durant el cap de setmana perquè no hi va haver opció.

De nou ha estat una experiència interessant, amb millors sensacions que l’any passat, i ajudant a l’equip de la feina a gairebé aconseguir 1000 Km aquest any!! :)

Voltes: 40
Dist‡ncia: 54.000 m.
Dies emprats: 4
Ritme: 13500 m/dia

L'Avi Salmó escoltant "La nineta dels meus ulls" de Pepet i Marieta


Arxiu del diari