Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 29 de gener de 2017

29/01/2017 - Road Bike to Castellar and run to Italy -



Després de passar-me tot el cap de setmana tancat a casa pel mal temps, la mandra i un mal de genoll que va aparèixer del no res divendres, aquesta tarda he decidit fer un test ràpid de bici i cursa a peu.

Així, després de dinar m’he animat a agafar la bici i pujar en contra-rellotge fins a Castellar. Sabia que tenia encara prou llum per arribar i baixar sense problemes així que he fet un test d’ascens. Haig de dir que m’he quedat sense pulmons quan quedava encara 1 Km, però comptant que ha estat tot improvisat, no em puc queixar del meu temps.

Un cop a dalt, he fet la volta pel poble agafant aire i he baixat tranquil·lament per l’altra ruta, tancant el cercle fins a casa. He deixat la bici, m’he alimentat una mica i he sortit a córrer per provar les cames i la transició. M’ha costat força els primers 2 Km, no em trobava massa bé, em feia mal el genoll i era el primer test multi-esport de l’any jaja. Al final, he arribat fins al Port de Garavan, per tornar a casa fent algo més de 5 Km en 25’.

Estic content d’haver decidit fer quelcom a última hora i ara toca cuidar el genoll per seguir entrenant bé J

Distància: 12,5 Km en bici (5,2 Km corrent)
Desnivell: 200 mD+/200 mD- i 20 mD+/20 mD-
Temps emprat: 35’ + 25’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Firestone” de Kygo, Conrad Sewell


diumenge, 15 de gener de 2017

15/01/2017 - Road Bike La Turbie, Col de la Madone, Gorbio, Menton -



Hem passat una nit de vent important a Menton i avui volia dormir, així que m’he llevat tard. Havíem quedat amb la Rachel que ens diríem quelcom al llevar-nos per si fèiem una mica de bicicleta o no, i tot just quan anava a esmorzar m’ha enviat un missatge. Tot i que el dia pintava dur per fer bici, li he dit que jo sortiria així que finalment ens hem posat d’acord per trobar-nos a La Turbie passat el migdia. És l’avantatge de l’hivern i estar sense família, que pots sortir tard jaja.



La veritat és que aquesta primera pujada, feta sense presses, l’he gaudit molt. Un cop junts hem enfilat cap a Peille, amb unes vistes precioses dels Alps nevats més al nord. Finalment, just abans de començar la baixada cap al poble, al Col de St. Pancras, hem començat l’ascensió al Col de la Madone. La veritat és que per aquesta vessant, les rampes dures es troben al primer quilòmetre, i després són suportables els altres dos que queden fins al cim.

Tots dos pensàvem que faria més fred, així que al veure que es podia aguantar, ens hem aturat a menjar alguna cosa al cim asseguts al sol abans de fer les fotos de rigor. La baixada cap a Sainte Agnés té unes vistes genials i hem aprofitat per anar a poc a poc. Avui per canviar una mica el descens, abans d’arribar a baix hem girat cap a Gorbio, tot canviant de vall. 



Un cop a l’altra banda, hem acabat l’ascensió fins al poble penjat, tot arribant fins la plaça de l’arbre centenari. Finalment, hem decidit provar la ruta que deixa el poble per dalt, per fer el petit Col de la Coupiére, totalment desconegut per mi. Cal dir que la pujada es curta però força dureta, amb unes bones corbes en zig-zag amb un asfalt dels que agafen les rodes de la bici i les frenen bé jaja.

Per acabar el dia, des del Col hem baixat cap a la carretera que uneix Roquebrune Vieux Village i La Turbie i he acompanyat a la Rachel la pujada fins al Vista Palace. Allà ens hem separat i ja he baixat cap a casa per arribar a dinar a una hora encara decent.

Una sortida més a la vora de casa que serveix de bon entrenament a l’hivern J

Distància: 56,82 Km
Desnivell: 1353 mD+/1357 mD-
Temps emprat: 3h37’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Kygo” de Firestone feat Conrad Sewell


dissabte, 14 de gener de 2017

14/01/2017 – Mont Chajol et Cime de Gratin with Rachel in snowshoes -


-->
Primer cap de setmana sol a la Côte d’Azur i he aprofitat per fer l’inici de temporada de les raquetes de neu. Vaig comprovar els nivells de neu per Internet i tot i no ser excepcionals, podien ser suficients si es començava prou amunt. Així vam quedar amb la Rachel que sortiríem d’hora cap a Casterino i un cop allà triaríem quina sortida faríem.



Hem arribat puntuals a les 9:30-9:45 al pàrquing i el dia ja es preveia molt bo. Havien avisat que faria molt fred, però hem deixat el cotxe a zero graus, que tampoc era dramàtic (1600 m.). Per assegurar la sortida, he repetit la meva favorita de l’any passat pujant cap al Mont Chajol. 



