Després de la cursa intensa del matí, volia anar a
veure la Paris-Niça, ja que passava molt a prop de casa pujant el Col de Peille.
A més, després de veure com es van ajustar ahir les classificacions, s’intuïa
una gran batalla avui jeje. Per un moment m’he vist massa cansat per pujar en
bici, ja que implicava fer un Col de primera categoria, però després de dormir
30’ i dinar, m’he vist amb ganes de provar.
Quina gran decisió, és curiós com les cames
treballen totalment diferent perquè no notava mal enlloc. De fet, mirant els
temps al arribar a casa, resulta que he batut els meus rècords de l’ascensió a
Ste. Agnès avui jajaja. Si bé he sortit
tranquil en màniga curta esperant força caloreta, el vent era molt fresquet i
el cel s’estava ennuvolant força. Per sort, quan he començat a pujar camí de
Ste. Angès pel camí de les Ciappes, he entrat en calor.
He anat pujant tranquil·lament tot el trajecte
intentant respirar bé i gaudint de les vistes. A les rampes dures, m’ha costat
més com era d’esperar, però he pujat molt ràpid realment. He fet el Col en 45’
des de casa! D’allà, avui tocava pujar el Col des Banquettes, que quasi no el
conec, i m’ha costat una mica. Això sí, d’allà sabia el que terreny seria més
suau fins a Peille.
Dit i fet, he combinat els descensos i les petites
rampes prou bé fins comunicar amb la ruta que uneix Peille i l’Escarene per la
vall. D’allà he trencat cap a Peille, però semblava que no arribava mai jaja.
Cada cop que faig aquesta carretera, sembla més llarga del que és :P
Al cap d’una estona he arribat al poble i just en
aquella corba hi havia un lloc perfecte per veure els corredors. He deixat la
bici, he menjat una mica i m’he tapat per esperar-los. Al final he arribat
quasi 30’ abans de que passessin. La gent ha anat apareixent entre el públic i
al cap d’una estona (entre 15:30 i 15:45) han aparegut els ciclistes. És
espectacular el ritme amb que pugen les rampes. Avui anaven llençats perquè
l’Alberto Contador ha atacat per intentar endur-se el liderat. En aquell punt
havia obert un petit forat de 8-10 segons amb el líder però quedava baixar cap
a Nice i enfilar el Col d’Eze encara.
Un cop ha passat tota la caravana i els darrers
corredors, he pujat a la bici i he remuntat cap al Col de St. Pancrasse
xino-xano. Quina ha estat la meva sorpresa al veure que m’avançava el guanyador
del Tour de France, Chris Froome, que m’ha saludat i tot jajaja. Estava entrenant,
suposo, darrera la cursa oficial. L’he seguit 100 metres i per suposat, m’ha
deixat enrere sense problemes xDD
He fet els meus càlculs i he intentat arribar a
casa el més aviat possible per intentar veure el final de l’etapa per la tele
per saber com acabava. Tot el fals pla entre Peille i La Turbie l’he fet ràpid
(emprenyat per la quantitat de gels que llencen els ciclistes, tot sigui dit).
No hi havia cotxes i he pogut passar-ho bé en tot el tram sense frenar.
A La Turbie hi havia trànsit en direcció Nice
clar, per sort, jo he tombat a l’esquerra cap al Vista Palace. He hagut
d’avançar 2 cotxes que anaven super lents, però després no n’he tingut cap al
darrera, el qual m’ha permès anar molt ràpid i passar-m’ho de conya sobre la
bici. Feia fresca però volia arribar ràpid a casa!!
Un cop al Vista Palace, mateixa tònica fins a
Roquebrune Vieux Village, baixant a fons fins arribar a Carnoles. Les cames
responien bé així que he seguit pedalant fort fins a casa i he arribat a veure
els últims 2 Km jajaja. Contador s’ha quedat a 2” d’aconseguir endur-se la
prova, una llàstima però ha perdut l’esprint per guanyar l’etapa, cosa que li
hagués donat prou segons de bonificació. Almenys ho ha lluitat i ha donat un
gran espectacle!!
M’ho he passat molt bé i me n’alegro d’haver-me
forçat a sortir jeje. Un bon entrenament extra de cara a les duatlons i
triatlons, i veurem aquesta setmana quan recupero del tot les cames J
L'Avi Salmó escoltant “Chained to the Rythm” de la
Katty Perrie
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada