Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 30 d’abril de 2017

30/04/2017 – A Knight of the Seven Kingdoms (George R.R. Martin) -

-->

Editorial: Harper Voyager
Any: 2015
Nº de Pàgines: 355 (Il·lustracions de Gary Gianni)



 
Una bona història situada 100 anys abans de l’època de Cançó de Gel i Foc (sí amics, Joc de trons només és el nom del primer volum d’aquesta saga, recordem-ho).  Dins de l’univers creat per aquest gran autor, en aquesta ocasió ens transporta a l’època on les cases més tradicionals encara tenien poder repartit sota el domini dels Targaryen i hi havia certa pau a Ponent. Dins d’aquest món, és obvi que hi havia alguna gent molt rica i molta gent molt pobre.

El nostre protagonista Dunk és un escuder d’un vell cavaller caigut en pena i desgràcia, que es troba amb la mort del seu protector. L’únic que pot fer per sobreviure, és seguir vivint com a cavaller errant de torneig en torneig i treballant per senyors que el vulguin contractar. Això el fa viatjar per tot arreu, i diguem que en Dunk no és una ment brillant, així que sempre s’està ficant en problemes per la seva manca d’intel·ligència. Això sí, el concepte d’honor i una força brutal el salven de totes les situacions (amb una mica de sort també).

Per diversos fets de l’atzar, acaba creuant-se amb un mocós irreverent d’una família rica, i és obligat a mantenir-lo i acceptar-lo com escuder per ensenyar-li tot el seu coneixement. Resulta que és un dels hereus de la casa Targaryen, i el seu entorn creu que serà un bon aprenentatge per ell. Entre els dos protagonistes es crea un vincle increïble d’amistat i amor, que fa que la història sigui molt bonica tot i les aventures i penúries que els toca viure junts. Per sort, entre l’un i l’altre es salven cada vegada dels problemes on es fiquen :)

Menys densa que la gran obra, permet ubicar-se en un temps més tranquil de la història i amb uns personatges més bondadosos del que ens té acostumat l’autor...tot sigui per vendre que abans els temps eren millors jejej.

L'Avi Salmó escoltant “Loving you“ de Marvin Brooks


dilluns, 10 d’abril de 2017

10/04/2017 – La primera ley 3: El Último Argumento de los Reyes (Joe Abercrombie) -

-->

Tïtol original: The First Law: Last Argument of Kings
Editorial: Alianza Editorial
Any: 2007
Nº de Pàgines: 792



Finalment, el desenllaç d’aquesta gran obra en un volum únic i fantàstic que permet concloure totes les aventures dels nostres personatges. L’inquisidor Glokta ha de començar a cuidar-se ell sol i descobrir qui el traeix, el nord sembla perdut per la Unió ja que no poden derrotar als pobles lliures, i el mestre Bayaz veu com els seus enemics més poderosos s’acosten a la capital del regne per destruir-lo.

De nou, un munt d’aventures diverses situades a varis punts cardinals però que s’uneixen en un sol fil conductor, ben lligat i amb tot el sentit del món per entendre què fa cada personatge dins de l’obra. Com era d’esperar ha aparegut una mica més de màgia i poders en el tram final, però sempre dins d’una lògica en el conjunt de l’obra sencera. Un bon final per saber qui és qui, amb moltes sorpreses i deixant clar, que no sempre tot es el que sembla.

Bona conclusió de la saga, tot i que intueixo que hi haurà uns quants personatges que apareixeran a futures obres de l’autor si és que els vol rescatar donat el seu pes dins de l’obra.

L'Avi Salmó escoltant “Bohemian Rhapsody“ de Queen

diumenge, 9 d’abril de 2017

09/04/2017 – Duathlon de Grasse -

-->

Degut a la situació familiar i els múltiples viatges cap a Barcelona, he mirat d’adaptar el calendari de curses als pocs caps de setmana que estic per la zona. Per això, un cop descartada la Triatló llarga de Cannes (aquest any ja no fan la distància M), vaig trobar aquesta duatló de carretera a Grasse. En teoria, sense nedar se m’hauria de donar bé jajaja.

