Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 12 de març de 2017

12/03/2017 – Road Bike to Peille to see the Paris-Nice bike race -



Després de la cursa intensa del matí, volia anar a veure la Paris-Niça, ja que passava molt a prop de casa pujant el Col de Peille. A més, després de veure com es van ajustar ahir les classificacions, s’intuïa una gran batalla avui jeje. Per un moment m’he vist massa cansat per pujar en bici, ja que implicava fer un Col de primera categoria, però després de dormir 30’ i dinar, m’he vist amb ganes de provar.


Quina gran decisió, és curiós com les cames treballen totalment diferent perquè no notava mal enlloc. De fet, mirant els temps al arribar a casa, resulta que he batut els meus rècords de l’ascensió a Ste. Agnès avui jajaja.  Si bé he sortit tranquil en màniga curta esperant força caloreta, el vent era molt fresquet i el cel s’estava ennuvolant força. Per sort, quan he començat a pujar camí de Ste. Angès pel camí de les Ciappes, he entrat en calor. 
 


He anat pujant tranquil·lament tot el trajecte intentant respirar bé i gaudint de les vistes. A les rampes dures, m’ha costat més com era d’esperar, però he pujat molt ràpid realment. He fet el Col en 45’ des de casa! D’allà, avui tocava pujar el Col des Banquettes, que quasi no el conec, i m’ha costat una mica. Això sí, d’allà sabia el que terreny seria més suau fins a Peille.



Dit i fet, he combinat els descensos i les petites rampes prou bé fins comunicar amb la ruta que uneix Peille i l’Escarene per la vall. D’allà he trencat cap a Peille, però semblava que no arribava mai jaja. Cada cop que faig aquesta carretera, sembla més llarga del que és :P



Al cap d’una estona he arribat al poble i just en aquella corba hi havia un lloc perfecte per veure els corredors. He deixat la bici, he menjat una mica i m’he tapat per esperar-los. Al final he arribat quasi 30’ abans de que passessin. La gent ha anat apareixent entre el públic i al cap d’una estona (entre 15:30 i 15:45) han aparegut els ciclistes. És espectacular el ritme amb que pugen les rampes. Avui anaven llençats perquè l’Alberto Contador ha atacat per intentar endur-se el liderat. En aquell punt havia obert un petit forat de 8-10 segons amb el líder però quedava baixar cap a Nice i enfilar el Col d’Eze encara.



Un cop ha passat tota la caravana i els darrers corredors, he pujat a la bici i he remuntat cap al Col de St. Pancrasse xino-xano. Quina ha estat la meva sorpresa al veure que m’avançava el guanyador del Tour de France, Chris Froome, que m’ha saludat i tot jajaja. Estava entrenant, suposo, darrera la cursa oficial. L’he seguit 100 metres i per suposat, m’ha deixat enrere sense problemes xDD



He fet els meus càlculs i he intentat arribar a casa el més aviat possible per intentar veure el final de l’etapa per la tele per saber com acabava. Tot el fals pla entre Peille i La Turbie l’he fet ràpid (emprenyat per la quantitat de gels que llencen els ciclistes, tot sigui dit). No hi havia cotxes i he pogut passar-ho bé en tot el tram sense frenar.



A La Turbie hi havia trànsit en direcció Nice clar, per sort, jo he tombat a l’esquerra cap al Vista Palace. He hagut d’avançar 2 cotxes que anaven super lents, però després no n’he tingut cap al darrera, el qual m’ha permès anar molt ràpid i passar-m’ho de conya sobre la bici. Feia fresca però volia arribar ràpid a casa!!

Un cop al Vista Palace, mateixa tònica fins a Roquebrune Vieux Village, baixant a fons fins arribar a Carnoles. Les cames responien bé així que he seguit pedalant fort fins a casa i he arribat a veure els últims 2 Km jajaja. Contador s’ha quedat a 2” d’aconseguir endur-se la prova, una llàstima però ha perdut l’esprint per guanyar l’etapa, cosa que li hagués donat prou segons de bonificació. Almenys ho ha lluitat i ha donat un gran espectacle!!

