Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 21 de maig de 2017

21/05/2017 – 17éme Triathlon Pietra Ligure (M)



Dura, una cursa molt dura. L’haig de definir així perquè avui he patit moltíssim. Oficialment seria la primera triatló en distància M que feia, tot i que vaig participar a Cannes (versió curta) l’any passat amb una natació i cursa a peu més curtes, i una bici més llarga. A més, per fer-ho més entretingut, hem decidit participar a Pietra perquè és una de les més dures a nivell de bici, i el circuit és preciós. L’any passat ens vam inscriure i per no estar federats no vam poder-la fer, així que aquest any tenia clar que volia provar-la.



A darrera hora el Roberto s’hi va apuntar i ha estat una bona aventura poder-hi anar-hi amb algú, molt més interessant que tot sol jaja. Els italians estan sonats, i organitzen les seves triatlons per començar a les 12h del migdia jajaja, el qual va de conya per la secció de l’aigua, però després mors amb la bici i sobretot a la cursa a peu (sobretot a finals de maig). Però bé, la banda positiva pels que teníem 1h de cotxe és que no hem hagut de fer la gran matinada. Cap a les 7:30 he sortit en bici fins al punt de trobada amb el Roberto, a mig camí de casa seva. He fet un escalfament matinal de 20’ amb pujada inclosa jeje. D’allà, hem agafat l’autopista i a les 9h aparcàvem al costat de la zona de sortida. Hem recollit el dorsal i la samarreta sense fer cap cua i quina ha estat la meva sorpresa al trobar-me una catalana al mig de l’organització jajaja. Quan han vist el meu DNI l’han cridat per a que vingués. Resulta que viu a Savona (Itàlia) :)



Un cop a punt, hem tornat al cotxe a preparar-ho tot i de camí hem vist com començaven a col·locar la boia més llunyana. Al arribar al pàrquing, hem descobert que havíem oblidat la crema solar. El dia apuntava a molt calorós tot i que bufava un lleuger ventet que anava animant el mar (sense onades però amb corrent). Al final li hem demanat a un altre corredor una mica de crema i hem salvat la cara almenys jajaj. Al final hem decidit menjar una mica abans d’anar a deixar la bici a la zona de transició i esperar l’hora de sortida. Realment se’ns ha fet llarg arribar a les 9h i haver d’esperar fins passades les 12h per sortir jeje. Quan ens hem acostat fins la zona de sortida, hem vist com la boia estava molt més lluny que abans, i ja m’he començat a espantar jajaja.


A les 11:30 han fet el briefing amb explicacions que ja sabíem, i han començat a preparar els calaixos de sortida. Una mica més i no podem posar-nos a l’aigua per escalfar jaja. Sort que estàvem al calaix 3 i 4 i hem tingut temps mentre anaven cridant els grups. Primer han sortit les dones, 10 minutes més tard la primera tanda d’homes, 2’ més tard la segona i 2’ després la última. Jo he sortit tranquil, veient que la primera boia estava llunyíssim, i m’ha començat a passar tothom, com era d’esperar. Al cap d’uns minuts m’he adonat que no havia encès el rellotge, així que l’he encès pensant que ja corregiria la distància amb el Roberto al acabar jeje. De seguida m’han atrapat també els primers corredors del calaix posterior (el Roberto entre ells) i he seguit fent fins l’interminable primera boia. Fins allà, la corrent ens venia de costat-darrera, però al girar 180º, ens ha tocat fer un transsecte llarguíssim contra corrent. I quin tros mare meva, no veia pas la segona boia i només anava seguint gent que se m’escapava nedant davant jaja. Al cap d’una estona molt més llarga he vist per primer cop la segona boia. Encara m’ha costat arribar-hi, però sabia que d’allà a la tercera el tros era més curt i que sobretot al girar de la tercera ja anàvem cap a terra. He anat fent, cada cop més sol fins que he tombat la darrera boia i he vist l’arc de sortida. Allà he canviat una mica de ritme per sortir de l’aigua el més aviat possible. Menys mal que no estava gens freda i feia molta calor perquè al final he estat a l’aigua 42’!!! 1900 metres. Serà possible, l’any passat van fer curt (uns 1300 m) i aquest any s’han passat molt. Confesso que ha estat la natació més llarga que he fet mai seguida...tant a piscina com al mar!!! A part del nivell alt dels participants, les meves aptituds de natació són justetes, i sumant la distància extra, explica que he sortit de l’aigua en la posició 329 jaja.




Estava molt cansat i he fet la transició molt tranquil per respirar i menjar alguna cosa abans de començar la bici. El neoprè ha sortit sense problemes, i he començat la bici sabent que m’ho passaria bé. Dit i fet, he anat avançant gent a tot el recorregut. Primer hem fet la primera part plana des de Pietra fins a Tovo San Giacomo, on començava la primera pujada de 5 Km (300 mD+) aprox. Els primers 3,5 Km de forta pujada (6%), avançant força gent, després 0,5 Km plans per respirar abans de fer el Km final amb rampes per sobre del 10%. Allà he vist una ambulància recollint un corredor :S Haig de dir que la gent era molt simpàtica i cadascú intentava sobreviure. Inclús a les baixades els més lents deixaven passar sense problema i he pogut fer el descens fins a Finale Ligure amb un altre corredor molt ràpid i sense patir. Un cop allà, tocaven 4 Km de fals pla cap amunt que se m’ha fet més llarg del que recordava. He anat sol tota l’estona i no acabàvem d’arribar a Calice per començar la segona i més llarga pujada del dia (6,5 Km amb 475 mD+). Quan finalment hem arribat al trencall, m’he preparat per fer la meva part favorita. Al llarg de tota la pujada he anat passant gent que anava tocadeta (les rampes eren molt fortes) amb un bon ritme fins acabar els primers 3 Km durs. Allà hi havia l’avituallament, abans d’enfrontar-nos als 3,5 Km finals que també pugen força i sense referències. La carretera va fent corbes en forma d’essa que semblen totes iguals jajaj. He anat fent, i al final per fi he arribat, ja cansat, a la corba per iniciar el descens perillós. Sense ningú davant ni darrera, he pogut baixar al meu ritme i encara he atrapat alguns corredors més prudents. Una mica més endavant, m’han passat alguns corredors i els he deixat fer perquè encara quedava una pujada dura (i curta). Dit i fet, al cap d’una estona (més llarga del que recordava) hem arribat a la tercera i última pujada d’uns 2 Km (125 mD+). El dia de reconeixement la vaig fer a tope amb els italians, però avui he arribat ja tocadet i només he pogut seguir a ritme, fins i tot perdent alguna roda que m’havia passat baixant. Això sí, un cop a la carretera, tot era baixada fins la zona de transició amb uns quilòmetres plans al final per pedalejar i agafar aire per la cursa a peu. Destaco que el circuit estava molt ben controlat, senyalitzat i en cap moment m’he trobat cotxes molestant als corredors.




Arribant a la zona de transició, he notat que els músculs es queixaven amenaçant rampes. Amb la calor que feia (i potser per la beguda isotònica) m’he dit que seria una cursa dura. Dit i fet, tant bon punt m’he intentat posar les bambes, se m’ha garratibat el quàdriceps esquerre i he hagut d’estirar allà mateix a la zona de transició perdent una mica de temps. Quan he vist que podia continuar, he sortit trotant suau a per la primera volta del circuit de 5 Km. Menys mal que era ben bé pla i alguna part a l’ombra, que sinó hagués hagut de parar a caminar i tot jaja. Els primers 4-5 Km els he fet amb amenaces de rampes al quàdriceps esquerre però amb un ritme decent tot i no ser espectacular (4:30-4:35 el Km.). Però a partir de la segona volta, ha començat una agonia brutal. Els dos bessons i l’altre quàdriceps han començat a amenaçar amb rampes i he hagut de baixar el ritme. No estava gaudint i mirava de sobreviure amb un ritme adequat. M’ha passat gent, tot i que jo també n’he enxampat alguns que encara anaven pitjor. No ajudava que als avituallaments (per sort cada 2.5 Km) només tenien aigua (necessitava algo més jo jajaj). Bé, he anat fent sense arribar a atrapar mai al Roberto, que amb els minuts que m’ha fotut a la natació, no l’he arribat a veure fins a l’arribada. Al Km 8 m’he sentit prou bé i ja he enfilat els darrers 2 Km de semi baixada fins a meta pensant que podia córrer més ràpid...ha durat 1 Km....després del 9 a meta les rampes han sortit de cop a tot arreu i anava fent postures rares per córrer diferent intentant que no saltessin de veritat, un desastre jajaj. Estic orgullós de no haver hagut de parar i poder finalitzar “corrent”, però ha estat horrorós. 