El meu entrenament no ha estat tant consistent com m’hagués agradat, però durant els darrers 2 mesos he fet el que he pogut per mantenir-me en forma. El que està clar és que la falta de fons (llarga distància) es nota, tant a la darrera cursa de 10 Km a peu que vaig fer a Monaco, com a la duatló d’avui.

Tornant a la cursa d’avui, aprofitant que ahir repartien dorsals i que jo tenia el dia lliure, vaig voler acostar-me a Grasse (1h en cotxe) per reconèixer els circuits de bici i cursa a peu, ja que la ciutat no té CAP zona plana i volia veure les “trampes” en primera persona. Possiblement no sigui la idea més brillant del món el dia abans de la cursa, però era la meva única data lliure. Per sort, com que el circuit de bici consisteix en dues voltes al mateix circuit, només vaig fer 1 horeta de bici entre fer el circuit a poc a poc i després intentant trobar la cursa a peu jeje (és una mica embolicada).



Així, avançant feina ahir, avui he pogut dormir una mica més i m’he acabat llevant a les 6:15 per sortir cap a Grasse. Vaig deixar la bici carregada i la bossa a punt, així que només he esmorzat una mica i he sortit abans de tres quarts. Volia arribar amb temps per buscar on aparcar, ja que ahir vaig pujar des de la zona de polígons i avui em volia estalviar aquest “escalfament” extra jaja. He anat fins a la sortida, i he enfilat la carretera cap a Cabris (per on hem baixat amb la bici). He pensat que sempre seria millor anar cap a la sortida en baixada i relaxat, i el problema de tornar al cotxe ja seria un cop acabada la cursa jajaj. Al final no em puc queixar, perquè a menys d’1 Km, he trobat un aparcament al voral de la carretera.

Amb la motxilla i la bici a punt, he baixat cap a la zona de transició i no hi havia gens de cua (no sé perquè se’n fa tanta amb les triatlons jeje). M’han marcat braç i cama i he anat a deixar la bici. Haig de dir que m’han encantat els suports en fusta que han creat per la cursa (veure foto). Tenies el teu espai per encaixar la roda, i un calaix on deixar les teves coses. Felicitats a l’organització!



He comprovat que hi havia més del doble de participants que l’any anterior. Resulta que aquest any la prova era el campionat de França de les forces militars, i prova del campionat puntuable regional, així que ha vingut molta més gent (al voltant de 400). Almenys això explica el gran nivell dels atletes (i les bicis espectaculars que alguns tenen). Només cal dir que amb el meu temps d’avui, l’any passat gairebé hagués quedat Top 50!

Bé, un cop deixada la bici i el material a punt, hem anat a escoltar el briefing i cap al calaix de sortida. Això ha estat un desastre, perquè la gent s’ha apilat on no tocava i després ens han fet retrocedir per deixar-los estar al davant...total que jo volia sortir per la meitat i he acabat arrencant gairebé dels últims jajaj. No em queixo però, realment no he tingut cap problema per córrer i la cursa era prou llarga per posar cadascú al seu lloc jaja.

En quant tothom estava dins el calaix, han donat el tret de sortida i hem enfilat el primer quilòmetre de la cursa a peu amb una pujadeta interessant. He anat passant gent i agafant el meu ritme, no volia morir massa d’hora després de comprovar ahir que hi havia 2 pujades criminals al circuit. He corregut per sensacions i sense mirar el rellotge fins l’inici del Km 3, on hi havia la pujada més llarga i dura. Allà he anat atrapant corredors, i inclús a tot el descens entre el Km 3 i 4 per dins del casc antic també n’he passat uns quants mentre saltàvem entre escales, llambordes i altres obstacles. M’ha agradat molt aquesta part! 