M’ho he passat molt bé i me n’alegro d’haver-me forçat a sortir jeje. Un bon entrenament extra de cara a les duatlons i triatlons, i veurem aquesta setmana quan recupero del tot les cames J

L'Avi Salmó escoltant “Chained to the Rythm” de la Katty Perrie

12/03/2017 – Monaco Run 10 Km -



Feia 6 mesos que no competia. Per temes personals no he pogut calçar-me un dorsal en tot aquest temps, tot i haver entrenat regularment. A més, aquest any, degut a les demandes del govern francès de mesures de seguretat extres pels esdeveniments esportius, han cancel·lat la meva cursa favorita de la regió: la Riviera Run. Ja hi estava inscrit des d’octubre passat, però almenys l’organització ens va proposar un retorn de diners o canviar-nos a la cursa curta de 10 Km dins de Monaco. Com que realment volia competir, vaig decidir fer el canvi i així m’he plantat aquest matí un cop més a competir!



Hem quedat amb el Charlie i la Sarah a l’agencia, que està a 1 minuts de la sortida per canviar-nos i deixar les motxilles (així no havíem de fer cues a consigna, etc.).  Volia agafar un tren abans, però no he dormit molt bé i he fet el vago sabent que amb el següent també em sobrava temps jaja. Així, ens hem trobat tots a les 8:30 a punt per preparar-nos.

Hem escalfat una mica junts sota el solet. Si bé es preveia que faria calor, en màniga curta i pantalons de competir la rasca era important jeje. Després de 10’ junts, els he deixat estirant per fer els meus darrers sprints i entrar al calaix de dorsals preferencials. Una cosa bona d’aquesta cursa és que si tens una mitja marató sub 1h30 (per la cursa de 24 Km) o uns 10 Km sub 40’, et donen dorsal preferencial i surts des del primer calaix :)



Avui però, el control no era massa estricte i he vist força dorsals colant-se. Cal dir que no he tingut cap problema perquè no eren molts i la gent té prou seny per anar on toca, però aquí ha fallat l’organització.  Hem estat dins del calaix uns 5’-10’ abans de que donessin el tret de sortida per sorpresa jaja. Han enganxat a tots els corredors :P

No he tingut cap problema per córrer des del primer metre. He anat agafant la meva posició, veient gent molt ràpida passant-me i d’altres perdent pistonada abans del primer quilòmetre. Personalment crec que he sortit una mica massa ràpid, però sense fondre’m. Hem enfilat directament el túnel sota le Rocher per anar cap a Fontvielle a buscar l’Estadi. A la zona davantera no hem tingut cap problema, però el Charlie i la Sarah m’han dit que allà s’ha fet un tap important i han hagut de caminar (mala gestió doncs).



Un cop a l’altre costat, de seguida hem rodejat l’Estadi i he intentat agafar un ritme de creuer bo. No hi havia cap grupet que m’anés bé, ja que el de davant anava un pelet massa ràpid per mi així que he fet camí tot sol. M’havia posat de consigna no mirar el rellotge fins el Km 5 per no anar patint per temps, però potser m’hagués ajudat a controlar el ritme jajaj.

Hem tornat a creuar el túnel fins sota l’agencia, i d’allà començava la zona de pujadetes. Primer a la Rascasse, per seguir pel Boulevard Albert 1er, i al tombar davant de l’estació de tren, la Rue Grimaldi fa pujadeta fins entrar al túnel que porta a la Voie Rapide. El grupet que m’havia passat al pla, el podia atrapar a les pujades, però tant bon punt tornàvem a anar plans o en baixada, se’m tornaven a escapar jeje. Tot el Km 4 era a l’inici de la Voie Rapide, plena de petits tobogans on hem anat jugant a aquest joc amb els meus companys de fatigues. Finalment hem arribat al cartell del Km 5 i he vist que portava 18:48. Un temps perfecte per baixar de 40’ i intentar estar a prop de 38’. 



Entre el 5 i el 6 hi havia l’avituallament, on he agafat una mica d’aigua. I tot just després m’he trobat el Paul de la feina que havia vingut en bici a animar. Ens hem saludat i he seguit per acabar els darrers 4 Km. En teoria aquesta zona era on volia posar un bon ritme de creuer ja que és totalment plana, però ja anava massa ràpid i he hagut d’afluixar una mica per respirar bé.

La baixada cap al Montecarlo Beach Club estava prop del Km 7 i ja he vist que les cames no anaven com les dels altres. Tenia uns quants corredors darrera trepitjant-me els talons jeje. He intentat oblidar-me d’ells i seguir com he pogut, però no anava còmode. Finalment la zona plana prop de la Plata de Larvotto l’he fet com he pogut esperant arribar al Km 9. M’han seguit passant corredors i no els podia seguir, mentalment era dur però quan més estava patint, m’ha passat pel costat una corredora amb un ritme perfecte de progressió. M’he dit, és ara o mai, a seguir-la!



Quina bona decisió, sense cap esforç he pogut seguir el seu trenet i poc a poc m’ha portat a passar la grupeta de corredors que m’havien avançat jeje. Quan més la mirava córrer, més pensava que podia ser una atleta famosa però no m’ho acabava de creure així que he pensat que seguir que m’equivocava (després he vist que tenia raó, era la Paula Ratcliffe, record del món de Marató encara vigent!!!). 



Bé, des de dins del túnel de la F1 fins a meta, tocava tancar dents i seguir-la com fos. Ha obert un petit forat de 4-5 metres però he vist que podia aguantar-la, així que hem seguit amb un ritme molt fort tota la Route de la Piscine. Quan ja arribàvem al darrer revolt he sentit que algú cridava el meu nom: era la Rachel animant jaja. He fet la darrera pujada de la Rascasse i he enfilat la recta de meta quasi sense benzina jaja. La Paula m’ha obert un forat massa gran i he decidit seguir a ritme veient que no venia ningú darrera.



Al final he fet 38’09”, molt a prop de baixar de 38’ que hagués estat increïble. No em puc queixar gens ni mica, tot i que vol dir que els segons 5 Km, tot i ser favorables, els he fet en 19:21. M’he dirigit directament a recollir la medalla de finisher i menjar alguna cosa a les taules (després de revisar-me el sucre clar). Al cap de res, com que no hi havia massatges aquest any, he pujat per reunir-me amb la Rachel i esperar al Charlie i la Sarah.

Al final, cap als 55’ han arribat ells a meta i els hem estat animant. Després hem anat a voltar mentre es recuperaven i he vist a la classificació que havia entrat dins dels 50 primers, perfecte!!! La veritat és que després de tot el que ha passat, estic super content amb els meus resultats...toca seguir lluitant per mantenir-los mentre es pugui. Un cop tots junts, hem fet fotos de rigor i hem anat a l’agencia a dutxar-nos abans de tornar cap a casa :)



Propera parada, una duatló de carretera per anar afinant de cara a les triathlons!

Distància real: 10130 m (42 mD+)
Temps oficial: 38’11”
Temps real: 38’09” (3:46 min/Km)
Posició: 49 de 1278 participants (1119 finishers) (29 de 271 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant “Alexandrie, Alexandra” del M. Pokora

divendres, 10 de març de 2017

10/03/2017 – La primera ley 2: Antes de que los Cuelguen (Joe Abercrombie) -

-->

Tïtol original: The First Law: Before they are hanged
Editorial: Alianza Editorial
Any: 2007
Nº de Pàgines: 688



Segona part del viatge per aquest món complex creat a base de personatges ben característics. En aquesta ocasió, tenim al nostre inquisidor enviat a defensar una ciutat condemnada a mort, l’exèrcit defensant tot el nord de la rebel·lió dels poblats lliures, i el gran mestre Bayaz creant un grup molt heterogeni per fer un gran viatge en busca d’una arma màgica amagada. Pot semblar que les idees estan copiades d’altres grans llibres, però només quan es sintetitzen així...al llibre, res a veure.

Les trames se separen clarament en aquesta segona part amb cada personatge intentant sobreviure i aprenent fora del seus àmbits naturals. Això porta a una tensió dins de cada aventura amb grans girs de guió, que fan que vulguis llegir més i més. Segueixen les trames i els moviments ocults de fitxes per arribar a dominar l’enemic a qualsevol preu, i això fa engrandir tota la història!

Ja només queda passar al tercer capítol del viatge per veure com es tanquen tots els fronts oberts i poder jutjar el nivell de l’obra J

L'Avi Salmó escoltant “Denied Again“ d’Aspyer

Arxiu del diari