Al arribar, m’he reunit amb el Roberto, que per primer cop m’ha guanyat en una triatló jajaj i hem comentat la jugada. Realment m’han destrossat els 1900 m de la natació (quan un espera 1500 m i sent mal nedador es nota). La bici l’he fet en el millor temps previst, i la cursa ha estat totalment supervivència, així que acabar en 47’ per un 10 Km no està malament (tot i que volia estar per sota de 45’). Hem estat recuperant i estirant abans d’anar a recollir l’avituallament de pasta, arròs, tomàquet i fruita. Ens hem assegut a l’ombra, hem dinat i després hem anat a fer un bany a la platja. N’havia tingut prou de nedar, però calia refrescar-se jajaja. Al final, ens hem estat 5-10’, hem anat a mirar classificacions i ja hem recollit la bici per marxar. Estava força petat i feia molta calor, però xerrant sobre la cursa, sensacions i totes les aventures se’ns ha fet super curta la tornada.




Haig de felicitar al Roberto per la seva gran cursa, ja que fins i tot si hagués estat de les distàncies correctes, avui crec que hagués quedat per davant meu. Entre la bici i la cursa només li he retallat 7’...i es probable que en la natació me n’hagués tret entre 8 i 9 jajaj. Ho veurem en alguna altra cursa, temps al temps J

Ara toca descansar uns dies, recuperar bé els músculs i retornar a la vida normal de família d’aquí dues setmanes: VISCA!!!

Distància real: 1900 m./ 39.100 m. (950 mD+)/ 10000 m. (30 mD+)
Temps oficial: 3h16’40”
Temps seccions: 42’14” (2’13/100 m.)/ T1: 2’46”/ 1h42’53” (22,75 Km/h)/ T2: 1’52”/ 46’57” (4:41 min/Km)
Posició: 258 de 515 participants (447 finishers) (37 de 47 finishers a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant “Amsterdam” de Nothing but Thieves

diumenge, 7 de maig de 2017

07/05/2017 – Pietra Ligure Triathlon Bike and Run recognition -



Aquest mes, després de baixar a visitar la família molt durant març i abril, tinc dos caps de setmana a casa. El segon, vaig a fer una triatló a Itàlia (1h) que ens vam quedar amb les ganes de fer l’any passat per no estar federats (ja ens havíem inscrit i al final no ens van deixar participar). Així que avui, he aprofitat el bon temps (ahir va diluviar) per anar a reconèixer els circuits de la bici (molt dur amb 1000 mD+) i la cursa a peu.

En principi em tocava anar-hi sol, però a darrera hora, a causa del mal temps d’ahir, el Roberto em va dir que podia venir i així ho fèiem junts. Ell també s’ha apuntat a última hora a la cursa i volia saber quant patiria amb la bici jaja. Hem quedat a les 7:45 a dalt de Cap Martin, així que he fet una primera pujada d’escalfament des de casa abans d’entrar a la furgoneta :) Així, en 1h15 hem arribat a lloc i estàvem a punt per sortir cap a les 9h.



La part de bici comença amb una zona plana que va picant amunt entre Pietra Ligure i Tovo San Giacomo. Uns 3 Km al costat del riu que van bé per escalfar les cames. Un cop al poble, han començat les rampes dures per remuntar unes quantes corbes tancades i seguir pujant fins a Bardino Vecchio. Aquí hi havia un petit descans camí de Cosino, i quan ja pensàvem que podíem respirar, una rampa criminal d’1 Km ens esperava per coronar l’ascens fins la carretera SP490.

Tocava la primera baixada, ràpida i amb carretera força bona camí de Gorra i fins a la rotonda d’entrada a Finalborgo. Allà hem trencat cap a l’interior un altre cop per una zona plana de 4 Km camí de Calice Ligure. Just a la rotonda m’he espantat perquè no he vist al Roberto darrera meu i he pensat que no havia trencat...així que probablement hauria arribat ja al mar jajaj. Tot just quan el trucava, l’he vist arribar (havia perdut un bidó a la baixada i s’ha parat a recollir-lo quan han deixat de passar cotxes jajaj).

Aquesta zona és la perfecta per menjar una mica i preparar-se per la segona i llarga ascensió del circuit. Des de Calice Ligure cal remuntar de nou fins dalt de la SP490. Hi ha unes rampes molt dures, però avui anàvem tranquils de reconeixement. De cop ens han passat dos ciclistes molt ràpid i hem pensat, si que estan forts. Al cap de 20 metres de passar-nos, han mort i els hem tornat a passar (no entenc aquest plantejament realment). Però bé, més endavant el Roberto ha hagut de parar a ajustar algo del canvi i ens han tornat a passar, xerrant una mica....almenys eren simpàtics i s’han parat amb nosaltres (i a esperar un company seu).