Tot el primer tram de pista forestal l’hem fet sense raquetes, tot i haver-hi neu i gel. Així hem avançat més ràpid i els peus han descansat una mica. Quan ja hem arribat a la zona de la Baisse de Peïrefique (a uns 2000 m.), ens hem aturat a fer fotos i ens hem enfundat les raquetes. 



Hem remuntat l’ascens recte però ben obert i fàcil en direcció a la cresta que precedeix el Mont Chajol. De seguida hem arribat a la fita de pedres del primer cim a 2204 m. i des d’allà ja es veu tota la cresta a seguir fins el cim (2293 m.). Al arribar, portàvem menys de dues hores però el meu cos ja em demanava menjar una mica. 




Hem fet el dinar tranquil·lament al sol i quan ja començàvem a agafar fred i anàvem a recollir, la natura ens ha regalat una de les coses més maques que pots trobar quan fas excursions: animals salvatges ben a prop teu amb un teló de fons impressionant. Dos petits isards han decidit deixar-se veure a poc menys de 200 metres i ens hem quedat en silenci observant una bona estona.



Quan ja teníem massa fred, ens hem aixecat i hem seguit una mica més per la carena per veure’ls millor. Per sort no s’han espantat i al cap de poca estona ja els hem deixat tranquils. Tocava baixar gaudint ara de les vistes del nord, amb tota la serralada que separa França d’Itàlia. Un cop hem desfet la carena i hem arribat a la baixada cap a la Base, he animat a la Rachel per fer un altre cim i així completar l’excursió. 




A priori el Cim de Gratin semblava més suau, però la pujada ha costat una mica tot i ser molt fàcil. Després mirant el mapa hem vist que no estava tant avall com pensàvem (2139 m.) jeje. Això sí, amb l’experiència de l’altra vegada, hem evitat fer la volta per darrera fins les antigues casernes militars. Realment no val la pena i allarga massa l’excursió. Nosaltres hem tornat pel mateix camí tot traçant una baixada en línia recta pel costat del Gias de Cardon (una Vaquerie d’estiu). 




Cal dir que la baixada per la pista forestal l’hem fet amb raquetes per tenir bon grip i ha anat molt bé. Això sí, els darrers 500 metres els hem fet amb les botes, i hem hagut de patinar força pel gel jaja, sense conseqüències almenys (que consti que jo no he caigut pas tot i fer 25 metres de patinatge en equilibri). Un cop al cotxe, hem anat per feina ja que així podia deixar la Rachel a l’estació de tren de Menton per a que pogués arribar a casa a una hora decent.






Un bon inici de temporada tot esperant les grans nevades!

Distància: 12,00 Km
Desnivell: 926mD+/926 mD-
Temps emprat: 4h22’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Fading Away” de Adam Naas


diumenge, 1 de gener de 2017

01/01/2017 - Mountain Bike to Castellar del Vallès -

-->

Entrada a l’any de nou fent una sortideta amb el Santi i el Pep en mountain bike fins a Castellar. Avui sabia que aniríem més lents i relaxats, però al final s’ha allargat massa la cosa jaja. Igual que l’altre dia, he sortit del centre corrents fins a casa el Santi, on he agafat la bici i ens hem reunit amb el Pep a prop de la Torre de l’Aigua per baixar a la zona del riu. 



Hem baixat per La Salut per remuntar tot el riu fins la pujada de Togores. Des d’allà, hem seguit la pista forestal directament cap a Castellar sense fer la pujada final, ja que anàvem al centre de la població. Allà han volgut fer una paradeta a esmorzar al bar, sota un solet que escalfava, i la cosa ha degenerat i s’ha allargat moltíssim jajaj.

Després de passar mig matí asseguts, hem decidit tornar directament pel riu i així no repetir ruta. Feia fresqueta i tota la zona vora la riera era molt humida i encara hi havia fang de les pluges recents. De totes formes, com que havíem descansat tant, no se m’ha fet gens dur i hem fet força via fins tornar al peu de la pujada de Togores.

Un cop allà, hem decidit seguir riera avall amb el Santi, mentre el Pep ja tornava a casa. Hem baixat fins a La Bassa i hem pujat des d’allà cap al centre. Ens hem trobat amb la resta de la família i després he anat fins a casa els sogres a deixar la bici i tornar corrents a casa per dutxar-me i posar-me a punt pel dinar jeje.

Una bona manera de començar el nou any intentant oblidar les parts dolentes del 2016 J

Distància: 27,09 Km
Desnivell: 342 mD+/342 mD-
Temps emprat: 3h37’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Cercles” de Sopa de Cabra

Arxiu del diari