-->
Primer cap de setmana sol a
la Côte d’Azur i he aprofitat per fer l’inici de temporada de les raquetes de
neu. Vaig comprovar els nivells de neu per Internet i tot i no ser
excepcionals, podien ser suficients si es començava prou amunt. Així vam quedar
amb la Rachel que sortiríem d’hora cap a Casterino i un cop allà triaríem quina
sortida faríem.
Hem arribat puntuals a les
9:30-9:45 al pàrquing i el dia ja es preveia molt bo. Havien avisat que faria
molt fred, però hem deixat el cotxe a zero graus, que tampoc era dramàtic (1600
m.). Per assegurar la sortida, he repetit la meva favorita de l’any passat
pujant cap al Mont Chajol.
Tot el primer tram de pista
forestal l’hem fet sense raquetes, tot i haver-hi neu i gel. Així hem avançat
més ràpid i els peus han descansat una mica. Quan ja hem arribat a la zona de
la Baisse de Peïrefique (a uns 2000 m.), ens hem aturat a fer fotos i ens hem
enfundat les raquetes.
Hem remuntat l’ascens recte
però ben obert i fàcil en direcció a la cresta que precedeix el Mont Chajol. De
seguida hem arribat a la fita de pedres del primer cim a 2204 m. i des d’allà
ja es veu tota la cresta a seguir fins el cim (2293 m.). Al arribar, portàvem
menys de dues hores però el meu cos ja em demanava menjar una mica.
Hem fet el dinar
tranquil·lament al sol i quan ja començàvem a agafar fred i anàvem a recollir,
la natura ens ha regalat una de les coses més maques que pots trobar quan fas
excursions: animals salvatges ben a prop teu amb un teló de fons impressionant.
Dos petits isards han decidit deixar-se veure a poc menys de 200 metres i ens
hem quedat en silenci observant una bona estona.
Quan ja teníem massa fred,
ens hem aixecat i hem seguit una mica més per la carena per veure’ls millor.
Per sort no s’han espantat i al cap de poca estona ja els hem deixat tranquils.
Tocava baixar gaudint ara de les vistes del nord, amb tota la serralada que
separa França d’Itàlia. Un cop hem desfet la carena i hem arribat a la baixada
cap a la Base, he animat a la Rachel per fer un altre cim i així completar
l’excursió.
A priori el Cim de Gratin
semblava més suau, però la pujada ha costat una mica tot i ser molt fàcil.
Després mirant el mapa hem vist que no estava tant avall com pensàvem (2139 m.)
jeje. Això sí, amb l’experiència de l’altra vegada, hem evitat fer la volta per
darrera fins les antigues casernes militars. Realment no val la pena i allarga
massa l’excursió. Nosaltres hem tornat pel mateix camí tot traçant una baixada
en línia recta pel costat del Gias de Cardon (una Vaquerie d’estiu).
Cal dir que la baixada per
la pista forestal l’hem fet amb raquetes per tenir bon grip i ha anat molt bé. Això
sí, els darrers 500 metres els hem fet amb les botes, i hem hagut de patinar
força pel gel jaja, sense conseqüències almenys (que consti que jo no he caigut
pas tot i fer 25 metres de patinatge en equilibri). Un cop al cotxe, hem anat
per feina ja que així podia deixar la Rachel a l’estació de tren de Menton per
a que pogués arribar a casa a una hora decent.
Un bon inici de temporada
tot esperant les grans nevades!
Distància: 12,00
Km
Desnivell: 926mD+/926
mD-
Temps emprat:
4h22’
Podeu veure i
descarregar el circuit clicant aquí:
L'Avi Salmó escoltant “Fading Away” de Adam Naas