Hem acabat fent la pujada darrera seu (uns metres enrere) fins a la carretera, pensant que a la cursa caldrà guardar forces abans per fer aquest tram amb garanties. Des de la carretera, hem girat a mà dreta per remuntar fins al punt més alt del circuit (uns 500 m sobre el nivell del mar). Les rampes no eren tan criminals però la carretera encara pujava durant 3,5 Km més i es fa llarg. Al arribar al trencall per començar la baixada (Magliolo), de nou els 3 italians estaven aturats i hem parlat una mica. També fan la cursa i estaven de reconeixement jaja. Un d’ells sabia el circuit i ens ha guiat per la perillosíssima baixada (no penso córrer a la cursa en aquest tram). Són carrers secundaris molt empinats i amb una carretera xungueta i plena de grava, així que amb calma. El guia ens ha portat al ritme perfecte per no patir, fins arribar a una zona de fals pla abans d’iniciar la darrera pujada del circuit on ell ha seguit avall camí de casa seva suposo jeje.

Si arribes molt cuit aquí, patiràs bastant, però és suficientment curta (2 Km) per apretar si et queden forces. Aquí un dels italians ha incrementat el ritme i m’he decidit a seguir-lo (sabent les seves tècniques, moriria en algun moment). Ha mantingut un bon ritme una estona, però finalment l’he passat sense canviar el meu ritme. De cop, m’ha aparegut l’altre com un llamp pel costat i aquí sí que he decidit posar-m’hi en serio jajaj. L’he atrapat amb un petit canvi, i seguint amb la seva dinàmica...en 20 metres ha tornat a morir. No he perdonat, he canviat de ritme i he anat incrementant la velocitat sabent que em quedaven menys de 500 metres de pujada. Una bona prova de situació real de cursa si encara tinc força per pujar, ja que després és tot baixada fins la transició a la cursa a peu.

Al final, el primer italià ha arribat abans que el que m’ha passat com un llamp, i m’ha felicitat. Hem esperat al segon i al Roberto, i hem baixat tots junts seguint la carretera del primer ascens. També cal anar tranquil perquè les corbes són perilloses i hi ha més trànsit. Al arribar a Pietra, ens hem separat i hem anat a la furgo a canviar-nos per fer una volta de reconeixement de la cursa a peu (5 Km).



Hem sortit força bé, amb la idea de fer 25’, però cal dir que tot el circuit és absolutament pla, i hem marcat temps al voltant de 4:35-4:45 per quilòmetre tota l’estona. Bàsicament hem recorregut la zona del passeig marítim direcció oest, abans d’entrar al casc antic (zona peatonal molt maca per cert) i retornar camí est. Hem passat per sota la via del tren (amb pujada de 10 metres que pot destrossar bessons, alerta) i hem tornat al costat de la riera per anar direcció nord. Una mica més endavant hem trencat a mà esquerra per un camí entre horts fins a l’alçada de l’autopista, on hem girat a mà dreta per retornar a una petita rotonda i baixar de nou la riera. M’han encantat els dos circuits i realment l’únic problema important serà la calor si tenim un dia potent (la cursa comença a les 12h).

Molt interessant haver pogut veure el circuit, i ara a analitzar-lo bé!

Distància: 40 Km en bici/ 5 Km corrent
Desnivell: 959 mD+/959 mD- i 20 mD+/20 mD-
Temps emprat: 2h05’ + 23’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: 

L'Avi Salmó escoltant “Tomorrow” del James Hersey

dimecres, 3 de maig de 2017

03/05/2017 – Yo Fui a EGB (Javier Ikaz i Jorge Díaz) -



Editorial: Plaza&Janés
Any: 2013
Nº de Pàgines: 255




Vaig dubtar si demanar-lo per St. Jordi, després de veure bones crítiques, i al final me’l vaig comprar uns dies després com a complement jajaj. Haig de dir que aquest viatge ha estat molt més profund que qualsevol de les històries llegides fins ara, ja que m’han transportat a la meva infantesa: escola, amics, joguines, records intensos.

I és que aquests dos autors un bon dia van decidir anar recopilant records i temes clàssics dels anys de la EGB (finals dels 70, 80 i inicis dels 90). Van crear un blog i van anar fent. Quan el tema es va fer més gran, es van llençar a l’aventura de publicar un llibre i ja n’han tret 4!!

En aquest primer viatge (llegit d’una tirada en un viatge en avió), he repassat berenars típics, aventures a classe, joguines de l’època, sèries de la tele, cançons, roba, etc. Tot això m’ha fet recordar coses desades en calaixos del cervell que m’han portat molt bons moments (rialles solitàries dins l’avió). I és que quan un recorda la infantesa, normalment porta felicitat.

Aniré comprant els altres llibres quan pugui, perquè penso que són fàcils de llegir i sintetitzen una gran part de la nostra història de forma ben nostàlgica i divertida!

L'Avi Salmó escoltant “Mama“ de Jonas Blue i William Singe


Arxiu del diari