Un cop hem sortit del casc antic, hem anat a parar a la segona pujada de la cursa a peu, que remuntava els darrers 750 m. amb una bona pujada per arribar a la zona de transició. Quan he mirat el rellotge he vist que anava dins la meva previsió (primers 5 Km, sub 20’). He canviat força ràpid a la bici (he tingut sort amb la ubicació, perquè tenia una referència genial per saber el meu passadís (una farola gegant jajaj) i he sortit a fer les voltes amb la bici. He aprofitat per menjar una mica ja que els primers 2 Km eren planers abans de baixar. En realitat m’ha anat molt bé fer el test ahir mateix, ja que tenia ben fresc cada detall del circuit jaja.

M’ha costat posar els peus a les sabates (falta de pràctica i lleugera pujada jaja) però de seguida hem agafat un bon ritme durant els primers 6 Km. A partir d’allà, tocava la primera part de la pujada fins Spartedes, i d’allà la pujada dura de 2 Km fins a Cabris. He agafat algun que altre corredor i possiblement algun altre m’ha passat també però no he perdut masses posicions. Hem arribat a dalt de Cabris amb molt d’ambient, i d’allà hem baixat ràpidament fins a Grasse. He intentat no desgastar-me al màxim a la primera volta, però és complicat de controlar.



Just al començar la segona volta, he atrapat a dues noies i les he passat a la baixada, però tant bon punt hem enfilat cap Spartedes, de nou m’han atrapat. Hem fet l’estira i arronsa juntament amb 3 o 4 corredors més. Un s’escapava una mica, després era atrapat, etc. He decidit guardar un cartutx per la pujada a Cabris, així que els he deixat fer al primer tram. Un cop hem girat, n’he atrapat alguns, però també ha vingut gent molt forta des de darrera (m’han passat com a mínim 3 coets, una noia entre ells jejej).



Finalment, amb les cames ben tocadetes, he arribat a Cabris i ja només quedaven 5 Km de baixada. El grup amb el que havíem fet estira-arronses s’ha escapat una mica i els he deixat fet, volia baixar tranquil i treure’m bé les sabates. Al final, si em treien 30 segons, era probable que els atrapés corrents. La transició m’ha anat fatal, la plantilla de les sabates se m’ha mogut al posar el peu i l’he hagut de treure fins a 3 vegades per acabar de sentir-lo bé jaja. Segurament no he perdut més de 10-15 segons, però semblen una eternitat jaja.

Almenys he sortit just darrera una noia que ja conec d’altres curses i m’he dit que anàvem bé. Quan es tracta de triatlons, no l’atrapo fins al final de cursa perquè nedant sempre va molt més ràpid que jo jajaj. L’he passat de seguida a la primera pujada de la cursa a peu i poc a poc he anat superant a tots els corredors que m’havien passat amb la bici. Això sí, entre el Km 1 i el 2 els quàdriceps han començat a amenaçar rampes i no he pogut mantenir el ritme bo que portava. He afluixat i per sort han desaparegut. He intentat mantenir el ritme fins a l’inici de la pujada forta (Km 3) i allà encara he passat algun corredor més. A dalt hi havia l’avituallament i he agafat taronja per aguantar els últims 1.5 Km.



Baixada ràpida i en solitari pel casc antic, gaudint dels graons i del canvi de ritme, i a la darrera pujada tenia dos corredors davant però m’han faltat forces per atrapar-los. He decidit no fer un sprint i arribar destrossat a canvi de gaudir dels últims metres amb un somriure a la cara jaja. Al final, he sobrepassat la marca que volia fer (1h50) per molt poquet, però molt content de les sensacions i de com s’ha trobat el cos en la primera cursa llarga de l’any. S’ha notat la manca de fons, però és normal :)

Segurament l’any que ve repetiré, i segur que ho faig millor jeje! En un circuit tant dur, l’experiència és un grau!

Fins la propera,

Distància real: 4,6 Km (100 mD+)//34,2 Km (450 mD+)//4,7 (100 mD+)
Temps oficial: 1h51’35”
Temps real: 1h51’20” (3:46 min/Km)
Posició: 49 de 1278 participants (1119 finishers) (29 de 271 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant “Alexandrie, Alexandra” del M. Pokora
 

Arxiu del diari